Discussió:Marcació per impulsos

Cambi de pols a impuls

basat en les accepcions del DIEC:

impuls

1 m. Acció d’impel·lir, impulsió. 2 ESP. Força comunicada de manera que produeix moció sobtosament, immediatament; l’efecte d’aquesta força. Moure’s amb l’impuls del vent. Un petit impuls la fa moure. Dóna-li impuls, i després ja continuarà movent-se tot sol. Portar impuls. 3 FIG. Donar impuls a la indústria. 4 Tendència involuntària a executar un acte. Ho fa per impuls natural. Obeir, seguir, els impulsos del cor. 5 Integral d’una força sobre el temps durant el qual actua. 6 Senyal elèctric molt breu que presenta un augment del seu valor, seguit d’una disminució brusca fins al valor que tenia inicialment.

pols

1 m. Batec arterial que es percep palpant una artèria superficial, esp. en el punt d’unió de la mà amb l’avantbraç. Pols fort, dèbil. Pols febril, freqüent. Pols natural, assossegat. Anar el pols de pressa. Prendre un metge el pols a un malalt. 2 FIG. prendre el pols Sondar les intencions d’algú. Prendre el pols a l’opinió, al públic. 3 Seguretat de la mà a fer els moviments adequats per a l’execució d’alguna cosa, com escriure, manejar una arma. Tenir bon pols. 4 Tremolar-li a algú el pols. 5 a pols loc. adv. Fent força amb el braç sense recolzar-lo enlloc en aixecar o sostenir quelcom. Alçar un pes a pols. 6 FIG. obtenir una cosa a pols Obtenir-la amb esforç, sense l’ajut de ningú. 7 Templa. 8 Polsada.--Mcapdevila (disc.) 15:55, 1 oct 2010 (CEST)