Obre el menú principal

Balaixk al-Jalaixqí o Velasc el Gascó —en àrab بلشك الجلشقيBalaxk al-Jalaxqī— fou valí de Pamplona profranc a les primeries del segle IX.

Infotaula de personaBalaixk al-Jalaixqí
Biografia
Mort 816
  Monarca de Pamplona 

Activitat
Ocupació Guerrer
Conflicte Batalla de Pancorbo
Altres
Títol Comte
Família Q4106126 Tradueix
Pare Galindo Belascotenes Tradueix
Germans Garcia I d'Aragó
Modifica les dades a Wikidata

El 798 Guillem de Tolosa, que coordinava les operacions per conquerir al-Tagr al-Ala en nom de Lluís el Pietós, convocà la Dieta de Tolosa a la qual assistiren ambaixadors d'Alfons II d'Astúries i Bahlul Ibn Marzuq,[1] Arran d'aquesta reunió, el 799, Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun, dels Banu Qassi, sospitós de ser aliat de l'emirat de Qúrtuba, fou assassinat a Pamplona. Aquest fet fa pensar en un augment d'una facció dels partidaris dels francs que encarnava els interessos dels estats cristians veïns, l'Imperi Carolingi i el regne d'Astúries, tot contenint la influència de l'emirat de Qúrtuba als Pirineus occidentals.[2] Aquest període d'ascens del grup profranc durà fins al 816, amb la Batalla de Pancorbo, on el general andalusí Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith derrotà la host dirigida per Velasc, a qui els andalusins anomenaren l'«Enemic de Déu», segons el cronista Ibn Hayyan. Velasc hi morí juntament amb García López, parent d'Alfons II d'Astúries, Sanç, cavaller de Pamplona, i el guerrer pagà Ṣaltān.[cal citació]

Els cordovesos anomenaven majus els vascons no cristians.[3] Segon el Muktabis d'Ibn Hayyan, en una expedició cordovesa contra Pamplona el 816, fou lliurada una batalla que durà 13 dies (Batalla de Pancorbo), on hi moriren molts enemics i entre ells Ṣaltān, el millor cavaller dels majus, que serien els vascons pagans. Sánchez Albornoz diu que el nom correcte en seria Zaldún, que és típicament basc.[4] Ṣaltān podria ser el mateix Sarhabil ibn Saltan ax-Zawagí que anteniorment havia estat aliat de Amrús ibn Yússuf,[5] al servei d'Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, valí de Barcelona.[6]

La derrota dels partit profranc sembla que deixà el poder sobre Pamplona en mans d'una altra facció que seria dirigida pel futur rei Ènnec I de Pamplona, qui un quart de segle més tard uniria el seu llinatge al dels Banu Qassi, en rebel·lia contra l'emirat de Qúrtuba, establint el regne independent de Pamplona.[cal citació]

ReferènciesModifica

  1. (castellà) Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y media. Ediciones Rialp, p.186. ISBN 978-84-321-1882-1. 
  2. (castellà) Pamplona fue musulmana.Consultat el 30 d'octubre de 2016.
  3. Encara que majus fossin els normands (literalment, 'humans del nord'; en àrab: "ماجوس", majus) els cordovesos també usaven el terme majus per referir-se als de la part nord de la Ath-Thaghr al-Alà, especialment als no cristians que adoraven al foc. Els musulmans pensaven que els majus eren adoradors del foc com els zoroastrians de Pèrsia, també anomenats majus; aquesta idea segurament derivava del fet que cremaven els seus morts, cosa que els feia suposar que adoraven el foc amb què els cremaven.
  4. (castellà) Claudio Sánchez Albornoz, Los origenes del Reino de Pamplona y su relación con el Valle del Ebro.
  5. (castellà) Conchillos, José. Desagravios del propugnaculo de Tudela contra el trifomce Cerbero autor del Bodoque. Sebastián Sterlin, 1667, p. 153. 
  6. (català) Història de Catalunya, ISBN 978-84-297-2601-5 / ISBN 84-297-2601-2, volum II: Salrach, Josep M., El procés de feudalització. Segles III-XII, Edicions 62, Barcelona, ISBN 978-84-297-2669-5 / ISBN 84-297-2669-1.