Discussió:Carcassonne (joc)

Trobo que l'article es podria dir, simplement, Carcassonne, i al principi dir-hi que si busqueu la ciutat, aneu a Carcassona. En català no hi ha ambigüitat. --83.32.69.65 12:04, 1 jul 2006 (UTC)

Jo ho trobo bé tal com està, ja que essent Carcassonne el nom oficial de la ciutat de Carcassona, seria el que s'aniria a buscar abans entre la majoria del públic (el joc tampoc és tan conegut, si més no entre els no iniciats). Per això he creat una pàgina de desambiguació. En podem parlar. --Enric 12:17, 1 jul 2006 (UTC)

Fa un any i mig que existeix l'article Carcassona, i ningú no havia trobat la necessitat de redirigir de Carcassonne a Carcassona. No veig per què ara. A més, si hi ha la frase aquella de "si busques la ciutat..." ja s'acaben els problemes per a qui busca la ciutat amb el nom en francès. --83.32.69.65 12:37, 1 jul 2006 (UTC)

Home, jo crec que els noms oficials de les ciutats sempre haurien de redirigir a l'article corresponent, independentment de si s'utilitza molt o no. Per exemple, London hauria de redirigir cap a Londres (com de fet ja ho fa), Paris a París, etc. Trobaria una mica estrany que hom busqués Carcassonne i anés a parar directament aquí. La solució que heu fet de crear una pàgina de desambiguació a Carcassonne, bifurcant cap a la ciutat o cap al joc trobo que està molt bé. --Oersted (parlem-ne) 11:45, 2 jul 2006 (UTC)

D'altra banda, el nom del joc hauria d'anar en cursiva? no n'estic segur, però al capdavall és com el títol d'una obra literària, d'un quadre, etc. Què creieu? --Oersted (parlem-ne) 11:45, 2 jul 2006 (UTC)

En aquest cas jo diria que és un nom comercial i no el títol d'una obra. Al respecte he anat recollint normes d'estil a Usuari:Vriullop/Cursiva. --VRiullop (parlem-ne) 11:56, 2 jul 2006 (UTC)

??? A veure, els noms dels discos, per exemple són tan noms comercials com els dels jocs, no? A més, si per exemple cito que al concurs de jocs de Tona va guanyar el joc «fonaments» no crec que es pugui dir que és un nom comercial perquè no ha estat publicat. En canvi, si al final el publiquen, ja ho seria? Vull dir, canviaria la manera d'escriure-ho abans i després de comercialitzar-lo?

Jo també penso que NO s'han d'escriure en cursiva, però per una altra raó. No veig que hi hagi d'haver diferències entre noms de jocs comercials i no comercials. Vull dir, si escacs, go, tres en ratlla, parxís o bitlles s'escriuen així no entenc per què carcassonne hauria d'anar en cursiva. --83.32.67.96 12:40, 2 jul 2006 (UTC)

La diferència entre publicat i no publicat s'aplica a texts: un llibre publicat va en cursiva i una conferència no publicada en cometes. Un disc va en cursiva perquè és una obra artística igual que un quadre o una pel·lícula. En el cas del nom d'un joc no crec que entri com a títol d'una obra, en tot cas podria anar entre cometes si cal remarcar que no és el sentit original de la paraula.--VRiullop (parlem-ne) 14:33, 2 jul 2006 (UTC)

Un parell de coses. Resulta que la pàgina de desambiguació del nom de Carcassonne estava molt bé, segons les opinions recollides (o almenys així ho he entès, potser perquè en sóc part interessada, ja que la vaig crear joc), però resulta que ara redirigeix directament a Carcassona, i allà hi ha un aclariment per si vols anar al joc. Per tant, estem com estàvem. Bé, tampoc és tan greu, l'únic que a la pàgina de desambiguació de la Viqui anglesa hi vaig posar un enllaç cap a la corresponent catalana, i si ho deixem tal com està ara s'hauria d'anar allà i esborrar-lo. L'altra cosa de què volia parlar és la qüestió de si rodona o cursiva. Segons el manual de Josep M. Pujol i Joan Sola, Ortotipografia (Columna, Barcelona, 1995), al capítol referent a l'ús de cursives, cometes, versaletes i negretes, diu que s'utilitza rodona, entre d'altres, a "les marques i productes comercials". Crec que el nom registrat d'un joc és equiparable a una marca, ja que és el nom d'un producte d'una empresa determinada. Fins i tot un mateix joc, com l'Scrabble, pot tenir denominacions diferents segons l'empresa que el comercialitzi (per exemple l'Intelect, que es va comercialitzar al nostre país, era en essència el mateix joc), o també el Monopoly i el Palé, que eren dues marques diferents però eren el mateix joc. Per tant jo ho deixaria així, en rodona i majúscula inicial sempre. –Enric, 08:01, 3 jul 2006 (UTC)

La lletra rodona la trobo bé, la majúscula, no. Vol dir que, per exemple, reversi anirà en minúscules i Othello amb majúscules? Són el mateix joc, el nom primer és l'original, i el segon una marca registrada els 60. O, per exemple, en una llista de jocs tindríem coses com «escacs, dames, Monopoly, parxís, Carcassonne, dòmino, Scrabble...» alternant majúscules i minúscules? --80.39.153.126 09:59, 3 jul 2006 (UTC)

Què hi farem, en aquest món no tot es pot estandarditzar. Però una cosa són els noms tradicionals, que són traduïbles i/o adaptables, i una altra els noms registrats, que no són modificables. –Enric, 08:01, 10:12, 3 jul 2006 (UTC)

Per cert, tu ets lingüista, oi? Quina raó donen (doneu) els lingüistes per a la majúscula de les marques? Per què se'ls dóna més importància que a equivalents tradicionals? Justament, per què reversi i Othello? O «fill de puta» vs «Uno»... --83.43.179.39 13:18, 3 jul 2006 (UTC)

Les marques, com a tals, identifiquen un producte determinat "exportable" arreu del món sense que calgui canviar-los el nom (excepte que la mateixa empresa decideixi canviar-li el nom per a un país determinat, com passa amb els hipermercats francesos Auchan, que a Espanya es diuen Alcampo) i tenen un propietari que els reclama com a seus, mentre que els objectes o productes tradicionals (aquí entrarien els jocs de sempre) no estan registrats, és a dir, segurament tenen un inventor original però se n'ha perdut la memòria. Si jo m'invento un joc i el registro i el vull comercialitzar arreu, sempre s'haurà de dir igual a tot arreu, si no és que jo mateix (o a qui jo hagi venut la llicència) decideixo canviar-li el nom perquè resulti més pronunciable en un altre idioma, o que no sigui malsonant (com va passar amb el Volkswagen Passat, que a França li van canviar el nom perquè la pronúncia [pasá] sona igual que "pas ça", és a dir, "això no", i és clar, "Volkswagen, això no" era contraproduent des del punt de vista comercial). Tot això no obsta perquè, si un es vol referir a un dels objectes determinats d'una marca qualsevol, es pugui escriure en minúscula; així, tenim la marca de begudes Coca-cola, però "em vaig beure dues coca-coles"; la marca de jocs Scrabble, però "em van regalar un scrabble" (és a dir, un tauler del joc anomenat Scrabble); la marca de nines Barbie, però "li agraden les barbies", etc. –Enric, 13:39, 3 jul 2006 (UTC)

Aleshores, es pot escriure «vam jugar dues partides al carcassonne» o «els meeples són els homenets que van aparèixer per primer cop al carcassone»? O haurien d'anar en majúscules? És que em costa de veure quan és un cas i quan l'altre. --83.43.179.39 14:26, 3 jul 2006 (UTC)

(Una prèvia: torno a la caixa esquerra perquè al final, si ho anem entrant tant, quedaran unes columnes de fireta.) Ja sé que això de quan es poden utilitzar les majúscules o les minúscules no sempre es veu clar de bon començament, i en els casos exposats, jo els posaria tots dos en majúscula («vam jugar dues partides al Carcassonne» i «els meeples són els homenets que van aparèixer per primer cop al Carcassone»), ja que en tots dos casos fem referència al joc en genèric; seria diferent si diguéssim «vam jugar dues partides al carcassonne que ens vau regalar l'any passat», ja que aquí sí que ens referim a un exemplar determinat del joc; potser també podria servir aquest mateix exemple amb la primera frase pelada, «vam jugar dues partides al carcassonne», si volem al·ludir a un joc de Carcassonne determinat que els que parlem ja sabem quin és; si es refereix al joc en general, però, hauria d'anar en majúscula. És a dir, el Carcassonne és el joc de tauler anomenat així; els carcassonnes són els diversos exemplars distribuïts d'aquest joc. Com els mirós són els quadres de Miró, o els shakespeares són les obres de Shakespeare. O bé: «a casa tenim dos samsungs», és a dir, dos televisors de la marca Samsung... Poden semblar disquisicions absurdes, però les convencions lingüístiques (com totes les convencions socials) són això, convencions. Igual com s'hauria pogut optar per una, també s'hauria pogut optar per una solució diferent. –Enric, 15:16, 3 jul 2006 (UTC)

Estic ampliant continguts d'articles de jocs de taula. He afegit alguna referència, he separat els continguts en dos apartats i he canviat la imatge de la plantilla per una que he fet per il·lustrar de manera general les peces del joc, reservant la imatge dels meeples per al cos de l'article. Veig que les darreres discussions són de fa més de 6 anys, si hi ha algun inconvenient amb el que he fet, desfeu lliurement. –Vàngelisvillar