Diploma militar romà
Un diploma militar romà era un document inscrit en bronze que certificava que el portador havia estat llicenciat amb honors de les forces armades romanes i/o que li havia estat atorgada la ciutadania romana per l'emperador com recompensa pels seus serveis.[1]
El diploma era una còpia davant de notari d'una constitutio -decret- original emès per l'emperador a Roma, on s'enumerava el regiment (o unitat) dels veterans.
Història
modificaEls diplomes militars es van emetre durant l'època del Principat (52 - 284) a aquells veterans que es retiraven després del servei en les forces armades de Roma després d'haver-se'n enrolat com peregrini, és a dir, com a habitants de Roma que no comptaven amb la ciutadania romana -la majoria de la població de l'imperi als segles I i II-. Aquest tipus d'homes podien haver servit a les tropes auxiliars romanes, a l'armada romana, a la cavalleria de la Guàrdia Pretoriana o a les cohorts -batallons encarregats de la seguretat pública a la ciutat de Roma-.[2]
El primer diploma conegut data de l'any 52, i va ser lliurat durant el govern de l'emperador Claudi, que sembla que va regularitzar la pràctica de garantir la ciutadania romana als auxiliars després d'un servei de 25 anys[3] o 26 l'armada.[4][5])
Normalment els legionaris no rebien diplomes, atès que la legió romana es nodria tan sols de lleves que fossin |ciutadans romans. Tanmateix, es van emetre alguns diplomes excepcionals després de la guerra civil de l'any dels quatre emperadors, ja que, com a mesura d'emergència, es van reclutar dues legions noves, la I i la II Classica (més tard tornades a anomenar la Legió I Adiutrix i la Legió II Adiutrix Pia Fidelis, a partir de soldats de l'armada, la majoria dels quals no tenia la ciutadania. Al final de la crisi aquests soldats van ser premiats amb l'adquisició formal de la ciutadania.[6]
L'Edicte de Caracal·la, promulgat l'any 212 per l'emperador Caracal·la, va atorgar la ciutadania romana a tots els habitants de l'imperi, acabant amb la segona classe de ciutadans coneguts com a peregrinus. Això convertia els diplomes en alguna cosa redundant, i de fet els diplomes més tardans que es coneixen daten de l'any 203. Tanmateix, es van continuar lliurant diplomes a l'armada, a la cavalleria de la Guàrdia Pretoriana i a les cohorts urbanae fins finals del segle iii. Això podria explicar-se pel fet que els barbari -estrangers de fora de l'imperi romà- encara eren reclutats per al servei en aquestes unitats.
Referències
modifica- ↑ «Military Diplomas Online: Introduction».
- ↑ Burton, 1988, p. 427.
- ↑ «CIL 16, 00181 en l'època d'Antonino Pio» (en llatí). [Consulta: 24 novembre 2014].
- ↑ «CIL 16, 66» (en llatí). [Consulta: 24 novembre 2014].
- ↑ «1CIL 16, 180». [Consulta: 24 novembre 2014].
- ↑ «Military Diplomas for Italian Units» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2014].
Bibliografia
modifica- Burton, G. The Roman World (en anglès). J. Wacher, 1988.
Enllaços externs
modifica| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diploma militar romà |