Discussió:Al·ló

(S'ha redirigit des de: Discussió:Allon)

Aquest topònim no apareix transcrit en català en cap obra de referència. Caldria, per tant, transcriure'l amb els criteris estipulats per Alberich & Ros 1993;[1] però hi ha el problema afegit que les fonts ofereixen formes variables. Sobre això darrer, Espinosa Ruiz[2] proposa que la forma de referència sigui el nominatiu llatí Allon. A partir d'aquesta base, i aplicant el criteri d'Alberich & Ros 1993 (p. 144, §223) noms en -ων / -ωνος (en llatí, en -ō(n) / -ōnis) (coneixem la ω del grec per Ptolemeu i Esteve de Bizanci, i de l'acusatiu Allonem de Mela només es pot deduir que en llatí la o és llarga), la transcripció adient seria Al·ló. És cert que a la secció següent (p. 148-149) s'esmenta que molts de topònims dels Països Catalans es transcriuen a partir del nominatiu (Baetulo «Bètulo», i no pas *Betuló), però tots aquests tenen el nominatiu llatí en -o, mentre que Espinosa Ruiz proposa un nominatiu en -on. Alternatives:

  1. Àl·lon, si es vol mantenir el nominatiu llatí (no recomanat per Alberich & Ros 1993) o si es vol transliterar, i no pas transcriure
  2. Al·lo, si es reconstrueix un nominatiu llatí Allo (remetent-nos a la secció 224 d'Alberich & Ros 1993; aquest nominatiu també acceptaria la transcripció Al·ló)
  3. Alònida, si es vol transcriure la forma que ofereix Esteve de Bizanci (Ἀλωνίς), aplicant el criteri d'Alberich & Ros 1993 (p. 128, §200) noms de tema en dental -ίς / -ίδος (en llatí, -is / idis)
    1. Alonis, si s'admet que la dental caiguda del nominatiu no és pas una δ sinó una τ, aplicant el criteri d'Alberich & Ros 1993 (p. 125, §193) noms de tema en dental -τ- (en llatí, -t-)
  4. Alones, si es vol transcriure la forma que ofereix Ptolemeu (Ἀλωναὶ), aplicant el criteri d'Alberich & Ros 1993 (p. 81, §156) Topònims plurals
  5. El gentilici Ἀλωνίτης que ens ofereix Esteve es transcriuria Alonita, aplicant el criteri d'Alberich & Ros 1993 (p. 75, §151) Noms masculins grecs en -ης, que distingeix la terminació -es pels antropònims i la terminació -a per gentilicis i altres.

Personalment, jo començaria l'article de la manera següent: Al·ló (llatí: Allon o Allo, IPA [állon]), dit també Alonis, Alones (en grec antic: Ἀλωνίς o Ἀλωναὶ («Alōnís» i «Alōnái»), IPA [alɔ:nís] i [alɔ:nái]; gentilici Ἀλωνίτης («Alōnítēs»), alonita) o Àl·lon, ...

Si no s'hi oposa ningú, a més a més reanomenaré l'article Al·ló. el comentari anterior sense signar és fet per Joan Gené (disc.contr.)

Referències modifica

  1. Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 8477392250. 
  2. Espinosa Ruiz, Antonio «Sobre el nombre de la ciudad ibérica y romana de Villajoyosa y la ubicación del topónimo Alonís/Alonai/Allon». Lucentum, XXV, 2006, pàg. 239 [Consulta: 22 octubre 2021].
Torna a la pàgina "Al·ló".