Viquipèdia

Hator (deessa)

deessa egípcia
(S'ha redirigit des de: Hathor)

Hator (o Hathor) (en egipci antic ḥwt-ḥr hauit-haru, lit. ‘casa d'Horus’; en grec antic Ἁθώρ Hathōr; en copte ϩⲁⲑⲱⲣ; en meroític 𐦠𐦴𐦫𐦢 · Atari)[1] és en la mitologia egípcia deessa de l'amor, la joia i la música. Habitualment identificada amb Afrodita[2] i Venus, oferia libacions als morts. El seu culte original es relacionava amb el zel i els cels.

Infotaula personatgeHator

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdivinitat egípcia
deessa
deïtat de la fertilitat
deïtat banyuda Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiareligió de l'antic Egipte Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRa i Horus Modifica el valor a Wikidata
PareRa Modifica el valor a Wikidata
FillsBastet Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia egípcia Modifica el valor a Wikidata
EquivalentBaaltis Modifica el valor a Wikidata
Deessa Hator del temple Dendera d'Egipte.

Història

modifica

Va ésser la mare del déu Horus, encara que algunes fonts suggereixen que hi havia un matrimoni sagrat amb Horus com a part del festival anual a Luxor. Junts van venjar la mort del pare d'Horus, el déu Osiris. També se la considera l'encarnació de la lluna.

Com a deessa de la fertilitat tenia una associació especial amb els naixements reials i era vista simbòlicament com la mare de cada faraó, qui de vegades era representat bevent llet de la deessa Hator en reafirmació del seu dret diví a regir Egipte.[2]

Funcions

modifica

Hator pren moltes formes i apareix representant una gran varietat de papers.[3] L'egiptòleg Robyn Gillam suggereix que aquestes diverses formes van sorgir quan la deessa reial promoguda per la cort de l'Antic Imperi va subsumir moltes deesses locals adorades pel poble en general, que després van ser tractades com a manifestacions d'ella.[4] Els textos egipcis sovint parlen de les manifestacions de la deessa com "Set Hators"[3] o, amb menys freqüència, de moltes més Hators, fins a 362.[5] Per aquests motius, Gillam l'anomena "un tipus de deïtat en lloc d'una única entitat".[4] La diversitat d'Hator reflecteix la gamma de trets que els egipcis associaven amb les deesses. Més que cap altra deïtat, exemplifica la percepció egípcia de la feminitat.[6]

Deessa celestial

modifica

Hator va rebre els epítets "senyora del cel" i "senyora de les estrelles", i es deia que habitava al cel amb Ra i altres deïtats solars. Els egipcis pensaven en el cel com una massa d'aigua per on navegava el déu del sol, i el connectaven amb les aigües de les quals, segons els seus mites de creació, el sol emergia al principi dels temps. Aquesta deessa mare còsmica sovint es representava com una vaca. Hator i Mehet-Weret van ser considerades la vaca de la qual va néixer el déu del sol i el va col·locar entre les seves banyes. Com Nut, es deia que Hator donava llum al déu del sol cada alba.[5]

El nom egipci d'Hator era ḥwt-ḥrw[7] o ḥwt-ḥr.[8] Normalment es tradueix com "la casa d'Horus", però també es pot traduir com "casa meva és el cel".[5] El déu falcó Horus representava, entre altres coses, el sol i el cel. La "casa" a la qual es fa referència pot ser el cel on viu Horus, o el ventre de la deessa del qual neix cada dia ell, com a déu del sol.[3]

Deessa solar

modifica

Hator és una deïtat solar, una contrapart femenina dels déus solars Horus i Ra, i era membre del seguici diví que acompanyava Ra mentre navegava pel cel amb la seva bricbarca.[3] Se l'anomenava comunament "la daurada", fent referència a la resplendor del sol, i els textos del seu temple a Dendera diuen que "els seus raigs il·luminen tota la terra".[9] De vegades es fusiona amb una altra deessa, Nebethetepet, el nom de la qual pot significar "Dama de l'Ofrena", "Dama de la satisfacció",[3] o "Dama de la Vulva".[10] Al centre de culte de Ra d'Heliopolis, Hator-Nebethetepet era adorat com la seva consort,[11] i l'egiptòleg Rudolf Anthes va argumentar que el nom d'Hator es referia a una mítica "casa d'Horus" a Heliópolis que estava connectada amb la ideologia de la reialesa.[12]

Va ser una de les moltes deesses que va prendre el paper de l'ull de Ra, una personificació femenina del disc del sol i una extensió del propi poder de Ra. De vegades, Ra va ser retratada dins del disc, cosa que Troia interpreta com a significat que la deessa dels ulls es pensava com un ventre, del qual va néixer el déu del sol. Els papers aparentment contradictoris d'Hator com a mare, dona i filla de Ra reflectien el cicle diari del sol. A la posta de sol el déu va entrar al cos de la deessa del cel, la va embarassar i va engendrar les divinitats nascudes del seu ventre a la sortida del sol: ell i la deessa dels ulls, que més tard el donaria a llum. Ra va donar lloc a la seva filla, la deessa dels ulls, que al seu torn va donar lloc a ell, el seu fill, en un cicle de regeneració constant.[13]

L'Ull de Ra protegia el déu del sol dels seus enemics i sovint es representava com un uraeus, o cobra criant, o com una lleona.[14] Es deia que una forma de l'ull de Ra coneguda com "Hator de les quatre cares", representada per un conjunt de quatre cobras, s'enfrontava en cadascuna de les direccions cardinals per vigilar les amenaces al déu del sol.[15] Un grup de mites, coneguts des de l'Imperi Nou (c. 1550–1070 aC) en endavant, descriuen què passa quan la deessa Ull s'ensorra sense control. En el text funerari conegut com el Llibre de la Vaca Celestial, Ra envia a Hator com a Ull de Ra per castigar els humans per planejar la rebel·lió contra el seu govern. Es converteix en la deessa lleona Sekhmet i massacra els humans rebels, però Ra decideix evitar que mati tota la humanitat. Ordena que la cervesa sigui tenyida de vermell i s'aboqui per la terra. La deessa Ull beu la cervesa, confonent-la amb sang, i en el seu estat d'embriaguesa torna a ser la benigne i bella Hator.[16] Relacionat amb aquesta història hi ha el mite de la Deessa llunyana, dels períodes tardà i ptolemaic. La deessa Ull, de vegades en forma d'Hator, es rebel·la contra el control de Ra i s'ensorra lliurement en una terra estrangera: Líbia a l'oest d'Egipte o Núbia al sud. Debilitat per la pèrdua del seu Ull, Ra envia un altre déu, com Thoth, per portar-la de tornada a ell.[14] Un cop pacificada, la deessa torna a convertir-se en la consort del déu del sol o del déu que la torna.[14] Els dos aspectes de la deessa Ull -violenta i perillosa enfront de bella i alegre- reflectien la creença egípcia que les dones, com diu l'egiptòleg Carolyn Graves-Brown, "englobaven les passions extremes de la fúria i l'amor".[16]

Deessa de la música, la dansa i l'alegria

modifica
 
Escena del banquet de la capella de la tomba de Nebamun, segle XIV aC. La imatgeria de música i dansa al·ludeix a Hator.[17]

La religió egípcia celebrava els plaers sensorials de la vida, que es creia que es trobaven entre els regals dels déus a la humanitat. Els egipcis menjaven, bevien, ballaven i tocaven música durant les festivitats religioses. Perfumaven l'aire amb flors i encens. Molts dels epítets d'Hator la relacionen amb la celebració i l'anomenen mestressa de la música, la dansa, les garlandes, la mirra i l'embriaguesa. En himnes i relleus del temple, els músics toquen panderetes, arpes, lires i sistres en honor seu.[18] Aquest últim és un instrument semblant a un sonall que era particularment important en el culte d'Hator, ja que tenia connotacions eròtiques i, per extensió, al·ludia a la creació d'una nova vida.[19]

Aquests aspectes d'Hator estaven relacionats amb el mite de l'Ull de Ra. L'ull va ser pacificat per la cervesa a la història de la destrucció de la humanitat. En algunes versions del mite de la deessa llunyana, la salvatge de l'ull errant va disminuir quan es va apaivagar amb productes de la civilització com la música, la dansa i el vi. L'aigua de la inundació anual del Nil, de color vermell pel sediment, es va comparar amb el vi i amb la cervesa tenyida de vermell a la destrucció de la humanitat. Per tant, els festivals durant la inundació incorporaven beguda, música i dansa com a forma d'apaivagar la deessa que tornava.[20] Un text del Temple d'Edfu diu d'Hator, "els déus li toquen el sistre, les deesses ballen per ella per dissipar el seu mal humor".[5] Un himne a la deessa Raet-Tawy com una forma d'Hator al temple de Medamud descriu el Festival de l'Ebrietat (Festival Tekh) com a part del seu mític retorn a Egipte.[21] Les dones porten rams de flors, els festers borratxos toquen la bateria i la gent i els animals de països estrangers ballen per ella mentre entra a l'estand del festival del temple. El soroll de la celebració allunya els poders hostils i assegura que la deessa romandrà en la seva forma alegre mentre espera el déu masculí del temple, la seva consort mitològica Montu, el fill del qual donarà a llum.[21]

Deessa de la sexualitat, la bellesa i l'amor

modifica

En alguns mites genèsics apareix representada com una de les figures que va ajudar en la creació del món.[22] Sovint és representada com la mà del déu Atum, que va crear el món ejaculant en una sessió masturbativa, de la qual varen sortir Shu i Tefnut, que van poblar la terra.[3] Aquesta mateixa figura surt tant representada per Hator com per Nebethetepet o Iusaaset. En un mite de l'època Ptolemaica (332-30 a.C.), es representa la creació del món com un coit d'Hator amb el deu Khonsu.[23]

Hator apareix en múltiples pintures com a consort de diversos déus, el més prominent dels quals Ra, i encara que la consort del déu Amun era normalment la deessa Mut, en contextos relacionats amb la fertilitat o el sexe, el déu apareix amb Hator o Isis.[3] En els períodes tardans, les figures d'Hator de Dendera i d'Horus d'Edfu eren considerades marit i muller[24] i en diverses versions del mite de la deessa distant, Hator-Raettawy apareix com a consort de Montu[25] i Hator-Tefnut com de Shu.[24]

El caire sexual de la deessa Hator també apareix en algunes històries curtes, com ara en un fragment de la Rondalla del Pastor, conservada del període mitjà, en la qual un pastor es troba amb una deessa peluda i de cos animal un dia i, l'endemà, amb una dona nua. Hi ha egiptòlegs que consideren aquesta dicotomia com una característica d'Hator, la qual en ocasions pot aparèixer salvatge i perillosa, mentre que en d'altres, benigna i, fins i tot, eròtica. Thomas Schneider interpreta que el text implica algun tipus d'acció del pastor envers la deessa, que l'ha pacificada.[26][27]

Hator se la lloa també pels cabells, que en la literatura egípcia aparèixen al·ludits de manera indirecta com a símbol del seu atractiu físic. La pèrdua dels cabells, com es creu que al·ludia un mite citat, però no conservat, representaria una pèrdua semblant en significància a la de l'ull diví d'Horus o a la dels testicles de Set.[28]

Addicionalment, se l'acompanyava sovint amb l'epítet de "senyoreta de l'amor", tot fent referència a l'aspecte sexual. En un recull de poemes del Papir Chester Beatty I, de la XXa dinastia (1189-1077 a.C.), tant homes com dones preguen a Hator perquè els enviï una parella amorosa.[5]

Representacions

modifica

Es representava amb el disc solar i la cornamenta de vaca i el seu atribut era el sistre que li servia per a allunyar les influències malignes. Hator apareixia representada en diferents formes, de figura humana, de vaca, com a deessa de la fertilitat, de lleona, quan representava a Sekhmet, de serp i fins i tot d'arbre de sicòmor.[2]

Hi ha teories que defensen que el vedell d'or esmentat en la Bíblia podria ser una imatge del culte a Hator (Èxode 32:4-6).

Noms alternatius: Hator, Hwt-Hert, Het-Heru, Het-hert.

Iconografia

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ Jacq, Christian. Las egipcias. Retratos de mujeres del Egipto faraónico. (en castellà). 2a edició. Planeta, octubre de 2000, p. 50. ISBN 9788408036166.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Littleton, C.Scott. Mythology. The illustrated anthology of world myth & storytelling. (en anglès). Londres: Duncan Baird Publishers, 2002, p. 43,44. ISBN 9781903296370.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Wilkinson, Richard H. The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt (en anglès). Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207..  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  4. ↑ 4,0 4,1 Gillam, Robyn A. «Priestesses of Hathor: Their Function, Decline and Disappearance» (en anglès). Journal of the American Research Center in Egypt, 32, 1995, pàg. 211. Arxivat de l'original el 2024-05-24. DOI: 10.2307/40000840 [Consulta: 4 març 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Bleeker, C. J.. Hathor and Thoth: two key figures of the ancient Egyptian religion. Leiden: Brill, 1973. ISBN 978-90-04-03734-2.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  6. ↑ Troy, Lana. Patterns of queenship in ancient Egyptian myth and history (en anglès). Stockholm: Almqvist & Wiksell International in Komm, 1986. ISBN 978-91-554-1919-6.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  7. ↑ Graves-Brown, Carolyn. Dancing for Hathor: women in ancient Egypt. 1. publ. Londres: Continuum, 2010. ISBN 978-1-84725-054-4.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  8. ↑ Billing, Nils «Writing an Image – The Formulation of the Tree Goddess Motif in the Book of the Dead, Ch. 59». Studien zur Altägyptischen Kultur, 32, 2004, pàg. 35–50. Arxivat de l'original el 2024-05-24. ISSN: 0340-2215 [Consulta: 7 març 2024].
  9. ↑ Richter, Barbara. The Theology of Hathor of Dendera: aural and visual scribal techniques in the Per-Wer Sanctuary. Atlanta, Georgia: Lockwood Press, 2016. ISBN 978-1-937040-51-2.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  10. ↑ Pinch, Geraldine. Votive offerings to Hathor. Oxford: Griffith Inst., Ashmolean Museum, 1993. ISBN 978-0-900416-54-5.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  11. ↑ Quirke, Stephen. The cult of Ra: sun-worship in ancient Egypt (en anglès). New York: Thames & Hudson, 2001. ISBN 978-0-500-05107-8.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  12. ↑ Gillam, Robyn A. «Priestesses of Hathor: Their Function, Decline and Disappearance» (en anglès). Journal of the American Research Center in Egypt, 32, 1995, pàg. 211. Arxivat de l'original el 2024-05-24. DOI: 10.2307/40000840 [Consulta: 4 març 2024].
  13. ↑ Troy, Lana. Patterns of queenship in ancient Egyptian myth and history (en anglès). Stockholm: Almqvist & Wiksell International in Komm, 1986. ISBN 978-91-554-1919-6.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Pinch, Geraldine. Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt (en anglès). Oxford University Press, 2004. ISBN 978-0-19-517024-5.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  15. ↑ Ritner, Robert K.; Rittner, Robert K. «O. Gardiner 363: A Spell Against Night Terrors» (en anglès). Journal of the American Research Center in Egypt, 27, 1990, pàg. 25. Arxivat de l'original el 2024-05-24. DOI: 10.2307/40000071 [Consulta: 4 març 2024].
  16. ↑ 16,0 16,1 Graves-Brown, Carolyn. Dancing for Hathor: women in ancient Egypt (en anglès). 1. publ. Londres: Continuum, 2010. ISBN 978-1-84725-054-4.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  17. ↑ Draycott, Catherine Mary; Stamatopoúlou, María. Dining and death: interdisciplinary perspectives on the 'Funerary Banquet' in ancient art, burial and belief (en anglès). Leuven: Peeters, 2016. ISBN 978-90-429-3251-7.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  18. ↑ Finnestad, Ragnhild. «Enjoying the Pleasures of Sensation: Reflections on A Significant Feature of Egyptian Religion». A: Teeter, Emily; Larson, John Aaron (eds,). Gold of praise: studies on ancient Egypt in honor of Edward F. Wente. Chigaco: Oriental Institute of the University of Chicago, 1999, p. 111-119. ISBN 978-1-885923-09-7.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  19. ↑ Manniche, Lise. «The Cultic Significance of the Sistrum in the Amarna Period». A: Woods, Alexandra; McFarlane, Ann; Binder, Susanne (eds.). Egyptian Culture and Society: Studies in Honour of Naguib Kanawati (en anglès). Conseil suprême des antiquitiés, 2010, p. 13-26. ISBN 978-977-479-845-0.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  20. ↑ Pu, Muzhou. Wine and wine offering in the religion of ancient Egypt. Londres: Kegan Paul International, 1995. ISBN 978-0-7103-0501-5. 
  21. ↑ 21,0 21,1 Altenmüller, Hartwig; Wildung, Dietrich (eds.). Studien zur Altägyptischen Kultur Band 1 (en anglès). 1. Felix Meiner Verlag, 2021. DOI 10.46771/978-3-87548-901-9. ISBN 978-3-87548-901-9.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  22. ↑ Pinch, Geraldine. Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt (en anglès). Oxford University Press, 2004. ISBN 0195170245.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  23. ↑ Cruz-Uribe, Eugene «The Khonsu Cosmogony». Journal of the American Research Center in Egypt, 31, 1994, pàg. 169–189. Arxivat de l'original el 2024-05-02. DOI: 10.2307/40000676. ISSN: 0065-9991 [Consulta: 7 març 2024].
  24. ↑ 24,0 24,1 Lesko, Barbara S. The great goddesses of Egypt. Norman: University of Oklahoma Press, 1999. ISBN 978-0-8061-3202-0. 
  25. ↑ Darnell, John Coleman; Darnell, Colleen Manassa. The Ancient Egyptian Netherworld Books. SBL Press, 2018-11-07. ISBN 978-0-88414-045-0.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  26. ↑ Escolano-Poveda, Marina. “Black Is Her Hair, More Than the Black of the Night”: The Tale of the Herdsman and the Origins of Egyptian Love Poetry. Lockwood Press, 2022, p. 123–140. ISBN 978-1-948488-36-5.  Arxivat 2024-05-24 a Wayback Machine.
  27. ↑ Schneider, Thomas; Szpakowska, Kasia. Egyptian stories: a british egyptological tribute to Alan B.Lloyd on the occasion of his retirement. Münster: Ugarit-verlag, 2007. ISBN 978-3-934628-94-6. 
  28. ↑ Selden, Daniel L. «Alibis» (en anglès). Classical Antiquity, 17, 2, 01-10-1998, pàg. 289–412. Arxivat de l'original el 2024-04-13. DOI: 10.2307/25011086. ISSN: 0278-6656 [Consulta: 7 març 2024].
Hathor en jeroglífics
O10
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hator
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hator_(deessa)&oldid=34865404»