/Arxiu 1

البلقاء‎Modifica

Bon dia, espero que estiguis bé. Et volia preguntar dues coses sobre el topònim ‎(البلقاء):

  • «Balqa» en seria l'adaptació correcta?
  • Saps si en aquest cas l'article definit al- d'al-Balqa forma part íntegra del topònim, és a dir, si hauríem de titular l'article «Balqa» o «al-Balqa»?

Gràcies!—Leptictidium (digui) 11:53, 15 març 2021 (CET)

Bon dia, @Leptictidium: jo bé, gràcies; espero que tu també. Aquí hi ha diversos temes. L'article forma part del nom, en àrab. Per tant, si el transcrivim literalment serà al-Balqāʾ i si en simplifiquem la transcripció (com fem amb els personatges històrics) seria al-Balqà. Ara bé, en toponímia, i més encara si és toponímia viva, com és el cas, crec que cal seguir la "pràctica local", fins i tot sabent que aquesta no sempre és molt coherent i sovint presenta vacil·lacions (i aquest cas, com veurem, en presenta una). En aquest cas, com a país de colonització i influència anglesa, si la viqui anglesa transcriu Balqa, ho hauríem de seguir, ja que segurament és la forma emprada a Jordània quan n'han d'escriure el nom en caràcters llatins. Et deia que hi ha una discrepància, perquè si mires la pàgina de la governació li diuen Balqa'. Això és inevitable i cal assumir-ho. En aquest sentit, tot i que sóc partidari de transcriure simplificadament a partir de l'àrab estàndard els noms dels personatges històrics (no dels actuals, quan ja existeixen tradicions de transcripció), amb els topònims crec que cal respectar les formes que els mateixos països adopten, encara que a vegades siguin arbitràries (en el sentit que no segueixen un criteri general). S'ha de seguir, també, perquè en la toponímia hi influeix molt la pronunciació local, normalment recollida en la transcripció emprada per l'administració del país. Finalment, sobre l'article, en això hi ha molta varietat; molts països l'eliminen de la transcripció (tot i que sigui pronunciada sempre), especialment els de tradició francesa (on sovint és substituïda per l'ús de l'article francès, quan el nom s'escriu en un text); en altres es conserva, plasmant o no la transformació de l'article davant una consonant solar... hi ha tota la casuística possible (per això és bo, crec, completar els topònims no només amb la forma en àrab sinó també la seva transliteració). Resumint, en el cas que ens ocupa, l'article podria ser tranquil·lament Balqa, tot i que, a partir del nom àrab i de la proposta de l'IEC el nom hauria de ser al-Balqà (hi ha encara un tema difícil, sobre l'ús de majúscula inicial a l'article, però això ho podem deixar per a un altre dia). --CarlesVA (parlem-ne) 13:30, 15 març 2021 (CET)
Entesos! Llavors reanomenem l'article?—Leptictidium (digui) 13:52, 15 març 2021 (CET)
@Leptictidium: Me n'he anat per les branques. He mirat la pàgina del Departament d'Estadística de Jordània http://dosweb.dos.gov.jo/, hi apareixen les dues formes, Balqa i Al-Balqa, tot i que potser predomina la primera (no he fet una cerca exhaustiva). Per tant, per a la governació Balqa seria la forma a triar, crec jo, per al nom de l'article, tot i que a dins es podrien esmentar les dues formes: Balqa i Al-Balqa. (He consultat la GEC i empren Al Balqā). Per a la regió històrica, que es podria posar al mateix nivell que els personatges històrics, tindríem dues opcions: al-Balqà (transcripció simplificada del nom en àrab clàssic) o Balqa/Al-Balqa (a partir de la divisió administrativa actual, per tal d'evitar donar dos noms a un mateix espai). No se m'acut cap paral·lelisme que ens pugui servir, però potser la lògica de la claredat ens mena cap a triar una única forma per a tots els articles (com si distingíssim entre Occitània, el país dels occitans, i Occitanie, l'actual regió francesa; la nostra viqui no la fa, aquesta distinció, però l'anglesa sí!). Anava a dir el contrari, però després de posar-ho per escrit em corregeixo a mi mateix i potser caldria anar cap a la solució adoptada per la viqui anglesa per a Occitània/Occitanie, i anomenar la regiò al-Balqà, amb una explicació a l'interior que el nom de la regió ha donat lloc a l'actual governació de Balqa. --CarlesVA (parlem-ne) 08:36, 16 març 2021 (CET)
En aquesta pàgina d'estadística https://www.citypopulation.de/en/jordan/admin/12__al_balq%C4%81/ combinen transcripcions de l'àrab amb formes simplificades (Al-Balqā' [Balqa]) que a mi em semblen les que es deuen emprar en la senyalística a nivell local i que són les que s'haurien d'emprar per als articles de geografia política actual. --CarlesVA (parlem-ne) 08:40, 16 març 2021 (CET)
Hola! Em podries donar un cop de mà amb la transcripció de داثن‎? Calculo que seria Dathin, però no sé com determinar-ne la síl·laba tònica i, per tant, si ha de dur accent. Moltes gràcies!—Leptictidium (digui) 16:54, 3 maig 2021 (CEST)
@Leptictidium: Anaves bé. Dàthin. La vocal llarga normalment és la que ens indica la tònica en català, perquè la llargada és el que més s'assembla al nostre sistema de sil·labes tòniques i àtones. --CarlesVA (parlem-ne) 21:53, 3 maig 2021 (CEST)
Gràcies, @CarlesVA:! I com veiem si una vocal és llarga o curta?—Leptictidium (digui) 22:33, 3 maig 2021 (CEST)
@Leptictidium: Les vocals llargues, a diferència de les curtes, s'escriuen sempre (amb alguna excepció). L'a llarga s'indica amb un àlif, l'i llarga amb una ya i l'u llarga amb una waw. En aquest cas, dàthin, l'a de la primera síl·laba és llarga i hi pots veure l'àlif que ens ho indica. --CarlesVA (parlem-ne) 07:59, 4 maig 2021 (CEST)

@Leptictidium: Un dubte: estàs segur que la paraula és داثن? A mi se'm feia estranya i l'he buscada al diccionari, i l'arrel b-ṯ-n no hi és documentada! --CarlesVA (parlem-ne) 08:06, 4 maig 2021 (CEST)

Hola! L'he trobat a ar:معركة_داثن.—Leptictidium (digui) 08:45, 4 maig 2021 (CEST)
@Leptictidium: Sí, després ho he vist que era per la batalla de Dàthin. És un topònim, per això no apareix als diccionaris. Per cert, potser hauríem de canviar la batalla de Mu'tah per batalla de Muta. Cal permís especial, perquè les dues existeixen. --CarlesVA (parlem-ne) 08:50, 4 maig 2021 (CEST)
  Fet!Leptictidium (digui) 08:52, 4 maig 2021 (CEST)
Ah, sí, una última cosa: Dàthin ha de dur accent? Veig que el fas servir, però en principi les paraules planes acabades en ena no en porten. Hi ha algun motiu concret per posar-lo en contra de la regla general? Gràcies de nou!—Leptictidium (digui) 08:57, 4 maig 2021 (CEST)
@Leptictidium: Ep, no, no, m'he despistat jo. Cal aplicar les normes del català per a l'accent gràfic, per tant Dathin, tens tota la raó. --CarlesVA (parlem-ne) 09:04, 4 maig 2021 (CEST)

Bon dia! Una consulta: الشعب‎, en el context de وقعة الشعب, et sembla traduïble per «gorja»? Gràcies.—Leptictidium (digui) 11:45, 5 nov 2021 (CET)

@Leptictidium: No em sonava gens, perquè formalment és igual a la paraula 'poble' o 'nació' (xab), però resulta que, vocalitzat amb /i/, xib, pl. xiab, sí, és 'gorja', 'congost', 'sender de muntanya', 'passatge', 'barranc', 'escull'. Podria ser el lloc on va tenir lloc la waqa, el 'xoc', 'topada', 'assalt'. --CarlesVA (parlem-ne) 21:34, 5 nov 2021 (CET)
Gràcies! Si tens un momentet, podries fer un cop d'ull als noms àrabs de «Batalla de la Gorja»? Sobretot dubto amb Junayd/Djunayd.—Leptictidium (digui) 11:04, 6 nov 2021 (CET)
@Leptictidium: Resulta que ja tenim un article d'al-Junayd:al-Junayd ibn Abd-ar-Rahman al-Murrí, que abans era al-Junayd ibn Abd-Al·lah al-Murrí per un error de l'EI.--CarlesVA (parlem-ne) 08:19, 7 nov 2021 (CET)
Bon vespre, com va tot? Una pregunta, creus que قاطونة hauria de dur accent? És a dir, quina és la síl·laba tònica? Gràcies!—Leptictidium (digui) 20:37, 15 maig 2022 (CEST)
@Leptictidum:, bon dia! Les paraules amb dues síl·labes llargues consecutives sempre són problemàtiques. Cal recordar que l'àrab no té pròpiament accent tònic, per tant és una adaptació que adoptem al transcriure en català. Els criteris proposats per l'IEC semblen funcionar per eliminació:
  1. Accent a l'última síl·laba en monosíl·labs, morfema dual i ultrallargues finals (amb el cas paradigmàtic de l'-í de les nisbes)
  2. Accent a la penúltima sempre, si és llarga
  3. En paraules de més de dues síl·labes que no tinguin les característiques anteriors, l'accent es remunta fins que troba una síl·laba llarga o bé el principi de paraula
Segons això, qāṭūna, entraria al segon cas, perquè la penúltima síl·laba és llarga: qatuna. Ara bé, són casos que sempre em sorprenen una mica, perquè a priori potser em semblaria més "precís" qàtuna.
Per cert, en mirar això que em demanaves, m'he fixat que la proposta de l'IEC tenia un punt específic, arran d'una petició concreta de la Dra. Rubiera, sobre els noms acabats en -í. Allà l'IEC hi recomana "tendir a regularitzar aquesta terminació (amb les flexions catalanes corresponents de gènere i nombre)". Diu que es poden acceptar les formes en -ita o -ida, quan ja tinguin tradició, cosa que reconeix que no es dóna en tots els casos. I recomana fer-ne un inventari i una revisió (que crec que no s'ha fet). Suposo que el cas més paradigmàtic d'aquesta proposta de l'IEC és el d'andalusí, andalusina, andalusins, andalusines. El fet és que quan vam estar mirant com resolíem a la viquipèdia l'adopció dels noms amb -í final referits sobretot a dinasties, es va acabar adoptant com a principal la forma en -ida i, de fet, des de la viquipèdia hem creat molts de noms de dinasties que no tenien cap tradició en català, simplement perquè mai se n'havia parlat, i calia donar-los un nom, i això s'ha fet mitjançat el sufix -ida, mantenint -ita només per a noms amb tradició, relacionats en general a la religió (i no amb noms de dinasties), com ara malikita, hanefita... (que compten amb l'aval del diccionari.cat) i rebutjant les solucions amb -í. Veient aquest punt de la proposta de l'IEC, no sé si potser caldria replantejar-se la solució adoptada i tendir a l'ús d'-í en lloc d'-ida... --CarlesVA (parlem-ne) 07:51, 16 maig 2022 (CEST)

No em sembla pas malament això que proposes; simplement es tractarà d'anar mirant cas per cas quins tenen tradició i quins no.—Leptictidium (digui) 21:07, 16 maig 2022 (CEST)

Transcripció nom propiModifica

Hola Carles, quina seria la transcripció al català de Mohammed bin Zayed Al Nahyan (ar: محمد بن زايد آل نهيان // محمد بن زايد)? Gràcies! KajenCAT (disc.) 01:14, 7 maig 2021 (CEST)

Hola, @KajenCAT:. En el cas de persones actuals, crec que cal mantenir la forma que ells mateixos (o el seu país) emprin, que en aquest cas seria la que ja utilitza l'article, perquè és la forma que segurament figura al seu passaport i aquella amb què és conegut internacionalment. Si fos un personatges històric, aleshores el seu nom, en àrab estàndard, seria Muhàmmad ibn Zayid Al Nahyan, però no crec que hagi de ser la que emprem per encapçalar l'article. Si el que necessites és la transcripció literal del nom àrab, seria: àrab: محمد بن زايد آل نهيان, Muḥammad b. Zāyid Āl Nahyān.--CarlesVA (parlem-ne) 06:31, 7 maig 2021 (CEST)
Moltes gràcies per la teva resposta! Faré el que em dius. Salut, KajenCAT (disc.) 11:31, 7 maig 2021 (CEST)

Museu Nacional de la Civilització EgípciaModifica

Hola Carles VA, podries fer una ullada a la introducció d'aquest article?. La transliteració la he copiada de la versió en alemany i no se si és correcta. Gràcies!! --Castellbo (disc.) 21:20, 15 juny 2021 (CEST)

T'has anticipat, moltes gràcies!.--Castellbo (disc.) 21:22, 15 juny 2021 (CEST)
De res, @Castellbo:. Estic atent als nous articles. Bona feina! --CarlesVA (parlem-ne) 08:28, 16 juny 2021 (CEST)

Bon dia Carles!Modifica

Molt bon dia! Espere que vos vaja tot molt bé a tu i tots els teus durant aquest peri'ode difi'cil. Fa molt de goig veure la teua gran faena, molti'ssimes gràcies i enhorabona! T'escric ja que s'estan fent les eleccions de la Junta de la Fundacio' Wikimedia (però potser ja ho saps) i veient com contribueixes crec que hi tens dret de vot. Trobe que hem de demostrar que la nostra comunitat té molta força, empenta i vitalitat mitjançant una participacio' important; ja som 6ens i gràcies a tots vosaltres podem pujar encara si no has votat. Espere que hi votaràs i t'ho agraisc. Per a entendre de qué es tracta (molta gent no en té ni idea dissortadament), he elaborat una mena de balanç amb el meu parer sobre els candidats amb un enllaç penjat a la Taverna (segon apartat, Viquipèdia:La_taverna/Novetats). De nou moltes gràcies per les teues contribucions constants i de qualitat. Et desitge un molt bon cap de setmana i un excel.lent estiu. Fins ben prompte! Una abraçada! Claudi/Capsot (disc.) 13:16, 28 ago 2021 (CEST)

Mots àrabsModifica

Hola, Carles! Com estàs? M'he topat amb aquesta edició menor, però desconec si és genuïna. Gràcies, --KajenCAT (disc.) 20:50, 11 oct 2021 (CEST)

Hola, @KajenCAT: Tot bé, gràcies. La correcció és pertinent, i he aprofitat per ajustar l'explicació, afegint plantilles lang i distingint entre transcripció simplificada (Madínat at-Turab) i el nom àrab amb la seva transliteració. Cal dir que no veig gens clar això que València fos coneguda com Madínat at-Turab, mentre Balànsiya seria el nom del país... la font citada és indirecta (i crec que no acceptable segons els criteris de la viquipèdia) i remet a Sanchis Guarner, però sense citar-lo exactament, o sigui que no es pot comprovar l'exactitud de l'afirmació. --CarlesVA (parlem-ne) 08:52, 13 oct 2021 (CEST)
Gràcies com sempre per la teva ajuda, Carles. Com hauràs endevinat, no en tinc ni idea. Si creus que quelcom està malament, t'agrairia si ho pots modificar tu, ja que realment no he entès a que et referies. Gràcies i salut, KajenCAT (disc.) 20:40, 13 oct 2021 (CEST)
@KajenCAT: Tranquil, jo tampoc sé de tot. M'ho miraré, però la font d'on es treu que València es deia Madínat at-Turab (i que Balànsiya era el nom de la regió) és periodística (poc fiable) i no indica cap font (fiable), per tant no tinc on anar a comprovar si realment era així (a mi no em sona, però jo tampoc ho sé tot) i buscar una puntualització així en altra bibliografia per poder-ho corregir amb certesa és complicat.

Reversió de "apotecari i apotecària"Modifica

Bon dia, m'agradaria saber el motiu de la reversió del no-desdoblament a "apotecari i apotecària". Quin sentit té que es desdobli l'article en gènere no marcat i marcat? Hi ha cap regla d'estil oficial de la Viquipèdia? Si és així, no caldria desdoblar (absurdament) totes les paraules de l'article? Per exemple, "farmacèutics i farmacèutiques". Agrairia una explicació. Gràcies. ]] | [[Usuari Discussió:Ereza|D (disc.) 11:02, 22 nov 2021 (CET)

Bon dia, @Ereza:. No em consta cap criteri específic en aquest sentit i si n'hi hagués algun, evidentment ha de ser favorable a l'ús del gènere no marcat. En aquest article en concret, crec que escau el desdoblament perquè, en contra del que és habitual en altres oficis antics, on la presència femenina és inexistent, en el cas dels apotecaris sí que és significativa. L'ús del plural no marcat (o masculí, segons la terminologia més comuna) pot amagar aquesta realitat, mentre que en aquest cas concret el desdoblament la mostra, perquè justament interessa "marcar" que existiren dones apotecari. Evidentment no té sentit la teva proposta absurda de desdoblar totes les paraules de l'article, ja que no estem parlant d'un tema de llenguatge correcte ni res que s'hi assembli, sinó de la necessitat de fer constar, aquí sí, que existiren apotecaris i apotecàries. Potser quan l'article s'ampliï i corregeixi substancialment (actualment és bastant pobre i poc precís), la precisió es podrà moure a un altre lloc, però tal com està ara, eliminar-la és amagar l'únic indici d'aquesta presència femenina, important i que cal destacar. Aquesta és l'explicació. --CarlesVA (parlem-ne) 18:04, 22 nov 2021 (CET)

Els 10.000 articles vitalsModifica

Felicitats @CarlesVA: !

Abans de res, gràcies per contribuir al concurs per crear i millorar 10.000 articles a la Viquipèdia del mes de novembre amb edicions a articles que van de Abdul Hamid II a Petra d'Aràbia.

A part de reconèixer l'esforç als tres primers classificats, ens vam comprometre a sortejar-ne un quart entre els no premiats amb més de 500 punts. Així ho hem fet i has estat l'afortunat. T'endús el sorteig del mes. Es tracta d'una capsa regal d'experiències per viure, sentir i compartir on pots escollir entre restaurants, rutes culturals i natura, entre d'altres. Les activitats proposades són per fer principalment a Catalunya i tens dos anys per escollir la que més t'agradi i gaudir-la.

Ara només cal que ens indiquis a través d'un correu a secretaria@wikimedia.cat on t'ho hem d'enviar. Recordem que aquest regal és possible gràcies a Amical Wikimedia, l'organització independent, formada per voluntaris, que fomenta el coneixement lliure, la llengua i la cultura catalanes.

Aprofitem per animar-te a seguir col·laborant intensament al projecte!--Medol (disc.) 21:47, 12 des 2021 (CET)

És el temps del mantenimentModifica

Salut! Com cada any per aquestes dates, arriba la Gran Quinzena Anual de la Qualitat, quan dediquem un temps a corregir incidències en els articles. Si no ho has fet ja, et convido a que passis per la pàgina de coordinació del projecte i vegis quines tasques es poden fer. Moltes gràcies i una abraçada! --Amortres (disc.) 08:28, 16 des 2021 (CET)

Al-Abbàs ibn al-ÀhnafModifica

Hola Carles,

Els meus interessos s'adrecen més cap a la ciència, però per casualitat tinc un llibre sobre literatura àrab a la meva biblioteca, l'he afegit com a referència i he modificat la data de la defunció segons aquesta font ... i també l'escrit turc que hi ha com a referència. Per si t'interessa et copio aquí el contingut de l'article de l'Encyclopedia of Arabic Literature (si mires el codi, està en una columna com a l'original):

-- pàgina 2

al-'Abbas ibn al-Al-Ahnaf (d. 188/803, or after 193/808)

Abu al-Fadl al-'Abbas ibn al-Alhnaf, of the clan Hanifa, was a famous love poet. His family had emigrated to Khurasan, but pro- bably returned to Basra before he was born (about 133/750). He began his career in Bagh- dad, where he became a favourite of Harun al-Rashid, whom he accompanied on cam- paigns to Armenia and Khurasan. His love poems (see ghazal), the only genre he culti- vated, seem to have been in vogue among the ladies of the caliph's harem, and were often set to music, but he was also highly esteemed by

-- pàgina 3

scholars and critics. Although al-'Abbas was unequalled as a love-poet in his time, reports about his life contain no details of his own love-affairs. Speculations as to the identity of his beloved Fawz have so far been in vain (cf. Vadet, L'Esprit courtois, pp. 195ff.) He allegedly died while on a pilgrimage, and was buried in Basra. The poetry of al- 'Abbas repre- sents the summit of courtly love in Arabic literature. His verses inspired mystical poets (see Sufi literature: poetry), such as al- l:Iallaj, and may have had an influence on Andalusian poets (see Spain) and the trou- badours (cf. Hell, 'al- 'Abbas ibn al-AJ:!naf'; Tomiche, 'Reflexions'). AI-'Abbas's dfwan (ed. al-Khazraji) contains 589 texts of varying length, some of them mere epigrams. He continues the tradition of Umay- yad ghazal poetry, in both its frivolous and elegiac forms (see Umayyads; 'Udhri poetry), adapting it formally and conceptually to his own requirements. He also develops and enhances 'courtly' elements already apparent in the verses of Bashshar ibn Burd. AI- 'Abbas's vocabulary is simple, his style fluent and easy. Two types of ghazal can be distinguished, although a sharp distinction cannot be made between them. First, there is a narrative ghazal, sometimes of con- siderable length (20-30 lines), in the manner of 'Umar ibn Abi Rabi'a, but advocating chaste, faithful love. The misfortunes of love, its quar- rels and reconciliations, the interference of the 'slanderer' (wash!) and the 'spy' (raqfb), each playing their conventional roles - all are referred to, often by means of dialogue or quotations from correspondence. The beloved, Fawz, also called 2aliim, is depicted as cruel and capricious; she wrongs him, but he accepts it with perfect submissiveness. Their relation- ship is placed in an urban setting, and may well reflect conditions of 'Abbiisid society around the caliphal court. The second type of ghazal is shorter (4-20 lines) and purely lyrical. The poet is absorbed in his emotions and sufferings: he is lost to the world (dfwan no. 401), or even lost to the· beloved (no. 221, 13), who is united with him spiritually (no. 191). The ambivalence of love Cishq), its torments and compensations, are described with remarkable psychological insight. The following points seem essential to 'courtly love', as conceived by al-'Abbas:

1 Love is an overwhelming force, 'chaining' the lover (nos. 101, 14; 154, 12); its 'cup of terrors' is filled to the brim (no. 311,3). 2 Love is a 'noble virtue' (makruma, no. 221, 16); only lovers acquire true human- ity (nos. 372,1; 381,4). 3 The beloved is placed far above the lover. She is his sovereign (sayyida, amfra, miilika), he is her 'client' (mawla) or 'slave' Cabd, mamlUk); she has magic, even cosmic, faculties (cf. Vadet, op. cit., pp.249ff.) 4 Love, therefore, is a quest for the unattain- able. This is the main difference between al-'Abbas and 'Udhri poets, who die because their love remains unfulfilled. For the 'courtly' lover, fulfilment is impossible; the quest never ends. Love transcends ordinary human experience and can only be described by paradox: 'the greatest bitter- ness is most sweet' (no. 581, 4). Its ultimate metaphor is death (no. 388, 2). In verses such as these, a1- 'Abbiis reaches the border where profane love and mystical love meet.

Text editions Dfwlm, 'A al-KhazrajI (ed.), Cairo (1954); Beirut (1965); Karam al-BustanI (ed.), Beirut (1986).

--

Salut. --LouPeter (discussió) 11:03, 26 des 2021 (CET)

Gràcies, @Loupeter! CarlesVA (parlem-ne) 08:52, 27 des 2021 (CET)

Categories de mantenimentModifica

Bon dia, Carles. Només recordar-te que, per motius de gestió, les categories de manteniment ara ja no les categoritzarem per mesos sinó directament per anys.

Gràcies, Pau. Pau Cabot · Discussió 17:04, 13 gen 2022 (CET)

D'acord, @Paucabot:. Gràcies per avisar.
Una pregunta, @Paucabot:: veig que algun usuari està aprofitant l'eliminació del mes per canviar totes les dates a 2022, per a què serveix aleshores posar la data si després s'actualitza sense fer cap canvi a l'article? --CarlesVA (parlem-ne) 11:13, 16 gen 2022 (CET)
@Amortres: Això li ho hauries de demanar a ell. Si són articles que s'han traduït el 2022 i es tradueix el {{CC}}, pot tenir la seva lògica pensar que la referència no està demanada des del 2014 (per exemple) sinó només des del 2022 (que és quan es va crear l'article aquí). Si no és aquest el motiu, l'usuari t'ho contestarà. Pau Cabot · Discussió 11:17, 16 gen 2022 (CET)
Bones, Com diu @Paucabot:, almenys els que jo canvio son formats de {{citació necessària}} amb formats incorrectes de data que estan en Especial:Categories_demanades, un lot que està en reparació ara mateix. El problema ve d'un insuficient treball de traducció automatitzada que ha fet que els articles estiguin en categories inexistents, doncs les dates de les plantilles de manteniment han de ser les del moment d'inclusió de la plantilla en la viquipèdia, no en l'article original. Com l'error de qui ha fet la traducció es repara ara, la data d'ara és la que poso. També es podria solucionar si qui fa les traduccions reparés els articles en lloc de traspassar problemes que venen d'altres llocs. --Amortres (disc.) 11:28, 16 gen 2022 (CET)
@Amortres: Si canvies la data que hi havia al text, el que hauries de fer és posar la que li correspondria. Per exemple, a Carpats del Sud, li correspondria clarament el 2021 i no el 2022. Pau Cabot · Discussió 11:35, 16 gen 2022 (CET)
Massa feina per corregir problemes que han fet tercers. Si tenen més d'un any, prefereixo esborrar i així no em complico. --Amortres (disc.) 11:38, 16 gen 2022 (CET)
@Amortres: No et compliques, però estàs posant una informació falsa. Deixa-ho fer i ja ho farà automàticament el bot. Pau Cabot · Discussió 11:45, 16 gen 2022 (CET)
S'ha netejat gairebé tot amb bot, queden un grapat només, te'ls deixo doncs perquè repari el teu bot, segueixo amb les de problemes de categorització genèrica. --Amortres (disc.) 11:52, 16 gen 2022 (CET)
@Amortres: Sí. I per favor, deixa de canviar les dates. Com li vaig dir a un altre usuari, fer baixar les xifres o buidar les categories de manteniment no es pot fer qualsevol preu. L'important és millorar la Viquipèdia i això no sempre és exactament coincident amb millorar les mètriques. Pau Cabot · Discussió 11:55, 16 gen 2022 (CET)

ParèntesisModifica

Hola Carles. He vist el teu resum d'edició a Abdul Ghani Baradar. No he vist mai que hi haguera un criteri sobre el tema. Em podries dir on puc trobar-lo?--TaronjaSatsuma (disc.) 12:29, 24 feb 2022 (CET)

Hola @TaronjaSatsuma:. Potser on és més evident és a la Plantilla:IniciBio, feta per estandarditzar els inicis de biografia. A mi la plantilla sovint no em serveix, perquè té moltes limitacions, però crec que indica el que es considera l'esquema bàsic. En el seu moment ho devia trobar també en alguna de les pàgines sobre com fer un article, però ja no recordo exactament on. --CarlesVA (parlem-ne) 08:37, 25 feb 2022 (CET)
Sí, però la plantilla no és cap política ni guia d'estil com a tal. Que tampoc no em preocupa massa, però per vore si està escrit en algun lloc.--TaronjaSatsuma (disc.) 10:09, 25 feb 2022 (CET)
@TaronjaSatsuma: Sí, certament, tens tota la raó. En algun moment recordo que ho vaig buscar i també recordo haver-ho trobat, clar que també em podria confondre. Ho vaig buscar perquè jo volia proposar que justament les dues informacions es distingissin gràficament, però la meva proposta no va aixecar cap interès. Sigui com sigui, atès que són informacions independents: 1) informacions sobre el nom en la seva llengua original, 2) lloc i data de naixement i mort, a mi em sembla molt pertinent separar-ho gràficament. Ara bé, aquesta és la meva opinió. Si mai retrobés on ho vaig trobar (no sempre és fàcil localitzar informacions internes), ja t'ho indicaria. I a la inversa, si tu trobes cap directriu, sigui en el sentit que sigui, digues-m'ho, que no sempre és fàcil estar al dia de les decisions que es prenen. --CarlesVA (parlem-ne) 21:20, 25 feb 2022 (CET)

Prenom àrabModifica

Bon dia! Com va tot? Digues, el nom عنبسة بن إسحاق الضبي es podria adaptar per Ànbassa ibn Ishaq ad-Dabbí? Les dues incògnites que tinc són les que t'he marcat en negreta: en altres articles he trobat que has adaptat عنبسة com a Anbassa i com a Ànbassa; i no sé si hauríem de conservar la doble be en català, tot i que l'exemple d'«abbàssida» em fa sospitar que sí. Moltes gràcies!—Leptictidium (digui) 09:04, 5 juny 2022 (CEST)

Bon dia, @Leptictidium: Ànbassa ibn Ishaq ad-Dabbí, hauria de ser la forma a triar. Els Anbassa, sense accent, caldria corregir-los. Aquest personatge té entrada a les viquis àrab, anglesa, persa i portuguesa. --CarlesVA (parlem-ne) 08:38, 7 juny 2022 (CEST)
Bon dia! Espero que estiguis passant un bon cap de setmana. Aplicant els criteris de transcripció, تنيس em dona Tnyís, però em sembla que estic ficant la pota. Em podries donar un cop de mà, si et plau? Gràcies!—Leptictidium (digui) 16:23, 18 juny 2022 (CEST)
Bon dia @Leptictidium:! Anem suant com podem... Com a ciutat històrica, actualment desapareguda, podem aplicar-li els criteris de transcripció simplificada i per tant optar per la forma: Tinnís (àrab: تنيس, Tinnīs). Que acabis de passar un bon cap de setmana. --CarlesVA (parlem-ne) 06:52, 19 juny 2022 (CEST)