Discussió:Adjuvant

Un adjuvant immunològic és qualsevol substància que intensifica en forma no especifica la resposta immune en front a un antigen. Habitualment, a més d'actuar com a estimulants immunitaris directes, presenten altres accions que indirectament també reforcen la resposta. Acostumen a ser compostos complexes i heterogenis.

Possibles apartats: -Història -Classificació -Mecanismes d'acció

 -Retras en l'alliberació de l'antigen
 -Activació i maduració de les cèl·lules presentadores d'antígens.
 -Modificació de l'equilibri Th1/Th2.
 -Citoquines adjuvants.

-Principals tipus d'adjuvants -Combinació d'adjuvants

Diferents apartats

Hauriem de buscar informació sobre els diferents apartats i publicarlos.

Hola, companys

Ja sé que em puc fer pesat, però m'agradaria donar-vos un cop de mà per que sapigueu com funciona una mica la viqui.

1. FELICITATS Em sembla que sou el primer grup d'estudiants que poseu una referència en el primer paràgraf que escriviu. Un 10.
2. Acostumeu-vos a signar els comentaris que feu a la pàgina de discussió, ara mateix estan frescos i no hi ha cap problema, però quan passin els dies no hi haurà qui s'aclareixi en qui ha fet un comentari sobre què. Us ho dic per experiència. Hi ha un botonet a la caixa d'edició que és un llapis signan, feu-lo servir. En cas de respondre un comentari d'un company el millor és començar el vostre comentari amb ":" de manera que es segueix el fil argumental amb molta facilitat:

De veritat creus que cal?

Ja us dic que després és un calvari intentar seguir els arguments exposats :).

Per ara res més si necessiteu ajuda en alguna cosa no dubteu en demanar-la, (si voleu afegir alguna imatge i us la borren de commons sense saber perquè, estandaritzar el format de l'article, posar alguna taula, redireccions,... ). Salut i bona feina. --Anskar (disc.) 11:53, 8 gen 2013 (CET)

Us trec el format de negreta en els títols... estandarització del format viqui en els articles. --Anskar (disc.) 11:55, 8 gen 2013 (CET)

--Jordeinstein (disc.) 15:45, 8 gen 2013 (CET)Gent, aqui tinc un esborrany de l'apartat de adjuvants combiants, nomes em falta ICOMS.. no està corretgit: COMBINACIÓ D’ADJUVANTS Cada vegada es practica més la combinació d’adjuvants, buscant que les seves accions es complementin i siguin encara més efectius. Algunes de les combinacions més populats són:

 Adjuvant AS04

Aquests són un dels pocs adjuvants moderns autoritzats per usar-los en vacunes profilàctiques destinades a humans. Incorpora dos adjuvants d’activitat complementaria: el clàssic hidròxid d’alumini i el monofosforil lipidic A (MPL). El MPL és un lipopolisacàrid obtingut de Salmonella minnesota, el qual es purifica i destoxifica, però quemanté intacta la seva cpacitat d’unirse al toll like receptor-4 (TLR-4) i per tant activar les cèl•lules presentadors d’antigen (CPA). Al ser tan activadores de immunitat innata com adquirida augmentarant molt l’efecte del adjuvant, sobretot en casos de infeccions de virus i bacteries intracel•lulars ja que indueix la resposta Th1. L’asociació de hidròxid d’alumini amb MPL consegueix una resposta mediada per anticossos més intensa i prollongada, amb una major producció de limfòcits B de memòria. Fins el moment, aquest adjuvant AS04 s’ha utilitzat en una vacuna en front al virus de l’hepatitis B, sobretots en malalts en hemodiàlisis i en situació d’immunodeficiència. Més recentment també s’ha utilitzat contra el virus del papiloma humà.

  Freund’s Complete Adjuvant (FCA)

Aquest adjuvant es una combinació de Mycobacterium tuberculosis mort i emulsió d’aigua en oli (W/O). El bacil de la tuberculosis conté una molècula anomenada muramil-dipeptid (n-acetilmuamil-L-alanil-D-isoglutamina) que activa macrofags i cèl•lules dendrítiques gràcies a que té un domini NOD2 (nucleotidebinding oligomerization domain 2). L’FCA promou la producció de IgG a partir de IgM, això inhibeix la inducció a la tolerància, afavoreix reaccions retardades d'hipersensibilitat, accelera el rebuig d'empelts, i promou la resistència als tumors. La millor manera per alplicar aquest adjuvant és subcutàniament o per via intradèrmica. També s’utilitza molt en casos en què la dosis d’antigen és relativament petita. De moment l’ús de FCA no està acceptat en bestiar destinat al consum, ja que hi ha la possibilitat de que per un error el bacteri de la tuberculosi fos actiu, la qual cosa podria afectar als humans. A més l’ús d’adjuvants oliosos en animals destinats a consum és problemàtic ja que l’oli mineral podria espatllar la carn.

  ICOMS

--Adhuc12 (disc.) 18:19, 8 gen 2013 (CET)Ei nois he trobat informació sobre un dels mecanismes d'acció dels adjuvants però em sembla que és una versió una mica antiga. Se m'està acabat la bateria del portàtil i encara estic a la uni! Us envio la referència després i us ho mireu tranquilament! Ale adeu!

Alguns dels mecanismes d’acció que se’ls ha atribuït als adjuvants són els que es citen a continuació, però poden haver-hi d’altres, inclús encara desconeguts. Un d'ells és el retràs de l’ alliberació de l’antigen: tant les sals d’alumini en l’home, com els adjuvants de tipus Freund en els animals, mantenen l’antigen durant més temps en el lloc d’inoculació. Aquest fenomen comporta una resposta immunitària de major intensitat Al llarg de molts anys es va pensar que aquesta era el principal, si no únic, mecanisme d’acció dels adjuvants vacunals. Actualment se sap que les accions són més complexes i que a més de la persistència física, hi ha fenòmens inflamatoris amb alliberació de citoquines i especialment una intervenció més eficaç de les cèl•lules presentadores d’antígens. Una variant del retràs de l’alliberació la constitueixen els preparats vacunals d’administració oral que estan inclosos en elements, com liposomes o microesferes que permeten una resistència més prolongada dels antígens a l’acció dels sucs gàstrics o intestinals.

JA HE PENJAT LA PART DE COMBINATS

--Jordeinstein (disc.) 15:03, 9 gen 2013 (CET)Aneu penjant la vostra part gent!

Crec que s'haurien de canviar els títols... classificació i tipus d'ajuvants esta relacionat i mecanismes d'acció també es una forma de classificar els adjuvants

Jo tamb penso com el jordi, s'hauren d'agrupar alguns apartats, com classificacó i tipus--Jcanellas93 (disc.) 23:20, 9 gen 2013 (CET)

Millores

• Hola! Esteu fent bona feina. Aquí us deixo algunes propostes de millores i de format:

1. Els títols dels apartats mai porten negreta. Ni cal posar <small></small> als títols simplement cal posar un "=" més a l'apartat. Per exemple == Títol 1 == === Títol 1.1 === ==== Títol 1.1.1 ==== ===== Títol 1.1.1.1 ===== i successivament.
2. Existeixen unes plantilles per a que les referències estiguin estandaritzades Plantilla:Citar web o Plantilla:Ref-llibre. Useu-les.
3. Caldria afegir les refs a [1][2].

Ànims! Penseu que esteu ajudant a estendre i compartir el coneixement en la nostra llengua.--KRLS , (disc.) 00:31, 10 gen 2013 (CET)

Us poso un exemple a una referència perque veieu com es fan servir. --Anskar (disc.)

• Seguim amb les millores :D.

1. Jcanellas93 em pregunta si cal fer la redirecció als científics que encara no tenen un article a la viqui. És una opinió personal, però crec que si són prou rellevants com per tenir el seu article, per descomptat. No us preocupeu si els enllaços queden en vermell, és una molt bona excusa per començar un nou article sobre la persona. Ara bé, si l'únic argument que tindria l'article de la persona científica és haver fet un experiment, doncs potser no és significatiu, però si ha fet un descobriment sí. Penseu que els títols dels articles sobre persones acostumen a tenir el nom complert. --Anskar (disc.)
2. Per enllaçar a un article que no coincideix la paraula que feu servir amb el títol de l'article es fa així:[[Títol de l'article|Parau a enllaçar]]. Per exemple: Fleming tant es pot referir a Alexander Fleming com a Ian Fleming (químic), convindria arreglar-ho posant el nom per diferenciar-lo bé. En cas que fos Ian Fleming l'enllaç haurà de ser [[Ian Fleming (químic)|Ian Fleming]]. El mateix passa amb Johnson, podeu comprovar la quantitat de Johnsons que hi ha a la viqui per saber a quin us referiu. --Anskar (disc.)
3. Us he posat alguns enllaços per que convé que les paraules massa tècniques estiguin enllaçades, així qui no sàpiga molt bé el tema podrà informant-se millor de què tracta cada terme.--Anskar (disc.)

Mecanismes d'acció acabats?

--Adhuc12 (disc.) 14:26, 10 gen 2013 (CET)Aquesta és la part de mecanismes d'acció que penso que hauriem de posar? Què en penseu? Alguns dels mecanismes d’acció que se’ls ha atribuït als adjuvants són els que es citen a continuació, però poden haver-hi d’altres, inclús encara desconeguts. - Retràs de l’ alliberació de l’antigen: tant les sals d’alumini en l’home, com els adjuvants de tipus Freund en els animals, mantenen l’antigen durant més temps en el lloc d’inoculació. Aquest fenomen comporta una resposta immunitària de major intensitat Al llarg de molts anys es va pensar que aquest era el principal, si no únic, mecanisme d’acció dels adjuvants vacunals. Actualment se sap que les accions són més complexes i que a més de la persistència física, hi ha fenòmens inflamatoris amb alliberació de citoquines i especialment una intervenció més eficaç de les cèl•lules presentadores d’antígens. Una variant del retràs de l’alliberació la constitueixen els preparats vacunals d’administració oral que estan inclosos en elements, com liposomes o microesferes que permeten una resistència més prolongada dels antígens a l’acció dels sucs gàstrics o intestinals.

- Activació i maduració de les cèl•lules presentadors d’antigen: a l’inici de la resposta immunitària intervenen principalment les cèl•lules presentadores d’antigen, cèl•lules dendrítiques i macròfags entre d’altres. Perquè la resposta sigui més eficaç es necessari que madurin i s’activin. Això passa de forma genèrica quan es facilita la fagocitosi i els antígens passen al citoplasma, i d’alguna manera més dirigida administrant certes citoquines i molècules “in situ”. L’antigen dD2 del virus Herpes simple 2 en emulsió MF59 passa al citoplasma i provoca la maduració de les cèl•lules dendrítiques i amb això l’activació dels limfòcits. D’altra banda, el Resiquimod (R-848) les activa a través d’un augment de citoquines com IL-12 o IFNa, cosa que es demostra per l’augment d’expressió a la seva superfície cel•lular de CD80, CD83, CD86 i CD40, molècules coestimuladores necessàries per una completa activació dels limfòcits T.

- Modificació de l’equilibri Th1/th2: els limfòcits T CD4+ o “helper” es divideixen en dos tipus (Th1/Th2) segons els perfil de citoquines que alliberen. L’activació dels limfòcits Th1 comporta la síntesi de IL-2, IFHg, IL-12, etc. i posen en marxa una resposta cel•lular retardada especialment eficaç contra agents infecciosos intracel•lulars. Els Th2 produeixen IL-4, IL-5, IL-10, etc. i faciliten la síntesi d’anticossos, i són més eficaces en la defensa contra microorganismes presents a l’espai extracel•lular. Amb més posterioritat, es va comprovar que els adjuvants d’alumini que promouen la síntesi d’anticossos ho fan a través d’una estimulació Th2. El mateix passa amb certes toxines, com la colèrica. Hi ha vacunes davant de la tuberculosis, leishmaniosi, etc. en les que seria desitjable aconseguir una activació Th1, ja que aquestes infeccions són eminentment intracel•lulars. En aquest supòsit, els objectes coincideixen amb els de les vacunes antial•lèrgiques on també es pretén frenar l’activitat Th2. Actualment hi ha múltiples vies d’investigació dirigides a modificar amb adjuvants la relació Th1/Th2. Una de les més avançades és la producció de certes seqüències d’ADN molt petites i repetitives que contenen guanina, denominades oligodesoxinucleòtids CpG (ODN CpG). S’ha comprovat la seva eficàcia per facilitar una resposta Th1, inclús reconduint una resposta ja prèviament enfocada cap al patró Th2.

- Citoquines adjuvants: una altra línia d’adjuvants Th1 es fonamenta en la incorporació al preparat vacunal de citoquines per a què modifiquin la resposta immunitària. S’utilitzen IFNg, IL-2 i amb preferència IL-12. Encara que els resultats experimentals són bons, en un assaig clínic en humans amb vacuna pneumocòccica i IL-12 les reaccions, febre i malestar, van ser excessives per la seva incorporació en vacunes profilàctiques. Es busquen alternatives, com utilitzar molècules químiques que estimulen la síntesi endògena de IL-12 en comptes de la seva administració exògena.

Per cert, ho penjo ja aixi ja puc anar posant les referències i els links! Ja direu que us sembla! Salut!--Adhuc12 (disc.) 14:26, 10 gen 2013 (CET)--Adhuc12 (disc.) 14:26, 10 gen 2013 (CET)

referències

Hola altre cop, us volia comentar que quan una mateixa referència serveix per citar dos paràgraf diferent s'utilitza <ref name="Nom de ref">Text de la referència</ref> per després tornar-la a fer servir fent <ref name="Nom de ref"/> i no cal afegir res més. Noteu que la referència 5 té dues anotacions, si editeu l'article o aquest comentari, us adonareu millor del què vull dir.

referències

Salut i bona feina. --Anskar (disc.) 16:32, 10 gen 2013 (CET)

Imatges/Taules/gràfics

Estaria bastant bé trobar alguna imatge o taula o gràfic per a complementar l'article, algú ha trobat algo? Salut i que vagi bé l'estudi de micro!--Jcanellas93 (disc.) 17:33, 10 gen 2013 (CET)

Heu de tenir en compte que només es poden penjar imatges de contingut lliure, si no són lliures no les podreu copiar(vegeu aquest enllaç). En cas que tingueu algun tipus de taula o gràfic o qualsevol cosa que volgueu afegir, m'ho dieu que us ajudaré a fer-ho, perjar-ho a commons i no serà esborrat. Salut --Anskar (disc.) 17:42, 12 gen 2013 (CET)