Dipòsit del Pla de l'Aigua
El Dipòsit del Pla de l'Aigua és un antic dipòsit d'aigua del municipi de Lleida, i monument protegit com a bé cultural d'interès local. Amb el campament de La Canadiense, els pous de gel i el molí de Sant Anastasi forma el Museu de l'Aigua.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Lluís de Blondel de Drouhot i Dàvalos | |||
| Cronologia | ||||
| 1784 | inici de construcció | |||
| 1792 | obertura | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Volum | 9.000.000 l | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Lleida | |||
| Localització | Pl. del Dipòsit —Carrer de Múrcia 10 25002 Lleida | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 14291 | |||
| Lloc web | cultura.paeria.cat… | |||
És un dipòsit soterrat de planta quadrada sota el nivell de la plaça del Dipòsit, format per 25 pilastres que sustenten la volta de sis naus amb 35 arcs. El dipòsit es tradueix a l'exterior mitjançant un respirador que serveix també de font pública.[1] S'omplia d'aigua pel canal de Pinyana.[2]
Història
modificaEls serveis de clavegueres i assortiment d'aigua potable ja estaven planificats i iniciats quan el mariscal Lluís de Blondel va ser nomenat corregidor de Lleida per Carles III.[3] L'any 1785 havien començat les obres d'excavació per a la construcció d'aquest dipòsit al Pla dels Gramàtics, que per aquesta raó s'anomena d'ací avant el Pla de l'Aigua, el qual per primera vegada assortí totes les fonts de la ciutat. Sota la direcció personal del mariscal es construí el dipòsit que alimentava una seguida de sis fonts públiques,[1] les de l'Ensenyança, de la Catedral, de l'Hospital, del Roser, de Sant Francesc i de les Sirenes.[4][5]
Va ser restaurat a la fi del segle xx[6] i es pot visitar.[7] Des de desembre 2015 s'hi ha instal·lat un ascensor per facilitar l'accés a persones amb mobilitat reduïda.[8]
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Dipòsit d'aigua del Pla». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 març 2013].
- ↑ «Dipòsit del Pla de l'Aigua». Ajuntament de Lleida. Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «0010540.xml Dipòsit del Pla de l'Aigua». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Dipòsit del pla de l'aigua de Lleida». Eix, cultura industrial, tècnica i científica, 05-03-2018. Arxivat de l'original el 2020-12-04 [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ Banyeres, Roser. Lleida, fonts i escultures : un passeig per l'art i l'aigua dels carrers de Lleida. Lleida: Pagès Editors, 2016. ISBN 978-84-9975-741-4.
- ↑ Vendrell, Enriqueta. Fonts, pous, aljubs… i aixetes. La distribució de l'aigua potable de Lleida, dels inicis a l'actualitat. Lleida: Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida, 2009. ISBN 978-84-96855-27-4.
- ↑ «El Museu de l'Aigua de Lleida rep més d'11.500 visitants durant el 2017, un 5% més que l'any anterior». CCMA Notícies, 08-01-2018.
- ↑ «Un ascensor facilita l'accés al Dipòsit del Pla de l'Aigua de Lleida». El Punt Avui (ed. Lleida), 22-12-2015, pàg. 24.
Enllaços externs
modifica- Ribera i Gabandé, Enric. «El dipòsit del Pla de l'Aigua, de Lleida» (vídeo).
- Romaní, Daniel. «El dipòsit del Pla de l'Aigua de Lleida» (vídeo). Ara, 21-07-2016.