Difusivitat magnètica
La difusivitat magnètica () és un paràmetre que caracteritza el «temps de difusió» del camp magnètic en un conductor. Apareix en el nombre de Reynolds magnètic. Com tota difusivitat, té com a unitats del SI: m²/s.
La difusivitat magnètica defineix de la següent manera:[1]
on:
= permeabilitat magnètica en el buit (),
= conductivitat elèctrica del material (metall o plasma, en siemens/m). En el cas d'un plasma, la conductivitat elèctrica és deguda a les col·lisions de Coulomb:
on:
- = densitat d'electrons,
- = càrrega de l'electró,
- = massa de l'electró,
- = freqüència de col·lisió.
Referències
modifica- ↑ W. Baumjohann and R. A. Treumann, Basic Space Plasma Physics, Imperial College Press, 1997.