Diego Arsuaga
Diego Arsuaga (Montevideo, 13 de gener de 1966) és un director de cinema uruguaià. Va començar a treballar en cinema publicitari, camp en el que va rebre alguns premis. Durant la dècada del 1980 va codirigir els curtmetratges Los últimos vermicelli (1987) i La fruta en el fondo del tazón (1985).[1] Va crear la seva productora Taxi Films SA, amb la que el 1997 va dirigir el seu primer llargmetratge Otario, que fou premiat als festivals de Gramado i l'Havana. El 2002 va dirigir el seu segon llargmetratge, El último tren, que va guanyar el Goya a la millor pel·lícula estrangera de parla hispana (2002):[2] i el Premi Ariel a la millor pel·lícula iberoamericana.[3] El 2006 va produir La punta del diablo de Marcelo Pavan i el 2008 D.F. (destino final) de Mateo Gutiérrez. El 2011 va dirigir un episodi de la sèrie de televisió Adicciones i el 2012 la pel·lícula El ingeniero.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 gener 1966  (58 anys)Montevideo (Uruguai) |
| Activitat | |
| Ocupació | realitzador, director de cinema, guionista |
  | |
Filmografia modifica
- Otario (1997)
- El último tren (2002)
- La punta del diablo (2006)
- Adicciones (2011)
- El ingeniero (2012)
Referències modifica
- ↑ Diego Arsuaga a retinalatina.org
- ↑ El último tren al web dels Goya
- ↑ "Aunque estemos condenados al fracaso, hay que pelear", El País, 22 de novembre de 2002