Die Harmonie der Welt

Die Harmonie der Welt (títol original en alemany, en català L'harmonia del món) és una òpera en cinc actes composta per Paul Hindemith sobre un llibret en alemany del mateix compositor, basat en Harmonices Mundi de Johannes Kepler. Es va estrenar l'11 d'agost de 1957 modifica al Prinzregententheater de Bogenhausen.[1]

Infotaula de composicióDie Harmonie der Welt
L'harmonia del món modifica
Johannes Kepler Uffizien.jpg
modifica
Forma musicalòpera modifica
CompositorPaul Hindemith modifica
LlibretistaPaul Hindemith modifica
Idiomaalemany modifica
Basat enHarmonices Mundi modifica (Johannes Kepler modifica)
Data de publicaciósegle XX modifica
Parts5 actes modifica
PersonatgesBaron Starhemberg (en) Tradueix, Christoph Kepler (en) Tradueix, Emperor Rudolf II/Sun (en) Tradueix, Richter (en) Tradueix, Tansur (en) Tradueix, Young Susanna (en) Tradueix, Katharina (en) Tradueix, Ulrich Grüßer (en) Tradueix, Susanna (en) Tradueix, Daniel Hizler (en) Tradueix, Johannes Kepler (en) Tradueix, Wallenstein (en) Tradueix, Emperor Ferdinand II (en) Tradueix i Q63677161 Tradueix modifica
Estrena
Estrena11 agost 1957 modifica
EscenariPrinzregententheater (en) Tradueix modifica, Bogenhausen modifica
IntèrpretPaul Hindemith modifica

Lloc i èpocaModifica

Praga, Wurtemberg, el palau de Starhemberg a Eferding, Silèsia, Ratisbona; entre 1608 i 1630.

ArgumentModifica

Acte IModifica

Tansur ha instal·lat en un carrer de Praga un bastidor amb grans quadres que representen el cometa de la tardor de 1607 amb totes les seves conseqüències. El poble s'aplega al seu entorn i escolta la seva cantarella de xarlatà de fira. Ulrich, deixeble i ajudant de Kepler, s'aplega ala multitud. Aviat també apareix Wallenstein amb alguns dels seus oficials. Els pronòstics de Tansur són cada vegada més fantàstics i Ulrich l'interromp diverses vegades. Així, Wallenstein s'assabenta que Ulrich està al servei de Kepler i li demana immediatament que encarregui un horòscop al seu mestre, doncs té el pressentiment que aviat acabarà el regnat del emperador i ell tindrà la oportunitat d'ascendir. En restar conversant una estona més amb Tansur, creu haver trobat un col·laborador en aquell ex-estudiant espavilat i dotat de facilitat de paraula.

El quadre següent es desenvolupa en un cementiri a Wurtemberg, on Katharina, la mare de Kepler, per la nit cava la tomba del seu marit. El seu fill petit s'apropa horroritzat, doncs Katharina vol desenterrar el crani, fer-lo preparar per bruixots, col·locar-li un suport d'or i convertir-lo en copa.

« <El que begui d'aquesta copa restarà protegit per sempre de l'arbitrarietat espiritual>, »

rebel·la al seu fill, i quan aquest li pregunta a qui pensa atorgar la seva protecció, Katharina anomena a Kepler. Quatre dones han contemplat l'escena i decideixen acusar de bruixeria la mare de Kepler. Mentre tant, aquesta contempla en una visió (materialitzada a l'escenari) a l'emperador Rudolf en el seu palau de Praga. L'emperador mira la resplendent llum de les estrelles. Cansat de les coses terrenals s'engolfa en l'astronomia, que Kepler, que s'ha apropat en silenci, intenta explicar-li. Però li sembla que també en la volta celeste domina el caos, i a la seva gran exclamació de dolor Kepler respon consternat:

« <Domina la regla, però no la coneixem> »

L'emperador, cada vegada més desesperat, es posa fora de si i ataca Kepler. La mare de Kepler perceb aquest fet i voldria córrer en la seva ajuda. El seu fill Christian que no participa en la visió, allunya la mare del cementiri. Davant els crits de l'emperador arriben ràpidament els guàrdies, que el subjecten fermament fins que es calma. Kepler retorna a casa seva espantat.

Allà resta assentat una tarda davant la taula plena de papers i aparells de mesurar. Amb ell hi ha la seva petita filla Susana. Resta trista des que va morir la seva mare i s'emportà amb ella el seu germanet: <Perquè no ens en vàrem anar a un altre lloc quan la mare sofria aquí?> pregunta. <No som lliures, estic al servei de l'emperador>, respon Kepler. Després canta per animar-la, una breu cançó, a la que s'uneix la nena. Arriba un ajudant de Kepler; en comptes de treballar, traça el seu propi horòscop, que sembla prometre-li grans coses. El mestre el corregeix amb benevolència. L'únic que veu és una carrera de soldat, i precisament això és el que més detesta Ulrich. Ambdós comencen a treballar, però aviat discuteixen envers la ciència i els seus últims coneixements. veus que arriben des del carrer anuncien la renuncia de l'emperador. Ja res reté a Kepler a Praga: l'astrònom marxa vers Linz per treballar de professor.

Acte IIModifica

Aquest acte es desenvolupa l'any 1613. En un barri de Praga en ruïnes, on encara hi viu gent, Wallenstein vol construir una magnífic palau. Després d'haver desallotjat als pobres amb una petita indemnització, planeja amb els arquitectes i els paletes la gran obra que haurà de proporcionar el marc adequat per el seu ascens. Indica a Tansur que li aconsegueixi noves tropes. Aviat serà l'home més poderós del regne després de l'emperador, i a més immensament ric, doncs, si les estrelles diuen la veritat, la seva esposa, que posseeix una enorme fortuna, aviat li deixarà tot.

El quadre següent mostra la ciutat de Linz, un diumenge de primavera pel matí. Ulrich veu novament a Susana, la filla adoptiva del baró Starhemberg, amb la que jugava quan eren infants. Kepler porta els estudiants a l'església. Arriba Tansur amb el propòsit de reclutar soldats per les hosts de Wallenstein. En l'església esclata una discussió que més tard es trasllada a la plaça. El rector Hizler nega a Kepler la comunió, doncs no està d'acord amb ell en una qüestió de fe. Susana pren de manera valenta part pel savi, activitat docent que s'acaba a causa de la discussió. Malgrat tot, Starhemberg l'invita a viure en les seves terres, on el mestre es podrà dedicar exclusivament a la ciència. L'anima a acceptar la mà de Susana, el que provoca les ires d'Ulrich. El sobri erudit i la jove sensible, capaç de grans pensaments, es troben en una gran duet d'amor. Ulrich es vesteix l'uniform de soldat.

Acte IIIModifica

Aquest acte transcorre novament a Linz. Una tranquil·la nit d'estiu, Susana està llegint la Bíblia. La petita Susana canta juga i canta una cançó a la lluna. De sobte a la porta apareix Katharina. Susana la rep afectivament i la porta a una habitació. Però Katharina té plans malvats contra el matrimoni del seu fill. La nena presencia els retrets que Kepler fa a la seva mare. Katharina no hauria d'haver sortit de Wurtemberg, on resta pendent un procés contra ella acusada de bruixeria. A més, tampoc està segura a Linz. I la foragita de casa seva.

En el quadre següent, Katharina està enfront del tribunal de Wurtenberg. Es dona lectura a les acusacions que hi ha contra ella. El seu mateix fill, Christian, l'acusa de la profanació del sepulcre. Katharina proclama inútilment la seva innocència, el tribunal ordena la tortura. En l'últim instant apareix Kepler; ha aconseguit del tribunal superior de Tübingen la suspensió del procés. Malgrat tot, quan treuen a la mare les cadenes, s'adona horroritzat que la dona només pensa en els seus encanteris. Vol que Kepler ho abandoni tot: la seva casa, la seva filla, la seva feina i es dediqui a ella en aquesta labor. Amb afecte, però també amb fermesa i determinació, l'astrònom refusa la proposició. La mare resta totalment destrossada.

Acte IVModifica

Els esdeveniments de l'acte III transcorren entre els anys 1616/21; l'acte IV transcorre el 1628. En el seu sumptuós palau, Wallenstein, duc de Friedland, rep homenatges en un animada festa, Tansur s'ha convertit en majordom, Ulrich en oficial. Wallenstein comunica alls seus oficials la seva seriosa preocupació per la sort de la guerra. Es queda sol, li cau el bastó; Ulrich s'avança per recollir-lo. El gest enfurisma a Wallenstein:

« <Que ha de fer un oficial aquí?
No hauria d'estar de guardia?
>.
»

Amb prou feines aconsegueixen tranquil·litzar-lo per fi Tansur i Kepler, que acaben d'entrar. Wallenstein expressa la seva profunda admiració per l'obra L'harmonia del món, que ha publicat Kepler. ¡Si aquesta harmonia es pogués realitzar en la terra!, ¡Sotmetre-li la política, el poder de l'Estat, l'exercit, el destí de les nacions! Wallensteix s'esplaia en grandioses imatges visionaries; ofereix a Kepler entrar al seu servei perquè l'ajudi en els seus gegantins plans. Kepler ha d'habitar a Żagań, en les propietats del duc a Silèsia. Ulrich ho ha escoltat tot; se sent humiliat i jura venjar-se de Wallenstein.

Acte VModifica

 
El verdader Wallenstein, Duc de Friedland

El principi de l'acte V Transcorre a Żagań, el 1630, Susana no és feliç malgrat l'amor i la tendresa de Kepler; sent la profunda inquietud del mestre, que va d'obra en obra, i de lloc en lloc. Ulrich esparracat i vingut a menys, apareix de sobte. Susana el convida cordialment, però, quan s'assabenta del viatge de Kepler a Ratisbona, Ulrich se'n va de seguida, proferint amargues paraules contra L'harmonia del món.

En el gran saló de l'Ajuntament de Ratisbona (1630) s'ha reunit la Dieta dels prínceps electors. Més de onze anys de guerra devasten el país. La discòrdia regna arreu. es perfila una nítida corrent contra Wallenstein, la caiguda del qual s'ha decidit. El sumptuós escenari s'enfosqueix un xic; es fa visible en primer pla una petita habitació en la que hi ha Kepler, que jeu malalt en el seu llit. En l'excitació produïda per la febre creu que parla amb els prínceps. després creu que se li acosta un sacerdot que el tracta com si fos un heretge. I després les figures de la seva vida es converteixen en planetes i estrelles. És com si es fes visible una grandiosa pintura barroca del firmament. L'emperador es converteix en el Sol, Hizler en Mercuri, Susana pren el lloc de Venus. Ensems apareix un escenari secundari: en el palau d'Eger, un grup d'assassins assetja Wallenstein, entre ells s'hi troba Ulrich. Kepler es converteix en la Terra, Katharina en la Lluna. S'incorporen Mart (Ulrich), Júpiter (Wallenstein) i Saturn (Tansur). Apareixen els signes del Zodíac, es fa visible la Via Làctia, un poderós cor d'esferes omple l'espai. Kepler contempla al morir l'harmonia del món.

AnàlisiModifica

FontModifica

La vida del gran astrònom Johannes Kepler (1571-1630), que va néixer a Weil der Stadt (Wurtemberg) i morí a Ratisbona. El 1619 publicà la seva obra mestra, L'harmonia del món.

LlibretModifica

Paul Hindemith traça, com ja va fer a Mathis der Maler, un gran fresc històric al voltant d'una figura descollant. Mentre que en aquella es tractava d'un pintor, aquí és un científic absorbit pels esdeveniments de la seva època. Una vegada més, Hindemith demostra que fou un creador important; la seva forma d'articular les escenes i de concebre els personatges rebel·la a un verdader dramaturg. Tanmateix, és difícil respondre a la pregunta de si la figura d'un científic és tan apropiada com la d'una artista per a convertir-se en centre d'una òpera. Hi ha algunes coses dèbils, diversos texts són musicalment intractables , encara que els moments purament humans resten molt ben assolits, inclús són commovedors.

MúsicaModifica

El compositor abasta en aquesta obra una apreciable varietat de gèneres. Des de la senzilla cançó i la cançó infantil fins a la Passacaglia en 21 parts, s'inclouen totes les formes musicals imaginables i estan tractades amb mestria. De totes maneres, a vegades es té la sensació de què la música no flueix amb l'espontaneïtat d'algunes obres anteriors de Hindemith, com si en aquesta dominés una forta tendència especulativa. Els interludis instrumentals són magnífics, així com les extenses parts corals. Valdria la pena conèixer el judici que farà la posteritat vers aquesta obra sens cap mena de dubte molt significativa.

HistòriaModifica

L'aparició de l'òpera fou precedida per una simfonia del mateix títol, en la que es presenten i elaboren de forma purament instrumental les idees importants del drama.

ReferènciesModifica

  1. «Dades de l'òpera» (en alemany). Operone. [Consulta: 18 maig 2018].