Dipositroni, o dipositronium, és una molècula exòtica (Ps-Ps) formada per dos àtoms exòtics de positroni (Ps). La seva existència fou predita el 1946 per John Archibald Wheeler, i subsegüentment estudiada teòricament, però no fou observada fins al 2007 en un experiment realitzat a la Universitat de Califòrnia, Riverside.[1] Els investigadors van produir les molècules de positroni disparant feixos intensos de positrons contra una pel·lícula fina de diòxid de silici porós. En frenar-se dins del sílice, els positrons capturen electrons normals dels àtoms del fitó per a formar àtoms de positroni. Dins del sílice, aquests àtoms sobrevivien prou llarg temps com per a interaccionar electromagnèticament i formar una molècula de dipositroni.[2] Avenços en la manipulació i parament dels positrons i noves tècniques d'espectroscòpia han permès estudiar les interaccions Ps–Ps més recentment.[3] El 2012, Cassidy et al. van produir positroni molecular en un estat excitat de moment angular .[4]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Wheeler, John Archibald Annals of the New York Academy of Sciences, 48, 3, 1946, pàg. 219–238. DOI: 10.1111/j.1749-6632.1946.tb31764.x. ISSN: 0077-8923.
  2. Nature, DOI 10.1038/nature06094
  3. Cassidy, D. B.; Meligne, V. E.; Mills, A. P. Physical Review Letters, 104, 17, 27-04-2010, pàg. 173401. DOI: 10.1103/physrevlett.104.173401. ISSN: 0031-9007. PMID: 20482106.
  4. Cassidy, D. B.; Hisakado, T. H.; Tom, H. W. K.; Mills, A. P. Physical Review Letters, 108, 13, 2012, pàg. 133402. Bibcode: 2012PhRvL.108m3402C. DOI: 10.1103/PhysRevLett.108.133402. PMID: 22540698.

Enllaços externs modifica