La diazotació (del prefix di-, separar, i azote, nitrogen en francès) és la reacció química pel que una amina aromàtica primària trenca la seva cadena cíclica per convertir-se en un compost de diazoni per l'acció de l'àcid nitrós.[1]

Aquesta reacció, descoberta per Peter Griess l'any 1858, encara avui és l'únic procediment pràctic per a la preparació de les sals de diazoni. Fou la base dels tints sintètics i de diverses indústries químiques a Europa.[2]

La diazotació és duta a terme a temperatura baixa (de 0° a 5 °C) per a evitar la formació de composts fenòlics, per despreniment de nitrogen, i en medi àcid per a evitar la formació de composts de diazoamino, per copulació amb l'amina encara lliure.[3]

La reacció en general és simple i molt general. Substituts de tots tipus, com alquils, halògens, hidroxils, àcids sulfònics, poden presentar-se en qualsevol posició del compost.

Referències

modifica
  1. Diazitació Diccionari de la Llengua Catalana Publicat per l'IEC
  2. «Diazotació». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Franz Beyer, Wolfgang Walter. Manual de química orgánica. Editorial Reverté, 1987, p.618-619.