Dijle (departament)

Per a altres significats, vegeu «Dijle (desambiguació)».

El departament del Dijle o en francès Departement de la Dyle és un dels departaments francesos fora de la França actual, creat durant l'ocupació francesa de 1793 fins al 1815. La capital n'era Brussel·les. Comprenia parts del ducat de Brabant i del comtat d'Hainaut. El seu nom prové del riu Dijle que rega una gran part del territori.[1][2]

Infotaula de geografia políticaDijle

EpònimDijle Modifica el valor a Wikidata
Localització
 50° 50′ N, 4° 21′ E / 50.83°N,4.35°E / 50.83; 4.35
Estat desaparegutPrimer Imperi Francès Modifica el valor a Wikidata

CapitalBrussel·les Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Limita amb
Departament de Jemappes (1r octubre 1795-30 maig 1814)
Dos Netes (1r octubre 1795-30 maig 1814)
Meuse-Inférieure (en) Tradueix (1r octubre 1795-30 maig 1814)
Ourthe (1r octubre 1795-30 maig 1814)
Sambre-et-Meuse (en) Tradueix (1r octubre 1795-30 maig 1814)
Departement de l'Escaut (1r octubre 1795-30 maig 1814) Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1r octubre 1795
Dissolució30 maig 1814 Modifica el valor a Wikidata
SegüentSouth Brabant (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
El departament del Dijle (vemell)
als departaments francesos dels actuals Països Baixos i Bèlgica

El 1815, després del congrés de Viena, el tractat de París va atorgar el territori al Regne Unit dels Països Baixos. Guillem I dels Països Baixos va mantenir les divisisions administratives franceses, però va preferir el nom amb reminiscència a l'antic règim de província de Brabant Meridional. El 1830, va esdevenir belga i prendre el nom de província de Brabant fins a la seva escissió en tres el 1995: dues províncies Brabant Flamenc i Brabant Való i la regió Brussel·les.

Tenia una superfície de 3283 km² i el 1806 tenia 426.718 habitants. El departament tenia 38 cantó i 383 municipis i es va subdividir en tres arrondissements. Vers la fi de l'emperi francès, uns trenta municipis amb menys de 200 habitants van ser absorbits per entitats més grans.[3]

  1. Lovaina: amb els cantons Aarschot, Diest, Glabbeek, Graven, Haacht, Leuven, Tienen i Zoutleeuw.
  2. Nivel·les: amb els cantons Genappe (Genepien), Herne, Jodoigne, Nivel·les, Perwez (Perwijs) i Wavre.
  3. Brussel·les amb els cantons Anderlecht, Asse, Brussel·les, Halle, La Hulpe, Lennik, Sint-Stevens-Woluwe, Ukkel, Vilvoorde i Wolvertem.

PrefectesModifica

1800-1805: Louis Gustave Doulcet de Pontécoulant
1805-1808: François Louis René Mouchard de Chaban
1808-1813: Frédéric Séraphin de La Tour du Pin Gouvernet
1813-1814: Frédéric Christophe d'Houdetot

ReferènciesModifica

  1. Lasius, Albrecht Friedrich Ludolph. Der Französische Kayser-Staat unter der Regierung des Kaysers Napoleon des Großen im Jahre 1812. Ein Geographisch-Historisches-Handbuch (en alemany). vol. 1. Osnabrück: Johann Gottfried Kissling, 1813, p. 156 [Consulta: 8 març 2015 (2015-03-08)]. 
  2. Almanach du département de la Dyle, contenant un extrait du mémoire statistique du département de la Dyle, adressé par le Préfet au ministre de l'intérieur en l'an 10 (1804). Brussel·les: Meissenbruch, 1804, p. 362 pàgines. 
  3. Tihon, André. «La fusion des communes dans le département de la Dyle sous le régime napoléonien». A: Revue belge de philologie et d'histoire (en francès). vol. 43, 1965, p. 515-551. 

Coord.: 50° 50′ N, 4° 21′ E / 50.833°N,4.350°E / 50.833; 4.350