Discussió:Tariqa
Nom de les confraries modifica
Potser caldria decidir quin nom prenem per a les confraries. Hi ha dues opcions, prendre el plural del nom dels seus membres o prendre el femení. El primer ens dona per exemple: la confraria o tariqa dels qadiriyyun, la confraria o tariqa dels issawa, etc.; cal afegir "dels" perquè equival a dir el convent dels franciscans. Per contra, si prenem el femení aleshores es tracta d'un adjectiu: la confraria o tariqa qadiriyya, la confraria o tariqa issawiyya, directament, i d'aquí la qadiriyya, la issawiyya, etc., seguint amb el paral·lelisme: el convent franciscà, dominicà... però en canvi no diem el franciscà... Sobre l'ús de la majúscula, jo potser l'evitaria seguint el paral·lelisme amb els ordes cristians. Un últim tema pendent és com anomenar el membre d'una confraria: fidel a l'àrab: un xeic qadirí, per exemple; adaptant-lo: un xeic qadirita (jo qadírida, no essent una dinastia, el desaconsellaria)... ens queda també qadirià, però no em fa el pes, és una terminació més escaient per als nacionals d'un país. --CarlesVA (parlem-ne) 02:05, 19 des 2009 (CET)
- Pels membres, si el sufixe -ita és correcte, em sembla el més adequat (seguim així altres -ites ja utilitzats, com a xiïtes, sunnites, etc). Pels ordes, no m'hi entenc prou; veig que en diferents texts s'utilitza més aviat aquesta forma d'adjectiu. Per a mi aleshores es podria deixar així estant atents, com dius, a que és un mot femení (això posarà problema quan s'utilitza el mot "orde", s'hauran de repassar els texts...)--Hinio (disc.) 12:16, 19 des 2009 (CET)
- Quan es parli d'orde també es podria parlar d'orde qadirita, clar que llavors per què ens serviria confraria qadiriyya?... hauríem de dir, conseqüentment, confraria qadirita... aleshores, és conseqüent parlar d'orde qadirí i confraria qadiriyya?... tot i que en català (i en general en l'islamologia occidental), l'article amb -í final es deixa invariable: la dinastia ayyubí (tot i que els "llatins" tendim a usar les terminacions -ita/-ida (dinastie ayyoubide, en francès, per exemple. o aiubita a la mateixa viquipèdia)), una confraria sufí (per exemple, no diem mai una confraria sufiyya!)... el problema no és fàcil de resoldre!... Jo, personalment, crec que, tot i els problemes que pugui comportar, és recomanable l'ús de la terminació -í invariable (perquè no tenim perquè suposar coneixements d'àrab a tots els catalans i que sàpiguen que -iyya és el femení singular, -iyyun, el pl. masc., -iyyat, el pl. fem., -iyyan, el dual...), una terminació que a més, quan el nom esdevé habitual permet formes catalanes pròpies com magribí, magribina, magribins, magribines, per exemple, o andalusí, andalusina... La viquipèdia, però, seguint llunyanament la GEC i, sobretot, la col·laboració de Jolle, que beu sobretot de fonts franceses que pren acríticament, ha tendit a l'ús de -ita/-ida. Sé que me n'he anat molt enllà del tema concret, però és una reflexió que fa temps que s'havia de fer. De fet, fa temps havia pensat en fer una taula de nisbes àrabs, amb les possibles formes catalanes i indicant quina tenia tradició i quina no: per exemple, àrab : -í : -ida : -ita : catalanització; أيوبي : ayyubí : ayyúbida* : ayyubita : aiubita; مغربي : maghribí : maghríbida* : maghribita* : magribí, etc. Ara bé, aquesta taula és infinita! I no he trobat mai el moment de posar-m'hi. Caldria començant recollint els adjectius en -í de la viqui i després completar-la, que mai estaria completa. --CarlesVA (parlem-ne) 14:21, 19 des 2009 (CET)
- A mi em sembla bé això de la -í per les confraries. Pels seguidors seguiríem però amb -ita, no? Per les confraries, hi ha la qüestió subsidiària de catalanitzar la resta del mot: d'ayyubí fins a aiubita s'ha de saber que les dues Y es poden canviar... Crec que si es fa, cosa que em sembla molt bé, te n'hauries d'encarregar, posant per exemple a la pàgina de discussió la teva proposta de transcripció, tant pel moviment com pels seus adherents; deixar una explicació allí pot servir a més per que si algú altra vol dir-hi la seva. És feina però es pot anar fent mica en mica...--Hinio (disc.) 18:33, 19 des 2009 (CET)
- Quan es parli d'orde també es podria parlar d'orde qadirita, clar que llavors per què ens serviria confraria qadiriyya?... hauríem de dir, conseqüentment, confraria qadirita... aleshores, és conseqüent parlar d'orde qadirí i confraria qadiriyya?... tot i que en català (i en general en l'islamologia occidental), l'article amb -í final es deixa invariable: la dinastia ayyubí (tot i que els "llatins" tendim a usar les terminacions -ita/-ida (dinastie ayyoubide, en francès, per exemple. o aiubita a la mateixa viquipèdia)), una confraria sufí (per exemple, no diem mai una confraria sufiyya!)... el problema no és fàcil de resoldre!... Jo, personalment, crec que, tot i els problemes que pugui comportar, és recomanable l'ús de la terminació -í invariable (perquè no tenim perquè suposar coneixements d'àrab a tots els catalans i que sàpiguen que -iyya és el femení singular, -iyyun, el pl. masc., -iyyat, el pl. fem., -iyyan, el dual...), una terminació que a més, quan el nom esdevé habitual permet formes catalanes pròpies com magribí, magribina, magribins, magribines, per exemple, o andalusí, andalusina... La viquipèdia, però, seguint llunyanament la GEC i, sobretot, la col·laboració de Jolle, que beu sobretot de fonts franceses que pren acríticament, ha tendit a l'ús de -ita/-ida. Sé que me n'he anat molt enllà del tema concret, però és una reflexió que fa temps que s'havia de fer. De fet, fa temps havia pensat en fer una taula de nisbes àrabs, amb les possibles formes catalanes i indicant quina tenia tradició i quina no: per exemple, àrab : -í : -ida : -ita : catalanització; أيوبي : ayyubí : ayyúbida* : ayyubita : aiubita; مغربي : maghribí : maghríbida* : maghribita* : magribí, etc. Ara bé, aquesta taula és infinita! I no he trobat mai el moment de posar-m'hi. Caldria començant recollint els adjectius en -í de la viqui i després completar-la, que mai estaria completa. --CarlesVA (parlem-ne) 14:21, 19 des 2009 (CET)