Aquest article tracta sobre el grup ètnic. Vegeu-ne altres significats a «Tsez (llengua)».

Els didos són un poble de Daguestan del grup Àvar-Andi-Dido. El formen cinc petites nacionalitats musulmanes íbero-caucàsiques. El nombre total és de poc més de 15.000[1] (el 1958 s'estimaven en 18.000). Viuen a la part més alta i inaccessible del Daguestan central, prop de la frontera amb Geòrgia. Parles les llengües tsez.[2]

Infotaula grup humàDidos
Tipusètnia i Didoetian peoples (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Els cinc grups són:[3]

  • Els didos propis (ells mateixos s'anomenen tsez o tsunts) que són uns 7.000 repartits en 36 aüls al curs de l'Ori-Tskalis. Parlen tsez.
  • Els bezeta, kapuči, kapčui, beshite, o khwanai, uns 2.000 als auls de Berzeta, Khodjar Khota i Tladal al districte de Tlarata.
  • Els khwarshi o kwan, un miler, que viuen en 5 auls al curs superior de l'Ori-Tskalis abans de desaiguar al Koysu d'Andi.
  • Els khunzal o gunzal o nakhad, o enzeli o enseba o gunzeb, uns 500 a 4 auls del distriucte de Tlarata al curs superior del riu Koysu d'Àvar.
  • Els ginukh, dos o tres-cents.

Els didos foren islamitzats pels àvars i són sunnites xafiïtes. Cada nacionalitat dido parla la seva pròpia llengua (no escrita) del grup àvar-andi-dido de la branca daguestanesa de llengües íbero-caucàsiques; quasi tots parlen també l'àvar.[2]

Bibliografia

modifica
  • A. Bennigsen i H. Carrére d'Encausse, Une République soviétique musilmane, le Daghestan, 1956

Referències

modifica
  1. «Всероссийская перепись населения 2010 года. Том 1 (2010 All-Russian Population Census, vol. 1)» (en rus). Russian Federal State Statistics Service, 2011. Arxivat de l'original el 2015-12-17. [Consulta: 16 maig 2021].
  2. 2,0 2,1 van den Berg, Helma «The East Caucasian language family». Lingua: International review of general linguistics, 115, 1-2, 2005, pàg. 147-190. ISSN: 0024-3841.
  3. An Ethnohistorical dictionary of the Russian and Soviet empires. Westport, Conn.: Greenwood Press, 1994. ISBN 0-313-27497-5.