Obre el menú principal

Dinastia Obrenović

dinastia reial sèrbia

La Dinastia Obrenović (en alfabet ciríl·lic serbi: Обрeновић, pl. Obrenovići / Обреновићи, obrěːnoʋit͡ɕ) fou una dinastia sèrbia que va governar Sèrbia entre 1815 i 1842, i després entre 1858 i 1903. Van arribar al poder pel lideratge del fundador de la dinastia Miloš Obrenović I durant el Segon Aixecament Serbi de 1815–1817 contra l'Imperi otomà, que va desembocar en la formació del Principat de Sèrbia el 1817. La dinastia Obrenović era aliada tradicional d'Àustria-Hongria i s'oposava a la dinastia Karađorđević, que tenia el suport de l'Imperi rus.

Infotaula d'organitzacióDinastia Obrenović
Coat of Arms of the Obrenovic Royal Family.png
Dades bàsiques
Tipus dinastia
Forma jurídica
Fundador Miloš Obrenović
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

El regnat de la família es va acabar amb un cop d'estat perpetrat per conspiradors militars, coneguts actualment com la Mà negra,[1] que van irrompre al palau reial i van assassinar el rei Alexandre I, que va morir sense hereu.[2][3] L'Assemblea Nacional de Sèrbia va convidar Pere Karađorđević a esdevenir rei de Sèrbia.[3] Després de la dissolució de Iugoslàvia, alguns descendents de Jakov Obrenović, mig germà de Miloš Obrenović van declarar-se successors del Casal Reial d'Obrenović i van escollir el seu pretendent a l'extint tron de Sèrbia.

Al contrari d'altres estats balcànics com Grècia, Bulgària o Romania, Sèrbia no va importar cap membre d'alguna família reial europea (en general alemanya) per accedir al seu tron; la dinastia Obrenović, com els seus rivals Karađorđević, era originària de Sèrbia.

MonarquesModifica

Imatge TítolNom Regnat Notes
  Príncep de Sèrbia
Miloš I
Primer regnat
6 de novembre de 1817 – 25 de juny de 1839

Segon regnat
23 de desembre de 1858 – 26 de setembre de 1860
Líder del Segon Aixecament Serbi.
Abdicat.

Mort a edat avançada.
  Príncep de Sèrbia
Milà II
25 de juny de 1839 – 8 de juliol de 1839 Només va governar 26 dies.
  Príncep de Sèrbia
Mihailo III
Primer regnat
8 de juliol de 1839 – 14 de setembre de 1842

Segon regnat
26 de setembre de 1860 – 10 de juny de 1868
Destituït pels Defensors de la Constitució.

Assassinat a Košutnjak
  Príncep de Sèrbia
Rei de Sèrbia
Milà I
10 de juny de 1868 – 6 de març de 1889 Proclamat rei de Sèrbia el 6 de març de 1882.
Abdicat.
  Rei de Sèrbia
Alexandre I
6 de març de 1889 – 11 de juny de 1903 Assassinat juntament amb la reina Draga en el cop de maig.
Final de la dinastia Obrenović.

Al contrari que la majoria de les altres dinasties europees, on el número de regnat es fa servir per distingir entre monarques del mateix nom, la dinastia Obrenović assignava números consecutius a cada príncep que governava. Així, no va existir cap Milà I, ni Milà III, Miahilo I o Miahilo II. Milà II i Mihailo III eren senzillament el segon i tercer prínceps governants de la dinastia Obrenović. Aquesta manera de fer es va abandonar que el príncep Milà Obrenovic IV es va proclamar rei i va declarar que el principat de Sèrbia era un regne (1882).

ReferènciesModifica

  1. Editors de l'Encyclopædia Britannica Dragutin Dimitrijevic. Encyclopædia Britannica Online [Consulta: 8 setembre 2016]. 
  2. Editors of Encyclopædia Britannica Alexander. Encyclopædia Britannica Online [Consulta: 8 setembre 2016]. 
  3. 3,0 3,1 Thomas M. Poulsen; John R. Lampe; John B. Allcock Serbia. Encyclopædia Britannica Online [Consulta: 8 setembre 2016]. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Obrenović