En matemàtiques, el dilogaritme o funció d'Spence, denotada com a Li₂(z), és un cas particular de polilogaritme. Existeixen dues funcions especials relacionades que s'anomenen funció de Spence, el propi dilogaritme:

El dilogaritme al llarg de l'eix real

i el seu reflex. Per a |z|<1, també es pot escriure com a sèrie infinita (la definició integral constitueix la seva extensió analítica al pla complex):

Alternativament, la funció de dilogaritme de vegades es defineix com a

En geometria hiperbòlica, el dilogaritme es pot utilitzar per a calcular el volum d'un símplex ideal. Concretament, un símplex els vèrtexs del qual tenen una proporció creuada z té volum hiperbòlic

La funció D(z) de vegades s'anomena funció de Bloch-Wigner.[1] La funció de Lobachevsky i la funció de Clausen són funcions estretament relacionades.

El dilogaritme va ser estudiat per primer cop pel matemàtic escocès de principis del segle XIX, William Spence.[2]

Estructura analítica

modifica

Utilitzant la definició anterior, la funció de dilogaritme és analítica arreu del pla complex excepte a  , on té un punt de ramificació logarítmica. L'opció estàndard de tall de branca és al llarg de l'eix real positiu  . Tanmateix, la funció és contínua al punt de ramificació i pren el valor  .

Identitats

modifica
  [3]
  [4]
  [3]
  [4]
  [3]

Identitats de valor particular

modifica
 
  [4]
  [4]
  [4]
  [4]
 

Valors especials

modifica
 
 
 
  on   és la funció zeta de Riemann.
 
 
 
 
 

En física de partícules

modifica

El dilogaritme apareix sovint en problemes teòrics de física de partícules en càlculs de correccions radiatives. En aquest context, la funció sovint es defineix amb un valor absolut dins del logaritme:

 
  1. Zagier p. 10
  2. «William Spence - Biography».
  3. 3,0 3,1 3,2 Zagier
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Weisstein, Eric W., «Dilogarithm» a MathWorld (en anglès).

Referències

modifica

Bibliografia addicional

modifica

Enllaços externs

modifica