Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià

Diccionari conegut habitualment com a Diccionari quintilingüe , publicat en dos volums, datats el 1839, per una Societat de catalans formada per Salvador Estrada, Antoni Matamala, Joan Cortada i Lluís Bordas.

El Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià, conegut habitualment com a Diccionari quintilingüe, és un diccionari multi-idiomàtic publicat en dos volums el 1839 per una Societat de Catalans formada per Salvador Estrada i Ribas, Antoni Matamala, Joan Cortada i Sala i Lluís Bordas,[1] o alternativament, Miquel Anton Martí i Cortada, Lluís Bordas, i Joan Cortada i Sala.[2]

Infotaula de llibreDiccionari català-castellà-llatí-francès-italià
Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Tomo Primer (1839).djvu
Modifica el valor a Wikidata
Tipusdiccionari de la llengua catalana Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorSalvador Estrada i Ribas, Joan Cortada i Sala i Luis Bordás Munt Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà, castellà, llatí, francès i italià Modifica el valor a Wikidata
Publicació1839 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temadiccionari de la llengua catalana Modifica el valor a Wikidata
Gènerediccionari Modifica el valor a Wikidata
Vegeu texts en català sobre Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Fou publicat en facsímil,[3] el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelonal a l'abril del 1839. Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües. Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Reial Acadèmia Espanyola per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l'ortografia.

Al pròleg, s'hi assenyala que s'hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l'òpera. Per altra banda, se'n justifica la publicació per omplir el buit provocat per la falta de diccionaris satisfactoris i la necessitat de desmentir que la llengua catalana sigui «una jerga d'una província bàrbara».

ReferènciesModifica

  1. «Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta=2020-04-21].
  2. «Martí i Cortada, Miquel Anton», M. Àngels Verdaguer i Pajerols, dins Diccionari de la traducció catalana, a cura de Montserrat Bacardí i Pilar Godayol (Vic: Eumo Editorial - Universitat Autònoma de Barcelona - Universitat de les Illes Balears - Universitat Jaume I - Universitat de Vic, 2011). Reproduït a Visat, revista digital de literatura i traducció, PEN català. [Consulta: 23-01-2022].
  3. Cervantes, Biblioteca Virtual Miguel de. «Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Tomo Primer : per una societat de catalans» (en castellà), 1839. [Consulta: 21 abril 2020].