Usuari Discussió:CarlesVA/Arxiu 1

Benvinguda

Introducció • Benvinguda • Guia bàsica • Apunts breus • Plantejament de preguntes • Ajuda

Benvingut/da a la Viquipèdia i al Coneixement lliure. A la Portada, hi ha un apartat anomenat Viquipèdia on trobaràs informació per a un inici més fàcil :-)

Aquesta és la teva pàgina de discussió, que et servirà per rebre missatges d'altres col·laboradors. Per contestar, no ho has de fer a la teva pàgina de discussió sinó a la pàgina de discussió de l'usuari que t'ha escrit. A més, tens la teva pàgina d'usuari, on hi pots posar les teves dades, interessos, etc.

Disposes de la taverna, on posar-hi els teus dubtes, suggeriments o comentaris. Pots signar en les discussions amb el penúltim botó de dalt de la barra d'edició.

---

--Joanjoc (discussió) 14:20 4 jul, 2005 (UTC)

---

Noms àrabs

Hola, He vist que estàs fent un molt bon treball amb la transcripció de noms àrabs!

Però tinc un dubte.

Si tenim Al·là, per què Abd-Al·lah? No hauria de ser Abd-Al·là?

Com diuen, la ignorància és atrevida.

--Viktor 19:04 13 jun, 2005 (UTC)

i "ya puestos"... per què Abd-Al·lah (o Abd-Al·là) i no Abd-Ul·lah (o Abd-Ul·là, o Abdu-l-lah, o per l'estil)... en teoria la hamzat-ulwasla d'Al·là no s'hauria de pronunciar com la damma d'Abd(u)? (en teoria eh? ja sé que la paraula Al·là ens dóna moltes sorpreses als neòfits) --Guillem(☺☻) 19:51 13 jun, 2005 (UTC)

Viktor, bona observació. Tanmateix, es tracta de dues formes diferents, Al·là seria una catalanització de la paraula àrab الله que, en canvi, cal transcriure en català com Al·lah. Per tant, la primera forma seria una adaptació, la segona una transcripció. Així, quan volem fer servir el nom que els araboparlants donen a Déu, diem Al·là (tot i que personalment prefereixo traduir-ho per Déu, però aquesta és una altra qüestió), en canvi si transcrivim un nom (com és el cas de l'exemple que tu dones) on apareix la paraula Al·lah, aleshores cal transcriure-ho Al·lah. Altra qüestió seria si volguéssim catalanitzar el nom Abd-Al·lah, que podria prendre la forma Abdul·là o Abdal·là o Abd-Al·là. En aquest sentit cal tenir present que els musulmans catalans medievals feien servir com a nom Abdalà o Abdal·là, més que no pas Abdul·là, i potser fora bo que en català modern recuperéssim aquesta forma pròpia medieval.

En relació al que comenta en Guillem, tens tota la raó quan dubtes sobre la idoneïtat d'escriure Abd-Al·lah amb A. De fet, si us fixeu, els musulmans no-arabòfons i, menys però també d'un temps ençà, els arabòfons que es diuen Abd-Al·lah, acostumen a transcriure el seu nom com Abdullah. Això, com molt bé apunta en Guillem es deu al fet que la vocal inicial del mot Al·lah no es fixa, sinó que ve determinada per la vocal (declinativa) del mot anterior. Des d'aquest punt de vista, si escrivim el nom en nominatiu, com seria lògic, i si tenim en compte que Abd en nominatiu esdevé Abd(u), aleshores caldria escriure Abd-Ul·lah. Ara bé, és un convencionalisme fermament establert a la majoria de llengües europees vocalitzar l'article (i en el cas de la paraula Al·lah, al és "la resta" d'un article, deixem, però, aquest aspecte de moment aparcat) amb /a/. Així quan trancrivim el nom de la ciutat de Medina, s'escriu al-Madina, per exemple, o al-Mansur per Almansor, el cèlebre cabdill andalusí. En el cas de la paraula Al·lah cal afegir que sóc partidari de respectar la forma Al·lah per tal que es percebi millor que aquest nom està format pels mots Abd i Al·lah. De fet, purísticament, caldria trancriure'l Abd-al-Lah o, declinat o amb irab, Abdu-l-Lah, però aleshores es perd el referent a Déu que us comentava.

Salut

--CarlesVA 11:34 28 jun, 2005 (UTC)

comprensible i convincent, moltes gràcies! --Guillem(☺☻) 15:01 4 jul, 2005 (UTC)

---

1. Pels articles "en construccio": posa-hi {{inacabat}}" al principi.
2. Si vas a la plana d'un usuari, a les eines (esquerra) hi ha una opcio "Envia correu electrònic a aquest usuari"
3. L'arbre de categories: Se que existeix pero no el se trobar. Pregunta-ho a la taverna.

Salut, Xevi 18:43 29 jun, 2005 (UTC)

Hola, ja veus com la he liat a la taverna per contestart-te. El que volia dir-te és: al final de cada article pots afegir [[]] i al mig Categoria:Llengües, per exemple (ho poso per separat perquè no m'ho torni a fer!) Entens? com si fos un enllaç intern però posant Categoria: al davant. El sofwatre fa coses rares, deu ser cosa del canvi de versió.... --barcelona 13:47 4 jul, 2005 (UTC)

Txeroqui > cherokee

He canviat d'opinió per què m'he tornat més rigorós, escèptic i metodista. Si cada viquipedista adapta els mot extrangers al seu parer, per molts coneiximents que tinga açò podria transformar-se en un autèntic caos. Hem de basar-nos en elements com el diccionari del GEC i en cas de no existir haurem de deixar el neologisme tal i com ens l'hem trobat fins que l'IEC accepte el terme en el seu diccionari. A mi no m'agradava el mot cherokee entre altres coses perquè sóc lexicològicament un anglòfob, no m'agraden les incorporacions angleses al nostre vocabulari i per aixó vaig decidir catalanitzar el mot. Però qui sóc jo per emetre este tipus de judicis. En definitiva que vaig cometre un error i he decidit d'arreglar-lo
—Ludor 19:13, 21 nov 2005 (UTC)

Nom de llengües no normatius

He vist que has afegit noms de llengües que no figuren al GEC, no els vaig llevar ja què no savia exactament les raons per les quals ho havies fet, però els hi vaig afegir un asterisc.

Jo fins ara només ho feia amb article que ja havien segut creats, cosa que a hores d'ara, per poder mantindre un criteri de coherència, neutralitat i per no anar més lluny del què està acceptat pels científics i erudites, el que faria seria reanomenar l'article i senyalar que l'ortografia no era correcta.

Per tant crec que si no existeix al GEC simplement el què hem de fer és col·locar el terme anglès (què normalment és el què adaptem) per a sevir d'enllaç per a la creació d'un nou article.

Ja me diràs el què!

Nota: A partir de demà ja no seré per ací. Tornaré l'1 de gener.

Ludor | ? 21:42, 30 nov 2005 (UTC)

Superíndexs

Hola, ja t'he respòs a la Taverna, però per si de cas també t'ho deixo aquí:

Per obtenir lletres superindexades es pot fer utilitzant el codi ^.... D'aquesta manera es poden introduir superíndexs,^{com aquest, per exemple}. Suposo que és això el què demanaves.

--Oersted 10:39, 7 des 2005 (UTC)

Llista de llengües del món i superíndexs

Hola!

He vist què has tret el codi <br> de la columna SIL, jo el què volia és que la columna no fora tant gran per a no llevar protagonisme a les altres columnes, és el què anomene tipografia, encara que no sé si és exacta esta terminologia, el què compta és què la columna acapara molt de lloc per a la informació que conté, inclús crec que es deuria determinar l'ample de les altres columnes, què siguen iguals per als noms i una mica més petites per als codis, i què totes les taules de cada lletra tinguen el mateix ample. Què et sembla?

En quant al que et diu Oestred sobre el superíndex (és català açò?) hi ha una plantilla què t'evita tant de codi, és: {{sup|text}} (amb 8 caràcters, fas el mateix què amb 11, i no repeteixes el mot sup, què a mi em dona molta ràbia repetir-me! he he!), un exemple text^text-sup, també pots subindexar amb {{sub|text}}: text_text-sub.

Pasqual · * 16:47, 18 gen 2006 (UTC)

Ei! que no m'has contestat al motiu de perquè has tret el codi <br> que jo habia inclós per a fer més estreta la columna ni a canviar el format de les columnes per a que tots els quadros tinguen la mateixa mida! Pasqual · * 21:07, 23 gen 2006 (UTC)

A sigut una confusió degut a que he mirat l'últim canvi hagut a la meua discussió que corresponia a una conversa posterior a la teua i per tant no m'apareixia el teu missatge. Pasqual · * 21:18, 23 gen 2006 (UTC)

Re:llista de llengües del món (10:14, 24 gen 2006)

No vaig pensar en dir-t'ho, però a la llarga la columna amb el nom en anglès s'haurà d'eliminar. Ho sento, aleshores potser caldrà refer les proporcions.

No em suposa cap problema, amb un editor extern ho faré molt ràpid, serà simplement qüestió de cercar i substituir (no sé la terminologia en català per a reemplazar)

Per altra banda, a tu t'agrada més aixi?

M'agrada l'homogeneïtat de les dimensions, quant al seu aspecte es pot millorar.

No trobes que quan hi ha molts codis SIL queden excessivament grans les files? Finalment, aquest codi   és imprescindible? És solament curiositat. Per cert, què vol dir?

Sí, un exemple, el quitxua, però si vas a la Wiki en anglès (hi ha exemples més clars però ara mateix é l'unic que recorde) veuràs que ja estan insertant eixos codi en les mateixes taules per cada idioma. Que la fila quede descompasada no ho veig tant disbaratat com quan passa amb la columna, una solució què es solia ferr en impremta és reduir la mida de les lletres:

Taula d'equivalències ISO 639-1, ISO 639-2 i SIL
amb * els no reconeguts per l'IEC o l'AVL

Nom de l'idioma	Nom nadiu	Nom de l'idioma en anglès	639-2	639-1	SIL
quítxua	Runa Simi	Quechua	que	qu	qud, quh, qxo, qux, qvi, qul, qwh, qvl, inb, qug, quk, qvp, qxl, qvj, qus, qvm, qva, quw, qws, qub, qxh, qvw, qwc, qur, qvz, qwa, quz, qve, quf, qvo, qvc, qxa, qxp, qxr, inj, quy, qxw, qvs, cqu, qvn, qxu, qup, qvh, qxt, qxn

Encara que les dimensions de la fila són les mateixes...

Què significa?

No sóc massa experimentat per dir-t'ho, jo pense que és un intent de catalogar totes les variants d'un idioma com a unitat pròpia independentment de si pertanyen a la mateixa llengua. Les diferències entre llengua, dialecte i variants no han estat mai ben clares i què jo sàpia fins ara cad lingüista té el seu propi criteri, per tant a mi no em sembla tan mala eixa decisió. Però no sé si és l'última finalitat de crear tant de codi. Nosé si amb aixó t'he repós a la teua pregunta.

Pasqual · * 11:08, 24 gen 2006 (UTC)

Sí, supose que hi ha un poc de tot el què dius en la voluntat de codificar tanta cosa, també els suposa més feina, cosa interessant si vols prolongar eternament i rebre subvencions per poder treballar en alguna cosa que t'agrada. És més fàcil convencer a la gent que tal llengua són en realitat tres o quatre idiomes què dir que el anglès que es parla a l'Índia, Austràlia, als EUA i a Gran Bretanya i països africans no és el mateix i per tant es necessita una Bíblia per a cada variant... (Però això és el meu punt de vista.)

Pel cas de l'àrab, en canvi, està ben clar que l'àrab que ensenyen a l'escola i el que parlen i divulguen els mitjos de comunicació no té res a veure en el què parla la gent del carrer. Sempre s'ha dit que, per exemple, en el mateix Cairo no es parla la mateixa variant segons zones, de manera que resulta difícil la comprensió entre habitants de la ciutat. Sembla ser que l'àrab oficial de molts països és el mateix que el de fa segles, es a dir, àrab clàssic amb el que es va escriure el llibre sagrat de l'islam. En canvi l'arab ha continuat una evolució similar a la que es produiria amb el llatí i és comparable a dir que làrab dels mitjos de comunicaió oficial és com si a nostaltres els nostres es dirigiren en llatí.

Però llavors de quin codi m'estàs parlant? del significat de SIL? Perdona però per certes coses sóc una mica duret Pasqual · * 12:07, 24 gen 2006 (UTC)

Els noms dels Reis

Hola, a principis d’aquest mes vaig encetar una discussió sobre els noms dels reis de la Corona d’Aragó en la que tu vas participar en alguna ocasió. Ara ha passat un temps i la discussió s’ha parat, per això he fet una proposta final de la que m’agradaria que donares la teua opinió, o que la esmenares si ho creus necessari. Una vegada decidim açò, pense que ens hem de centrar en l’elecció d’un criteri per als Austries i els Borbons. Gràcies. --Andarella 13:33, 24 gen 2006 (UTC)

PS: Els present missatge ha estat enviat als usuaris Llull, VRiullop, Historiadorvalencià, Gcm, CarlesVA i Joanot Martorell.

Els codis

&nbsp; significa no break space o siga "un espai sense nova línia". Pots veure alguna informació a Apunts pràctics, però del que parlen és dels codi HTML, no dels wiki, encara que també es poden emprar ací. La seua funció és insertar un el caràcter buit d'un espai, jo el fique per a senyalar que la casella està buida.

Per a obligar un salt de línia s'utilitza el codi <br>.

Pasqual · * 15:47, 24 gen 2006 (UTC)

L'àrab

El què et deia sobre l'àrab és el què he sentit i llegit en diverses ocasions. Hui he anat a la biblio teca perquè m'enrecordava d'un llibre de consulta que vaig gastar per un treball, sobre l'àrab: Diccionario Espasa de las lenguas del mundo.

En eixe llibre és escrit:

Dos grandes familias relativamente homogéneas agrupan a los distintos dialectos: la magrebí y la oriental (Egipto, Siria, Líbano, Irak, Palestina, Jordania). Se dice q la dialectalización del árabe impide la intercomprensión de sus hablantes pero es menos cierto para los hablantes cultos. Los países árabes se sirven de llamado árabe literal que es una variedad más cercana al Corán que los dialectos utilizados por los medios de comunicación. Y aunque en esta forma culta se mantienen las diferencias de pronunciación según el país, sirve para unificar la lengua y desarrollar su cultura.

Se conocen diversos dialectos del árabe vulgar o coloquial, pero varían bastante según el lugar de donde proceden sus habitantes. Esos dialectos difieren del árabe normativo y también lo hacen entre sí en pronunciación, vocabulario y gramática; por lo general reciben el nombre de las grandes zonas geográficas q lo hablan, así se clasifica como norteafricano, egipcio, y del Golfo Pérsico. Dentro de esta clasificación, también hay diferencias ente los hablantes urbanos, rurales y nómadas. No se entienden entre sí quienes no han sido escolarizados por vivir en zona aisladas que existen el en mundo árabe, aun cuando sean hablantes de la misma variedad.

Los hablantes de tales dialectos suelen comunicarse en el de mayor prestigio de todos ellos, que es en las últimas décadas el árabe coloquial de El Cairo. Ha gando éste un alto grado de aceptación aupado por su utilización en el cine. Algunos dialectos árabes se han desarrollado en variedades escritas y en usos privados (obras de teatro, ¿¿¿no entenc el que he copiat??? , canciones...) Sin embargo sólo el maltés, el árabe hablado en la isla de Malta, ha alcanzado el estatus de lengua literària independiente.

Com pots comprobar en eixe cas no es tractava d'un simple punt de vista, com per el tema del SIL sinó d'una opinió ben documentada.

Pasqual · * 19:43, 24 gen 2006 (UTC)

Se m'oblidava, encara que no n'estic ben segur els fons dels que es beneficiarien els traductors de bíblies serien de l'Esglèsia, no de cap institució pública, almenys tant directament. Em base en la seues declaracions, tant del SIL com de PROEL, no és que ho diguen però fan mostra d'una fe que per a mi en un camp científic és una mica sospitosa. Pasqual · * 21:25, 24 gen 2006 (UTC)

Deuràs perdonar la meua insistència, però voldria conèixer el teu punt de vista sobre el text de l'àrab que et vaig deixar. Personalment opine que s'ajusta a la realitat, però hi ha coses que no concorden amb el que em diuen altres parts. D'una banda he sentit més d'una vegada el que em dius tu sobre l'arabitat i el sentiment d'unitat, però també havia sentit dir que, per exemple al Marroc, on tinc coneguts europeus instal·lats, em diuen que la tele no parla la llengua del poble, cosa que contrasta amb el mateix text que t'havia reproduït on diu allò de: Els països àrabs es sirveixen de l'anomenat àrab literal que és una varietat més propera a l'Alcorà que els dialectes utilitzats per els mitjos de comunicació.

Pasqual · * 11:24, 30 gen 2006 (UTC)

Judeocatalà

Mira la discussió de l'entrada judeocatalà. T'animes a fer una recerca amb mi? Vilallonga 15:33, 14 feb 2006 (UTC)

Merci company! Quan pugui miraré de recuperar la definició que en feia l'Enciclopèdia catalana, qui la signa i penjaré alguna síntesi. Fins aviat, Vilallonga 17:25, 14 feb 2006 (UTC)

Papes

La justificació és ben senzilla, no es diu "tal papa", sinó "papa tal". Els reis no són comparables, no n'hi ha cap -que jo sàpiga i si n'hi ha es treu- que es digui "tal rei" sinó "tal de tal lloc". No ens podem inventar l'ordre de les paraules.

El problema de la distinció es resol com en qualsevol altre cas mitjançant pàgines de desambiguació. Primer es posa un sol nom en la pàgina, i si ens n'adonem que hi ha dos articles que podrien tenir el mateix nom es desambigua. Així tenim Jordi, Alfons II, Pere III, Jaume I o Miró. Llull · (vostè dirà) 12:25, 6 abr 2006 (UTC)

L'ordre que esmentes no tenen importància tenint en compte com funciona el cercador. No té utilitat funcional, tan sols estètica. No pots esperar que la gent endevini la teva construcció arbitrària de qualsevol concepte i la posi exactament igual al cercador, sinó que has d'intentar moure la gent cap a la pàgina adient. Per això hi ha les pàgines de desambiguació. Per norma general, en els noms es prefereix posar noms fluids i no parèntesis ("província de tal" en comptes de "Tal (província)" ja que toques la geografia), de manera que el criteri segueix essent el mateix. L'ordre "Tal X papa" no és correcte per què no és l'ordre habitual de la parla, criteri que ha guiat en la composició de tots i cada un dels títols dels articles. L'afegitó "papa" només serveix per desambiguar, de manera que no cal posar-lo davant d'un bisbe quan només n'hi hagi un amb la seva designació ("Tal X d'Urgell" i no "Bisbe Tal X d'Urgell"). Caldrà posar "bisbe" només quan sigui el criteri que serveixi per diferenciar-lo d'un altre títol que tingui les altres parts idèntiques. De la mateixa manera es podrien diferenciar dos nobles que només es diferenciïn en quin és exactament el seu títol. Llull · (vostè dirà) 16:14, 6 abr 2006 (UTC)

Batalla de Las Navas de Tolosa

Per defensar una acusació de neutralitat, caldria que l'argumentessis.--Paco ✉ 23:31, 8 abr 2006 (UTC)

Núpcies, descendents i els errors

Merci per corregir-ho, ara m'hi posarè també per comprobar els errors i a veure els que falten. La rapidesa i l'internet no són bones conselleres. --Gcm 17:10, 18 abr 2006 (UTC)

Columna SIL

A la llista de llengües del món em sembla que la columna dels codis SIL està trencant l'estètica i impedint la legibilitat fent de l'article una cosa desproporcionada i visualment desagradable. Et propose una cosa, perquè no dediquem una pàgina sencera només per al codis SIL en els casos de enumeracions kilomètriques de codis de llengües. A més amb el temps es podrà enllaçar cada codi amb un article que hi haja dedicat a la llengua corresponent. Per exemple per a les llengües afroasiàtiques la cosa podria quedar així:

llengua/grup de llengües

codi SIL

llengües afroasiàtiques (altres)

kna, mlj, gza, mfx, mkf, kbr, cie, ank, bod, sok, kxh, muy, vem, pip, kot, kof, tdk, jie, jrt, dab, hna, hia, anc, msv, kcx, xmj, daa, cuv, tur, mcu, moy, bwo, mlr, gid, mfi, hod, cky, mvh, myo, cra, mcw, dwa, kcs, mje, gnd, kai, udl, grd, tsh, bso, hed, hwo, say, sur, ziz, nnc, mou, auo, mug, kkr, ngs, piy, dzd, ngw, bdn, kbz, kso, bhs, trj, mif, ksq, ngi, fie, kul, twc, mxu, kvi, zaz, ckq, cla, gdw, bcw, kvj, dme, sze, scw, zay, mar, mmf, mfl, ngx, gew, kpa, oyd, gek, nbh, tak, tgd, sor, gis, tmc, mcn, mfj, kks, saa, zua, mdx, kqx, mqb, amf, zuy, moz, bcq, swy, ldd, dbp, chp, dot, gez, pol, lme, myf, bvf, kil, jmb, kqp, hig, mfh, ker, mew, lln, btf, kir, mpk, bxq, mxf, gwn, aiz, zah, zim, meq, dgh, bur, maf, nnn, glo, wji, mpi, pbi, gdk, swq, pcw, ckl, ubi, bde, mtl, kuh, hoz, gmo, glv, mse, xmd, tax, kqy, gab, mah, noz, zul, mdy, kvf, gdf, jaf, ndm, jim, mlw, afa, mmy, nmi, giz, sir, mub, dbb, ktc, tng, bbt, bvh, bst, nja, aal, mpg, bxe, bdm, bux, mfk, bta, ter, bam, mfm, jeu, jnj, gaa, bol, gde, juu, gou, fli, mes, bid, tan, suk, gdu, hya, gea, bva, jmi, she, ajw, jia, dim, tal, kwl, doz

Per descomptat que a la llista de llengües del món podria seguir apareixent el codi SIL d'aquelles llengües que no en tingueren més de set (la xifra és dicutible) i per als altres casos es deixaria un enllaç cap a la pàgina on hi figuren tots. –Pasqual · bústia 18:09, 25 abr 2006 (UTC)

Aixó també reduiria el tamany de la pàgina que era és de 76 K dels qual 36 estan emprats en llengües (i grups) de la L. –Pasqual · bústia 18:51, 25 abr 2006 (UTC)

En pots veure una mostra més extensa a una pàgina de proves meua. –Pasqual · bústia 12:07, 26 abr 2006 (UTC)

Bé, en un principi sí que pretenia que fora només una llista complementària, per descomptat que no pensava llevar els grups de llengües de l'article de la llista llengües del món, i el que volia era redirigir cap a esta nova pàgina per a aquelles llengües i grups de llengües que tingueren més de set o huit codis.

Però supose que per a que tinga caràcter d'article hauré d'incloure tots els codis. Per cert com és millor anomenar aquest nou article Llista de codis SIL, Lista de codis ISO/DIS 639-3 o Llista de codis ISO 639-3 o els afegim tots tres i els redirigim cap al principal, quin? —Pasqual · bústia✍ 14:39, 26 abr 2006 (UTC)

Codis diacrònics i llengües mortes

He observat que per als codis ISO 639-2 diacrònics no hi ha cap codi SIL corresponent, tampoc en tenen les llengües extingides, supose que no haurien de constar el la llista de codis SIL, oi? —Pasqual · bústia✍ 16:00, 26 abr 2006 (UTC)

OK! Jo ja he acabat la llista. He eliminat les llengües que es repetien (fanti i twi --> àkan; moldau --> romanès, valencià --> català) caldrà afegir els comentaris que els acompanyaven, com que la llista és sobre els codis no sembla prou lògic repetir-los i els he col·locat a l'entrada principal. Abans de publicar-la tinc un dubte, eliminem aquelles llengües que no tenen codi? O sia les llengües mortes, les artificials i els codis especials indeterminats, etc. Jo no crec que siguen útil i poden prestar a confusió que aparega el nom, però vulleguera la teua opinió... –Pasqual · bústia✍ 10:32, 27 abr 2006 (UTC)

Hola, ja he penjat la pàgina com a llista de codis ISO/DIS 639-3. Ja em diràs que n'opines, fes els comentaris pertinents a la pàgina de discussió corresponent i els canvis que tu cregues oportuns. –Pasqual · bústia✍ 23:32, 27 abr 2006 (UTC)

Llista SIL i Llista ISO/DIS 639-3

He diferenciat les dues llistes (llista SIL i llista ISO) pel que he comentat a la discussió de la llista SIL. També he redirigit cap a la llista SIL aquelles llengües (de la llista de llengües del món) que comptaven amb més de set codis (es a dir, a partir de huit codis).

1. Si has de fer alguns canvi fes ho sempre a la mateixa pàgina (digam que a la de la llista SIL i jo m'encarregaria que apareguera a l'altra).
2. Supose que la nota:
   Amb cursiva s'indiquen (provisionalment) els codis de l'edició de 2000 (14a = SIL), que encara no s'han cotejat amb l'edició de 2005 (15a = ISO/DIS 639-3)
ha d'apareixer a les dues llistes, oi?
3. Crec que els codis SIL són en majúscula, canvie els de la llista SIL de minúscula a majúscula?

Estaré atent. –Pasqual · bústia✍ 22:30, 3 mai 2006 (UTC)

OK dubte resolt, les majúscules s'empraven fins a la 14a edició.

L'enllaç cap a pàgina de la llista de llengües del món està posada en les dues llistes al final en la secció vegeu també, el que faré és afegir un enllaç al principi i proveir també l'índex amb un enllaç a la secció l'esmentatda secció.

Ah! tb afegiré eixa nota, i si m'expliques com realitzar eixa tasca de cotejar també m'hi fiquaré! –Pasqual · bústia✍ 10:58, 4 mai 2006 (UTC)

Sisplau, digues-me com he de comparar les dades ISO amb les SIL? Es que has tret els codis de la pàgina oficial dels ISO i vols comprobar que estiguen a la dels SIL? –Pasqual · bústia✍ 09:51, 5 mai 2006 (UTC)

Àrab monetari

Bon dia i bona hora. Com que veig que estàs molt versat en temes aràbics, t'agrairia que et miressis els articles sobre monedes (dins la Categoria:Monedes) referents al món àrab. Jo he intentat anar-hi afegint sempre el nom àrab de la moneda i la fracció, i altres com el del banc central del país en qüestió. Pel que fa a la transcripció catalana, com que no sé àrab sinó que només el sé llegir (igual com sé llegir rus però no sé rus, o sé llegir grec però no sé –gaire– grec), estaria bé que hi donessis un cop d'ull, sobretot pel que fa a l'accentuació, ja que no sé mai quina és la vocal tònica. I si hi veus qualsevol error, evidentment, no t'estiguis de corregir-lo. Jo ja m'esforço a anar fent les transcripcions correctament pel que fa al grec (cosa facilíssima, ja que sempre escriuen l'accent) i el rus (que de tant en tant també trobes amb la vocal tònica accentuada, si bé no sempre), però amb l'àrab no me'n surto. No cal dir que si saps de qualsevol recull en línia de mots àrabs comuns i propis accentuats tal com han d'anar, t'agrairia que m'ho fessis saber. I res més per ara. Bon profit i bon cap de setmana. –Enric, 13:10, 19 maig 2006

Àquila II i Ardabast

Molt ben observat!. Jo també hovaig veure i vaig canviar la taula a Àquila II (vaig substituir Ardabast per Ardó). Jo no vaig posar la taule al article Ardabast (com pots veure al historial) i suposo que el qui la va posar va confondre el fet de ser FILL i renunciar als drets a la corona (als drets succesoris s'enten, ja que no en tenia d'altres), amb el fet de la succesió efectiva.

A mi aixó de les taules i els interwiki se'm escapa una mica, soc un desastre tant en català com en informatica (quant jo era jove no hi havia res d'ambdues coses). Si un dia tens un moment em pots dir on puc trobar les intruccions per l'interwiki, que no les ha sabut trobar o al menys del que he trobat, no entenc la finalitat, doncs al article no surt la referencia en pantalla ni a la versió catalana ni a les altres (generalment l'anglesa). Potser es per a les busquedes, però quant surt com a resultat 9.386 d'una busqueda a Google no té massa utilitat i suposa gastar moltes energies, així que suposo que té una finalitat millor que se'm escapa i quant fés un article les posaria, encara que com hauras observat el meus articles no solen ser traduccions, van per lliure. Aixó sona a ¡que traduzcan ellos!, pero la veritat es que procuro posar articles que no son a cap de les versions o, si hi son, aportar alguna novetat perquè sinò els catalans ho tenim cruu perque ens consultin de fora, i així he comprovat que es segeuixen perque alguns articles que poso, he observat que han servit per actualitzar o per corregir altres pagines extrangeres (per exemple les regnal chronologies o els statesmen).

Un altra cosa, aprofirant: jo faig la transcripció dels noms àrabs segons les instruccions de l'Enciclopedia del Islam (Brill, Leyden, NL) en versió francesa (hi ha també versió anglesa). On son les normes per fer-les en català? O son les mateixes? M'he adonat que els francesos ens copien als catalans en casi tot i a mes les seves normes son just a l'inrevès que en castellà.

Bueno, res, gracies per la paciencia. --Jolle 15:56, 6 jun 2006 (UTC)

No hi veig contradicció ja que es parla de lluites politiques i no militars, però tens rao que hauria estat millor utilitzar l'expressió "conflicte politic entre sirians i iemenites" (la lluita per ocupar el govern i els principals càrrecs). Munusa crec que només era valí de la Frontera Oriental, i en general està assumit com a personatge diferent (Abadal i Levi Provençal amb seguretat pero l'esmenten altres), la llegenda mes aviat es refereix al amor passional amb la seva dona, que això ves a saber si era real o no. Ara mateix estic vivint fora de la meva casa habitual i no tinc les fonts a la ma, pero em sembla que son a un llibre de Sobrequès, que esmenta l'historiador arab del que les treu. Sobre Gedhi ben Zayan es només un nom d'un cap militar, no crec que sapiga res de la seva personalitat. A EI 1ª que es la que hi ha a la BNC no hi surt perquè als meus apunts de fa 20 o 30 anys està en blanc sense biografia, i la EI 2ª la tinc a casa, pero no crec que surti tampoc. De totes maneres tu rectifica el que creguis convenient, no t'estiguis, que des que jo vaig fer els apunts han canviat moltes coses i algunes de les teories d'Abadal o Levi han quedat superades per nous fets que a la millor jo desconec.

--Jolle 12:07, 8 jun 2006 (UTC)

Nou missatge fantasma

He tingut que llevar una antiga signatura meua i et deixe este missatge per que sinó no sabries a la primera perquè reps un avís de missatge nou sense tindre'n. –Pasqual · bústia 21:18, 28 ag 2006 (UTC)

llengües

no sé si encara està actiu però si veus això estaria bé que revisessis els articles de llengües del món, codis sil i iso per unificar-los, que sembla que hi entens. Gràcies --barcelona 19:27, 13 maig 2007 (CEST)

Califat de Còrdova

Mentre la pàgina no estigui creada, millor que en Califat Fatimita ens aparegui enllaçat a alguna cosa. He posat entre parèntesi l'enllaç als Omeies i Al-Andalus. --Panotxa 06:48, 5 juny 2007 (CEST)

Viquipèdia:Transcripció simplificada dels mots àrabs

hola!

m'agrada molt el que has fet amb la proposta aquesta i m'encantaria veure-la tirar endavant. si necessites un cop de mà per a donar-li "vidilla" (dintre de les meves pobres possibilitats) només m'ho has de dir!

--ArinArin (parla'm) 20:41, 20 jul 2007 (CEST)

Recordatoris de Bot a Governadorat d'Sfax

Recorda: Per canviar el nom dels articles has d'usar el botó «reanomena» de la barra de dalt. Si fas un trasllat manual amb una redirecció no es podrà veure l'historial ni comparar les versions anteriors. Si això no funciona (normalment, perquè ja existeix un article o una redirecció amb historial amb el nom nou), aleshores el reanomenament l'ha de fer un administrador (demaneu-lo a Viquipèdia:Petició als administradors).

--Iradigalesc Bot (comentaris/incidències) 10:24, 23 jul 2007 (CEST)

Transliteració

Hola,

Com que ets un dels que ha participat en la transcipció de l'àrab t'he de fer una consulta. Estic buscant un equivalent per a l'idima que a la viqui en anglés s'ha incorporat sota el nomde Mazandarani language, voldria saber quina és la transcripció al català de مَزِروني. Necessite esta informació per completar la llista de projectes en altres idiomes. Jo puc llegir-hi mzruny però les vocals se m'escapen, i no correspon precisament amb mazandaraní que utilitzen en castellà ni tampoc s'acosta als alternatius mazeniki o tabarki. –Pasqual · discussió 23:53, 26 set 2007 (CEST)

Buf, crec que ja ho tinc clar! He mirat la taula de l'article en anglés: Māzərūni مازِرونی - Mazəni مازنی Tapəri تپری. –Pasqual · discussió 00:11, 27 set 2007 (CEST)

Finalment he optat per mazəni. Ja que tenen una doble escritura, i no he sabut trobar quina és la d'ús actual, prenc la forma llatina, que com tota llengua amb alfabet llatí hem de respectar l'ortografia mentre no hi haja una adaptació normativitzada. A banda, la poca, o nul·la literatura en català respecte a esta llengua no em deixa una altra alternativa. Tot i que sempre estem a temps de poder canviar-ho si ferem una trovalla rellevant.

En tot cas, gràcies per les teues orientacions, ha estat un plaer llegir-te –Pasqual · discussió 01:00, 2 oct 2007 (CEST)

Potser més endavant m'acoste a la seua viqui en busca d'informació. –Pasqual · discussió 01:06, 2 oct 2007 (CEST)

Llista de Corts Catalanes

Carles, He vist que has retocat la llista de Corts i en alguns casos els anys i els llocs no coincideixen amb la meva font (Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ). No és que estigui massa segur, perquè no és el tema del llibre i ja havia detectat algunes diferències respecte a la llista original feta, basicament pel Vriullop, que no m'havia atrevit a canviar. Volia preguntar-te si la teva font és prou fiable, perque si no haurem de mirar de fer un contrast a veure amb quina llista ens quedem. He arreglat la taula que s'havia desmadrat, però espero la teva resposta per mirar de quadrar el contingut. Salut !--amador 05:21, 4 oct 2007 (CEST)

checkusers inicials

Este missatge l'heu rebut perquè heu estat editant recentment i compteu amb un nombre d'edicions considerable. També s'ha acordat enviar este missatge als més veterans encara que no hagen editat darrerament.

El propòsit d'este missatge és comunicar-vos d'una forma directa la posta en marxa de l'elecció d'uns checkusers inicials complint les normes establides a Viquipèdia:Elecció de checkusers. Si creieu que reuniu els requisits per optar al càrrec, presenteu-vos a Viquipèdia:Presa de decisions/2008/Checkusers inicials. La data límit és el 17 de gener de 2008, queden -9 dies. Tanmateix, si no us considereu suficientment experimentat, esperem que pugueu participar tant en les discussions com en les votacions. --Pasqual 00:01, 12 gen 2008 (CET)

Interwikis en àrab

Hola. Ets l'usuari actiu que he trobat amb algun coneixement d'àrab. Pot comprovar Especial:Contribucions/DrFO.Tn.Bot? No hi hauria d'haver problema però em vull assegurar abans de donar-li la marca de bot. --V.Riullop (parlem-ne) 11:29, 20 juny 2008 (CEST)

Gràcies. Gairebé tots els bots iw utilitzen el mateix programa, però d'alguna forma havia de comprovar que les edicions de prova són correctes. --V.Riullop (parlem-ne) 11:44, 20 juny 2008 (CEST)

VPHISMILCAT i l'àrab

Hola, he vist que has corregit Abu al-Ala Idris al-Mamun. El motiu del missatge és el mateix que la majoria dels que t'han escrit ací: els teus coneixements d'àrab i del món musulmà. Et volia demanar si quan tinguis temps pots fer-te una passada per artícles com Croada contra Al-Mayûrqa o Conquesta de Menorca i corregir-ne els noms àrabs per tal d'establir-ne un estàndard. La raó és que la grafia (i a vegades el nom mateix) varien segons el gust de l'autor consultat i és complex establir un criteri homogeni.--Georg-hessen (discussió) 12:31, 7 jul 2008 (CEST)

Tilimsen/Tlemcen

He usat el criteri de la Gran Enciclopèdia Catalana per reanomenar la ciutat. Em sembla un criteri prou adient, però si hi ha millors referències per anomenar aquesta ciutat, sense cap problema els acceptaré. --Panotxa (discussió) 20:42, 7 jul 2008 (CEST)

Recordatori treure inacabat

Recorda: Quan facis servir la plantilla {{inacabat}} no t'oblidis de treure-la quan acabis la feina o, com a molt tard, al cap d'una setmana d'haver-la posat, per tal que entri en el procés habitual de manteniment. --Pere prlpz (discussió) 13:52, 2 set 2008 (CEST)

Pots prendre't el temps que vulguis per acabar un article. Jo, per exemple, hi ha articles que vaig ampliant de tant en tant des de fa anys i no crec que mai estiguin acabats del tot. Això no és dolent, però en aquests casos el que no convé és deixar-hi una plantilla que demana als altres usuaris que no editin l'article, o, com a mínim, no convé deixar-hi la plantilla gaire temps.--Pere prlpz (discussió) 18:55, 2 set 2008 (CEST)

Noms àrabs

Hola. Estic llegint un llibre sobre la nissaga dels Banu Qasi. M'he decidit a fer els articles a la wiki però em trobo que el llibre és en castellà. Així que vaig agafar la GEC per copiar els títols seguint el seu exemple.

D'aquesta manera vaig editar gairebé tot l'article i ja he creat els articles Musà ibn Musà ibn Fortun, Mutarrif ibn Musà ibn Fortun i Musà ibn Fortun (els noms són els mateixos que a la GEC). M'agradaria saber què en penses i si creus que hauria de canviar-ho. Em sembla que tots els títols d'articles de la wiki haurien de seguir la mateixa regla i posar totes les altres formes d'escriure el nom (que apareguin en un article) com a redireccions.

He mirat la pàgina Viquipèdia:Transliteració, que segur coneixes. Pel que veig:

1. l'accentuació es fa posant la tònica igual que l'àrab
2. les lletres són les mateixes.

Així crec que els articles que he creat han d'anomenar-se: Musà ibn Musà ibn Fortun -> Mussa ibn Mussa ibn Fortun; Mutarrif ibn Musà ibn Fortun -> Mutarrif ibn Mussa ibn Fortun; Musà ibn Fortun -> Mussa ibn Fortun;

També he vist que Mūsa = Moisès. Suposo que posar Moisès fill de Fortun seria massa, no? jajaj

Espero els teus comentaris. Gràcies--Wk (discussió) 19:46, 30 set 2008 (CEST)

Collons que difícil! M'he estat documentant i, com molt bé dius, els noms àrabs no es tradueixen com sí que es fa amb els reis, nobles i altres d'altres llengües. Llavors si no es tradueixen hi ha el dubte de com escriure'ls.

Per part meva, els escriuré tal i com m'indiques tu a la meva pàgina de discussió i si algun tinc un dubte ho miraré a la llista de prenoms àrabs de la Viquipèdia. Per cert, si tot i això encara dubto t'ho preguntaria, si et sembla bé.

Aquesta dèria m'ha vingut perquè aquest cap de setmana a la vila de Montblanc hi fan un cicle de conferències sobre fra Anselm Turmeda i l'islamisme.

Moltes gràcies per tot. Em sembla que encara no et desfaràs de mi perquè segur que tindré un munt de dubtes més!!! --Wk (discussió) 19:11, 1 oct 2008 (CEST)

Hola de nou. Canviaré els noms d'acord amb les propostes que m'has fet tu. Però, de moment, en deixaré alguns tal i com estan perquè crec que els van posar per influència llatina o cristiana o vascona o goda:

• Fortun -> Estic segur que aquest home del segle viii es deia en el seu llatí-romanç Fortun o Fortunus (que ve del llatí Fortun, -a) i, ja que va néixer com a cristià, tindria un nom llatí. (Ja sé que després segurament se l'arabitzà a Furtun, però això ho posaré a l'article)

• Llop -> Aquest el deixo perquè és arxiconegut, a més, tal com deies tu, és un nom molt comú dels pirineus d'aquests segles i el deixo igual perquè s'entengui més que li posaven aquests noms als nadons precisament per això. (Ho posaré a l'article)

• Garcia -> Idem Llop

Buenu, moltes gràcies per la teva paciència. Espero que no et disgustin aquestes tres excepcions que penso fer. Dir-te que m'agradaria saber què en penses. Merci. --Wk (discussió) 20:12, 1 oct 2008 (CEST)

Sort que et vas mirant els articles que faig, per anar posant les transliteracions més encertades! Per defecte sempre copio de les bibliografies consultades. Per cert, amb el tema de les denominacions de llocs històrics com vam quedar? Jo segueixo anomenant els articles de batalles i setges segons el nom que tenien les ciutats llavors --Panotxa (disc.) 18:42, 22 juny 2009 (CEST)

Noms complerts

Hola Carles. He trobat escrit de diverses formes els noms àrabs. Em refereixo a allò de, per exemple, Mahoma: El seu nom complet és Abu-l-Qàsim Muhàmmad ibn Abd-Allah ibn Abd-al-Muttàlib ibn Hàxim.

Les preguntes són:

1. En quins casos es posa Abu al davant del nom? I en cas que es posi, el nom de quin fill es posa, el primogènit?
2. Quin és el criteri per posar els ascendents? Vull dir: per què Mahoma és Muhàmmad ibn Abd-Allah ibn Abd-al-Muttàlib ibn Hàxim i no pas Muhàmmad ibn Abd-Allah ibn Abd-al-Muttàlib o Muhàmmad ibn Abd-Allah a seques??

Gràcies per avançat. --Wk (discussió) 00:57, 16 oct 2008 (CEST)

Re: Abbàs

El motiu dels canvis que he fet ha sigut l'enllaç a la pàgina de desambiguació de la frase Vegeu aquí personatges i llocs que duen aquest nom, una pàgina de desambiguació no és un article ni una llista, es a dir, en el contingut d'un article els únics enllaços interns que poden apuntar a pàgines de desambiguació són les plantilles de polisèmia. Dit això, reverteixo els canvis que he fet pels arguments que m'has exposat. --Jordicollcosta (discussió) 16:09, 24 oct 2008 (CEST)

àrab

Paral·lelament he escrit ací: [1]--Georg-hessen (discussió) 15:08, 4 nov 2008 (CET)

No entenc perquè els noms propis àrabs s'ha de discriminiar de la resta de llengües del món i imposar-los l'ortografia pròpia del català, més quan tenim una transliteració disponible a la GEC.--Georg-hessen (discussió) 16:06, 4 nov 2008 (CET)

PD: 1) les traduccions de governants estrangers sempre m'han semblat ridícules, però les respecto si compten amb tradició històrica pròpia en català. 2) La discussió versa sobre noms propis, no sobre llocs. 3) Tens llengües que poden escriure tant en alfabet occidental com en alfabet cirílic, o alfabet xinès. La discussió no versa sobre els alfabets, sinó sobre la transliteració a alfabet occidental, i la convinença o no d'aplicari la gramàtica catalana.--Georg-hessen (discussió) 16:12, 4 nov 2008 (CET)

Interviquis

Veig que escrius molts articles nous. Potser podries utilitzar aquesta aplicació per a les interviquis. Salutacions. Ferbr1 (discussió) 21:35, 10 nov 2008 (CET)

Mussa

Hola Carles. Diga'm tossut però crec que si sabem el nisba de Mussa per què no posar-lo? El que em feia dubtar a mi era que no sabia com escriure'l en alfabet àrab (i mira que vaig estar estona buscant-lo però no en vaig sortir!! jaja). A més, me'l vas esborrar sense cap explicació i fins i tot vaig pensar que no era correcte però el vaig trobar en diversos llocs diferents...

Estic decidit a completar els Banu Qassi seguint les teves directrius, excepte les dues excepcions que et vaig dir Fortun (no Furtun) i Llop (no Lubb) només pel seu origen no àrab.

I una curiositat per acabar; què tens en contra de germanastre? jejeje Una salutació --Wk (discussió) 20:13, 12 nov 2008 (CET)

Ènnec I de Pamplona

Hola Carles. El llibre que estic llegint explica que els àrabs anomenaven a Ènnec I de Pamplona (en castellà seria Iñigo Íñiguez) com Wannaqo ibn Wannaqo i la Dinastia Aritza com Banu Wannaqo. Primer et voldria preguntar si saps escriure-ho en àrab (ho posaria a l'article) i després tinc una curiositat: tenia entès que en la llengua àrab no hi ha la lletra 'o', llavors creus que deien en realitat Wannaqu i no Wannaqo?? Gràcies i perdona si et semblo una miqueta pesadet.--Wk (discussió) 23:10, 1 des 2008 (CET)

G/Jafar al-Sàdiq

Hola! N'estàs segur que en català s'escriu amb J? A la GEC ho escriuen amb G[2] [3]... En tot cas, si tens raó, s'haurà de canviar l'article nou que acabo de fer. Gràcies.--Hinio (discussió) 20:04, 22 des 2008 (CET)

Molt bé, gràcies per les informacions. En aquest cas ens hauríem de posar d'acord sobre quina versió utilitzar per tot arreu. Jo proposo la de Jàfar as-Sàdiq per ser reproductible per la grafia catalana, posant la de la GEC com a segona possibilitat (per si algú vol consultar l'article allà). Què en penses?--Hinio (discussió) 17:20, 23 des 2008 (CET)

Trasllado aquesta discussió a Gafar al-Sàdiq perquè n'aprofiti tothom, i espero la teva resposta per a reanomenar l'article. Gràcies i bones festes!!--Hinio (discussió) 10:22, 26 des 2008 (CET)

Toponímia andalusina

Hola, soc el Georg; disculpes per posar-me en un conversa en la que no hes estat convidat. Tant sols m'agradaria dir-hi la meva: coincideixo amb en Panotxa en aquest aspecte, perquè permet posar de relleu de manera didàctica i clara l'existència d'unes realitats socials, culturals i polítiques consolidades en el territori anteriors a la nostra. En línia amb obres com la d'Enric Guinot: "Els fundadors del Regne de València", denostada pels balveros, ens marca clarament que fins "aquí" (1238), hi havia Balansiya, un país islàmic, amb la seva cultura, la seva llengua i la seva història pròpies. I després, hi ha València, amb la seva cultura, la seva llengua i la seva història pròpies. No hi ha solució de continuitat. Les societat islàmiques no es poden mirar ja com uns simples "convidats" que havien de marxar tard o d'hora, per la "reconquista". En la mateixa línia, i també des de la Universitat de València, "El naixement d'una colònia", d'en Torró Abad, que opta de manera deliberada per abandonar conceptes com "re"-pobladors" o "re"-conquesta. El què hi ha hagué fou una conquesta i una colonització d'uns països islàmics plenament consolidats en el territori. L'ús d'aquests termes "Balansiya", "Daniya", "conquesta", "colonització", es fa de manera totalment deliberada per tal que el lector puga superar els "clixés" psicòlògics que la propaganda "nacional" ha imposat en la historiografia, i torni a mirar des del respecte unes societats islàmiques que foren destruïdes de manera violenta per les conquestes dels feudals. Perquè a vegades costa d'entendre que si València era València, què hi feien els "moros" allí? La gent en canvi enten perfectament l'existència d'una societat islàmica quan se li parla de "Medina Balansiya". Recuperant el respecte per aquests països i societats que existiren en uns territoris que avui en dia considerem casa nostra, i superant una visió paternalista de les societats islàmiques, s'aconsegueix una didàctica més clara. En la mateixa línia, hom no parla de Constantinoble com la capital de Turquia, sinó d'Istanbul; és fa enormement clar que Bizanci, Constantinoble i Istanbul responen a realitats culturals, socials i polítiques diferents, tot i que són, sens dubte, la mateixa ciutat. Es pot estar d'acord o no amb aquesta línia historiogràfica, però jo la trobo encertada, pedagògica, didàctica, i etimològicament, interessant. Per cert, el topònim català de Sevilla, no és Xibilia? o el de Santiago de Compostela, no és Sant Jaume de Galícia? o el d'Atenes, Cetines? Més topònims a: [4].--Georg-hessen (discussió) 08:56, 31 des 2008 (CET)

En Georg-hessen ja t'ha aclarit una mica el tema. La idea és acurar els articles a la seva denominació històrica i la realitat original: Les ciutats que van atacar els cristians a la reconquesta eren plenament musulmanes i tenien noms àrabs (que nosaltres transcrivim en alfabet llatí), no llatinitzats, i d'acord a la disciplina geografia històrica, s'han anat fent articles sobre ciutats i territoris que ja no existeixen o que han estat substituïts per noves realitats, i allà es redirecciona.

Una cosa a fer, per aclarir, que faig a vegades, seria incloure entre parèntesi i en cursiva (l'actual XXXXX), la primera vegada que surt un topònim històric en l'article. Respecte a per què uns si i uns altres no, és una qüestió de metodologia: Habitualment per iniciar treballs ho faig sobre un article de base, i sobre ell pivoto el treball d'una temporada. Ara estic treballant en la Croada d'al-Mariyya, netejant enllaços en blau i endreçant les genealogies d'emirs peninsulars que em vaig trobant, i mirant de trobar redireccions i interwikis d'articles lligats, perquè la transcripció de l'àrab no és única (pel que sembla, jo no en tinc ni idea d'àrab). Un cop trobo una redirecció o article en vermell miro de netejar-lo completament, per això la toponímia històrica no és neta en els articles, vaig topònim a topònim i quan me'ls trobo en un article principal per mi, però la geografia històrica no és el meu camp de treball, l'és la participació bèl·lica catalana i la història del nostre país. --Panotxa (discussió) 09:20, 31 des 2008 (CET) Una abraçada i bon any.

Per cert, si veus que cometo errors en nomenar, reanomenar o redireccionar articles amb noms transcrits de l'àrab original, siguin persones o llocs, t'agraïré que els corregeixis. Les fonts que consulto habitualment, que a més son en anglès, francès, italià, català i espanyol, a vegades empren diferents noms, a vegades és transcripció simplificada i a vegades no, i tot plegat és una mica confús a vegades, fins i tot les wikis empren criteris diferents i com soc inexpert en el tema faig el que puc, sobretot perquè hi ha molts enllaços orfes perquè no estan redireccionats a articles ja escrits per matisos de transcripció i dona bastanta feina localitzar enllaços perduts a la viqui (muhammad/muhammed/mohamed... ibn/ben... donen moltes possibilitats per denominar la mateixa persona). Moltes gràcies i endavant! --Panotxa (discussió) 09:54, 31 des 2008 (CET)

Jo tampoc he estat convidat, però crec que en comptes de triar aquí quins noms s'han de fer sevir el que cal és mirar quins són els noms que la historiografia catalana fa servir per a aquests casos. 83.49.228.88 (discussió) 09:57, 31 des 2008 (CET)

Gràcies, disculpes i també bon any nou.--Georg-hessen (discussió) 11:18, 31 des 2008 (CET)

Maria

Gracies per ampliarme l'apartat de traducció, només em falta acabar de fer l'última part, que la farè quan tingui temps. Si vols em pots donar un cop de mà.--Pdg (discussió) 13:43, 3 gen 2009 (CET)

Abu

Abú ha estat un error de comprensió: no sóc expert en àrab i he confós, com dius, el símbol diacrític amb la possible utilització simplificada d'un accent. Gràcies per les teves explicacions!

Aprofito per explicar-te la meva idea (potser ben discutible) sobre les transcripcions dels mots procedents d'altres alfabets a la Viquipèdia: per l'ús corrent sóc partidari de la transcripció el més simplificada possible, i si existeix, de la versió catalanitzada; en canvi, trobo que també s'ha de mostrar la transliteració, i això en general es faria un sol cop i entre parèntesi, al principi de l'article específic sobre el mot. Tot i estar atent, a vegades la pífio, però la idea és aquesta.

No sé si comprateixes aquesta manera de fer (m'agradaria saber-ho). En tot cas, gràcies per les teves observacions.--Hinio (discussió) 12:56, 8 gen 2009 (CET)

berber / berbers

Veig que has desfet alguns canvis meus.

Vaig fer un petició als administradors VP:PA per a normalitzar els articles berber i berbers, seguint la normalitat de la vp, en què les llengües van en singular i els pobles en plural, i la idea és que quan es faci aquest canvi no hi hagi enllaços a la llengua que haurien d'anar al poble.

Així doncs, et demano que no desfacis les edicions que hi faig.—el comentari anterior sense signar és fet per 79.156.67.146 (disc. • contr.) 16:06, 13 gen 2009 (CET)

Diria que no m'entens. No sé a què ve això de "no s'acorda amb la realitat". Si fes com dius i primer es reanomenés berber a berbers, aleshores durant el temps que calgués per a arreglar-los, tindríem més de 50 articles amb enllaços erronis. Ara mateix no n'hi ha cap d'erroni (excepte els que ja apuntaven a berber referint-se a la llengua, però aquests no els he tocat) i quan es faci el canvi continuarà sense haver-ne cap de malament (de fet, els que deia que apuntaven a la llengua passaran a estar bé). Així doncs, on és el problema? Si escrit berbers va a l'article sobre els berbers, oi? Doncs ja està bé.—el comentari anterior sense signar és fet per 79.156.67.146 (disc. • contr.) 01:56, 15 gen 2009 (CET)

Rellegeix el primer que t'havia explicat: "Vaig fer un petició als administradors VP:PA per a normalitzar els articles berber i berbers, seguint la normalitat de la vp, en què les llengües van en singular i els pobles en plural, i la idea és que quan es faci aquest canvi no hi hagi enllaços a la llengua que haurien d'anar al poble.". I repeteixo, fent primer el reanomenament, aleshores queden articles (en aquest cas més d'una cinquantena) mal enllaçats. Ara enllacen bé, i ho continuaran fent després. O sigui, amb un mètode hi ha un temps, més o menys llarg, en què hi ha enllaços erronis. Amb l'altre mètode no hi ha cap moment amb els enllaços erronis. No sé tu, jo prefereixo el segon mètode. I sobre que en reanomenar el sistema t'ajuda, dues coses. Com tenen un historial, el reanomenament l'ha de fer un administrador. No seria jo que rebés l'ajuda, i no és plan fer que sigui l'administrador qui, a més de fer el reanomenament, hagi de fer la feinada de mirar article per article si l'enllaç és erroni i arreglar-lo. I a part no cal fer el reanomenament per a tenir aquest ajut. Només cal anar al menú de l'esquerra, a sota de la recerca, on diu "eines" i clicar a "què hi enllaça".—el comentari anterior sense signar és fet per 79.156.67.146 (disc. • contr.) 02:11, 15 gen 2009 (CET)

Noms i etimologies

Benvolgut CarlesVA:

Vaig estar marcant alguns dels prenoms àrabs amb la plantilla del Viccionari. És molt interessant el treball que hi has estat fent, però es restringeix únicament a l'etimologia dels termes, aquest és el motiu de moure'ls al Viccionari. Si creus que els pots ampliar afegint informació relativa a altres aspectes, curiositats, aspectes culturals associats amb els noms... crec que es podrien mantenir a la Viquipèdia.

Per exemple hi ha molts personatges que es diuen Abbàs. Aquesta pàgina és de desambiguació i podria contenir un enllaç al Viccionari per a qui en vulgui conèixer l'etimologia i buscar l'actual contingut d'Abbas (nom). Quan cerques amb Google "Abbas" surt (suposo que a tu també) la Viquipèdia com unes dels primers resultats. No crec que es "perdi" i tampoc és la meva intenció. {{Viccionari}}

Salut!

--Bestiasonica (discussió) 11:10, 5 feb 2009 (CET)

Potser ho podríem fer només amb els noms que ja tinguin {{desambiguació}} feta. I també es podria afegir algun avís sobre els continguts sobre etimologia en la plantilla d'enllaç al viccionari. Estic obert a altres opcions, però no sé no veig clar anar ficant a sac tots els noms haguts i per haver. Evidentment que no és la meva intenció que es perdi tota aquesta feina i estic orgullós de la tasca que has anat fent, ja que és rar veure la utilització sistemàtica de referències. Si vols ens ho podem mirar entre els dos així fem més via. No sé... que en penses? --Bestiasonica (discussió) 11:20, 5 feb 2009 (CET)

Mesos musulmans

Hola! Pensava fer una plantilla pels mesos musulmans i un article per cadascun, com a la vikipèdia francesa. Podries veure si et semblen les bones transcripcions? Les he trobades aquí [5], però aquí [6] hi ha una altra versió. I si de passada sabéssis posar en l'aricle del calendari musulmà la transcripció dels dies de la setamana, estaria bé, sinó ja seguiré buscant. Gràcies.

PS:He ampliat hadit on hi ha noms propis, i ramadà. Si pots, dona-hi un cop d'ull. Re-gràcies.—el comentari anterior sense signar és fet per Hinio (disc. • contr.) 12:09, 10 feb 2009 (CET)

Felicitats per la feina!--Hinio (discussió) 02:06, 11 feb 2009 (CET)

Dinasties

Cap problema en posar-les en minúscula, però ho deixo per demà. Per cert, he vist que de llinatges n'hi ha incloent la el mot dinastia i sense, i també ho podríem simplificar (per les catalanes hi posem el mot llinatge entre parèntesi). Les categories potser semblen caòtiques ara, però tot just començo a muntar el contingut, com en el seu dia va passar amb els regnes musulmans hispànics, en els que s'hi han anat incorporant articles. En uns dies, les categories s'aniran omplint. --Panotxa (discussió) 23:27, 11 feb 2009 (CET)

Perdoneu-me si no acabe d'entendre com funciona esta secció de discussió. Deixe escrit ací uns comentaris sobre la reversió de les esmenes que havia fet en l'apunt sobre l'Imperi Otomà.

Pel que he vist en el llibre d'estil: «en la Viquipèdia els imperis o regnes antics s'escriuen amb majúscules inicials». Pel que he vist, el mateix criteri s'hauria d'aplicar a les dinasties, tal com fan les obres de referència (i la mateixa viquipèdia).

D'altra banda, quant a les cometes, el mateix llibre d'estil diu: «A la Viquipèdia solem utilitzar les «cometes baixes», per consens.» He de dir que em, personalment, em sembla una decisió encertada, no tant perquè siguen les cometes tradicional, sinó perquè són les cometes que millor li van a una llengua que utilitza l'apòstrof.

Finalment, pel que fa a «aiubís», és la forma en català que apareix en la GEC (que assenyala que «ayyubís» seria en àrab). La GEC l'utilitza en l'entrada «el Caire».

Espere que estes notes et facen reconsiderar la revisió de l'apunt. Moltes gràcies.

--Golls (disc.) 13:03, 13 gen 2020 (CET)

Categoria xiisme

Gràcies per corregir els errors! Ho vaig treure de l'article Xiisme i derivats (de totes maneres, mea culpa!, vaig canviar categories sense verificar com cal...) Tot i així, quan tinguis temps, potser pots mirar si les afirmacions i redireccions d'aquell article són correctes.--Hinio (discussió) 21:31, 13 feb 2009 (CET)

feina possible

veig que entens en temes islàmics. A l'article humà, de qualitat, hi ha un enllaç en vermell cap a Edat d'or de l'Islam, un article que crec fonamental i que no tenim (mira les altres versions per veure el potencial), potser te'n podries encarregar? --barcelona (discussió) 10:26, 18 feb 2009 (CET)

Llibre dels fets

Si ens referim al 14 de febrer de l'any de l'Encarnació de 1231, aleshores es correspon al 14 de febrer de de 1232! Caldria confirmar la font si realment parla d'any de l'Encarnació o és un recurs literari (i erroni) del redactor de l'article o de la font. Si no esmenta que es dati per l'Encarnació, caldrà suposar que es data per la Nativitat o pel nostre sistema modern i, aleshores, no cal corregir 1231. Algú pot comprovar-ho?--CarlesVA (parlem-ne) 01:22, 10 feb 2009 (CET)

Faig una consulta ràpida, veient les següents dates: Batalla de Portopí (18 de sawwal de 626 = 8 de setembre del 1229), tot i que les fonts cristianes citen el 12 de setembre del 1229 per aquesta batalla; Caiguda de Madina Mayurqa (11 de safar del 627 = 29 de desembre del 1229 i 13 de safar del 627 = 31 de desembre del 1229); setges a les muntanyes (10 de Rabi'II del 628H = 14 de febrer de 1231). Aquestes datacions són notes a peu de pàgina del text traduït al català de Ibn 'Amira al Mahzûmi sobre la caiguda de mayurqa. Op. citada pàg 195. Sento no poder ser de més ajut. Si és erroni, procuraré de fer-li-ho saber a l'autor--Georg-hessen (discussió) 06:55, 10 feb 2009 (CET)

No dubto de l'editor ni molt menys. Solament volia fer parar atenció al fet que usar l'expressió "any de l'Encarnació" no és un recurs literari, sinó que té significat... per això demanava si realment la font feia servir la datació per l'Encarnació de Crist... segons sembla, la font és islàmica i per tant fa servir l'Hègira, per tant el 1231 no és l'any de l'Encarnació, sinó el nostre (ara no tinc al cap com es diu l'any que fem servir ara, catxindena!), per tant la correcció era correcta (valgui la redundància). --CarlesVA (parlem-ne) 02:24, 11 feb 2009 (CET)

Em sembla que m'he perdut...Per una banda a) (10 de Rabi'II del 628H = 14 de febrer de 1231) és o no és correcte? Per altre banda b) (1231 d.C. = 1231 de l'any de l'encarnació de crist) és correcte o no? Ara em fas dubtar, però que jo sàpiga, contem des de l'encarnació de crist. Crec recordar que hi havia d'altres sistemes de contardes de l'ascenció, però bé....a Catalunya, des de Carlemany, sempre hem comptat des de l'encarnació. No entenc doncs perquè dius que el 1231 no és l'any de l'Encarnació sinó el nostre. Quin nostre? l'era hispànica es "recupera" a Catalunya a partir del casament de Ramon Berenguer IV amb Peronella, però porta undecalatge de 31 anys, si no em falla la memo. En tot cas, el 1231 continúa sent el 1231 de l'encarnació de crist. No pillo exactament per on vas???--Georg-hessen (discussió) 17:16, 11 feb 2009 (CET)

Perdona, miro d'aclarir-t'ho... nosaltres no comptem per l'any de l'Encarnació, l'estil de l'Encarnació implica començar l'any el 25 de març, mentre que en l'estil modern el comencem l'1 de gener. A l'època es podia fer servir l'estil de l'Encarnació segons el còmput pisà o el florentí, que anaven amb un any de decalatge... però això ara no ens afecta, ja que normalment a Catalunya s'emprava l'estil florentí. Després, a partir de 1350, es calcularà per l'any de la Nativitat, que comença el 25 de desembre. Tu et referies a que anem per l'era cristiana, això sí... a Catalunya des de que Catalunya és catalana... l'era hispànica era molt poc usada... però que comptem per l'era cristiana no treu que calgui "corregir" l'any segons l'estil que s'empri (a més del modern, del de l'Encarnació i del de la Nativitat n'hi ha d'altres com el de la Pasqua...). El 26 de desembre de l'any de la Nativitat de 1354 és, per a nosaltres, el 26 de desembre de 1353; el 14 de febrer de l'any de l'Encarnació de 1231 és, per a nosaltres, el 14 de febrer de 1232, segons el còmput florentí. Una altra qüestió és la conversió de dates islàmiques... cal tenir en compte el pas de l'any julià a l'any gregorià, així com cal tenir en compte que no existeix un únic compte possible de la data de l'Hègira... recordo el cas d'un viatger crec que del s. XVII que va sortir en vaixell del Marroc i va arribar a Algèria el dia abans (o al mateix dia després d'un dia de viatge, ara no estic segur)... per què? perquè computaven diferent el temps a un país i l'altre i hi havia un dia de decalatge. En un conversor de dates que he trobat per internet i que semblava seriós (no puc afirmar-ho caldria comprovar-ho amb un calendari perpetu a les mans), m'ha donat aquestes equivalències del 6/4/628 AH: "Saturday, 22 / February / 1231 AD Gregorian, 15 / February / 1231 AD Julian, 10 / Rabee 2 / 628 AH Hijri/Islamic"... la cronologia és una ciència molt difícil i la conversió de dates hegirianes a cristianes encara més. En altres conversors sense tantes pretensions, em donava l'equivalència que tu m'indiques, que no sé si és teva o de l'editora de la crònica mallorquina. --CarlesVA (parlem-ne) 22:44, 11 feb 2009 (CET)

Collooooooooooons. Ara resulta que no sé ni a quin any visc. Bé, l'any sí, però no quan comença. Ok, gràcies per tot. Emguardaré aquest post que sempre he tingut dubtes al respecte. Mmmmmm....encara que no és ben bé del teu tema, com que estem posats t'ho pregunto. Al llibre dels fets, es diu que València va caure la diada de santmiquel del 1239. No he pogut consultar el manuscrit llatí, però en teoria hauria de dir el mateix. Laqüestió és com és possible que el llibre digui això, quan valència va caure el 1238. En l'edició de 1551 hi ha una notaal marge que ho explica, però sempre ho he trobat demencial. Doncs res, si tens alguna ideia, benvinguda serà, i sinó, gràcies de nou.--Georg-hessen (discussió) 22:39, 12 feb 2009 (CET)

Aquesta de sant Miquel me l'apunto... ara no visc a Catalunya i no tinc cap versió del Llibre dels fets a mà, però quan torni miraré a veure quina pot ser l'explicació... així en fred solament se m'acut que Jaume I comptés per l'any de l'Encarnació en estil pisà, et sona si deia això l'edició de 1551? --CarlesVA (parlem-ne) 01:24, 13 feb 2009 (CET)

Si et pica la curiositat, pots llegir-les per internet. La versió llatina soc incapaç de trobar la plana en qüestió. Per les versions de 1343 i 1380 les pàgines les pots consultar directament. Llibre dels Fets. A sobre la frase té tela, doncs és una fase posada expressament: ""E per tal que sapia hom quan fo presa Valencia fo la vespra de sent Miquel e lany de MCCXXXIX" (1239?????). Sembla pitorreig. Si fores capaç de trobar la pàgina de l'edició llatina seria collonut.--Georg-hessen (Pensa-t'ho dos cops) 05:48, 17 feb 2009 (CET)

Pots passar-me els folis i aixi hi podré anar directe? Has mirat que hi diu a l'edició d'en Soldevila? --CarlesVA (parlem-ne) 14:38, 17 feb 2009 (CET)

En la traducció anglesa de John Forster, he trobat aquesta nota explicativa: "3. According to all accounts Valencia surrendered to King James on the eve of St. Michael, which corresponds exactly with the date given in the draft of the capitulation at Rusafa, but then the year was 1238 instead of 1239, as the Chronicle says, which error is easily explained by the fact that the king counted no doubt from the Incarnation, which, logically speaking, preceded the Nativity by nine months, instead of following it three months after. The writer of the Chronicle, whoever he was, must have thought that the month of September of the year 1238, or else the Nativity coincided with that of September 1239, of the Incarnation. This is one of the arguments produced by Villaroya, Cartas, &c, against the authorship of King James. See Introduction." Apunta a un error degut, com et comentava, als anys de la Nativitat i de l'Encarnació. Pots veure la nota aquí. Jo, però, npo ho veig tant "easely explained"! Hi seguiré rumiant. --CarlesVA (parlem-ne) 00:10, 18 feb 2009 (CET)

Ueps! Això ja té un cert sentit; l'únic que no m'agrada és això de "against the authorship of King James" però bé. De moment copio la conversa aquí i m'ho miro amb més detall i et passo lo de les imatges més endavant.--Georg-hessen (Pensa-t'ho dos cops) 11:30, 18 feb 2009 (CET)

Encara no he consultat el Soldevila; aquesta tarda provaré de demanar-lo a la biblioteca. M'estava repassant la nota de l'edició anglesa i provant de fixar conceptes. En resum, tenim una data: "Sant Miquel (29 de setembre) del 1239". Aquesta data, que deduïm ha de ser en estil de l'encarnació, traduida a l'estil modern, és: "Sant Miquel (29 de setembre) del 1238". Per tant, tots els fets que, en estil modern, van des del 25 de març del 1238, al 25 de desembre del 1238, aquella gent ho van viure com si fóssin al 1239, doncs no comptaren mai per l'estil modern, sinó que el vigent aleshores era l'estil de l'encarnació. L'estil de la nativitat no entra en la discussió perquè no "entra en funcionament" fins el 1350. La frase: " or else the Nativity coincided with that of September 1239," no entenc a compte de què vé, així com tampoc entenc on hi ha el problema per tal que aquestes "Villaroya, Cartas, &c" posin en dubte l'autoria de Jaume I. Bé, tant sols estava tractant de fixar conceptes. Quan tingui el soldevila ja et comentaré. --Georg-hessen (Pensa-t'ho dos cops) 08:40, 26 feb 2009 (CET)

Finalment, ahir a la tarda vaig poder encarregar l'edició del llibre dels fets de l'editorial moll feta pels Vinyas. Donat que ja has consultat la de Soldevila i ho consideren un error, l'edició dels Vinyas pot ser que porti llum al respecte. És la única font, que jo tingui present, que han estudiat l'edició llatina del 1313. Lo bo seria saber què diu l'edició llatina al respecte de l'any 1238/1239. Almenys ja hi hauria alguna cosa amb què comparar l'edició catalana i saber si "l'error" ja vé d'abans o només apareix en la versió catalana del 1343 (cosa que em semblaria una mica preocupant). Fet i fet, la frase també sembla una mica fora de lloc. És a dir, en el llibre dels fets no hi ha gaires referències a dates, sinó que està redactat com si ja tothom sabés de què parla i quan van passar els fets; i de cop i volta, tot i concedir que la caiguda de valència és un fet molt important, apareix la frase aquesta: "i per tal que tothom sàpiga quan va caure València, fou en .....". No sé, és com si, i són meres especulacions, és com si el copista es perdés en la narració, i quan arriba a la caiguda de valència digui, ara aquí hi cardo una frase cèlebre per per tal que la gent es situï; bé, són simples especulacions que coincidirien amb lo de la interpolació, a veure si el llibre dels vinyas porta més llum sobre el tema. Del què dius que: "L'explicació de l'Encarnació no em satisfà, ja que, segons el còmput o estil florentí, l'any començava més tard, és a dir que de l'1 de gener al 24 de març nostre, encara eren a l'any anterior... solament acceptant l'ús de l'estil o còmput pisà, podria passar que qui redacta el fragment estigués ja a l'any 1239, quan nosaltres seríem al 1238", m'he perdut una mica. Cal tenir present que de la data de redacció del llibre hi ha dues hipòtesis. La que diu que es va fer en dues fases: una primera cap els 1240's i després cap els 1270's; i una altra hipòtesi, defensada pel Cingolari, que considera que es va fer tota cap els 1270's. Per tant, cal tenir present que en redactar-se aquest fragment s'està fent a toro passat, quan la conquesta de valència ja està acabada. Resumint ideies doncs: A) la data, (estil modern:"Sant Miquel" 29 setembre 1238)=(estil encarnació-florentí: 29 setembre 1238)=(estil encarnació-pisà: 29 setembre 1239). B) el fragment, o està errat l'any, o està escrit en estil encarnació-pisà per tal que quadri amb la realitat dels fets C) còmput: com que a catalunya, l'estil encarnació-pisà no es va fer servir, Soldevila ho atribueix necessàriament a que el fragment està errat en l'any, i per tant, dedueix que ha de ser una interpolació d'un copista mal informat D) còpia del llibre: com a més antic, només disposem de les dades de la còpia feta a poblet el 1343. E) perquè?: si obtenim dades de la versió llatina de 1313 i també hi diu 1239, deduirem que és un error propi de la "crònica original"; si a la versió llatina hi diu 1238, deduirem que és el copista de poblet el "culpable" d'interpolar aquest fragment, o "erròneament" per estar mal informat, o emprant, sense cap explicació possible doncs es trobava a Catalunya, "el còmput encarnació-pisà", que mai no es va fer servir a Catalunya.--Georg-hessen (Pensa-t'ho dos cops) 07:12, 4 març 2009 (CET)

males notícies. M'han dit els de la biblioteca que l'únic exemplar públic del llibre del Vinas s'ha perdut! És a dir, que no el troben a la biblioteca únic exemplar. A no ser que el trobi i el pugui consultar en una llibreria, no se m'acudeixen més camins. Per cert, les maquinetes aquelles de consultar dates són molt bones. I respecte del darrer comentari, sí, sí, volia remarcar el fet que és molt inversemblant o paradoxal que (ara per ara considero que el més "probable" és que estigui en estil encarnació-florentí, més que no pas que sigui un error de tres parells de collons en un fet tant transcendental) es faci servir aquest estil no propi de Catalunya. (un altre via d'enfocar el tema seria saber quin estil es feia servir a Montpeller i(o Occitània).--Georg-hessen (Pensa-t'ho dos cops) 18:55, 5 març 2009 (CET)

Plantilla:Islam

He fet aquesta plantilla, a veure què et sembla. Em sembla útil per a guiar els lectors cap a nocions poc conegudes que els poden interessar i ho he fet de manera una mica subjectiva, així que canvia o afegeix el que vulguis, és una idea de base (o bé em fas els eventuals suggeriments i ja ho canviaré jo). Pel que fa a l'article sobre el xiisme, jo tampoc no tinc gaire temps; a més, el que em sembla prioritari és refer l'article principal sobre l'islam. PS: una qüestió referent a la plantilla: hi he posat ad-din que, si ho he entès bé, significa la noció de islam-iman-ihsan (les "tres dimensions" de la religió); és correcte? Gràcies!--Hinio (discussió) 00:01, 19 feb 2009 (CET)

Allò que jo anomenava "les tres dimensions de la religió" de fet no sé si existeix en tant que concepte. A la viqui anglesa em semblava que ho deien així, amb ad-din entre parèntesi, però a la francesa (fr:Charia) veig que diuen: « les trois charia » (al-shari'a al-tsalatsah) : la soumission (islam), la foi (iman) et faire ce qui est beau (ihsan). Si existeix com a concepte ho trobo molt interessant. No tinc prou literatura; he visitat diverses webs musulmanes i no ho acabo de trobar. En tot cas, si no és una noció unificada, els conceptes d' iman i d' ihsan potser es podrien afegir a la secció "Din" de la plantilla. À suivre...--Hinio (discussió) 09:46, 21 feb 2009 (CET)

El vostre vot compta

Hola,

S'ha desat automàticament este missatge a la vostra discussió perquè teinu més de 500 edicions i heu editat fa menys d'un més.

El propòsit d'este missatge es assabentar el nombre d'usuarisel més gran possible per a que participeu a la votació en curs delsnous verificadors d'usuaris.

No queda gaire temps i a l'usuari Góngora només li falten quatre vots per a aplegar al mínim requerit.

Si creus que aquest usuari mereix la teua confiança i realment compleixes els requisits per a votar, no t'ho penses més, per favor dona-li el teu suport. –Pasqual · discussió · xat 15:19, 6 març 2009 (CET)

Prenoms

Hola:

Disculpa'm que no et contestés quan calia. Em va passar inadvertit. Em sembla bé que alguns prenoms amb amplia tradició d'ús als països de parla catalana disposin d'article propi (Jordi, Joan, Josep, Maria, Laia.... ) a banda de la corresponent pàgina de desambiguació. Jo també estic desbordat de fronts i em disperso. Com veuràs he creat {{onomàstica}} per a les pàgines de desambiguació de personatges (reals o ficticis) que duen el mateix nom. Crec que pot ajudar. Pel que fa als Ahmed, Ahmet, 'hmet crec que el millor que podem fer és redirigir-lo a un sol article segons criteri personal i quan hi hagi un consens més o menys ampli i calgui canviar-ho ho canviem a l'ajuda dels admins. De fet crec que podries mirar de començar a redactar una mica el tema de la transliteració, ja que hi entens ni que sigui una miqueta. Crec que podries parlar amb en Pitxiquin que té molt d'interès en el món africà (ja sé que no és el mateix, però segur que en sap més que jo que tinc formació científica i d'àrab només sé dir quatre paraules).

Si me n'he anat una mica del tema diguem-ho. Gràcies. --Bestiasonica (discussió) 11:20, 25 març 2009 (CET)

Proposta d'esborrat de la pàgina Ferriol Macip i Bonet

Paperera

Hola, s'ha proposat l'eliminació de la pàgina «Ferriol Macip i Bonet», que heu fet o en què heu col·laborat significativament.

Esteu convidat a participar en la discussió relativa a aquesta proposta. Si no esteu familiaritzat amb el procés, podeu llegir-ne les normes i polítiques a «Viquipèdia:Esborrar pàgines». No us ho prengueu com una qüestió personal, intenteu entendre'n els motius i demaneu-ne aclariments si cal. --Pau Cabot · Discussió 18:04, 3 abr 2009 (CEST)

Recordatori categories redundants

Recorda: Les categories que posem a un article no han de ser redundants. Per exemple, si un article està a la categoria Categoria:Esportistes mallorquins, no fa falta posar-lo a la categoria Categoria:Esportistes, ni a la Categoria:Mallorquins. Pots trobar més informació aquí.
Aquest recordatori és en motiu de les teves contribucions a l'article Tunis. --83.49.224.108 (discussió) 23:18, 6 abr 2009 (CEST)

llengües

vas participar en la llista de codis sil, passa per la discussió de Llista de llengües del món i opina, caldria arreglar aquests articles --barcelona (discussió) 19:14, 11 abr 2009 (CEST)

Prenoms àrabs

Hola CarlesVA,

Necessito la teva opinió. De tant en tant m'encarrego de moure al Viccionari els articles de Viquipèdia marcats per a fer-ho. Fa temps que comencen a haver-hi prenoms àrabs, com per exemple Abd-Al·lah (nom). Però tinc un dilema a l'hora de categoritzar-los (al Viccionari). La transcripció és segons la normativa del català (de l'IEC), per la qual cosa podríem afirmar que estan escrits en català, i per tant, ¿el mot "Abd-Al·lah", aniria millor (al Viccionari) a "Categoria:Prenoms en català", o millor a "Categoria:Prenoms en àrab"? Fixa't que no és el mateix "àrab" que "en àrab", i per això no sé com encaixar-ho. De moment no tenim prevista fer una categoria de nom "Prenoms àrabs en català" o semblant. Gràcies i a reveure! -Aleator (disc.) 13:15, 12 abr 2009 (CEST)

Hussayn ibn Yahya al-Ansarí i Thalaba o Tsalaba ibn Ubayd

He afegit les referències que demanes en l'article. Només trobo com a noms Tsalaba i Tsalaaba per al segon. Ho deixo en les teves mans, jo no soc cap expert. Gràcies! --Panotxa (disc.) 08:13, 10 maig 2009 (CEST)

Gràcies de nou --Panotxa (disc.) 21:19, 10 maig 2009 (CEST)

Discussió:Abu Abdullah Muhammad bin Musa al-Khwarizmi

Hola! M'han demanat el meu punt de vista sobre el tema però crec que el teu és més valuós. I potser se'n pot treure un consens aplicable per altres casos. Vols donar-hi un cop d'ull? Gràcies.--Hinio (disc.) 20:28, 23 maig 2009 (CEST)

Aixura?

Hola! Nova consulta (per quan tinguis un moment): hi ha dos articles (Asura i Axura) sobre la festa del desè dia de muhàrram. Segons tu, com s'hauria d'escriure: Ashura (tal com preconitzen a Esadir [7]), Aixura o altrament? Gràcies!--Hinio (disc.) 12:17, 30 maig 2009 (CEST)

Aprofito per fer-te dues consultes suplementàries:

• com s'escriu l'impost pels no musulmans, gizya?
• no sé si ve del persa o de l'àrab: tens una idea de la manera correcta d'escriure Din-i Ilahi?, és així o bé Din-i-Ilahi? o bé ilahi amb minúscula, etc. (per l'article Tauhid-i ilahi)

Moltes gràcies per la teva paciència i explicacions!--Hinio (disc.) 13:34, 30 maig 2009 (CEST)

M'has respost perfectament! Moltes gràcies!--Hinio (disc.) 16:16, 3 juny 2009 (CEST)

L'àrab en les monedes

Bon dia! Com que veig que de mica en mica els que teniu les coses clares pel que fa a l'àrab aneu estandarditzant les transcripcions simplificades, t'agrairia que et miressis els articles sobre monedes del món àrab, per saber si el nom de la moneda i la fracció, el del banc central i algun altre nom propi àrab que hi pugui sortir estan ben transcrits; jo he intentat anar-ho fent, però amb l'accentuació vaig ben peix i no en tinc mai ni idea d'on cau l'accent (ja et vaig fer un comentari semblant fa temps, el pots veure més amunt). Per trobar les monedes afectades, crec que el més senzill és agafar-ne una de concreta com la lliura egípcia, posem per cas, i llavors a la plantilla del peu ja estan agrupades la resta. La moneda egípcia té l'avantatge que conté la plantilla de monedes d'Àfrica i d'Àsia, continents per on estan repartits els estats que usen l'àrab. També a Àsia es poden trobar exemples de monedes d'estats que tradicionalment han usat l'escriptura àrab, tot i que en aquests casos (ringgit, dòlar de Singapur, dòlar de Brunei) l'idioma no és l'àrab sinó el malaisi, i no sé si arribes fins aquí... Bé, de fet és el mateix que passa amb l'escriptura àrab del persa (rial iranià), del paixtu (afgani) o de l'urdú (rupia pakistanesa). També surten textos àrabs al xéquel i el nou xéquel israelians. Bé, ja em diràs què et van semblant els articles aquests... –Enric (discussió) 12:15, 4 juny 2009 (CEST)

Nom àrab

Veig que estas ampliant l'article. Una qüestió sobre el tema: En la Biblioteca de al-Andalus, obra col·lectiva que recollirà l'obra i la vida de més de 1600 escriptors andalusins, i que jo he pogut consultar els volums 3 i 4, ordenen les biografies per la šuhra, terme que el defineixen com la part del nom per la qual són coneguts els autors (sobrenom o pseudònim). Aquesta šuhra és el nom breu que tu expliques o pot ser una altra part del nom?. Ja era hora que continuares l'ampliació. Fins altra.--Columbusalbus (disc.) 17:11, 29 juny 2009 (CEST)

Com no sé si pots accedir als volums de la Biblioteca de al-Andalus i com el comentari de la introducció és curt, el reproduiré:

«Guia de uso. Autores. Los autores aparecen ordenados alfabéticamente por su šuhra (parte del nombre por la que son conocidos), sin que se tenga en cuenta el artículo (al/l-) en esa ordenación. Tras la šuhra, previa coma, generalmente se consigna la kunya (sobrenombre de paternidad/maternidad) o el ism (nombre propio). Se ha intentado así dotar a cada autor de una especie de apellido y nombre, ordenándolos por el primero. De esta forma, podrán individualizarse los autores andalusíes, agrupándose, por otro lado, los miembros de una misma familia.» Biblioteca de al-Andalus: De Ibn al-Labbāna a Ibn al-Ruyūlī. Almeria: Fundación Ibn Tufayl de Estudios Árabes, 2006, p. 11. ISBN 84-934026-2-1 (Vol. 4), ISBN 84-934026-0-5 (Obra completa).

I ficant el que m'has comentat en l'apartat de nom extens i nom breu, com una puntualització del nom breu?. De tota manera moltes gràcies per l'aclariment.--Columbusalbus (disc.) 23:41, 29 juny 2009 (CEST)

Abbàssida

Aquest article m'està donant molta feina, s'ha bolcat molta info completament desestructurada, i pel que veig, molts noms no estan correctament escrits, faig el que puc amb els que ja tenen article i amb alguns altres, a base de correccions teves (gràcies de nou) crec que els he posat correctament, però com expert t'agraïria que féssis una repassada de noms en el capítol Causes principals del fraccionament del califat, que és on hi ha el contingut que vaig reestructurant. --Panotxa (disc.) 19:35, 30 juny 2009 (CEST)

relacionat, veig que has posat la plantilla de no neutral a Abbàs ibn Abd-al-Múttalib, podries explicar a la discussió millor què és poc neutral i com es podria millorar tu que entens del tema? --barcelona (disc.) 18:03, 6 jul 2009 (CEST)

Abd-Al·lah

Hola Carles. Em sembla bé, ja que també crec que no és gaire realista. La llista d'antecessors comença sent històrica i acaba sent una faula. --Wk (disc.) 19:57, 9 jul 2009 (CEST)

Manquen referències a Llista de califes abbàssides de Bagdad

Recorda: La Viquipèdia no és una font primària segons Viquipèdia:Els cinc pilars. En crear un article, afegiu les fonts d'on heu extret o adaptat la informació per a que els lectors puguin verificar i valorar els continguts que heu aportat. Us encoratgem a què treballeu en millorar l'article en aquest sentit. Podeu aprendre com citar les fonts aquí.
Aquest recordatori és en motiu de les vostres contribucions a l'article Llista de califes abbàssides de Bagdad. --Bestiasonica (disc.) 14:03, 10 jul 2009 (CEST)

Àrab

Hola CarlesVA: avui he començat a ampliar un xic l'article Àrab a partir de la viqui en castellà, com a expert en la matèria t'agrairia que tinguessis a bé donar-hi un cop d'ull (de tant en tant) per tal de mirar de solventar les possibles mancances que pugui deixar en el text. moltes gracies per avançat. --Marc (Mani'm?) 11:34, 25 ago 2009 (CEST)

Noms àrabs perses i otomans

Hola: Podries passar-te per la discussió de la taverna [8] fa temps que es vol consensuar com transcriure mots d'origen àrab. Com que veig que t'interessa el tema, m'agradaria que hi participessis aportant la teva postura i coneixements. Hi ha unes recomanacions del IEC que són les que he fet servir per a reanomenar Khalduniya (que has desfet) i no m'interessa anar fent feina baldera. Salut! --Bestiasonica (disc.) 02:19, 9 set 2009 (CEST)

Tulúnides

Anava a crear la Categoria:Tulúnides ja que té els cinc articles preceptius, però no sé de quina o quines categories penjar-la, tu que hi entens en aquests temes ho podries fer? Gràcies!--Quico (disc.) 20:58, 29 set 2009 (CEST)

Plantilla, calendari, categories, noms, etc...

Hola! Què tal? Aprofito per atrapar-te, ara que veig que estàs per aquí... Text telegràfic:

• He fet una nova proposta de plantilla, horitzontal, grossa i on hi caben moltes coses. A veure què en penses!
• Gairebé he acabat els mesos del calendari musulmà. Quan puguis, fes una repassada (sobretot pel que fa als mots transliterats, com sempre...).
• He inventat categories i hi he encabit articles com he pogut. Tal com ja he vist que ho estàs fent, canvia i ordena la cosa sense escrúpols...!
• Noms àrabs. Dos problemes: a vegades has fet redireccions que impedeixen reanomenar les pàgines fàcilment i, a més, sovint en acabat no sé quin és el nom més adequat pel títol. Jo et proposaria que, tranquil·lament, quan per atzar et trobis amb l'article d'un personatge on s'hauria de canviar el títol, facis un (molt) breu comentari-proposta a la pàgina de discussió de l'article. Dos avantatges: jo sabré definitivament quin nom posar i això pot evitar tergiversacions amb altres usuaris que voldrien reanomenar sense estar al corrent dels criteris adequats.

Què et sembla? És un bon programa, no? Gràcies per endavant i bona nit! (o bon dia!)--Hinio (disc.) 00:37, 7 oct 2009 (CEST)

Mesos: tens raó; per lligar caps m'he basat en els articles en anglès, castellà, francès i italià. Per les dates assenyalades, tots semblen basar-se en la versió anglesa, molt xiïta com tu dius. Finalment es veritat que potser es poden treure totes o algunes dates (ja les he resumides una mica, en certs casos). No conec bé les festivitats musulmanes, estaria bé afegir-n'hi si n'hi ha que manquen.

Plantilla: exposaré els meus arguments en la pàgina de discussió.

Categories: bona sort amb l'usuari 193.152.140.239!--Hinio (disc.) 10:48, 7 oct 2009 (CEST)

Entenc la teva puntualització, però posar Malàisia, Indonèsia, Bangladesh a la mateixa categoria que els bosnis, els kosovars i zanzíbars per ser una mena de bloc cultural ho veig desafornutat. La separació de les categories majors es fa per motius territorials, prenent els continents de forma estàndard. No existeix, que jo sàpiga una mena de categoria que sigui "occident". 193.152.140.239 (discussió) 18:42, 7 oct 2009 (CEST)

Kaba

Aquest és un exemple del que t'havia suggerit més amunt: si "Kaba" és la transcripció més adequada, crec que estaria bé que deixessis aquest mini comentari (que has fet a l'historial) també a la pàgina de discussió. Així, els usuaris que han dit (o podrien dir) la seva poden veure de seguida la raó del reanomenament i, d'altra banda, jo entenc per fi quin és el nom més adequat i puc encarregar-me de demanar el reanomenament als administradors, que tu ja fas prou feina...!--Hinio (disc.) 09:30, 8 oct 2009 (CEST)

PS: Mawlid està ben transcrit? Gràcies!

S'ha de ser una mica friqui de tant en tant! De tota manera, tot està fet amb una bona intenció i ho fas el millor que pots, i si algú té res a dir-hi, millor, potser tindrà una suggestió més adequada.--Hinio (disc.) 09:53, 8 oct 2009 (CEST)

Sura i sufisme

• He vist que has repassat l'article sufisme; podries verificar la terminologia dels 4 primers capítols? (Els noms de personatges són escrits diferentment a l'article i als peus de foto...)
• No tinc accés a l'Alcorà en català i voldria incloure la llista de sures a l'article (com a l'article anglès). Saps on puc trobar els títols traduïts a internet? O bé, si els saps, algun dia en fas la llista i jo ja ho acabaré de polir.

PS:He fet l'article haram on hi ha una explicació curiosa sobre les dues grafies del mot que he tret de la wiki anglesa. Creus que és correcte? No he trobat altres referències i si no és just potser s'hauria de treure...

Gràcies!--Hinio (disc.) 18:25, 25 oct 2009 (CET)

Encara més sobre sufisme; m'estic tornat boig intentant fer correspondre els noms de l'article sufisme amb aquells que segurament ja existeixen fets per en Jole. Aniré fent amb paciència... Però ja tinc una primera qüestió: segons tu, a l'article Al-Gazzali, hauríem d'optar definitivament per la transcripció Al-Ghazalí (com ho has corregit a sufisme)? Gràcies--Hinio (disc.) 09:46, 12 nov 2009 (CET)

I una altra consulta: Omar Khayyam, tal com està ara? o Úmar i Hayyam com a la GEC [9], etc...?

Moltes gràcies!--Hinio (disc.) 19:25, 13 nov 2009 (CET)

Viquimedia.cat

Hem creat l'associació Amical Viquipèdia perquè fa temps que anem al darrere de ser reconeguts com local chapter de wikimedia, aquí pots veure la nostra candidatura, potser pots considerar de donar-hi suport signant al corresponent apartat (cal haver-se registrat a Meta). --Jordicollcosta (discussió) 19:12, 13 nov 2009 (CET)

Tractat d'Almizra, Almirra, Almisrà...

Hola! Et pots passar per la discussió d'aquest article? Fa temps que està la cosa encallada i no estic segur que la forma actual sigui la correcta... --Enric (discussió) 12:35, 17 nov 2009 (CET)

Nom àrab

Em sembla mitjanament bé perquè a vegades aquests noms són llarguíssims i em sobta una mica que un article comenci així, trobo que el fa una mica illegible (sobretot si després de "fulano-nom llarg-" encara hi ha la transcripció de l'àrab). Però de fet, a part d'aquest aspecte "estètic", no hi tinc res d'altre en contra. En tot cas, llavors el nom curt ha de ser ben visible, perquè és aquest el que finalment s'utilitza; però això normalment ha de quedar arreglat amb el títol, no? En resum, diguem que hi estic d'acord, més val unificar criteris, però espero que em perdonaràs si en algun cas els meus instints artístics em dominen i faig una excepció per qüestions "estètiques"... Precisament hi ha un exemple concret amb Al-Biruni, on estic patint entre nom curt, super-curt, llarg en àrab, llarg en persa, transcripcions, etc. Serà un exercici pràctic!--Hinio (disc.) 15:48, 18 nov 2009 (CET)

Hola. Per centrar-me una mica en això de la correcció dels noms, ara miro de limitar-me en els filòsofs i els sufís (que, de fet, és el tema que m'interessa). M'he mirat la majoria de personatges de la Categoria:Filòsofs islàmics i penso que, quan puguis, estaria bé que te'ls repassessis tots mica en mica...--Hinio (disc.) 09:09, 24 nov 2009 (CET)

NB: cada cop que corregeixes un d'aquests articles, estaria bé que fessis un mini comentari a la pàgina de discussió corresponent (posant-hi simplement "fet", per exemple), així jo (i els altres usuaris) sabré que te l'has mirat i, si cal, li canvio el títol, p.e. Gràcies. (Ja he posat jo mateix un "fet" en els darrers articles on em sembla estar segur que els has verificat)--Hinio (disc.) 13:59, 25 nov 2009 (CET)

Per quan t'avorreixis

He descobert aquesta Llista de filòsofs medievals, on hi ha algun enllaç vermell per verificar i un parell d'entrades per corregir i, a més, he vist això: Polèmica sobre la llei musulmana entre Ibn Hazm i al-Baxí, amb força cosa per verificar (m'he quedat amb les ganes de saber qui era al-Baxí), a més d'Al-Biruni, Alhazen, Ibn Taymiyya i Ibn Zuhr.--Hinio (disc.) 21:46, 3 des 2009 (CET)

Perdona la insistència, però Al-Biruni no ha estat repassat. Gràcies.--Hinio (disc.) 12:14, 7 des 2009 (CET)

Imam - Iman

Benvolgut estaria molt bé tenir l'entrada iman per evitar la confusió amb Imam, potser seria millor entrar estat d'iman i així evitar confusió amb el càrrec de responsabilitat religiosa/política que és Imam? —Gus.dan 13:06, 13 des 2009 (CET)

He fet l'article iman partint de la wiki anglesa (pots donar-hi un cop d'ull corrector). Una altra cosa: el mutazilisme (ídem), segons tu, se l'hauria de classificar com un corrent en si o forma part del sunnisme?--Hinio (disc.) 14:53, 13 des 2009 (CET)

Perfecte, així no hi ha confusions. Penso que mutazilisme fou un corrent que finalment fou integrat pel sunnisme —Gus.dan 11:40, 16 des 2009 (CET)

Mutazilisme: molt aclaridor el teu comentari! No et veuries amb cor de fer una ampliació de l'article divisió de l'islam, amb al mateix to pedagògic?... Una altra cosa: ataco, lentament, la verificació dels noms que queden per veure a la categoria:teòlegs musulmans (hi ha, en especial, Abu l-Hasan al-Ashari i la seva escola; ho deixem en ashariyya (o aixariyya) o bé se'n diu "aixarisme"?). A la propera.--Hinio (disc.) 23:26, 16 des 2009 (CET)

Reis

Ep, bon any! La digestió ha estat bona? Com que t'has portat bé, els reis t'han dut regals (feina)! Podries mirar-te això Al-Ahsai, Jahan Xa, Abd al-Kadir ben Ghaybi al-Hafiz al-Maraghi, Abd Allah Morvarid, Fath Ali Shah Qadjar, Husayn Baykara? La majoria són perses, amb el problema habitual de transcripcions, però estaria bé arreglar aquesta qüestió de xa o xah en els noms, perquè es podria aplicar a força personatges.--Hinio (disc.) 05:46, 7 gen 2010 (CET)

Plantilla Discussió:Campanyes de Mahoma

Normalment només posem el nom del lloc per economia d'espai, i mai es posa setge de, batalla de, batalla naval de etc, sempre queden ocults. Per la resta, endavant amb els canvis que proposes. Òbviament, la plantilla vé de l'anglesa, modificada per campanyes. --Panotxa (disc.) 21:08, 12 gen 2010 (CET)

Àïxa bint Abi Bakr

La dona del profeta era filla d'Abu-Bakr as-Siddiq, per tant, el seu nom correcte no hauria de ser Àïxa ibn Abu-Bakr? No m'atreveixo a canviar-lo sense la teva aprovació. --Panotxa (disc.) 00:45, 14 gen 2010 (CET)

Què complicat... sort que estàs al nostre costat. Així, aleshores hauria de ser Àïxa bint Abu-Bakr i no Àïxa bint Abi-Bakr, oi? --Panotxa (disc.) 07:05, 14 gen 2010 (CET)

Confio en la teva saviesa --Panotxa (disc.) 19:43, 14 gen 2010 (CET)

Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Sa'd ibn Mardāniš

T'escric per comentar-te que retiro allò que vaig dir dels noms àrabs del títol del articles: per mi reanomena quan ho consideris convenient arreu on sigui necessari: estas fent una feina impressionant. En segon lloc, per demanar-te que si em pots traduir un paraula escrita en àrab al final de tot d'un article. M'imagino quina deu ser la seva traducció però només és una suposició que no puc corroborar. És tot just a la penúltima frase del final de tot d'aquí. Gràcies.--Georg-hessen (Pensa-t'ho dos cops) 13:05, 1 feb 2010 (CET)

Està escrit en càracters àrabs i no tinc pràctica per a reproduir-los. N'he pujat una imatge del fragment aquí--Georg-hessen (Pensa-t'ho dos cops) 15:32, 1 feb 2010 (CET)

Gràcies! la font del segle viii que esmenta Fidel Fita i Colomer apareix al Boletín (de la real academia de la historia?) vol XV, pàg 101. No he pogut trobar aquest boletín, i per tant desconec la font. En tot cas, si algun dia trobessis cap referència sobre katīlān, pensa en mí. Gràcies de nou.--Georg-hessen (Pensa-t'ho dos cops) 16:03, 1 feb 2010 (CET)

Ah sí, sí, també considero que es massa primigènia (segle VIII !). Probablement es tracta d'una coincidència fontètica com en la teoria Talunya, que es fonamenta en autors àrabs que parlen d'una vila o castell anomenada Talunya i l'autor de la teoria creia hauria donat lloc a un Qalat Talunya i d'aquí Catalunya. Tot i així, seria interessant saber quins «autores àrabes dan por corriente la palabra katīlān», i en quin context. Més encara, quan la teoria katīlān no s'esmenta en les recopil·lacions de teories sobre l'etimologia de catalunya, enumerant-se però teories molt menys versemblants. [AMPLIO EL POST] Acabo de trobar el butlletí nº15, pàg. 101, però no entenc la referència que en fa en Fita. Pel què jo entenc, és un text del selge XIV, no del segle viii, i per altre banda, quan es parla dels "catalans", dedueixo que parla de l'expedició dels almogàvers a grècia, segle XIV (1305), no pas del segle viii. Si pots fes-hi una ullada a veure si entens res, aquí.

Sí, no sé com s'ho va llegir el Fita això. En tot cas queda apuntada la referència. Gràcies per tot.--Georg-hessen (Pensa-t'ho dos cops) 08:45, 3 feb 2010 (CET)

Per quan t'avorreixis (II)

1. M'ha agafat un atac i he fet Dinastia de Muhàmmad Alí (al principi només havia de ser una llista però, endut per l'entusiasme, s'ha convertit en una traducció de l'article de la wiki anglesa). Podries mirar-te almenys la llista? A partir d'ella ja corregiré els articles corresponents, si cal (en alguns hi expresso dubtes precisos, però).
2. També estaria bé corregir aquesta llista (Llista d'emperadors mogols). M'he mirat els articles existents i, amb els iw ja ho he corregit una mica. Hi ha encara aquest assumpte de si estandarditzar a la àrab o no...
3. A més hi ha pendent per corregir o verificar: Iraq Arabí, Djalal al-Din Manguberti, Muhàmmad de Coràsmia, Iraq Adjemí, Djibal, Mahmud de Ghazni, i s'ha acabat!--Hinio (disc.) 01:04, 9 feb 2010 (CET)

Prenc nota d'això del Xah separat pels tughlúquides, gràcies per la informació. Quan puguis et podries passar també per aquí (Literatura àrab); el contingut és una mica penós però trobo que almenys els noms àrabs (d'autors, de conceptes i potser de certes obres) haurien d'estar ben escrits, per si algú vol fer articles a patir d'aquests enllaços interns. --Hinio (disc.) 13:51, 14 feb 2010 (CET)

Si tens referències, estaria bé que et miressis també això (Al Saüd); es tracta de noms actuals, però els veig escrits de diverses maneres (a la GEC, a l'Esadir, etc) i potser hi ha manera de trobar denominacions correctes per als diversos articles.--Hinio (disc.) 21:09, 11 març 2010 (CET)

Ghassan Kanafani

El que has de fer és aportar les referències, no llevar les peticions. Ferbr1 (disc.) 13:59, 5 març 2010 (CET)

Abd-Al·lah al-Muaytí

La grafia al-Mu'aytī apareix en uns altres articles. Quina és la més correcta? --Panotxa (disc.) 21:28, 31 març 2010 (CEST)

Més noms musulmans

He vist que tes transliteracions dels noms de governants de Dinastia aiúbida i els noms que apareixen en la plantilla son diferents. Pots donar-me els noms més correctes, perquè voldria treballar-hi. Les discrepàncies estan als del Soldanat aiúbida d'Alep. Gràcies. --Panotxa (disc.) 18:43, 10 abr 2010 (CEST)

Personatges amb nom àrab

Si us plau tingueu en compte citar les fonts que utilitzeu per a denominar els articles en grafia catalana. A manca de fonts fiables he seguit la denominació de la GEC única font fiable aportada sobre el seu ús en català. Estic d'acord a usar altres denominacions sempre i quan siguin avalades per alguna publicació. Ara estaré uns quants dies desconnectat. --Bestiasonica (disc.) 11:38, 6 maig 2010 (CEST)

Hola Carles, si tens temps i bons arguments, pots mirar de contestar a en Bestiasonica. Jo ja vaig provar-ho a la discussió d'Ar-Razí però aparentment no ho vaig fer prou bé. Jo tindré més temps per a intervenir d'aquí uns 10 dies.--Hinio (disc.) 13:32, 6 maig 2010 (CEST)

Bon dia, suport a Wikimedia CAT

Espere que em perdonaràs aquesta intrusió... Em dic Claudi Balaguer i sóc membre de l'associació "Amical de la Viquipèdia" Amical Viquipèdia que està maldant per a ser un Chapter secció local de Wikimedia però fins ara no ho hem obtingut ja que es diu que només es poden crear chapters d'estat. Per mor de fer entendre que els Chapters haurien de ser oberts a totes les llengües s'ha engegat una campanya de suport i creat la plantilla d'usuari Wikimedia CAT que tens a la teua disposició per tal de posar-la a la teua pàgina d'usuari i/o signar al llistat de "Members and Supporters" seguint l'enllaç de la plantilla... Et necessitem, el suport de tots i cadascú de nosaltres és valuós per tal de poder assolir l'objectiu. Gràcies i disculpa la intrusió a la teva pàgina, fins prompte, cordialment, --Capsot (disc.) 15:20, 7 juny 2010 (CEST)

Cursa contra-rellotge!

He rebut aquest missatge:

No sé si estàs seguint el projecte GEC. Volem tenir tots els articles que té l'Enciclopèdia Catalana, i evidentment molts d'altres. Tenim un concurs derivat, 1000 gec, però sobretot les llistes d'articles que ens manquen. Molts de la primera llista són noms àrabs que potser tenim amb altres grafies o el que sigui, caldria algun entès que els mirés, estan a Usuari:PasqualBot/log:GEC/001. T'hi animes? --barcelona (disc.) 10:08, 10 juny 2010 (CEST)

I algú ja ha començat a canviar transcripcions o a afegir-hi les de la GEC; de tota manera seria útil, gràcies a aquesta llista, fer coincidir una vegada per totes les transcripcions de la Viquipèdia amb els articles de la GEC. He començat a mirar-m'ho, però és una feinada de cal'al·là...

Punt dos: per evitar aquestes intervencions i les discussions recurrents sobre el no ús de les transcripcions de la GEC, crec que podríem crear una plantilla de nota de refrència que digués quelcom com "transcripció segons les recomanacions de l'IEC (amb un enllaç cap al document)". Mica en mica podríem afegir-la darrera de cada nom. Et veuries en cor de fer-la?--Hinio (disc.) 10:54, 10 juny 2010 (CEST)

Sí, pots fer això en els enllaços en vermell que trobis. De fet no n'hi ha tants com això, ja he revisat gairebé tots els d'aquesta plana, el que passa és que alguns no estic segur d'haver-los buscat bé.--Hinio (disc.) 14:29, 10 juny 2010 (CEST)

Els que estan en blau vol dir que ja n'he fet redireccions (pots comprovar-ho, per si de cas).--Hinio (disc.) 14:56, 10 juny 2010 (CEST)

Transliteracions

Hole Carles, mercès per la tasca que fas amb els nom àrabs, transcrivint-los al català. Ja hauràs vist que intento seguir-te però sovint no se com. Volia fer-te unes preguntes:

• L'article "al" es tradueix com al, el, ad, er, ar, adh, ez, edh, i algunes variants més. Això es aleatori o té alguna regla? ¿Perque no es sempre igual com en el francès? Certament el que va inventar aquesta regla la va pifiar. Ganes de complicar-ho...
• Els accents quina norma segueixen. Observo que sovint porten el accent allà on en la transcripció tenen un diacrític. Per tant els accents podrien arrastrar-se per dir-ho d'alguna manera, però no sempre es així. Per exemple perquè es diu Muhàmmad i no Muhammad?, doncs serà perquè en àrab es així, pero per exemple amb Kúixqadam no hi ha cap diacrític llavors com se sap si ha de ser Kúixqadam o Kuixqadam si mai ho has sentit pronunciar (i no crec que hi hagi mes de cent persones a Catalunya que hagin llegit mai aquest nom, i sentit d'orella ni el 10%). A mi el segon em sonava millor, no sé pas perquè, doncs certament es menys "català".
• La transcripció de la sh, crec que es ix quan va després de vocal, i només x quan va després de consonant. M'ho pots confirmar?
• Quina es la transcripció millor per la Č ?. Els turcs fan servir la Ç, però a la majoria de llengües s'utilitza la Ch, que no se si està massa be pel català

Mercés. Salutacions.--joc (disc.) 00:51, 15 ago 2010 (CEST)

mercès per l'ajut. Jo vaig aprendre a escriure en català només fa quatre o cinc anys (vaig formar-me sota Franco) i les normes d'accentuació catalanes no les conec gaire be (però tinc dues filles que de quan en quan em poden ajudar). En tot cas faré el que proposa Hinio. Ara mateix ja hi poso la primera.--joc (disc.) 13:01, 15 ago 2010 (CEST)

bis

Hola Carles, bones vacances? He creat aquesta pàgina on hi enllaço els articles per corregir que trobo i que tu no has vist, així, de tant en tant pots donar-hi un cop d'ull. N'he parlat a en Jolle.--Hinio (disc.) 11:01, 15 ago 2010 (CEST)

Kaba

Si pots, estaria bé fer una nota explicativa més completa sobre el perquè de les diferents transcripcions del mot, com vas fer per l'article hadit (i que ha estat molt apreciada; pots mirar-te la discussió)--Hinio (disc.) 12:00, 22 ago 2010 (CEST)

Gràcies!

Plantilla islam

Pots dir què en penses (i corregir si cal)? Ho he fet arran del que he après traduint l'article corrents de l'islam (que, per cert, també s'hauria de verificar quan l'acabi, més que res per veure si no m'he equivocat amb cap traducció dels corrents i branques)--Hinio (disc.) 17:13, 4 set 2010 (CEST)

Id al-fitr

Discussió:Id al-fitr

Bibliografia o notes

Ho vaig canviar per si algun dia s'empra alguna altra font per a complementar l'article. No tinc cap inconvenient si ho voleu deixar d'alguna altra forma. --Bestiasonica (disc.) 11:33, 17 set 2010 (CEST)

Al·lahu-àkbar

Hola, Carles! Aquest cap de setmana vaig anar a topar per casualitat amb l'article Al·lahu-àkbar i realment és d'aquells de vergonya aliena. Tu que hi entens en tot això del món àrab, o que potser coneixes algú que s'hi pogués ficar, no hi podries/podríeu posar mà per "adecentar-ho" una miqueta? Per cert, crec que es podria fusionar també amb Takbir (aquest article també déu n'hi do... és una traducció automàtica de l'anglès, amb el text original damunt sempre repetit... un bon poti-poti)... Que tinguis una bona setmana! --Enric (discussió) 10:23, 20 set 2010 (CEST)

Islam i corrents de l'islam

Hola, quan puguis estaria bé que repassessis aquests dos articles (islam i corrents de l'islam), més que res pel que fa a les transcripcions. Gràcies. PS: et veig poc actiu, espero que tot va bé!...--Hinio (disc.) 18:35, 1 oct 2010 (CEST)

Johà

Gràcies, interessant!--Hinio (disc.) 21:36, 16 oct 2010 (CEST)

darija

Bones, has canviat "darija" per "dàrija" a Darija, en què t'has basat? A la GEC no hi surt cap dels dos. --Arnaugir 15:40, 17 gen 2011 (CET)

Gràcies, doncs llavors hauries de reanomenar l'article, no? Gràcies per l'explicació.--Arnaugir 15:55, 17 gen 2011 (CET)

Mercès per la teva contribució i explicacions sobre l'àrab

En primer lloc, voldria donar-te les gràcies per les teves correccions en un dels articles que jo vaig revisar pel tema d'interwikis. En concret, Ahmad ibn Muhammad ibn Khalaf, on has afegit els accents indispensables per a una bona pronúncia. Desconec l'àrab per complert...però això no m'ha impedit de consultar la Viquipèdia en aquest idioma (gràcies a Sant Traductor Google) per confirmar algunes informacions que apareixien a d'altres viquipèdies.

De fet, el problema de transliterar noms d'altres alfabets és un autèntic maldecap, sobretot quan no hi ha normes fixes sobre la qüestió. Jo he tocat aquest tema amb l'alfabet turc otomà. Com segur que ja saps, el turc, actualment escrit amb caràcters llatins, abans de la reforma d'Ataturk utilitzava una variant de l'alfabet àrab. Per tant, qualsevol personatge anterior a aquesta data, és un exònim fins i tot pels mateixos turcs. Tanmateix, ells tenen l'avantatge de disposar d'unes normes clares per a la transliteració d'aquests noms al turc modern. Però és clar, se'ns planteja el problema de si a la Viquipèdia catalana hem de fer servir la versió turca moderna o bé una transliteració a la catalana d'aquests noms. Ho veuràs clar amb un exemple: ara he estat posant interwikis als grans visirs otomans que surten aquí:

Gran visir otomà

I se m'ha plantejat un dubte: òbviament, no podia deixar "sh" en els noms (estan redirigits a equivalents "ix" o "x", segons el cas). Però és clar, hi ha altres lletres turques que no són equivalents a les seves corresponents catalanes (ex: "Ç" sona com "tx" i "C" sona com "tj"). Què faig ? Aquí puc optar per usar la grafia turca moderna (que no és la original del nom en qüestió) o bé fer una transliteració basada en l'alfabet turc modern (que és 100% fonètic, tot cal dir-ho). Per exemple, "Paixà" o "Paşa" ?. Si deixo la primera, no sóc fidel al nom en grafia turca moderna...però almenys un catalanoparlant sabrà pronunciar amb certa correcció el nom. Per contra, si deixo la segona, em mantinc fidel a la transliteració turca moderna, però la major part de la gent no sabrà què és això d' Ş

Ambdues solucions són millors que no pas una "Sh" que no té res de catalana. La meva solució ha estat mixta: com més modern és el personatge, més cops he utilitzat la grafia en turc modern, atès que segurament serà la més utilitzada a nivell identificatiu. En canvi, si el personatge és antic, i la grafia turca no té tanta tradició, he optat per transliterar.

Gràcies per les teves informacions i consells.--MALLUS (disc.) 12:44, 25 gen 2011 (CET)

De nou gràcies per les teves explicacions sobre l'àrab. A veure, jo sóc de l'opinió que cal adaptar al màxim possible la grafia catalana a la pronunciació àrab. Tanmateix, la forta influència de l'anglès i el meu desconeixement de l'àrab em fa caure en el parany de canviar "sh" per "x" en tots els casos. Ara ja sé que no ho he de fer així...i quan calgui ja preguntaré com s'ha de fer.

De tota manera, i tornant al tema dels noms turcs, voldria saber la teva opinió sobre el fet d`utilitzar "Ş" o "X / IX" en els noms de personatges de l'antic Imperi Otomà. Perquè és clar, hi ha lletres (ex: "Ü" , "Ö",) que representen sons inexistents en català i altres on la lletra turca ("Ç", p.ex) no representa el mateix so que en català. Què fem ? Si és un nom modern, cap problema, perquè el turc fa servir alfabet llatí. Però si és otomà, hi ha cap criteri ? --MALLUS (disc.) 16:25, 26 gen 2011 (CET)

Com sempre, reflexions molt encertades quant a les transcripcions. A veure, en el cas de Chella, si prenem com a referència el francès, llengua a través de la qual ens arriba el mot, cal apuntar que en aquesta llengua les "ch", com a norma general (llevat d'alguns mots clàssics, com Chéops, on sona com a "k") es pronuncien com a "x", ix" en català i que en francès tots els mots són aguts (els accents recauen en la última síl.laba). Ja existeix una redirecció des de "Chella" i apareix també al mateix nom. Per tant, abans que un lector pugui pronunciar, equivocadament, "Chella" a la anglesa o a la castellana i "ll" a la catalana, m'estimo deixar-li ben clar que la "Ch" és "X" en aquest cas i que la "ll" es pronuncia de manera separada. I així veiem que Chella en la viquipèdia en polonès és pl:Szalla, per bé que ells mateixos deixen constància que hi ha una forma "Chella" habitualment usada.

D'altra banda, en el cas de moltes altres transcripcions de noms àrabs, sempre em fixo en altres noms similars ja transcrits i revisats. És clar que no sempre l'encertaré...i em deixaré coses. Per desgràcia per a mi, entre les diverses llengües que conec no hi figura l'àrab. Però sí sé que "Muhàmmad" es transcriu amb accent perquè ho he vist a molts llocs i fins i tot he sentit la pronúncia original en àrab. I evidentment, hi haurà molts altres noms on per desconeixença (no haver-los vist) no ho faré com cal, per molt que evidentment miro bastant abans de tocar res. Quant a les "sh" com a "x", jo em pregunto quin so té en català una "sh" , i la resposta és, òbviament so "xeix". En aquest tema, i com a norma general, intento veure si el polonès o l'alemany transcriuen "sz" o "sch" respectivament. Si ells ho fan, penso, per què no ho hem de fer nosaltres ? Al capdavall, estem parlant de fer que un exònim escrit en un altre alfabet pugui ser pronunciat d'una manera més o menys correcta per un catalanoparlant.

En fi, que mentre hi hagi redireccions des de les formes "usuals", el fet de fer servir una transcripció "diferent" no és un problema. Al capdavall, les transcripcions i les seves normes no deixen de ser un pur convencionalisme. Quant als accents gràfics en noms àrabs, prometo ser més curós i "tocar" allà on toqui. De tota manera, encara que ja tenim una llista de prenoms masculins àrabs, feta per tu amb molt de rigor, potser no estaria de més que, en algun lloc (no dic que hagi de ser un article), poguéssim consultar la transcripció normativa i habitual d'alguns noms i cognoms àrabs força usuals.

I res...que encara tinc moltes històries de països àrabs per fer o repassar. Segur que temps tindrem per seguir parlant del tema.--MALLUS (disc.) 19:29, 9 maig 2012 (CEST)

més feina?

et suggereixo de nou possibles contribucions. A http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_people_who_have_been_called_%22polymaths%22 tenim una llista d'erudits i molts són del món àrab. Ens falten poquets, però caldria crear-los, per exemple Ibn al-Banna al-Marrakushi o Takiyuddin ens manquen. Gràcies --barcelona (disc.) 18:36, 7 març 2011 (CET)

Repassar noms

Algú ha traduït aquests dos articles (Astronomia islàmica i Matemàtiques en l'islam medieval) on s'haurien de repassar tots els noms de personatges... (ja n'he corregit uns pocs)--Hinio (disc.) 14:44, 31 març 2011 (CEST)

Qasr Amra, o com es digui

Hola, em podries assessorar amb aquest nom?..aquesta és la resposta de l'Enric i jo... NPI..

Doncs jo hi vaig estar fa tres anys, però no recordo pas com ho pronunciava el guia jordà. La veritat és que la transcripció de l'àrab no és el meu fort, i com que ells només escriuen les consonants i les vocals llargues (i en el cas de قصر, 'castell, palau', només hi ha les consonants qṣr) no saps mai com ho pronuncien. A la viqui anglesa diu que el nom oficial (suposo que es refereix a com ho transcriuen a Jordània) és Quseir Amra, i així en diu també la fitxa de la Unesco. Merci..--Mcapdevila (disc.) 01:39, 29 abr 2011 (CEST)

Gràcies de nou i...quina currada et vaig fer fer amb Matemàtiques en l'islam medieval!!..zorry..;-)--Mcapdevila (disc.) 15:13, 29 abr 2011 (CEST)

Eleccions al Consell d'Administració de la Wikimedia Foundation

Benvolgut,em permeto posar-me en contacte amb tu, perquè com veuràs a la taverna [[10]] hi ha eleccions al Consell d'Administració de la Wikimedia Foundation.

La meva comunicació amb tu la realitzo perquè segons el teu historial de contribucions veig que tens dret a vot i molt poca gent llegeix la taverna. Em permeto comentar-te que seria molt interessant poder portar membres de la nostra comunitat al Consell d'Administració de la Wikimedia Foundation, però certament tots nosaltres votem individualment i en consciència.

Cada vot és molt important. A les eleccions de l'any 2009 la diferència entre ser escollit o no va ser de 60 vots i aquest any està votant menys gent. Et demano disculpes anticipadament si consideres aquesta comunicació incorrecte, rep una cordial salutació.

Pots trobar instruccions de com fer-ho per [11] --Gus.dan (disc.) 12:18, 4 juny 2011 (CEST)

Dos iguals

Hola! Podries mirar-te què passa aquí (Muhàmmad ibn Tàhir - Muhammad ibn Tahir)?--Hinio (disc.) 10:11, 23 juny 2011 (CEST)

Indexació de noms àrabs

Tens raó. Quan ho estava fent vaig mirar de seguir el que hi havia escrit al llibre d'estil de categorització. Tanmateix indexar noms àrabs és més difícil. Miraré d'evitar indexar els noms àrabs. Afegeixo un comentari específic a Viquipèdia:Categorització#Indexació de noms de persona per evitar que algú caigui en la mateixa trampa. Fes-hi una ullada per si creus que es pot millorar o aclarir. --Bestiasonica (disc.) 11:58, 2 oct 2011 (CEST)

Em sembla un apreciació interessant, però trobo que això està més relacionat amb VP:AP que no pas amb la indexació: "Noms de persona. Cal fer servir el nom complet. Si hi ha noms alternatius, pseudònims, si l'ortografia es variable o el nom es fa servir habitualment en diverses llengües, cal escollir la forma més corrent en català, i fer redireccions des de les altres."

Si l'ibn Marwan és més conegut per aquest nom i anomenem l'article així la indexació serà {{ORDENA:Ibn Marwan}}. Si es decidís per alguna cosa anomenar l'article a “Abd-ar-Rahman ibn Marwan ibn Yunus” la indexació seria {{ORDENA:Abd-Ar-Rahman Ibn Marwan Ibn Yunus}} Crec que la última frase és confusa (D'existir vàries formes del nom, es recomana indexar per la forma abreujada amb què és més conegut un personatge, per exemple: "Abd-ar-Rahman ibn Marwan ibn Yunus, conegut com Ibn Marwan i de malnom Ibn al-Jil·liqí (literalment, "el Fill del Gallec")..." l'indexarem per "Ibn Marwan".) A veure si ens convenç aquest redactat per al paràgraf:

«

Degut a la complexitat dels noms de persona en àrab no indexeu els noms de persona en àrab seguint aquesta recomanació per cognoms. En aquests casos seguiu literalment el nom de l'article.

»

--Bestiasonica (disc.) 12:17, 2 oct 2011 (CEST)

neutralitat

Mira Abbàs ibn Abd-al-Múttalib que porta molt de temps sense resoldre's, potser a la quinzena podries ajudar a neutralitzar articles relacionats amb el món àrab --barcelona (disc.) 19:24, 23 des 2011 (CET)

Articles de l'Antic Egipte

Hola,

m'han dit que parlés amb tu (Enric) respecte a uns dubtes sobre els noms d'alguns articles sobre l'Antic Egipte. Com ja deus saber és freqüent que es coneguin certes poblacions, zones, etc pel nom àrab actual, estic redactant, ampliant i corregint tot d'articles sobre el tema i m'he trobat diverses vegades amb articles amb una terminologia "estranya", un dels casos que més em va sobtar és Deir al-Bari, quasi sempre ho he vist escrit Deir el-Bahari (amb guió i sense)i també "Dayr al-Bahri", però mai "Deir al-Bari". Potser que estigui acostumada a les denominacions que han adoptat d'altres idiomes i m'equivoqui en això, però si està malament, m'agradaria modificar-ho. Merci i Bones Festes! --Luna92 (disc.) 13:55, 27 des 2011 (CET)

Havia oblidat de dir-te que l'Enric ha proposat Deir al-Bahrí, però ha preferit que en parlés amb tu.--Luna92 (disc.) 14:38, 27 des 2011 (CET)

Hola, només volia demanar-te si t'has mirat això de "Deir al-Bari" que apareix en diversos articles sobre l'Antic Egipte i què en penses. Gràcies.--Luna92 (disc.) 13:04, 25 gen 2012 (CET)

Merci. Estic d'acord amb tu amb això dels noms, només hi ha una cosa que afegiria jo, popularment, sobretot entre els turistes, les agències de viatges, els guies i els egiptòlegs el terme més emprat i conegut és "Deir el-Bahari", però "Deir al-Bahrí" sona molt bé. Pel que sé del dialecte egipci, canvien molt les paraules de l'àrab clàssic, no sé si és per la barreja amb l'antic egipci i/o el copte, que segons molts egiptòlegs lingüistes és l'evolució de l'antic egipci i que, de fet, es fa servir de base per a transliterar la fonètica dels jeroglífics. --Luna92 (disc.) 12:00, 30 gen 2012 (CET)

Recordatori d'admissibilitat de: Kaj Tiel Plu

Recorda: La Viquipèdia és una enciclopèdia no una base de dades o un lloc per a fer promoció. En crear un nou article s'haurien de comprovar els criteris d'admissibilitat («que hagi rebut cobertura significativa en fonts fiables i independents del subjecte»). Cal mirar d'aportar referències de fonts fiables que no estiguin implicades directament amb el propi objecte de l'article.

Si no s'aporten referències de terceres parts independents l'article podria entrar en un procés de fusió o esborrament. Demanem calma durant les discussions per intentar cercar el consens a l'hora de defensar els teus arguments o rebatre els dels altres usuaris.
Aquest recordatori és en motiu de Kaj Tiel Plu. --Pau Cabot · Discussió 19:38, 27 des 2011 (CET)

Prenoms masculins àrabs

Salutacions cordials i felicitacions per la ingent tasca que vas fer en el seu moment amb tots els noms àrabs (Categoria: Prenoms masculins àrabs). Com que alguns articles de la Viquipèdia en anglès van ser fets amb posterioritat als teus, no hi havia interviqui, per la qual cosa m'estic dedicant a posar-ne (no només aquí, sinó a tots els articles que trobo...que no són pocs). Tot això t'ho comento perquè, aprofitant que passava per allà, he modificat el contingut de l'article Abd-al-Adhim (nom) per fer-lo més entenidor, atès que en consultar el seu equivalent anglès no m'acabava de quedar clar el significat del mot Adhim (que nosaltres traduïm per Immens i ells tradueixen per Mighty, o sigui "poderós", la qual cosa no és exactament equivalent). Per aquest motiu me n'he anat a d'altres indrets (en aquest cas, la Viquipèdia en francès) on pel que es veu algú ja es va trobar amb el mateix problema i va posar un text molt aclaridor sobre el significat del mot, que jo m'he permès d'afegir al cos de l'article. Òbviament, qualsevol precisió sempre serà benvinguda. Per cert, en la meva cerca d'interviquis perduts, he trobat molts noms que podrien correspondre a personatges àrabs...però d'altes potser eren perses o turcs...en fi...el cas és que he intentat posar-los una transcripció una mica més catalana de la que tenien (si era el cas, p.ex. canviar "sh" per "x" o "ix" i "ch" per "tx" si tenia aquest valor) No ho he fet tant bé com seria desitjable...però és clar..de vegades tampoc disposava de fonts fiables per fer-ho.--MALLUS (disc.) 17:06, 24 gen 2012 (CET)

أخي العزيز

صباح / مساء الخير

أتمنى لك دائما التوفيق والسعادة

وأقدم لك كل الشكر والتقدير والمحبة لجهودك في الموقع ودعمك للغة العربية والإسلام

وأقدم لك الشكر بالنيابة عن الشعب السعودي والمملكة العربية السعودية جميعاً

...

أنا محمد عبدالله

إقليم حائل - المملكة العرية السعودية

Tipografia

És collita pròpia. Ho he parlat amb en Lohen11 en una anterior ocasió. No forma part del llibre d'estil ni crec que s'hagi discutit a la taverna o en altres fòrums. La meva motivació és que em feia molt mal visual/estètic trobar expressions del tipus " (blablabla)(nosequé) ". No tinc una solució estandarditzada. Si puc intento resoldre-ho mitjançant frases encadenades amb un mínim de prosa i estructura sintàctica: subjecte i predicat. Eventualment també moc "conceptes brevíssims" a infotaules o afegeixo el carro de noms que té l'article en les llengües indígenes en una nota a peu. Tot plegat per evitar perdre la informació i clarificar/sintetitzar les introduccions dels articles. Els guions se'm van acudir com una altra solució de fer més diàfana la introducció de l'article. En fi, no pretenc que sigui una norma a aplicar a tots els articles, sinó com una aportació artesanal a la immensa diversitat de la Viquipèdia. Salut. --Bestiasonica (disc.) 11:55, 5 març 2012 (CET)

P.S.: Em sembla recordar que et dediques als articles sobre biografies del món àrab/persa. Hi ha alguna llista on trobar una estandardització de les transliteracions? Ho dic per exemple pels Muhammad/Mohamed/Muhàmmad, o els an-Nàssir/ad-Nasir... Hi ha algun criteri per a adaptar els noms. --Bestiasonica (disc.) 11:55, 5 març 2012 (CET)

Lo d'afegir-ho a peu de pàgina ho faig quan hi ha dues línies de denominacions possibles. Gràcies pels enllaços. --Bestiasonica (disc.) 10:18, 6 març 2012 (CET)

Nisbes

Hola Carles. Ja vaig veure la teva demanda però jo no sé com fer-ho. Pots preguntar-ho a en Pasqual/Coet, poc actiu però que antigament era el gran expert en programació de la Viquipèdia, o aleshores a la Barcelona, que coneix a tothom i potser et sabrà aconsellar algú...--Hinio (disc.) 11:42, 13 març 2012 (CET)

Fet! Usuari:TronaBot/logs/Nisba –Coet · BANG · blablabla 03:10, 14 març 2012 (CET)

veig que ja et responen, ja vaig veure el dubte a la taverna i no vaig respondre perquè no ho sabia. Per aquestes coses, envia sempre un missatge al Coet i si no, al Joancreus --barcelona (disc.) 11:12, 14 març 2012 (CET)

Nova llista, però no n'eixen encara el miler que esperaves, hauré de millorar la consulta si n'estàs segur. –Coet · BANG · blablabla 13:52, 14 març 2012 (CET)

He tornat a elaborar la llista comprenent les altres variants del "al-". –Coet · BANG · blablabla 00:45, 28 març 2012 (CEST)

Banu

D'acord. Banu ha d'anar també en majúscula o només afecta al nom definitori? --Bestiasonica (disc.) 19:37, 1 juny 2012 (CEST)

Ok tindré en compte aquests comentaris a partir d'ara. Gràcies. --Bestiasonica (disc.) 10:43, 3 juny 2012 (CEST)

Noms de matemàtics àrabs

Hola, què en fa de temps! Hi ha un usuari que vol fer articles sobre matemàtics musulmans antics i que té problemes amb les transcripcions. Te l'envio, però el que podries fer, si tens temps, és repassar bé els noms en articles de referència com Llista de matemàtics arabomusulmans, Ciències i tècniques a l'Àndalus, Matemàtiques a l'islam medieval i potser d'altres d'aquest tipus. També s'hauria de corregir Banu Musa i Athir al-Din al-Abhari. Apa, espero tot que et vagi bé, i bona música esperàntica!--Hinio (disc.) 13:52, 5 ago 2012 (CEST)

Hola: Jo sóc l'usuari dels matemàtics de l'Edat d'Or de l'Islam. És un tema que conec per motius acadèmics i m'gradari completar les biografies que ens falten; però, clar, tota la bibliografia està en anglès o en francès (molt poca en alemany també) i les transliteracions dels noms són ben diferents. Per exemple a la Llista de matemàtics arabomusulmans hi ha el segon: al-Gauharí que en anglès l'he vist transliterat com al-Jawhari i no sé quin seria més correcte utilitzar. Una mica més endavant, el conegut a Occident com Anaritius l'he vist transliterat com al-Nayrizí, pero la y segurament no deu ser apropiada en català i el mateix succeix amb Omar Khayyam que, a més, porta una h del tot inútil en català... Si revises la llista i poses transliteracions que estiguin d'acord amb los normes wiki en català, em faries un favor. Moltes gràcies--Ferran Mir (disc.) 16:06, 5 ago 2012 (CEST)

Moltes gràcies!! Això del persa i l'àrab no em convenç gaire. De fet, la majoria dels integrants de la llista eren de Bagdad (perses, per tant) com Banu Musa, Nasir at-Din ad-Tusi, etc. Però tots van ser traductors al àrab i, que jo sàpiga, no es coneixen obres seves en farsi. De totes formes és ben cert que Omar Khayyam és una grafia occidental plenament acceptada i, cal tenir en compte que aquest home va ser tan conegut com a poeta que com a matemàtic. Si no hi ha cap altra idea, podem deixar-ho tal com està.--Ferran Mir (disc.) 09:37, 8 ago 2012 (CEST)

D'acord... els teus arguments són aclaparadors. Excepte un petita coseta: no pots comparar el teu cas del Carlos/Carles (o el meu Ferran/Fernando) amb els d'Avicenna/Ibn Sina 0 Averrois/Ibn Ruixd (o com es transliteri aquest ultim): Un cop passats tants segles, les coses es veuen en una altra perspectiva, suposo...--Ferran Mir (disc.) 21:09, 8 ago 2012 (CEST)

Transliteració de nom propi del àrab

Hola: A la Llista de matemàtics arabomusulmans trobo a faltar-ne algun que seria interessant incloure. Però no sé cóm transliterar els seus noms. Si no et sap greu, quan vagi a començar l'article, et puc enviar el nom transliterat a l'anglès (jo no sé àrab) per a que em donis un cop de ma amb la transliteració al català. aquí va el primer: Segons l'enciclopèdia McTutor és: Abu Abd Allah Muhammad ibn Muadh Al-Jayyani, segons l'enciclopèdia de biografies cien´tifiques és: Abū‘Abd Allāh Muḥammad Ibn Mu‘ādh Al-Jayyānī. Sembla que els britànics tampoc tenen gaire clar això de transliterar. Moltes gràcies!--Ferran Mir (disc.) 20:33, 12 set 2012 (CEST)

Moltes gràcies! No et preocupis pel temps... a mi tampoc em resulta fàcil documentar-me per redactar l'article i vaig poc a poc. Sembla que era de Jaen, però no està del tot clar. Hi ha un altre personatge nascut a Còrdova, del mateix nom i de la mateixa època que podria ser el mateix, però els estudioso no estan d'acord sobre si són dos persones diferents o la mateixa persona. El que si és clar és que van viure a Jaen bastant de temps.--Ferran Mir (disc.) 18:14, 17 set 2012 (CEST)

Hola altre cop. He obert un article nou de Saïd al-Andalusí. Quan tinguis un moment et mires la transliteració que he fet del nom complet (és llarguíssim). Gràcies. --Ferran Mir (disc.) 12:12, 14 oct 2012 (CEST)

Un altre article nou: Ibn al-Safar. Quan puguis... ja saps!--Ferran Mir (disc.) 16:46, 19 oct 2012 (CEST)

Feina(da)

Hola! Et proposo feina per a quan tinguis ganes de passar l'estona davant l'ordinador...

1. Vols dir la teva a les discussions en curs a Discussió:Llista de matemàtics arabomusulmans?
2. He ampliat de la wiki anglesa l'article ansar, on hi queda algun nom per verificar
3. Finalment, vaig tenir l'ocurrència de traduir les Campanyes de Mahoma de l'anglès, el que ha significat una feinada de nassos! Hi ha força cosa per verificar, com noms de personatges que no he trobat a la teva llista de sahaba, noms de llocs i déus, i inclús els noms de certes campanyes (potser tens fonts diferents). La cosa no és fàcil perquè l'estructura de la pàgina és complicada. Si volguessis mirar-t'ho però no tinguessis ganes de corregir-ho tu mateix, em pots enviar un e-mail amb les correccions i jo ja m'ocuparé d'encabir-ho dins l'article.

Si no dono més notícies els propers dies és perquè me'n vaig de vacances (per fi!) dues setmanes, així que hi ha temps i ja em miraré tot això quan torni.--Hinio (disc.) 13:59, 27 set 2012 (CEST)

Reanomenar Da'is ismaïlites d'Alamut

Hola: Si t'interessa a Categoria Discussió:Da'is ismaïlites d'Alamut he iniciat una proposta de reanomenament. Si creus que hi ha una opció més coherent comenta-ho. Gràcies. --Bestiasonica (disc.) 21:01, 6 des 2012 (CET)

Reversió d'edicions

Hola, company, he vist que has revertit les edicions de Panotxa a Coral Canticòrum. Abans de començar una guerra d'edicions, només et volia comentar que convé que les informacions sobre el director estiguin a l'article del director i les informacions de la coral a les de la coral. Sense haver parlat amb Panotxa del tema, trobo que és sensat esborrar les informacions que refereixen el director en l'article de la coral, potser no calia esborrar el que fa referència a que és el director des de la creació de la coral, però tampoc cal afegir la informació que no pertoca. Et sembla bé el matís que proposo? Salut, ja em diràs el que creguis convenient. --Anskar (disc.) 18:20, 16 abr 2013 (CEST)

Revolta Cretenca de 1866-1869

He posat sota avaluació l'article Revolta Cretenca de 1866-1869. Podries revisar els noms grecs i otomans, per si estan ben catalanitzats? Aries (disc.) 10:15, 5 jul 2013 (CEST)

Hola CarlesVA! L'Enric m'ha recomanat que parli amb tu per la transcripció al català de Khaled Mashal. El dubte m'ha vingut arran que en anglès diuen "Khaled Mashal" i al web de TV3 ho transcriuen com a "Khaled Meshaal" (amb dues a). L'Enric creu que la transcripció simplificada seria "Khaled Meixal". Tu què n'opines com a expert del tema? Moltes gràcies! --Davidpar (disc.) 20:57, 5 jul 2013 (CEST)

Sergei Gennadievitx Netxaiev (en rus: Серге́й Генна́диевич Неча́ев)

He començat l'article Sergei Netxaiev, creus que la transcripció del rus es correcte? Lleó Pastor (disc.) 17:55, 31 jul 2013 (CEST)

Sures

Hola! t'he vist "passar" per aquí i aprofito per demanar-te consell (i ajuda, si tens temps) Hi ha aquest article en anglès que estaria bé traduir però, si t'hi coneixes, m'agradaria que en verifiquessis el contingut (a veure si és correcte i si estàs d'acord amb les explicacions) i trobo que també estaria bé afegir la traducció del títol de cada sura. Ja em diràs què! Gràcies!--Hinio (disc.) 08:55, 6 oct 2014 (CEST)

Bé, he creat la pàgina (Llista de sures de l'Alcorà) i he començat a traduir els texts. Estaria bé que tu corregissis les transliteracions, a part de donar una mirada general per si hi ha algun error. Els títols en català d'Espalza no els trobo enlloc! A part: què en saps d'aquestes cronologies "egípcia" i "de Noldeke"? Si coneixes material, potser se'l podria citar (i si està en línia, fins i tot fer-ne un article, ja m'ho miraria jo). Encara un dubte: se citen les famoses "lletres misterioses"; com les escriuries, en majúscules, com fan en anglès, o en minúscules (i potser separades per comes, per a veure-hi clar)?--Hinio (disc.) 17:24, 7 oct 2014 (CEST)

Bravo per la feina feta a la llista de sures (que sembla que es pot donar per acabada, oi?).--Hinio (disc.) 11:18, 15 oct 2014 (CEST)

Usuari autopatrullat

Apreciat company/a, via una petició prèvia se us han concedit els drets d'usuari autopatrullat. Arnaugir (discussió) 12:14, 2 des 2014 (CET)

Àrab dialectal

Hola! potser t'interessa verificar i/o millorar aquest article (Àrab dialectal)--Hinio (disc.) 09:47, 7 des 2014 (CET)

en relació... Has vist el Viquiprojecte:288 llengües? Comença demà, hi ha llengües del món semític que potser pots ampliar --barcelona (disc.) 14:14, 20 feb 2015 (CET)

Ajuda temes religions no catòliques

Hola Carles, no sé si hem coincidit gaire per la VP. Estic buscant una ajuda molt específica i la Barcelona m'ha passat el teu nom com a referència. Estic en procés de racionalització de les infotaules de biografies. Quan he arribat a les de religiosos he vist que principalment són per a catòlics i voldria que fossin més universals. Et proposo que facis cap a la pàgina que he preparat per a explicar als usuaris habituals els canvis que proposava i recollir la seva opinió. Pots dir la teva sobre aquests canvis, però el que més m'interessa són els teus suggeriments als dubtes que expresso a l'apartat d'Ajuda i decisions, especialment els punts 3 i 4. Espero que em puguis donar un cop de mà. Pots deixar-me els comentaris directament a la pàgina per compartir la discussió amb altres. Gràcies per avançat !.--amador (disc.) 16:55, 28 feb 2015 (CET)

Invitation

Thank you for using VisualEditor and sharing your ideas with the developers.

Hello, CarlesVA,

The Editing team is asking very experienced editors like you for your help with VisualEditor. The team has a list of top-priority problems, but they also want to hear about small problems. These problems may make editing less fun, take too much of your time, or be as annoying as a paper cut. The Editing team wants to hear about and try to fix these small things, too. 

You can share your thoughts by clicking this link. You may respond to this quick, simple, anonymous survey in your own language. If you take the survey, then you agree your responses may be used in accordance with these terms. This survey is powered by Qualtrics and their use of your information is governed by their privacy policy.

More information (including a translateable list of the questions) is posted on wiki at mw:VisualEditor/Survey 2015. If you have questions, or prefer to respond on-wiki, then please leave a message on the survey's talk page.

Unsubscribe from this list • Sign up for VisualEditor's multilingual newsletter • Translate the user guide

Thank you, Whatamidoing (WMF) (talk) 00:31, 17 març 2015 (CET)

Cursives

Hola, Carles: l'Alcorà, l'he posat en cursiva perquè és un llibre, supose que igual que la Bíblia (també en cursiva); els altres, se m'han escapat, gràcies per dir-m'ho. Salut! m.

D'acord, Carles; d'ara endavant ho tinc en compte pel que fa a la cursiva; estic d'acord amb tu amb el criteri d'acceptar el DIEC i tenir present l'Enciclopèdia. Moltes gràcies!! salut, m.

Ordenació Abd-al-Aziz ibn Saüd

Hola, D'acord amb el teu comentari sobre l'ordenació sobre no separar "ibn Saud". Jo no hi entenc gens però em sembla que Abd-al-Aziz és el nóm i ibn Saüd és el cognom o la dinastia. No creus que hauriem d'ordenar-ho segons el criteri "Ibn saüd,Abdalaziz" ? Gràcies --Xbosch (disc.) 17:48, 10 abr 2015 (CEST)

Moltes gràcies pel teu missatge, molt aclaridor i enriquidor! Entesos doncs, --Xbosch (disc.) 17:25, 13 abr 2015 (CEST)

Cursives

Hola, Carles: estic totalment d'acord amb el que dius; només una cosa: si el nom propi va darrere d'un verb d'enunciació com dir-se, anomenar-se, referir-se com a, etc., no hauria d'anar en cursiva?

D'acord, Carles, la cursiva per a usos metalingüístics i certs verbs com 'anomenar-se, 'donar nom de', 'referir-se com a', etc.--Maria Fullana de València (disc.) 20:08, 25 abr 2015 (CEST)maria.

Viquimarató 24 oct

Bones! El proper 24 d'octubre al matí, al Raval de Barcelona, fem la Viquimarató 25 cares de la religió a Catalunya. Només per informar-te'n. Aniria molt bé si poguessis venir.--Medol (disc.) 16:16, 16 oct 2015 (CEST)

Deu mil edicions

Bones! Revisant la Llista de viquipedistes per nombre d'edicions he vist que fa poc has creuat la línia de les 10.000 edicions a la Viquipèdia en català. Moltíssimes gràcies per les teves col·laboracions! --Kippelboy (disc.) 12:55, 4 gen 2016 (CET)

Diccionaris en esperanto

Quan faig fusions plantejades i no qüestionades des de fa anys fusiono tota la informació referenciada. En el cas d'alguns articles sobre esperanto la informació referenciada és zero, de manera que efectivament acaba sent una fusió per redirecció, i en altres casos la informació ja està continguda en l'article. Si creus que hi ha algun article que es pugui tractar d'alguna altra manera te'l puc usuarificar perquè el treballis d'una altra manera. --Panotxa (disc.) 18:34, 1 abr 2016 (CEST)

Alt Karabagh

Hola Carles, potser que fai una ullada a Alt Karabagh i els articles relacionats, per a donar-ho (i als altres) per ultim una apariença de neutralitat? Gràcies per l'atenció. (Si no se me entiendo digo si vamos a hacer articles mirando por una "banda", por último demosles un poco de arreglos para salvarnos la apariencia de objetividad que sea. :-) --E4024 (disc.) 09:10, 7 abr 2016 (CEST)

Mohammad Reza Pahlavi

Existe la paraula "occidentalitzant"? --E4024 (disc.) 09:45, 7 abr 2016 (CEST)

Viquirepte Any Llull de Viquidites

Hola! T'animo a participar al Viquirepte Any Llull! És el concurs d'enguany del projecte germà Viquidites, que celebra el 12è aniversari i posa èmfasi en la creació de citacions sobre l'obra de Ramon Llull i dels escriptors en llengua catalana. T'hi animes? Inscriu-t'hi en aquest enllaç! --Xavier Dengra (MISSATGES) 00:05, 4 ago 2016 (CEST)

Rei, António (2011/2012). «Descendência Hispânica do Profeta do Islão [...]

Bon dia, Carles! Quin criteri cal seguir en les traduccions i mencions comunicades a la discussió?

Realment m'he emocionat massa i estic intentant arreglar part del desgavell que he provocat. Per exemple, l'article Àïxa bint Abd-al-Aziz diu: "també coneguda com Àssima [...]". La informació la traguí de l'article Egilona que jo mateix havia traduït del castellà. En castellà l'article es:Egilona té la citació:

Harvnp|Rei|2011/2012|p=43-44}}

cita libro | apellidos = Rei| nombre = António|título = Armas e Troféus|capítulo = Descendência Hispânica do Profeta do Islão -Exploração de Algumas Linhas Primárias|idioma = portugués|editorial= Instituto Português de Heráldica|año = 2011/2012|isbn=978-972-9227-07-03|ref=harv

Vaig estar cercant i realment no he pogut accedir a la revista aquest, d'Antonio Rei, Descendência Hispânica do Profeta do Islão -Exploração de Algumas Linhas Primárias, però he vist que no era un llibre, que l'isbn era incorrecte i que és una revista i que li correspon un oclc=7934421.

Però sí que em crec (sóc un crèdul) que Àïxa i Àssima, coincideixen o un és diminutiu de l'altre o alguna equivalència similar. És aconsellable que millora el meu nivell de verificació en les còpies CC3.0 o en les traduccions? (Oranies (disc.) 21:41, 14 set 2016 (CEST)).

@Oranies, CarlesVA: Una nova versió de l'article Àïxa bint Abd-al-Aziz. Les crítiques són benvingudes!

Balask al-Yalasqi

Un altre personatge que em fa tenir impaciència és Balask al-Yalasqi (Velasc el Gascó?), en anglès Velasco the Gascon, en àrab transcripció anglesa (Arabic: بلشك الجلشقي‎‎, Balashk al-Yalashqi). Aquest nom no hi és a la ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_prenoms_%C3%A0rabs !!! Googletrans: " فيلاسكو جاسكون fylaskw jasikun ". Em surt una traducció molt diferent! Volia traduir-lo de l'anglès. En castellà el defineixen en unes 30 paraules i en anglès n'hi ha unes 250 o 300 paraules i més concises. Pots aconsellar-me? (Oranies (disc.) 23:36, 14 set 2016 (CEST)).

@Oranies, CarlesVA: Bravo! Balaixk al-Jalaixqí si que m'agrada per la versió àrab del nom de Velasc el Gascó però amb la transliteració que m'has posat (Balaŝk al-Jalaŝqī). Tinguí un professor d'occità (tinc nivell B) que a més sabia aragonès. La seva versió és que romanç navarrès és occità, com el romanç donostiarra (parlat fins a començaments del s. XX). I no cal dir-ho el gascó plenament! També hauré de repassar com queda després perquè m'ha semblat tenir problemes entre el que escric en Lubuntu o Android (ara estic en windows). Quan tinga un esborrany fet et volia avisar. (Oranies (disc.) 15:09, 15 set 2016 (CEST)).

@Oranies, CarlesVA: Quan puguis repassa Balaixk al-Jalaixqí. Em falta la versió escrita en algarabia.

Dieta de Tolosa

Fet! Canvis revertits. Tens tota la raó. Gràcies per vigilar-me. (Oranies (disc.) 20:17, 16 set 2016 (CEST)).

Cap problema! Són uns quants articles on surt el text "Alfons II d'Astúries i Bahlul Ibn Marzuq". N'he comptat 12 articles més la Batalla de Pancorbo (no en facis massa cas del nombre exacte que no he parat atenció a ser exacte). Tampoc són tants!

Després d'haver-me llegit 12 vegades el mateix text, he arribat a la conclusió que l'original era probablement la 13a versió que és una mica diferent, la de la Batalla de Pancorbo, que afortunadament porta la referència. M'he pogut llegir la pàg. 186 del llibre (que és la que porta la informació original) i aquesta tarda o demà redactaré el text correcte per substituir-lo [1] de manera que coincideixi amb el llibre [2]. (Oranies (disc.) 11:43, 17 set 2016 (CEST)).

[1] "el 798, Guillem de Tolosa, qui en nom de Lluís el Pietós coordinaria les operacions per conquerir al-Tagr al-Ala, va convocar una assemblea a la qual van assistir Alfons II d'Astúries i Bahlul Ibn Marzuq".

[2] Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, p.186-188. ISBN 978-84-321-1882-1. (Oranies (disc.) 11:43, 17 set 2016 (CEST)).

@Oranies, CarlesVA: No em satisfeia la idea de canviar "d'Alfons II d'Astúries" per "ambaixadors d'Alfons II d'Astúries." Per entendre bé com calia millorar-ho he traduit tota la pàg. 186 del Luís Suárez Fernández. M'ha qudat un bon article que pot tenir aquesta estructura:

Contingut // 1 Antecedents // 2 Context // 3 Conseqüències // 4 Referències // 5 Bibliografia

Pensava canviar tot l'article de la Dieta de Tolosa (798) i després ja pensarem com fem els canvis a les 12 referències localitzades. Que et sembla? (Oranies (disc.) 05:17, 18 set 2016 (CEST))

@Oranies, CarlesVA: Dieta de Tolosa (798) modificada! (Oranies (disc.) 16:55, 19 set 2016 (CEST)).

@Oranies, CarlesVA: He vist diferents versions dels noms en àrab de Barxiluna, Waixqa. Tens criteri per saber quina és la versió IEC. Jo em penso que aquestes dues són les correctes pel criteri Viquipèdia però he vist, si més no Barshiluna per Barcelona i Washka i Wasqa per Òsca. (Oranies (disc.) 16:55, 19 set 2016 (CEST)).

Maymuna bint Zàhir ibn Furtun

Diuen que hi ha poques dones a la Viquipèdia en català. Un article fàcil de fer d'una dona perquè tingui fitxa pròpia és la Maymuna bint Zàhir ibn Furtun. No és estrany que Maymuna no estigui a la Llista de prenoms àrabs perquè potser era cristiana. El meu dubte és el nom del pare, Zàhir (aquest sí que hi és!) --en àrab: زاهر Zāhir--. Mussa ibn Mussa ibn Fortun, Mussa II el Gran, s'hi casà en segones núpcies. I segons mostra l'article del Mussa II, Maymuna era una cosina seva. Mussa II tenia un oncle, Dhàhir ibn Fortun, que podria ser Zàhir ibn Furtun, pare de la Maymuna. A la Llista de prenoms àrabs hi ha Abd-adh-Dhàhir --en àrab: عبد الظاهر ʿAbd aẓ-Ẓāhir--, la transliteració s'assembla (Zāhir) però l'escrit en alfabet àrab no s'assemblen tant; només la part ( هر ). Amb aquestes diferents transliteracions tot és més difícil! Si hi veus possibilitats, tinc per llegir-me:

• Cañada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Príncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Núm. 158-159, 1980, pàgs. 5-96.
• Pérez de Urbel, Justo «Lo viejo y lo nuevo sobre el origen del Reino de Pamplona». Al-Andalus : revista de las Escuelas de Estudios Árabes de Madrid y Granada [Espanya], vol. 19, núm. 1, 1954, pàg. 1-42 (especialment 20-6). ISSN: 0304-4335.

De l'article de Mussa II, CarlesVA canvià Maymona per Maymuna el 09:16, 11 nov 2008. Aquesta Maymona estava al redactat inicial de Wk del 21:56, 29 set 2008. En anglès no em sorprendria que fos Maimona. Però he vist que no hi ha res escrit al mur (Discussió) de Wk des del 14:31, 6 maig 2011 (CEST), però el remitent Coet li està dient que fa un any que no fa cap edició. El considero font inaccessible.

La meua necessitat la resumiria amb la pregunta: Dhàhir ibn Fortun i Zàhir ibn Furtun poden ser el mateix nom? Quin sembla més correcte? Zàhir? (Oranies (disc.) 17:23, 30 set 2016 (CEST)).

Mil gràcies! Sobre la importància de la Maymuna bint Zàhir ibn Furtun, penso que cal mirar-la com altres dones de la nissaga Banu Qassi. Egilona féu molta cosa. Tingué tanta influència que hi ha historiadors que l'assenyalen com causant de la mort del seu segon marit, Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr. En aquesta època poques dones bascones o visigodes tampoc sortien als pergamins. Cert!

La seva filla, Àïxa bint Abd-al-Aziz, féu d'enllaç entre el món visigotic de la seva mare, Egilona, però ja portadora de culturà àrab de la família paterna i els maludins descendents del Fortunius, comes Borja totalment barreja de visigot, basc i romà o llatí, el Caius Fortunius o Qassi Furtun que féu el pas per ser un convers. Àvia de Mussa II el Gran. Amb tot el seu fill Mussa I es casà amb una vascona.

Ònnega d'Aritza, muller de Mussa I, viuda de Ènnec Ximenes i mare de Ènnec Aritza, primer rei cristià de Pamplona que no jura vassallatge a l'emir de Qúrtuba. Altre cop una dona entre dues cultures.

Assona Ènnega primera muller de Mussa II el Gran, filla de Ènnec I de Pamplona i Ònnega Velasco, una altra dona entre dues cultures. Quan trobi informació segur que aquest personatge treurà suc. Velasc, de la nissaga del Balaixk al-Jalaixqí (penso..qui sap?).

La filla de Mussa II, Àwriya o Òria bint Mussa, reina consort del rei cristià de Panplona, Fortuny I de Pamplona.

Una altra dona que té nom dins els muladins Banu Qassi és Urraca bint Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Llop ibn Mussa.

A aquest nivell veig Maymuna bint Zàhir ibn Furtun.

Altres dones de la nissaga són: Saïda bint Abd-Al·la (muller de Ismaïl ibn Mussa), Falasqueta (muller de Mutàrrif ibn Massa), Àjab al-Balatiyya una esclava (muller de Llop ibn Mussa ibn Mussa), Mutàrrif ibn Llop ibn Mussa tingué una filla casada amb Ramon II de Pallars-Ribagorça però aquesta ja no té nom per mi (a hores d'ara).

Per més que hi hagi més fills, les mares ja no tenen nom per mi, són només màquines anònimes de parir fills i filles. En aquella època no sortien en les escriptures i perganims (o còdex o allà on sigui). Les dones eren desposseïdes d'allò que avui dia entenem que és d'elles per quedar-se els honors els homes, per exemple els fills.

La història ens ajuda avui dia si aprenem a mirar-la amb els nostres ulls. És exacrable l'assessinat, la esclavitud amb ulls d'avui i amb ulls d'avui no s'enten una societat sense ni dones ni mares.

Per un altre costat, m'impressionà molt Ermessenda de Carcassona, muller de [[Ramon Borrell], ella feu valdre les Leges Gothorum per ser persona, i amb molt pes jurídic a la judicatura, amb mentalitat goda. Inici de la cultura occidental moderna.

Penso que la principal direferència entre els gots del regne d'Astúries i els del comtat de Barcelona és que els mediterranis no podien resoldre tant els conflictes per les armes sinó que s'hagueren d'ajustar més ràpidament als poders superlatius de la llei. Mentalitat que veig també en els Banu Qassi i les seves aliances. Després de la Batalla de Monte Laturce el seu fill Llop ibn Mussa ibn Mussa es declarà vassall d'Ordoni (traint el seu mateix pare). Entenc que comença la decadència justament perquè Llop (i els seus germans) ja no confien amb les dones i les aliances familiars. Mussa al-Qassawí deixa de ser el tercer rei Spaniae. Resumint la societat del s. XXI necessita dones per entendre que hi ha mares i fills. (Oranies (disc.) 23:01, 30 set 2016 (CEST)).

PS. He posat que la muller de Ismaïl ibn Mussa ibn Mussa era Saïda bint Abd-Al·la, però penso que potser és erroni. El nom que hi ha a la viquipedia és Sayyida, que deu ser el femení de Sayyid, però segurament no és Saïda. Sorry! :) (Oranies (disc.) 23:29, 30 set 2016 (CEST)).

Totalment d'acord. Fins i tot amb el paper que jugà l'Ermessenda de Carcassona. Ella defensava la seva mentalitat d'orígen en una societat encotillada per unes lleis, que portser no entenia però que s'esforçà en analitzar. Lleis molt més "igualitatàries", especialment perquè s'esborrava el fet que segons la persona s'aplicava dret local (iber), dret romà o dret visigot. Un altre fet històric que m'ha impressionat ha estat l'ocupació musulmana de Narbona (719-759). Els musulmans intentaren ocupar-la el 715, però la perderen o abandonaren però l'ocupació contínua fou el 719. Entenc que els visigots i especialment els hispanii hagueren d'ajustar-se a les lleis del nou invasor, a les lleis consuetudinàries locals, al dret romà i a més portaven el seu dret visigot que fins llavors havia estat les lleis de l'invasor. Quan el 759 canviaren el dret musulmà (si és que mai s'havia aplicat plenament) pel dret franc, més proper al visigot i ja ajustat a un gran imperi. Penso que els visigots de Narbona tingueren un canvi evolutiu humà important. Penso que Ermessenda té significat a partir d'aquest canvi (que no s'havia produït amb aquesta força a Tolosa o Carcassona). És més penso que en els dominis del Banu Qassi també es produí aquest canvi però amb menys força. Almodis de la Marca també nascuda a Tolosa aterra entenc de forma similar a Ermessenda. No es "barallà" amb la seva germana Llúcia per la distància entre Barcelona i el Pallars, però la sogra Ermesenda era a casa. Diria que aquesta és la nostra visió catalana de la història (que m'amagaren a escola).

Però un punt que he reflexionat aquest matí que em motiva per posar dones, especialment musulmanes a articles gairebé buits a la viquipèdia. Al s. XXI hem passat d'entendre el perill d'al-Qaeda i Boko-Haram a Daesh o Califat islamista. La Viquipèdia és altament popular. Cal que els joves d'avui vegin clar el respecte pels drets humans de la Xaira o la democràcia de Daesh. Trobo important la notícia que les dones d'Arabia Saudí són tota la vida menors d'edat. Que aquesta interpretació de l'islam té la dona per no res (que no és el punt de vista català).

Una altra informació: Aquest més de setembre ha estat estraordinari. Havia d'estar a la feina sense res per poder fer. Qualsevol operatiu que hagueu hagut de muntar a la viquipèdia per un novell excessivament actiu suposo que el podreu desactivar aquesta propera setmana. Probablement el dimarts em tornaran a fer la baixa mèdica i no em caldrà estar a la feina (on tampoc podia fer res). Per contra aquestes hores les podré dedicar a la meua salut i higiene personal (rentar plats, escombrar, endreçar, etc). (Oranies (disc.) 15:38, 1 oct 2016 (CEST)).

Em costa publicar res com a ibn Furtun, malgrat penso que és la millor opció, quan tota la família fins la generació anterior és Fortun. la Maymuna pensava posar-la Fortun i si hi ha consens treballaria per canviar tot a una sola opció (Furtun). La Gran Enciclopèdia Catalana, en paper, edició de 1992 (R) 1976-1988-1992, l'autora Dolors Bramon i Planas escriu Mūsà ibn Mūsà ibn Fortun. També m'he llegit als murs de discussió teu i de Wk (el panotxa ho hi he trobat res). He cercat que tenim i he vist Furtun ibn Llop i Fortun ibn Qassi. Jo com a catalanoparlant entenc que en català occidental agradi dir Fortun en lloc de Furtun, Fortuny o Fortunius, però em cal mirar els arabistes de la meua parla nordoccidental. En aquest moment la generació de la Maymuna, Mussa II, etc són ibn Fortun. Però, Furtun ibn Mussa ibn Fortun (valí de Tudela), potser? Nom completament arabitzat "ibn" només mig-arabitzat? ... [...] ??? (Oranies (disc.) 23:39, 2 oct 2016 (CEST)).

Hem d'aconseguir un especialista amb àrab andalusí! Però aquesta setmana passada m'arribà de les notícies de la tele per al públic en general els problemes que ha tingut una família per a posar al seu fill el nom de Lope (Llop) quan estan en un país on Lope era nom i López encara és cognom. Parlo en tercera persona plural perquè entenc que és un problema del seu entorn social. Hem d'aconseguir un especialista amb àrab andalusí. I si pot ser especialista entre els s. VIII i s. XI. També cal tenir en compte que els noms canvien amb el temps (segles) i suposo que aquella Àndalus fou molt canviant des de la mort de Vítiza a la mort de l'últim Banu Qassi. (Oranies (disc.) 09:02, 3 oct 2016 (CEST)).

Qays Aylan, qaisita, kaysites o qaysita?

He trobat, si més no, quatre opcions per fer referència al partit (la part) d'àrabs del nort de la pensínsula aràbiga: Qays Aylan, qaisita, kaysites o qaysita. En contraposició amb els iemenita que començo a sospitar que són els Banu Kalb o kalbites. Quin criteri segueises? (Oranies (disc.) 13:42, 4 oct 2016 (CEST)).

L'opció caissita m'ha sorprès. Ni hi haguessa pensat! No sé perquè, l'opció que m'agrada és qaisita. En relació als "iemenís", l'opció que m'agrada més és kalbita. Segons la teua explicació m'ha semblat que són opcions prou ortodoxes. Pensava mirar-me els actors de l'Àndalus, per conèixer-los una mica més i els aniré situant els que tenen partit (i part). Però començaré demà. Avui em cal dormir! (Oranies (disc.) 00:13, 5 oct 2016 (CEST)).

Perfecte! També m'agraden, qaysí i kalbí (un cop jo he fet una segona reflexió m'agraden més). Un cop unificades totes les opcions en una és més fàcil canviar-les si no fossin correctes. De tota manera he vist que has fet molt bona reflexió sobre la paraula millor per descriure cada significat. Per cert quins són els plurals? I els femenins? qaysís o qaysins? qaysina, no? (Oranies (disc.) 08:06, 5 oct 2016 (CEST)).

Perfecte! Muladí (masc. i fem. sing.) i muladís (masc. i fem. pl.). Vull dir: qaysí (masc. i fem. sing.) i qaysís (masc. i fem. pl.); kalbí (masc. i fem. sing.) i kalbís (masc. i fem. pl.). (Oranies (disc.) 08:22, 5 oct 2016 (CEST)).

Article Al-Battaní

Hola: gràcies pels retocs i millores al article Al-Battaní, però perquè has eliminat la infotaula científic?--Ferran Mir (disc.) 20:03, 28 des 2016 (CET)

Hola, @Ferran Mir:. Ho sento, ha estat sense adonar-me'n. Ja ho he refet. --CarlesVA (parlem-ne) 07:20, 29 des 2016 (CET)

OK, ja m'ho suposava... MOLT BON ANY NOU!--Ferran Mir (disc.) 19:49, 29 des 2016 (CET)

Igualment, @Ferran Mir:! --CarlesVA (parlem-ne) 19:58, 29 des 2016 (CET)

PESCAR

Et presento el Viquiprojecte:PESCAR, un concurs que durarà tot el 2017 i on anirem introduint articles de diferents èpoques. Espero que participis fent els àrabs (no sols els de la llista sinó els que s'hi relacionin) i potser t'animes a competir en algun dels eixos o períodes al llarg dels 12 mesos--barcelona (disc.) 21:13, 29 des 2016 (CET)

com anem? a l'abril comencem l'edat mitjana, amb articles relacionats amb l'Islam, t'hi espero!--barcelona (disc.) 16:15, 26 març 2017 (CEST)

en relació al que et comentava, apart de les llistes de concurs estaria bé anar omplint Llista dels imperis i dinasties musulmanes, que encara tenim vermells, t'hi animes?--barcelona (disc.) 11:21, 6 maig 2017 (CEST)

Ribā

Hola! com s'hauria de transcriure ribā; 'ribà'?--Hinio (disc.) 20:24, 5 abr 2017 (CEST)

Gràcies! :-)--Hinio (disc.) 17:08, 9 abr 2017 (CEST)

Mahoma / Muhàmmad

Crec que s'ha de discutir i no tirar pel dret en cap cas perquè és un tema potencialment sensible, obro discussió a la pàgina abans de procedir a la redirecció--barcelona (disc.) 12:14, 9 maig 2017 (CEST)

Transcripcions/transliteracions

Moltes gràcies per tots els retocs i esmenes que fas als articles, en aquest temes, de l'àrab!
S'agraeix trobar-te a la meva llista de seguiment :)--Yeza (disc.) 12:44, 20 gen 2018 (CET)

De res, @Yeza, CarlesVA:. Entre tots anem completant. cadascú segons allò que sap. --CarlesVA (parlem-ne) 01:20, 21 gen 2018 (CET)

PESCAR 2018 dedicat al Mediterrani

Hola, he vist que t'interessa treballar sobre el tema del món àrab. No se si coneixes el Viquiprojecte:PESCAR/2018 d'enguany, que està dedicat a fer articles sobre el Mediterrani. El gener-febrer-març es fa Àfrica del Nord, a l'abril-maig es farà proper orient... Crec que seria molt interessant que t'hi passessis i hi col·laboressis, o fent articles o ajudant a arreglar-los. A banda, dins aquest projecte, he traduït un article de qualitat de la wiki anglesa que caldria repassar per poder optar a ser adQ, i així tindríem més articles sobre el món Àrabo-islàmic de qualitat. No se si pots mirar l'article de la wiki en àrab per mirar si hi ha altres punts de vista o hi ha mancances. Aquest article és Conflicte entre el Txad i Líbia. Agrairia molt que hi col·laboressis. Gràcies. --Pitxiquin (disc.) 17:44, 7 feb 2018 (CET)

em sumo a la petició que ens ajudis amb els articles del projecte, gràcies! :)--barcelona (disc.) 19:29, 17 feb 2018 (CET)

Avaluació d'article

Bones!

Com a usuari amb coneixements d'història, podries avaluar l'article Timareta a la pàgina d'avaluació com a pas previ per a la seva proposta com a article de qualitat? Gràcies, salut! Xavier Dengra (MISSATGES) 17:31, 9 març 2018 (CET)

Share your experience and feedback as a Wikimedian in this global survey

Hello! The Wikimedia Foundation is asking for your feedback in a survey. We want to know how well we are supporting your work on and off wiki, and how we can change or improve things in the future. The opinions you share will directly affect the current and future work of the Wikimedia Foundation. You have been randomly selected to take this survey as we would like to hear from your Wikimedia community. The survey is available in various languages and will take between 20 and 40 minutes.

Take the survey now!

You can find more information about this survey on the project page and see how your feedback helps the Wikimedia Foundation support editors like you. This survey is hosted by a third-party service and governed by this privacy statement (in English). Please visit our frequently asked questions page to find more information about this survey. If you need additional help, or if you wish to opt-out of future communications about this survey, send an email through the EmailUser feature to WMF Surveys to remove you from the list.

Thank you!

WMF Surveys, 20:40, 29 març 2018 (CEST)

Reminder: Share your feedback in this Wikimedia survey

Every response for this survey can help the Wikimedia Foundation improve your experience on the Wikimedia projects. So far, we have heard from just 29% of Wikimedia contributors. The survey is available in various languages and will take between 20 and 40 minutes to be completed. Take the survey now.

If you have already taken the survey, we are sorry you've received this reminder. We have design the survey to make it impossible to identify which users have taken the survey, so we have to send reminders to everyone. If you wish to opt-out of the next reminder or any other survey, send an email through EmailUser feature to WMF Surveys. You can also send any questions you have to this user email. Learn more about this survey on the project page. This survey is hosted by a third-party service and governed by this Wikimedia Foundation privacy statement. Thanks!

WMF Surveys, 03:39, 13 abr 2018 (CEST)

Your feedback matters: Final reminder to take the global Wikimedia survey

Hello! This is a final reminder that the Wikimedia Foundation survey will close on 23 April, 2018 (07:00 UTC). The survey is available in various languages and will take between 20 and 40 minutes. Take the survey now.

If you already took the survey - thank you! We will not bother you again. We have designed the survey to make it impossible to identify which users have taken the survey, so we have to send reminders to everyone. To opt-out of future surveys, send an email through EmailUser feature to WMF Surveys. You can also send any questions you have to this user email. Learn more about this survey on the project page. This survey is hosted by a third-party service and governed by this Wikimedia Foundation privacy statement.

WMF Surveys, 02:48, 20 abr 2018 (CEST)

Maimònides

Hola, Carles. L'enllaç a "talmud" que has tornat a posar a la pàgina Maimònides fa cap a una pàgina de desambiguació. Arregla-ho, si us plau. Jo no sé on ha d'apuntar. Un saludo.--Isidre blanc (disc.) 08:23, 24 abr 2018 (CEST)

P.D.: la veritat és que no vaig ser gens afortunat en la rectificació: vaig confondre "talmudista" amb "llista". No es pot anar amb presses. Disculpa.--Isidre blanc (disc.) 08:29, 24 abr 2018 (CEST)

Viquiprojecte:Religions

Hola. Durant les properes setmanes, hem organitzat un petit concurs per ampliar articles relacionats amb les religions. T'hi apuntes? Tota la info a viquiprojecte:religions. La llista d'articles és oberta. Pots afegir-hi les teves propostes :-)--Kippelboy (disc.) 09:30, 16 jul 2018 (CEST)

Translation (help)

Hola amigo, can you translate this in Catalan ?

In his turn Walther Hinz the other German archeologist and Elamologist points to these dark skinned Elamites of Susa basrelief who wear Agal, he describes them in his book " The Lost World of Elam" :

"These must be Elamites from the hinterland Even today dark-skinned men, in no way negroid, are often to be seen in Khuzistan. They consider themselves for the most part as Arabs, and speak Arabic among themselves. It seems likely that the population even of Ancient Elam was a mixed one, consisting of dark-skinned aboriginals of uncertain race and of Semites, who had infiltrated from Mesopotamia in repeated incursions since the Akkad period" Ted hamiltun (disc.) 15:04, 11 març 2019 (CET)

@Ted hamiltun, CarlesVA: aquesta n'és la traducció:

"Aquest deuen ser elamites de l'interior (o del hinterland). Encara ara homes de pell bruna, però no negres, es poden veure amb facilitat al Khuzistan. La majoria es consideren a si mateixos àrabs i parlen àrab entre ells. Sembla com si en algun moment la població de l'antic Elam hagués estat mixta, formada per aborígens de pell bruna de raça incerta i per semites que s'haurien infiltrat de Mesopotàmia en successives incursions des del període accadi."

--CarlesVA (parlem-ne) 10:05, 12 març 2019 (CET)

Gracias!!🌷 Ted hamiltun (disc.) 18:42, 12 març 2019 (CET)

Reversions

Please let me know why you've reverted my edits. Magog the Ogre (disc.) 00:00, 31 des 2019 (CET)

كنية

Bon dia, Carles, espero que estiguis bé. Voldria saber si em podries ajudar amb la paraula àrab كنية: com es transcriu en català? És més apte traduir-la com a «malnom», «sobrenom» o d'alguna altra manera? Gràcies.—Leptictidium (digui) 10:59, 16 nov 2020 (CET)

@Leptictidium:: Bona tarda! Tot bé, gràcies. Espero que tu també. Sobre la kunya, atesa les especificitats del nom àrab tradicional (avui en gran part ja perdut, substituït oficialment per models europeus), crec que el millor és fer servir l'arabisme kunya, que és l'indicador de paternitat (real o futura). El que equivaldria al nostre malnom, i encara no hi encaixa bé, és el làqab, que també compleix les nostres funcions de sobrenom i d'altres. De tot plegat en pots trobar informació a l'article Nom àrab. Puc ser xafarder i preguntar-te per què t'interessa? --CarlesVA (parlem-ne) 18:11, 16 nov 2020 (CET)

Hola de nou. Sí, jo també estic bé, gràcies. Ho preguntava per l'article «Mahoma», que en anglès diu: «Abu al-Qasim (nickname)» tot enllaçant la paraula «nickname» a kunya. Volia afegir-ho al nostre article, però no tenia clar com adaptar aquesta part. Com ho faries?—Leptictidium (digui) 19:07, 16 nov 2020 (CET)

@Leptictidium: M'ho he mirat i, si mires a la taula, més avall d'Other names, la traducció que en donen és tecnònim, paraula que desconeixia, i a l'article sobre tecnonímia, donen el sinònim pedònim, és a dir el nom donat als pares a partir del nom dels fills, que és exactament el que és la kunya. Evidentment cap d'aquests neologismes, tecnònim i pedònim, els recull el DIEC (tampoc kunya); el primer, per a mi té el problema que tecno-/tecni- és ja un prefix consolidat per a tècnic (i com a tal recollit al DIEC), per tant crea confusió, en canvi el segon es pot deduir, tot i que és un prefix, pedo-, amb tres significats possibles (infant, peu, sòl, tots al DIEC)... pedo- també pot prendre la forma paido- (segurament per distingir-lo dels altres significats): paidònim. Potser caldria apuntar cap aquí (i preguntar al Termcat, potser). D'altra part, és cert que les kunyes a vegades actuen com a sobrenoms (més que no malnoms) o, més exactament, àlies, és a dir que poden substituir el nom propi (ism). De fet, la kunya en alguns països àrabs encara s'empra popularment, de forma que en tenir un fill la gent deixa de dir-te pel teu nom i et criden pel nom del fill (Abu-X o Umm-X), però només a nivell oral, sense cap reconeixement oficial. Des d'aquesta perspectiva, Abu-l-Qàssim (del nom del primer fill de Muhàmmad, al-Qàssim), actuaria en certa manera com a àlies, en lloc de l'ism, Muhàmmad. També en aquest sentit, tot i que als àrabs (històrics) se'ls acostuma a descriure pel nom complet kunya+ism+nàssab+nisba, el cert és que sobretot les dues primeres parts en principi són excloents, és a dir a una persona la cridarien bé pel seu ism, bé per la seva kunya, però no per la kunya i l'ism seguits (tampoc és una ciència exacta) i, en aquest sentit, sí que la kunya funcionaria com a àlies. Però no com a malnom, que és el significat que més s'acosta a nickname, crec. --CarlesVA (parlem-ne) 21:05, 16 nov 2020 (CET)

D'acord. Entre «tecnònim» i «pedònim», en canvi, jo em quedaria amb el primer, ja que el prefix «pedo-» ja ha agafat massa connotacions infantils (p. ex. «pediatria») i, pel que em comentes, entenc que una kunya no es formula únicament a partir de fills que encara es troben en la infància. En tot cas, en l'article que ens ocupa, et semblaria adient la traducció «àlies»?—Leptictidium (digui) 21:30, 16 nov 2020 (CET)

@Leptictidium: Home, a mi el que em resulta més clar és kunya, però si el posem entre cometes («àlies»), trobo que reflecteix prou bé de què es tracta. --CarlesVA (parlem-ne) 07:38, 17 nov 2020 (CET)

Doncs posem-hi kunya.—Leptictidium (digui) 08:30, 17 nov 2020 (CET)

Bon dia! Digues, رَسُولُ ٱلله es transcriuria Rassul'Al·lah en català, o d'una altra manera? Gràcies!—Leptictidium (digui) 10:19, 30 nov 2020 (CET)

Bon dia, @Leptictidium:, Rassul Al·lah, com a expressió, ‘profeta de Déu’, Rassul-Al·lah si funciona com a làqab, integrat dins del nom. --CarlesVA (parlem-ne) 08:15, 1 des 2020 (CET)

Gràcies!—Leptictidium (digui) 08:49, 1 des 2020 (CET)

@Leptictidium:, més literalment, ‘Enviat de Déu’. --CarlesVA (parlem-ne) 08:53, 1 des 2020 (CET)

Molt bé! Ho he actualitzat seguint les teves instruccions.—Leptictidium (digui) 08:57, 1 des 2020 (CET)

@Leptictidium:, a vegades va bé retornar a les fonts. Ho he repassat al Dicc. Català-Àrab i tot i que el primer significat que donen per a rassul és missatger (també en el sentit profà de la paraula), l'expressió Rassul Al·lah la tradueixen com "l'Enviat de Déu" o "el Profeta de Déu", emprat com a epítet del profeta Muhàmmad.--CarlesVA (parlem-ne) 09:18, 1 des 2020 (CET)

Ramadà

Bon dia, espero que estiguis bé. Em torno a dirigir a tu amb un dubte sobre el món àrab i musulmà, però aquesta vegada no és una transcripció.

A la majoria d'altres viquipèdies, tenen:

• un article sobre el Ramadà com a mes del calendari islàmic
• un article genèric sobre el dejuni en l'islam
• un article sobre el Ramadà com a esdeveniment religiós

A la nostra Viquipèdia, tenim el primer i el segon, però no tenim el tercer, sinó que redirigeix a l'article sobre el sawm. Creus que val la pena crear el tercer article? Jo diria que sí, car amb els meus coneixements rudimentaris de l'islam, diria que el dejuni en l'islam no es limita estrictament al ramadà, sinó que es pot dur a terme en altres ocasions, però voldria llegir la teva opinió al respecte. !ٱلسَّلَامُ عَلَيْكُمْ‎ —Leptictidium (digui) 14:52, 6 des 2020 (CET)

@Leptictidium: Bon dia! Endavant! Sí, es pot crear, el sawm i el ramadà com a pràctica religiosa no són exactament el mateix, el primer és més extens que no pas el dejuni del ramadà i el segon té prou entitat com per fer-ne un article com les altres viquipèdies. --CarlesVA (parlem-ne) 09:12, 7 des 2020 (CET)

Plantilla:Lang-ar

Bon dia! Aquesta plantilla genera problemes, ara mateix fa un paràgraf nou, el que queda malament als articles. T'escric perquè veig que has fet les darreres modificacions a la plantilla. Si ho pots arreglar, endavant. Si no, demana ajuda a algú que en sàpiga, jo no en sé prou. Salut!--Medol (disc.) 12:39, 12 des 2020 (CET)

Ja està arreglat, gràcies igualment.--Medol (disc.) 23:51, 12 des 2020 (CET)

Ho sento, @Medol:. Vaig intentar corregir una cosa, però ja vaig veure que no me'n sortiria i estava demanant ajuda a altres viquipedistes. No era conscient d'haver-la deixat funcionant malament. Em vaig precipitar. Gràcies. --CarlesVA (parlem-ne) 08:23, 13 des 2020 (CET)

Viquipèdia i regals

Bon dia Carles,

Com a usuari ben actiu del projecte, ens faria molta il·lusió que poguessis lluir un dels tres models d'aquest petit regal amb motiu dels 20 anys del projecte global Viquipèdia. Així quan arribin els 20 anys de l'edició en català al març, podràs celebrar-los millor que mai! A veure què et semblen! Salut i una abraçada virtual. Xavier Dengra (MISSATGES) 10:43, 18 gen 2021 (CET)

Enviament màscares de la Viquipèdia 2021

Hola! T'has apuntat per rebre una de les màscares amb motius viquipèdics. Necessitem informació sobre la ubicació on vols que l'enviem. Escriu-nos un correu electrònic a secretariawikimedia.cat amb el teu nom i cognoms, usuari a la Viquipèdia i adreça postal. Les teves dades seran usades únicament per enviar-te la màscara i seran eliminades després de l'enviament. El tractament de les dades és a càrrec de l'Associació Amical Wikimedia. Salutacions.--Sorenike (disc.) 15:22, 26 gen 2021 (CET)

Vandalismes patrullats

Bon dia, CarlesVA!
Gràcies per esmenar vandalismes. Recorda, però, que has de marcar les edicions vandàliques com a patrullades. --Willy31igd (parlem?) 17:14, 2 març 2021 (CET)

Bon vespre, @Willy31igd: què vols dir amb marcar-les com a patrullades? --CarlesVA (parlem-ne) 18:40, 2 març 2021 (CET)

Al moment de revertir una edició s'han de patrullar les modificacions perquè sigui més fàcil per la resta. En aquest cas, has d'anar a Mostra l'historial. Selecciones per comparar dues versions, una d'elles la que estiguis revertint i pitges a Marca com a supervisat, i quedarà com a patrullat. Si per exemple són dues les modificacions que estàs revertint, has de fer aquest procediment amb les dues modificacions, i després revertir-les.

Espero haver-te esclarit els dubtes! --Willy31igd (parlem?) 18:37, 3 març 2021 (CET)

@Willy31igd: No li veig massa el sentit a aquesta complicació del procediment. En primer lloc, perquè per revertir una revisió s'ha de fer des de l'historial, per tant no es pot fer una reversió sense supervisió de les versions nova i vella. En segon lloc, perquè quan desfàs o reverteixes ja queda constància de la reversió, perquè a l'historial hi diu: "Es desfà la revisió...". --CarlesVA (parlem-ne) 18:50, 3 març 2021 (CET)

Precisament per això, com que hi ha gent que es dedica a mirar els canvis recents ho facilita, perquè veuen l'exclamació de edició no patrullada. Per això t'ho estic demanant, que de la mateixa manera que m'ho van demanar a mi, jo t'ho demano a tu. --Willy31igd (parlem?) 18:53, 3 març 2021 (CET)

@Willy31igd: No, no, si t'entenc perfectament. Jo mateix patrullo uns quants milers de pàgines de fa anys, però mai ningú m'havia demanat això, i per això intentava entendre'n les raons. --CarlesVA (parlem-ne) 20:19, 3 març 2021 (CET)