Dinastia Sena

L'imperi Sena, dinastia Sena o dels Senes (bengalí: সেন সাম্রাজ্য Shen Shamrajjo) fou una dinastia hindú que va governar Bengala als segles XI i XII. L'imperi al seu cim va cobrir molt del de la regió nord-oriental del subcontinent indi. Els governants de la dinastia Sena tracen el seu origen a la regió índia del sud de Karnataka.[1]

Infotaula d'organitzacióDinastia Sena
Dades
Tipusdinastia i estat desaparegut Modifica el valor a Wikidata
ReligióHinduisme Modifica el valor a Wikidata
Imperi Sena
সেন সাম্রাজ্য Shen Shamrajjo


1070–1230
Capital Nabadwip
Llengües Sànscrit
Religió Hinduisme

Budisme

Govern Monarquia
Rei
 •  1070–1096
Hemanta Sen
 •  1159–1179
Ballal Sen
 •  1225–1230
Keshab Sen
Era històrica India clàssica
 •  Establert 1070
 •  Final
1230
Precedit per SucceÍt per
Imperi Pala
Dinastia Deva

El fundador de la dinastia fou Hemanta Sen, qui va servir a l'Imperi Pala fins que es va començar a debilitar. Hemanta Sen va usurpar el poder en una part dels dominis i es va titular rei el 1095. El seu successor Vijay Sen (governant del 1096 al 1159) va ajudar posar els fonaments de la dinastia, i va tenir un regnat inusualment llarg de per damunt 60 anys. Ballal Sena va conquerir Gaur (Gawr) als Pala, esdevenint el governant del delta de Bengal i va fer de Nabadwip la seva capital. Ballal Sena es va casar amb Ramadevi una princesa dels Txalukies Occidentals el que indica que els governants Senes van mantenir contacte social proper amb l'Índia del sud.[2] Lakshman Sen va succeir a Ballal Sena el 1179, va governar Bengala per aproximadament 20 anys, i va expandir l'Imperi Sena a Assam, Odisha, Bihar i probablement fins a Varanasi. Dins 1203–1204  el general  turc  Muhammad Bakhtiyar Khalji va atacar Nabadwip. Khalji va derrotar a Lakshman Sen i va conquerir el nord-oest de Bengala encara que Bengala Oriental va romandre sota control dels Senes.

OrígensModifica

L'espai polític després de la decadència del poder Pala a Bengala va ser ocupat pel Senes el rei dels quals Vijayasena va aconseguir conquerir una part gran del territori Pala. El Senes eren els seguidors del hinduisme ortodox. La dinastia traça el seu origen al sud, a l'imperi Txalukia Occidental de l'Índia meridional.[3] Hi ha un rècord d'una invassio Txalukia Occidental durant el regnat de Someshvara dirigida pel seu fill Vikramaditya VI que va derrotar els reis de Gauda i Kamarupa.[4][5] Aquesta invasió del governant Kannada  va portar elements dels seus compatriotes de Karnataka a Bengala el que explica l'origen de la dinastia Sena.[3][4]

El fundador de la dinastia Sena fou Samantasena que es va descriure ell mateix com un Kshatriya (guerrer) de Karnata (Karnataka). Declarava que va lluitar contra els fora de la llei de Karnata i més tard va esdevenir un asceta. Les inscripcions dels reis Senes els esmenten com Brahma-Kshatriyes o Kshatriyes.[6] Altrament, les fonts els han identificat amb la casta Vaidya o amb la casta (o sub casta) Ambashtha (considerada com una casta mixta, nascuda de pare Brahmin i mare Vaishya)[6][7] i es van casar dins dels Vaidyes bengalins  (generalment coneguts com a Baidyes a Bengal) en els relats Vaidya Kula-panjikas (comptes genealògics).[8]

La dinastia Sena va governar Bengala per més d'un segle (vers 1097-1225). L'aparició de la dinastia, que va suplantar els Pales a Bengal vers el final del segle XI, va constituir un període significatiu en la història de l'Índia antiga. Aprofitant la revolta de Samantachakra a Varendra durant el regnat de Mahipala II, Vijaysena, fundador de la dinastia Sena, gradualment va consolidar la seva posició a la part occidental de Bengal i finalment va  assumir una posició independent durant el regnat de Madanapala. Un aspecte important del govern Sena a Bengala és que el territori sencer de Bengala va quedar per primer cop sota el mateix govern. És impossible proporcionar informació definitiva a la qüestió de com la família va entrar a Bengala. Els records Senes són silenciós sobre el tema.

Els reis Senes reclamen en les seves pròpies inscripcions que eren Brahma-Kshatriyes. El seu avantpassat remot era un tal Virasena, el nom del qual es suposa que fou esmentat als Puranes. La inscripció de Deopara dels Senes també traça la seva ascendència de Virasena. De llavors ençà no hi ha cap rècord autèntic disponible encara i la controvèrsia preval entre els experts sobre l'origen del Senas.[cal citació]

Com l'origen del Senes, la seva història antiga o circumstàncies que els van portar a concentrar-se a Bengala són igualment  desconegudes. Ha estat suposat pels historiadors que els Senes van anar a Bengala en l'exèrcit de invasió dirigit pels reis Txalukies Vikramaditya VI i Someswara III. Alguns becaris també han suggerit que quan l'exèrcit de Rajendra Cola va envair Bengala, els Senes l'havien acompanyat. Segons altres historiadors, uns quants oficials Karnataka que estaven a les ordres dels reis Pales, havien establert el seu regne independent a la regió de Radha, aprofitant la debilitat del poder Pala. Aquests caps Karnataka podrien haver arribat a Bengal durant la invasió Txalukia i s'haurien establert al regne fins que en van erigir un per a ells. Segons alguns historiadors Samantasena fou el cap que havia establert el regne independent a la regió de Radha de Bengala.

Samantasena fou ud'una branca de la família Sena que s'havia distingit a través de diverses lluites a l'Índia del sud. Es va establir a Radha a Bengala, quan ja tenia una vanaçada edat. Va fundar la branca de la família Sena a Bengala. El seu fill Hemantasena es va crear un regne important a Radha, aprofitant la decadència de l'Imperi Pala. De la seva base a Radha, els Senes finalment van estendre el seu poder sobre la totalitat de Bengala.[9]

InscriptionsModifica

 
Lamina de coure d'Edilpur

Una lamina de coure va ser trobada a la pargana d'Adilpur o Edilpur al districte de Faridpur el 1838 i fou adquirida per la Asiatic Society of Bengal, però avui dia ha desaparegut de la col·lecció. Una transcripció de la lamina va ser publicada en la Dacca Review and Epigraphic Indica. La inscripció de la lamina està escrita en caràcters sànscrits i gandes, i datada el 3r jyaistha de 1136 samval, és a dir el 1079. Allí es relata que tres pobles van ser donats a un Brahman en el tercer any del regnat de Kaesava Sena. La donació va ser feta amb  drets d'amo, els quals inclouen el poder de castigar els chandrabhandes o sundarbans, una raça que vivia al bosc.[10] La terra va ser concedida en el poble de Leliya i en el mandala de Kumaratalaka que està situat a shatata-padamavati-visaya. La lamina de Kaesava Sena indica que el rei Vallal Sena es va emportar de entre els enemics, a les deesses de la fortuna en palanquins (Shivaka) que aguantava un elefant; i també declara que el fill de Ballal Sena, Lakshman Sena (1179–1205), va aixecar pilars de victòria i llocs de sacrifici a Benarés, Allahabad, i la costa d'Adon a la mar del sud. La lamina també descriu els pobles amb els camps llisos en que creixen arrossars excel·lents, la dansa i música en l'antiga Bengala, i les senyores adornades amb flors. La lamina d'Edilpur de Kaesava Sena enregistra que el rei va fer una donació a favor de Nitipathaka Isvaradeva Sarman.

El Deopara Prashasti és una inscription en pedra que elogia als reis Senes, particularment Vijaya Sen, compost pel poeta de la cort Umapati Dhara.

 SocietatModifica

Els governants Sena van consolidar el sistema de casta a Bengala. Tot i que Bengala va copiar el sistema de castes de Mithila, les castes mai van ser tant fortes a Bengala com a Mithila.[11]

LlegatModifica

Després de la dinastia Sena va seguir la dinastia Deva governant a Bengala Oriental. La dinastia Deva fou probablement la darrera dinastia hindú independent  de Bengal.

El governants SenesModifica

ReferènciesModifica

  1. The History of the Bengali Language by Bijay Chandra Mazumdar p.50
  2. Land of Two Rivers: A History of Bengal from the Mahabharata to Mujib by Nitish K. Sengupta p.51
  3. 3,0 3,1 Ancient India by Ramesh Chandra Majumdar p.320
  4. 4,0 4,1 The Cambridge Shorter History of India p.10
  5. B.P. Sinha in George E. Somers, Dynastic History Of Magadha, p.214, Abhinav Publications, 1977, New Delhi, ISBN 81-7017-059-1
  6. 6,0 6,1 Ronald. B. Inden. Marriage and Rank in Bengali Culture : A History of Caste and Clan in Middle Period Bengal, p. 60. 
  7. Reddy. Indian History, p. A234. 
  8. D.C. Sircar. Studies in the religious life of ancient and medieval India, p. 216. 
  9. 9,0 9,1 Sen, Sailendra. A Textbook of Medieval Indian History. Primus Books, 2013, p. 35–36. ISBN 978-9-38060-734-4. 
  10. Hunter, William Wilson. Google Books. Murry and Gibbs, 1875 [Consulta: 3 octubre 2009]. «A statistical account of Bengal, Volume 1» 
  11. Momtazur Rahman Tarafdar, "Itihas O Aitihasik", Bangla Academy Dhaka, 1995

BibliografiaModifica

  • Early History of India 3a edició revisada de Vincent A. Smith

Enllaços externsModifica