Dic de Kokaral
El dic de Kokaral o Kok-Aral és una presa de ciment construïda al nord del que va ser el mar d'Aral. L'obra va ser conclosa a l'agost de 2005.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Presa d'aigua  | |||
| Construcció | 2003 | |||
| Obertura | 2005 | |||
| Mesura | 13.034 ( ) m | |||
| Cabal | 600 m³/s (sobreeixidor) | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Kazakhstan | |||
| ||||
Context
modificaEl principal motiu de la construcció de la presa és la dessecació significativa del mar d'Aral, a causa del cabal cada cop més baix de l'Amudarià i del Sirdarià. Per ordre de Josef Stalin, el 1950, una gran població, per deportació massiva, es va establir per dur a terme el seu projecte: un gegantí lloc agrícola.[1] Atès que la URSS tenia un elevat requeriment de producció, es va cultivar un milió de tones de cotó cada any des del 1960 fins al 1970,[2] prenent el 60% del cabal dels dos rius. L'aigua que arriba al mar d'Aral ha passat d'aquesta manera de 55 a 7 milions de metres cúbics d'aigua anualment, cosa que ha reduït molt aquest mar. La situació geopolítica del mar, situada entre diferents països, no permet trobar un acord.
Finalment, el 2001 es va posar en marxa un projecte pel govern kazakh i el Banc Mundial[3] mitjançant la construcció d'una presa que té com a objectiu augmentar el nivell de l'aigua i eliminar l'excés de sal (utilitzant vessaments) que generen danys als pobles dels voltants (Aralsk, Mouyak), per la qual cosa perjudica la fauna, la flora i el patrimoni cultural,[4] per restaurar l'activitat pesquera i de peixos.
Construcció
modifica
El dic de Kokaral està construït a la part nord de l'antic mar d'Aral, a l'est de l'antiga illa i després península de Kokaral. Per motius financers, com que el projecte només tenia finançament de 2,5 milions de dòlars, el dic es va construir per primera vegada amb sacs de sorra i canyes. La seva construcció va començar el 1995 i es va acabar el 1996. Tanmateix, va ser fràgil i va cedir en diversos quilòmetres durant les tempestes de primavera de l'abril de 1999.[5][1] Tot i això, va permetre augmentar el nivell del mar en uns quants metres, atraient l'atenció dels donants.
La presa de formigó actual va ser finançada en gran part pel Banc Mundial, així com pel govern kazakh, amb un cost total de 85,8 milions de dòlars.[6] L'estructura té una longitud de 13 o 14 km, la seva construcció va començar el 2003 i es va acabar a l'estiu del 2005.[5][7][8] Té un sobreeixidor que permet que el desbordament d'aigua flueixi cap al Mar d'Aral Sud, especialment durant les tempestes. Des que va ser acabat s'han apreciat canvis notables com ara una suavització del clima local o la restauració de la fauna autòctona.
Conseqüències
modificaDes de la construcció de la presa, el nivell del mar ha augmentat i ha recuperat el 50% de la seva superfície.[9] Les anàlisis van superar amb escreix la predicció que els efectes trigarien almenys tres anys a ser visibles, el mar va pujar tres metres en només set mesos,[10] llavors l'alçada de l'aigua va augmentar de 30 m, el seu nivell abans de la construcció de la presa, a 38 el maig de 2006,[6] després els 42 metres, l'alçada màxima de la presa, des del 2009. La presa va permetre que la població tornés gradualment i s'instal·lés en alguns pobles pesquers.[11] La pesca ha reprès la seva activitat, així com la venda de peix,[12] les captures s'han multiplicat per 6 en 10 anys, superant les 7.000 tones el 2016,[10] i 8.500 tones el 2019.[13] El nivell de salinitat s'ha reduït de 30 a 8 grams per litre, el que permet el retorn d'una vintena d'espècies de peixos d'aigua dolça.[10] Els joncs i les aus migratòries han tornat a les ribes del llac.[5] El volum d'aigua ha passat de quinze a vint-i-set mil milions de metres cúbics.[13] El mar, que s'havia retirat gairebé 100 quilòmetres al sud de la ciutat d'Aral, ara s'hi troba a 25 quilòmetres.
Perspectives
modificaS'ha instal·lat un dispositiu acústic per espantar als peixos, per evitar així que els peixos passin la presa i es perdin al Mar d'Aral Sud.[14]
El president Nursultan Nazarbayev va presentar un projecte d'ampliació de 6 metres[15] cosa que permetria que la indústria pesquera tornés al seu nivell anterior de la catàstrofe i la ciutat d'Aral tornés a ser de nou un port. Aquest projecte, estimat en 120 milions de dòlars (98 milions d'euros), seria finançat principalment per ingressos petroliers del Kazakhstan. Aquest projecte també inclou el desviament de la llera del Sirdarià, la construcció d'un pont i noves estructures per aprofitar l'energia hidroelèctrica. Les conseqüències esperades són una disminució de la salinitat i una duplicació o triplicació de la producció de peix.[16] El projecte també preveu regar 63.000 ha de terres agrícoles i 250.000 ha de pastures. A més, 15.000 persones estaran protegides de les inundacions. Els treballs per al projecte abreujat com a "РРССАМ-2" haurien de començar el 2018.[17] No obstant això, després dels retards en el finançament del Banc Mundial, el govern kazakh decideix a finals del 2019 iniciar el projecte amb els seus propis fons.[14] El 2020, el treball no va començat. Es destaca la manca de cooperació entre Kazakhstan i Uzbekistan. La pandèmia de COVID-19 i la crisi econòmica també estan involucrades. El ràpid desglaç de les glaceres a causa de l'escalfament global i el col·lapse d'una presa mal construïda a Sardoba suscita preocupació per la manca de manteniment del dic de Kokaral.[18]
Un altre projecte seria la construcció d'un dic més amunt, a la badia de Saryshyganak, al voltant de la ciutat d'Aral, per permetre que l'aigua arribi a la ciutat.[19]
Aigües avall del mar, cap al sud, l'evaporació excessiva i l'entrada d'aigua insuficient no permeten el manteniment d'un cos d'aigua obert. Les autoritats kazakhs afavoreixen l'establiment d'una zona pantanosa, amb cursos d'aigua, canyissars i zones inundables.[19]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Et si on sauvait la mer ! (émission intégrale Thalassa)» (en francès), 27-06-2016. [Consulta: 24 gener 2018].
- ↑ «Disparition de la mer d'Aral: les causes d'un désastre écologique» (en francès). Disparition de la mer d'Aral: les causes d'un désastre écologique | National Geographic, 09-11-2017 [Consulta: 4 agost 2020].
- ↑ «La renaissance de la mer d'Aral» (en francès). lefigaro.fr, 23-10-2008. [Consulta: 24 gener 2018].
- ↑ «Aral, mer asséchée 2 par Khalem - Dailymotion» (en francès). Dailymotion, 10-09-2008. [Consulta: 24 gener 2018].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Paul Molga. «Une digue pour sauver la mer d'Aral» (en francès). lesechos.fr, 20-08-2010. [Consulta: 13 març 2019].
- ↑ 6,0 6,1 (en francès) SAUVETAGE. La mer d'Aral renaît grâce à un grand barrage. Courrier international, 17-05-2006 [Consulta: 26 gener 2018].
- ↑ Paula Boyer. «La renaissance de la «petite mer» d'Aral» (en francès). la-croix.com, 30-10-2016. [Consulta: 13 març 2019].
- ↑ «Barrage de Kokaral» (en francès). structurae.info, 14-07-2014. [Consulta: 13 març 2019].
- ↑ Paula Boyer. «La renaissance de la «petite mer» d'Aral» (en francès). La Croix, 30-10-2016. [Consulta: 9 febrer 2018].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Dene-Hern Chern. «La mer d'Aral que l'on croyait morte est revenue à la vie» (en francès). nationalgeographic.fr. [Consulta: 13 març 2019].
- ↑ ; Vincent ROUX«Vidéo : en Asie centrale, la mer d'Aral renoue avec l'eau et la vie». France 24, 15-09-2017. [Consulta: 9 febrer 2018].
- ↑ Reid Standish. «Les poissons réapparaissent peu à peu dans la mer fantôme d'Aral» (en francès). Vice news, 20-01-2014. [Consulta: 9 febrer 2018].
- ↑ 13,0 13,1 «Fish Production in Aral Sea has Grown by 30% in 5 Years» (en anglès). kazakh-tv.kz, 26-06-2019. Arxivat de l'original el 2020-06-03. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ 14,0 14,1 Наталья Денисова. «В Кызылординской области решат вопрос сохранения рыбных запасов Малого Арала» (en rus). caravan.kz, 20-11-2019. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Christophe Lamfalussy. «L'espoir revient à la mer d'Aral» (en francès). lalibre.be, 12-10-2012. [Consulta: 13 març 2019].
- ↑ «Aral Sea restoration» (en anglès). https://kazakh-tv.kz, 28-05-2018. Arxivat de l'original el 2020-08-11. [Consulta: 13 març 2019].
- ↑ «В 2018 году начнется реализация второй фазы проекта по спасению Северного Арала» (en rus). zakon.kz, 29-03-2018. [Consulta: 13 març 2019].
- ↑ Uteuova, Aliya. «Northern Aral's promise stunted by dam height, international disputes» (en anglès), 28-10-2020. [Consulta: 1r juny 2021].
- ↑ 19,0 19,1 Schlager, Edda. «Das Meer ist verschwunden» (en alemany). deutschlandfunkkultur.de, 23-12-2020. [Consulta: 1r juny 2021].
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica- Debat sobre el dic i els seus predecessors Arxivat 2005-01-30 a Wayback Machine. (anglès)
- Informe de l'International Herald Tribune sobre el projecte del dic (anglès)