Dimítrios Ral·lis
Dimítrios Ral·lis (en grec: Δημήτριος Ράλλης) (1844-1921) descendent d'una vella família política grega.[1] Abans de la independència de Grècia, el seu avi Aléxandros Ral·lis era un fanariota prominent. El seu pare Georgios Ral·lis va ser ministre en el govern d'Andreas Miaülis i després ministre de justícia de la Suprema Cort de Grècia.
 Ral·lis el 1893  | |
| Nom original | (el) Δημήτριος Ράλλης |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1844 Atenes (Grècia) |
| Mort | 5 agost 1921 (76/77 anys) Atenes (Grècia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
| Primer ministre de Grècia | |
| Ministre de Justícia de Grècia | |
| Ministre d'Educació de Grècia | |
| Ministre d'Afers Religiosos i d'Educació de Grècia | |
| President del Parlament Grec | |
| Ministre de finances de Grècia | |
 Diputat al Parlament Hel·lènic | |
| Circumscripció electoral: Attica (en)  | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Ortodoxa Grega |
| Formació | Universitat d'Atenes |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, advocat |
| Ocupador | Universitat d'Atenes |
| Família | |
| Família | Ralli family (en) |
| Fills | Ioannis Ral·lis, Georgios D. Rallis, Marika Ralli (en) |
| Pares | Georgios A. Rallis (en) i Pinelópi Rálli (fr) |
Ral·lis va néixer el 1844 a la ciutat d'Atenes. El 1872 va ser elegit per primera vegada membre del parlament i sempre va representar al districte atenès.[1] Va ser ministre en diversos governs i va ser Primer Ministre de Grècia en cinc ocasions.[2]
Durant el seu últim govern, després de les eleccions de 1920, el seu gabinet va autoritzar el plebiscit que va veure tornar Constantí I com a rei de Grècia. Va morir de càncer el 5 d'agost de 1921, a l'edat de 77 anys.
El fill de Dimítrios Ral·lis, Ioannis Ral·lis, va ser primer ministre durant l'ocupació i durant la guerra, i el seu net, Georgios Ral·lis, va ser primer ministre en els començaments de la dècada de 1980.[3]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dimítrios Ral·lis |
- ↑ 1,0 1,1 Smith, Michael Llewellyn. Ionian Vision: Grècia, a Àsia Menor, 1919-1922. University of Michigan Press, 1999-01, p. 324–5. ISBN 9780472109906 [Consulta: 29 maig 2010].
- ↑ Clogg, Richard. Partits i les eleccions a Grècia: la recerca de legitimitat. Duke University Press, 1987, p. 4. ISBN 9780822307945 [Consulta: 29 maig 2010].
- ↑ Clogg, Richard. A breu història de Grècia. Cambridge University Press, 2002, p. 109. ISBN 9780521004794 [Consulta: 29 maig 2010].