Nefertari (traduït, la més bella) fou reina d'Egipte i esposa principal de Ramsès II.

Plantilla:Infotaula personaNefertari

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1290 aC Modifica el valor a Wikidata
Akhmim (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Mort1255 aC Modifica el valor a Wikidata (34/35 anys)
vall de les Reines (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaQV66 Modifica el valor a Wikidata
Esposa del déu Amon
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió de l'antic Egipte Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran esposa reial Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia XIX d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRamesses III-N 656 B
Ramsès II Modifica el valor a Wikidata
FillsNebttaui
 () Ramsès II
Henuttaui
 () Ramsès II
Pareherwenemef
 () Ramsès II
Meriatum
 () Ramsès II
Amonherkhepsef
 () Ramsès II
Meritamon
 () Ramsès II Modifica el valor a Wikidata
Nefertari

Biografia

modifica

Es desconeix qui van ser els seus pares ni quin parentiu tenia amb el rei. Alguns la suposen filla, neta o besneta del faraó Ay. D'altres pensen que era filla de Seti I i germana o mig germana de Ramsès II. Era, amb seguretat, noble, però probablement no de la família immediata del rei.[1]

Va exercir una forta influencia sobre el rei, que probablement n'estava enamorat. Fins i tot, li va dedicar un dels dos temples d'Abu Simbel.

Portava el títol de Gran Esposa Reial, senyora del sud i nord, i senyora de les dues terres. Per als seus fills amb Ramsès II, consulteu la biografia d'ell.

A les celebracions del jubileu del seu espòs, després de 30 anys de regnat, la reina ja no hi apareix.[2] Se suposa que va morir poc abans, però estranyament no es va designar oficialment una nova esposa principal. Aquesta funció, en tot cas, va passar de dret o de fet a Isetnofret, si és que va sobreviure a Nefertari (fet que no està demostrat) però, amb tot, si li va sobreviure, fou per pocs anys.

Lloc d'enterrament

modifica

La seva tomba a la vall de les Reines fou descoberta per l'arqueòleg Schiaparelli el 1904. El 1986, se'n va procedir a la restauració amb les més modernes tècniques.[2] La tomba és la millor conservada de la vall de les Reines i la decoració és abundant i mostra escenes religioses i de la reina. La cambra d'enterrament (de 10,40 x 8,50 m) té quatre pilars i dona accés a dues cambres laterals i a una petita cambra; les parets de l'entrada estan també decorades amb escenes del Llibre dels Morts; els quatre pilars contenien el sarcòfag, avui perdut; la cambra petita tenia unes funcions encara desconegudes.

Referències

modifica
  1. Pérez, Arturo «Nefertari. Poder i seducció a l'egipte faraònic». Sàpiens [Barcelona], núm. 88 data = febrer 2010, p. 48-54. ISSN: 1695-2014.
  2. 2,0 2,1 Jacq, Christian. Las egipcias. Retratos de mujeres del Egipto faraónico. (en castellà). Planeta, 2000, p. 147. ISBN 9788408036166. 

Vegeu també

modifica