Diplòpodes

classe d'atròpodes

Els diplòpodes (Diplopoda, del grec di, "dos", plo, "multiplicar per" i podos, "peu") són una classe de miriàpodes que inclou, entre d'altres, els populars milpeus.[1] Es caracteritzen per presentar dos parells de potes a la majoria dels seus segments corporals, que oscil·len entre 11 i quasi 200. Cada segment que té dos parells de potes com a resultat de la fusió de dos segments únics en un de sol. El diplòpode més llarg (gairebé 30 cm) és el milpeus gegant africà (Archispirostreptus gigas), i el que té més potes (375 parells) és Illacme plenipes, de Califòrnia[2] que, evidentment, és l'animal conegut amb més potes. Es coneixen més de 12.000 espècies,[3] essent un dels grups més diversos d'organismes terrestres.

Infotaula d'ésser viuDiplòpodes
Diplopoda Modifica el valor a Wikidata
Millipede.jpg
Trigoniulus corallinus Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Malaltiacremada de mil·lípede Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumArthropoda
SubfílumMyriapoda
ClasseDiplopoda Modifica el valor a Wikidata
Blainville, 1844
Subclasses
Comparació entre dos diplòpodes dels ordres Julida (esquerra) i Polydesmida (dreta).

Es calcula que queden 80.000 espècies per descriure.[4]

CaracterístiquesModifica

La característica distintiva dels diplòpodes, que els diferencia de la resta de miriàpodes, és la presència de dos parells de potes en cada segment del tronc, excepte el primer i l'últim, que no en tenen, i el segon, tercer i quart, que només tenen un parell de potes cadascun. La duplicitat de les potes és conseqüència de la fusió de dos segments consecutius en un de sol, de manera que es pot parlar de diplosegments en comptes de segments.

Hi ha diplòpodes amb el cos molt allargat i cilíndric, que responen a la idea que hom té dels milpeus, però nombroses espècies són curtes i rabassudes, i es poden enrotllar en forma de bola, assemblant-se extraordinàriament als porquets de Sant Antoni, que són crustacis terrestres amb els quals no guarden cap relació; és un cas notable d'evolució convergent.

Entre els diplòpodes hi podem trobar una gran varietat de formes i mides, que van des dels 2 mm fins a uns 35 cm de longitud,[5] i poden tenir des de tan sols onze fins a més de tres-cents segments.[6] Són generalment de color negre o marró, tot i que hi ha algunes espècies de colors brillants i algunes tenen coloració aposemàtica per advertir que són tòxiques.[7] Les espècies del gènere Motyxia produeixen cianur com a defensa química i són bioluminiscents.[8]

Els tipus de cos varien molt entre els grups principals. A la subclasse basal Penicillata, compost pels minúsculs milpeus de l'ordre Polyxenida, l'exoesquelet és tou i no calcificat i està cobert de prominents bolets o pèls. Tots els altres, és a dir, els pertanyents a la subclasse Chilognatha, tenen un exoesquelet endurit. Els xilognats es divideixen al seu torn en dos infraclasses: Pentazonia, que conté grups de cos relativament curt com els del superordre Oniscomorpha, i Helminthomorpha (milpeus tipus «cuc») que conté la gran majoria d'espècies amb cossos llargs i multitud de segments.[9][10]

Biologia i ecologiaModifica

Els diplòpodes són lucífugs (defugen la llum) i higròfils (viuen a llocs humits), de manera que viuen sota pedres, a la fullaraca o a la fusta en descomposició. Són detritívors, lents i no verinosos, a diferència dels quilòpodes, una altra classe de miriàpodes. La majoria de diplòpodes mengen les fulles que han caigut i altra matèria vegetal morta, degradant el menjar mitjançant secrecions i mastegant-lo amb les mandíbules. Es pensa que aquesta classe d'artròpodes comprèn els primers animals que van colonitzar la terra durant el període geològic Silurià. Aquestes formes primerenques probablement menjaven molses i plantes vasculars primitives.

TaxonomiaModifica

Es presenten a continuació les subclasses i el ordres de diplòpodes basats en Shear (2011)[11] i, pel que fa al grups extints, en Shear & Edgecombe (2010).[12] Estudis cladístics i moleculars recents han desafiat els esquemes de classificació tradicionals anteriors i, en particular, la posició dels ordres Siphoniulida i Polyzoniida encara no està ben establerta.[13]

ReferènciesModifica

  1. Lawrence, E.. Diccionario Akal de términos biológicos. Traducido por Codes, R. y Espino, F. J.. Akal Ediciones, 2003, p. 405. ISBN 84-460-1582-X. 
  2. Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3
  3. Sierwald, P. & Bond, J.E. 2007. Current status of the myriapod class diplopoda (Millipedes): Taxonomic diversity and phylogeny. Annual Review of Entomology, 52: 401-420[Enllaç no actiu]
  4. {{ref-web|url=http://www.nadiplochilo.com/ |títol=The Myriapods, the World’s Leggiest Animals | llengua = anglès
  5. Minelli, Alessandro; Golovatch, Sergei I. «Myriapods». A: Encyclopedia of Biodiversity, 2001, p. 291-303. ISBN 0-12-226865-2. 
  6. Marek, P. E.; Buzatto, B. A.; Shear, W. A. et al. «The first true millipede—1306 legs long». Scienfific Reports, 11, 23126, 2021. DOI: 10.1038/s41598-021-02447-0.
  7. Ruppert, Edward E.; Fox, Richard S.; Barnes, Robert D. Invertebrate Zoology. 7.ª. Cengage Learning, 2004, p. 711-717. ISBN 978-81-315-0104-7. 
  8. Marek, Paul E.; Moore, Wendy «Discovery of a glowing millipede in California and the gradual evolution of bioluminescence in Diplopoda». Proceedings of the National Academy of Sciences, 112, 20, 2015, pàg. 6419-6424. Bibcode: 2015PNAS..112.6419M. DOI: 10.1073/pnas.1500014112.
  9. Bueno-Villegas, Julián; Sierwald, Petra; Bond, Jason E. «Diplopoda». A: Biodiversidad, taxonomía y biogeografía de artrópodos de México: Hacia una síntesis de su conocimiento. IV. Universidad Nacional Autónoma de México, 2004, p. 569-599. ISBN 970-32-1041-4. 
  10. Shelley, Rowland M. «Millipedes». Entomology and Plant Pathology. The University of Tennessee Institute of Agriculture. [Consulta: 18 desembre 2016].
  11. Shear, W. «Class Diplopoda de Blainville in Gervais, 1844. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness». Zootaxa, 3148, 2011, pàg. 159–164. DOI: 10.11646/zootaxa.3148.1.32.
  12. 12,0 12,1 12,2 Shear, William A.; Edgecombe, Gregory D. «The geological record and phylogeny of the Myriapoda». Arthropod Structure & Development, 39, 2–3, 2010, pàg. 174–190. DOI: 10.1016/j.asd.2009.11.002. PMID: 19944188.
  13. 13,0 13,1 Sierwald, Petra; Bond, Jason E. «Current status of the myriapod class Diplopoda (Millipedes): Taxonomic diversity and phylogeny». Annual Review of Entomology, 52, 1, 2007, pàg. 401–420. DOI: 10.1146/annurev.ento.52.111805.090210. PMID: 17163800.
  14. «Shelley, R. M. 2003 (2002). A revised, annotated, family-level classification of the Diplopoda. Arthropoda Selecta, 11(3):187-207.». Arxivat de l'original el 2009-02-21. [Consulta: 14 gener 2009].