Dionea

espècie de planta

La dionea (Dionaea muscipula) és una planta de la família de les droseràcies i de l'ordre de les cariofil·lals. També és coneguda com a venus atrapamosques, diana atrapamosques o simplement atrapamosques. Dionea és un gènere monotípic.[1]

Infotaula d'ésser viuDionea
Dionaea muscipula Modifica el valor a Wikidata

Fulles de la dionea
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN39636 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaDroseraceae
GènereDionaea
EspècieDionaea muscipula Modifica el valor a Wikidata
J.Ellis, 1768
Nomenclatura
Sinònims
  • Dionaea corymbosa
    (Raf.) Steud. (1840)
  • Dionaea crinita
    Sol. (1990) nom.superfl.
  • Dionaea dentata
    D'Amato (1998) nom.nud.
  • Dionaea heterodoxa
    D'Amato (1998) nom.nud.
  • Dionaea muscicapa
    St.Hil. (1824) sphalm.typogr.
  • Dionaea sensitiva
    Salisb. (1796)
  • Dionaea sessiliflora
    (auct. non G.Don: Raf.) Steud. (1840)
  • Dionaea uniflora
    (auct. non Willd.: Raf.) Steud. (1840)
  • Drosera corymbosa
    Raf. (1833)
  • Drosera sessiliflora
    auct. non G.Don: Raf. (1833)
  • Drosera uniflora
    auct. non Willd.: Raf. (1833)
ExautorSol. Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
El parany de la dionea
Planta de dionea amb flor

El nom és inspirat en la deessa Dione, mare d'Afrodita.[2]

Descripció

modifica

És una planta carnívora amb un sistema d'atrapar insectes molt característic: plega ràpidament les fulles quan un insecte s'hi posa.[3] És l'única espècie del gènere Dionea. Les flors són generalment blanques i les fulles poden variar del verd al roig.

La planta té una roseta d'entre 4 i 7 fulles que surten d'una part bulbosa que és una tija subterrània. Aquestes fulles tenen forma de parany i es poden tancar mitjançant un mecanisme que entra en acció al tocar algun dels tres pèls sensitius de cada lòbul.[4] L'interior d'aquestes fulles pot ser de colors vius. La digestió de l'insecte pot durar fins a deu dies.

Varietats

modifica

En ser una planta comercialment exitosa, tot i ser monotípica, el cultiiu intensiu com a planta de jardineria, ha donat lloc a nombrosos cultivars. El 2022 se n'havien registrat 130.[5]

Distribució

modifica

La planta és originària exclusivament dels aigumolls de Pocosin dels estats americans de Carolina del Nord i del Sud, en un radi d'uns cent quilòmetres de la ciutat de Wilmington. Està naturalitzat al nord-oest de Florida.[6]

Estat de conservació

modifica

Durant molt de temps l'espècie va ser amenaçada per la destrucció de l'hàbitat per l'assecament dels aiguamolls i sobretot per la collita incontrolada per la venta com a planta d'interior. Aquesta amenaça va ser aturat quan l'estat de la Carolina del nord la va protegir[7] i que alhora se'l va començar a conrear i multiplicar per al comerç. Tot i això, segons al Llibre Vermell de la UICN roman catalogat com a vulnerable.[8]

Ús com a planta de jardí

modifica

El seu caràcter carnívor en fa una planta d'interior o de jardí molt atractiu, a tal punt que va conduir gairebé a l'extinció en la natura.[8] Fa menester un temps de latència a l'estació freda,[2] doncs no li agrada hibernar a l'interior amb calefacció, tot i que no suporta pas el gel. S'ha de recrear un substrat que s'assembla al sól pantanós i humid del seu hàbitat natural. Fa menester aigua de reg amb poc o gaire calç o clor.[2] Li agrada un substrat d'esfagnes, sorra i vermiculita. Millor no abonar-la. Es pot multiplicar amb esqueixos de les fulles. Si no en capta, se'l pot nodrir de tant en tant amb una mosca petita.

Referències

modifica
  1. «dionea». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia, s.d. [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 Carrau, Mª José; Ibáñez Arnau i Pepa Rey Martí, Olga; Rey Martí, Pepa «Un jardí de carnívores». Mètode, 15-02-2013.
  3. El Jardí botànic de la Universitat de València. València: Universitat de València, 2001, p. 83. ISBN 84-370-5227-0. 
  4. Yoel Forterre, Jan Skotheim, Jacques Dumais, L. Mahadevan, How the Venus flytrap snaps, Nature, Macmillan Journals, London 2005, 433 (27. Januar), p. 421
  5. «Registered Dionaea Cultivars» (en anglès). CP Names Database. International Carnivorous Plant Society. [Consulta: 20 desembre 2022].
  6. «PlantAtlas.org» (en anglès). USF Water Institute. [Consulta: 20 desembre 2022].
  7. «Hog Branch Ponds» (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  8. 8,0 8,1 Schnell, D.; Catling, P.; Folkerts, G.; Frost, C.; Gardner, R.; et alii «Venus Flytrap Dionaea muscipula» (en anglès). Llista Vermella de la UICN. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2000.RLTS.T39636A10253384.en.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica