Oranies

Hola, Oranies! Sigues benvingut a la Viquipèdia i al coneixement lliure. A la columna de la dreta tens els enllaços bàsics per començar. Aquesta pàgina on et trobes ara mateix és la pàgina de discussió del teu compte d'usuari, que et servirà per rebre missatges d'altres col·laboradors. Pots contestar a la pàgina de discussió de l'usuari que t'ha escrit i que trobaràs enllaçada més avall en la seva signatura (recorda signar prement l'icona ). A més, també disposes de la teva pàgina d'usuari, on pots descriure't i presentar-te, posar-hi gustos, interessos, idiomes que parles, etc. Volem veure't sovint per aquí!

Guia bàsica Breu tutorial d'edició Recursos per a novells Documentació i llocs on demanar ajuda Sistema de mentorització Demana a un mentor que t'ajudi Proves La teva pàgina de proves

Don't speak Catalan?

--Carles (enraonem) 11:22, 16 ago 2016 (CEST)

Drets d'autor, còpies i traduccions

Recorda: Si tradueixes un article d'una altra viquipèdia, encara que només sigui un fragment, cal reconèixer-ne els autors originals posant la plantilla {{traduït de}} a la pàgina de discussió de l'article. Pots seguir l'enllaç per veure les instruccions de la plantilla.
Aquest recordatori és en motiu de les teves contribucions a l'article Sindred de Toledo. --Kette~cawiki (disc.) 16:02, 25 ago 2016 (CEST)

1a traducció

Kette~cawiki, gràcies! Hi estic treballant! De moment he aconseguit fer anar l'etiqueta: {{traducció|}} (Oranies (disc.) 16:38, 25 ago 2016 (CEST))

La he recol·locada. Per la propera vegada ja saps com va. Bona feina!.--Kette~cawiki (disc.) 18:35, 25 ago 2016 (CEST)

Aquesta plantilla es col·loca al principi de l'article fins que acabis!.--Kette~cawiki (disc.) 19:20, 25 ago 2016 (CEST)

Em sembla que ja he acabat la traducció. Al final he recollit informació de les versions castellana, anglesa i francesa. Amb el text {{traducció|||}} perfecte però amb {{traduït de||}} malament. Mira, sitplau: Sindred de Toledo.

No si val, ací sí que funciona. A l'article ho veig malament!! (Oranies (disc.) 21:05, 25 ago 2016 (CEST))

Has de llegir la informació de les plantilles. Un cop acabat, la plantilla {{traduït de}} es col·loca a la pàgina de discussió de l'article. Aquesta vegada t'ho ha fet en Paucabot. Com en l'altre cas, per la propera ja saps com va. Endavant!. Per cert, quan responguis a algú fora de la seva pàgina de discussió has de fer servir la plantilla {{ping}} per que ens arribi un avís de la teva resposta.--Kette~cawiki (disc.) 22:45, 25 ago 2016 (CEST)

Mentor

I tant! Cap problema! És més fàcil del què sembla al principi. Tu diràs per on vols començar --Panotxa (disc.) 22:23, 25 ago 2016 (CEST)

Visor wiki

Ja t'aniré preguntant perquè el visor m'està costant una mica i amb més pràctica potser el podré entendre.

A poc a poc veig que fa indexacció per background. Llavors hi ha coses que primerament no van i després passen a funcionar. Per exemple, traduccions i cerques. Les etiquetes de les traduccions {{traduït de||| acabo de saber que van a la traducció... :)

Encara no tinc clar com correlaciona un article d'un idioma amb un article (el mateix contingut de significat) d'un altre idioma.

Bona nit! (Oranies (disc.) 22:57, 25 ago 2016 (CEST)).

Categories

Recorda: Les categories que posem a un article no han de ser redundants. Per exemple, si un article està a la categoria Categoria:Esportistes mallorquins, no fa falta posar-lo a la categoria Categoria:Esportistes, ni a la Categoria:Mallorquins. Pots trobar més informació aquí.
Aquest recordatori és en motiu de les teves contribucions a l'article Major de Castella. --Kette~cawiki (disc.) 22:34, 27 ago 2016 (CEST)

@Kette~cawiki: Després de l'article del Comtat de Pallars, tot seguit, ho arreglo. (Oranies (disc.) 22:53, 27 ago 2016 (CEST)).

Referències

Hola Oranies, benvingut a la viquipèdia:-) I moltes gràcies per les teves contribucions i correccions als nobles catalans. Molts d'aquests articles no tenen referències bibliogràfiques i no es pot verificar la veracitat de la informació. Alhora les persones interessades amb el tema no tenen la bibliografia per aprofundir. Si tu en tens, seria genial que les anessis aportant. --Paputx (disc.) 16:09, 31 ago 2016 (CEST)

@Oranies, Paputx: Lamento dir-te que no hi ha gens d'informació nova. Zero!!! Només és una millor reorganització de la informació existent dins de la Viquipèdia. Sempre que puc i recordo poso a Discussió els drets de còpia interns de la Viquipèdia. El cas màxim és el de les traduccions, que també com pertoca hi ha els drets de la versió original a Discussió. (Oranies (disc.) 16:24, 31 ago 2016 (CEST)).

@Oranies, Paputx: Perdona. Sí que hi ha informació nova. Quan trobo incongruències resolc la informació més congruent respecte els altres articles. (Oranies (disc.) 16:26, 31 ago 2016 (CEST)).

Toda d'Aragó

Crec que tens raó, però totes aquestes històries són molt complicades. Estic consultant el l'Index de noms de Dels Visigots als Catalans de Ramon d'Abadal i de Vinyals, pàg. 430. i allà hi ha 14 pàgines per consultar. A més ell l'anomena Tota de Ribagorça, vol dir que tot plegat costa treure'n l'entrellat. Les pàgines a consultar són del primer volum abans mencionat: 257-258-259-281; i del segon volum 82-85-86-312-313-314-315-318-321-326. Avia'm si entre tots dos ampliem la informació. Si no disposes d'aquests volums, jo els tinc per tant si hem dones el teu email te'n puc fer fotocopies.--Vulcano (disc.) 13:49, 1 set 2016 (CEST)

@Oranies, Vulcano: Tinc informació nova! He cercat totes les Toda que he pogut (en tinc una llista) i les que he trobat en èuscar són totes amb t (Tota). Vull cercar una mica més però diria que cal mantenir-la amb T (Tota) perquè la distingeix de les altres. Suposo que la seua llengua principal fós el basc. (88.20.49.96 (discussió) 15:03, 1 set 2016 (CEST)).

Rei, António (2011/2012). «Descendência Hispânica do Profeta do Islão [...]

Bon dia, Oranies! No entenc ben bé la primera pregunta, però evidentment amb les traduccions cal vigilar el mateix que quan crees un article nou o l'amplies, mirant que la informació sigui contrastada i coherent. En el cas d'Àïxa, jo no sé la solució perquè tampoc he pogut acudir a la referència indicada ni conec el cas en concret ni he trobat cap notícia enlloc més; tanmateix sí que, pel que sé de l'àrab, em sembla força improbable que "Asim" sigui un altre nom d'Àïxa i això és el que vaig comentar a la discussió. En aquest sentit, crec que quan tradueixes, si hi ha una informació que no sembla contrastada o no sembla fiable el millor és no incloure-la o verificar-la. En relació a l'article, la referència planteja problemes. Com a revista, no té isbn (que a més no pot ser correcte perquè els isbn tenen 10 o 13 caràcters, no 14), sinó issn. Si no s'hi pot accedir i la notícia que ofereix presenta problemes o és qüestionable, potser el millor seria eliminar aquesta part de l'article, indicar a la viquipèdia original aquest "problema" i, quan aquesta el corregeixi (se suposa que qui va fer l'aportació la pot verificar), aleshores incorporar-la a la viqui catalana. El sistema de noms àrab és complex i evidentment podria ser que Àïxa també rebés el malnom, sobrenom o apel·latiu Àssima, però com que la versió original no diu Àssima (aquesta és de fet la meva interpretació, ja que no disposem d'una transliteració literal) sinó "Asim", cal posar la informació en dubte i això és el que vaig intentar transmetre. --CarlesVA (parlem-ne) 08:56, 15 set 2016 (CEST)

Balask al-Yalasqi

Hola! Sobre Balask al-Yalasqi, aquí tenim un problema de transcripció. Tal com l'indiques tu és una transcripció castellana deturpada, on han desaparegut els diacrítics, ja que hauria de ser Balaŝk al-Ŷalaŝqī. El nom probablement correspongui a un Velasc o Belasc o Balasc o fins i tot Blasc (jo encara no sé ben bé quina és la forma que caldria triar, la veritat, és un nom difícil), i el gentilici segurament remet a basc o gascó (tot i que. En català caldria transcriure simplificadament el nom com Balaixk al-Jalaixqí i en transliteració Balaŝk al-Jalaŝqī. El nom Balaixk no apareix a la llista de prenoms àrabs perquè de fet no és un prenom àrab, sinó la transcripció àrab d'un nom forà. A la llista hi ha alguns noms d'origen no àrab però comuns entre andalusins, però no hi ha raó per fer-hi aparèixer un prenom que no era comú. Com que és un personatge que no era andalusí (en sentit polític-territorial), crec que per això a la viqui anglesa l'escriuen en castellà (quan el correcte seria que fos en èuscar o, si de cas, en "romance navarro" (és a dir aragonès), que eren les llengües del regne de Pamplona). Em resulta difícil saber com és millor introduir-lo. Sent navarrès, jo m'inclino per fer-ho en èuscar o aragonès, indicant el nom en àrab, ja que si no entenc malament l'article, deu ser sobretot (o únicament) conegut per les fonts àrabs. El googletrans no és gens fiable ni per a traduccions de noms comuns, per a noms propis és infame (el que t'ha fet és una simple transcripció de l'anglès). No sé si t'he ajudat. --CarlesVA (parlem-ne) 09:24, 15 set 2016 (CEST)

Dieta de Tolosa

A l'article sobre la Dieta s'indica que Alfons II d'Astúries hi envià ambaixadors o emissaris, mentre que als articles que s'hi refereixen es deixa entendre una presència real del rei asturià a Tolosa. Caldria corregir-ho. --CarlesVA (parlem-ne) 08:57, 16 set 2016 (CEST)

Crec que no em vaig explicar bé. No és que posi en dubte que l'assemblea de Tolosa i la Dieta de Tolosa siguin el mateix esdeveniment; segur que sí, en aquella època no s'anaven reunint tant sovint perquè hi hagi dues reunions a Tolosa el mateix any i siguin dos actes diferents. Només et feia veure que, segons l'article principal, Dieta de Tolosa, a la dieta o assemblea no hi havia acudit el rei asturià en persona, sinó representants seus, per tant caldria modificar en tots els articles on apareix aquesta dieta la part on diu que hi anà Alfons II per hi anaren representants, ambaixadors, delegats... d'Alfons II. --CarlesVA (parlem-ne) 08:39, 17 set 2016 (CEST)

Bona manera de treballar! --CarlesVA (parlem-ne) 07:50, 18 set 2016 (CEST)

Tot i que a l'IEC mateix li costa seguir la seva pròpia proposta (és una proposta, no un acord definitiu), per a Osca i Barcelona, els noms àrabs es transcriurien Waixqa i Barxiluna. Allà on en anglès usen sh, en català x/ix, segons calgui. --CarlesVA (parlem-ne) 06:38, 20 set 2016 (CEST)

Categories redundants

Recorda: Les categories que posem a un article no han de ser redundants. Per exemple, si un article està a la categoria Categoria:Esportistes mallorquins, no fa falta posar-lo a la categoria Categoria:Esportistes, ni a la Categoria:Mallorquins. Pots trobar més informació aquí.
Aquest recordatori és en motiu de les teves contribucions a l'article Palacín I d'Alagón.

Pau Cabot · Discussió 19:10, 21 set 2016 (CEST)

Maymuna bint Zàhir ibn Furtun

La llista de prenoms, com totes les llistes d'aquesta mena, no pot ser exhaustiva. Jo no conec el personatge ni tinc a mà cap font fiable en àrab. Tanmateix, en l'arbre dels Banu Qassi de la viqui àrab el nom apareix زاهر, és a dir Zàhir. En algun moment jo el vaig confondre amb ظاهر i per això ho vaig corregir. Amb la poca fiabilitat que dóna no tenir un article explícit sobre aquest personatge secundari, sembla que el seu nom seria Zàhir. Sobre la seva filla Maymuna, aquest és el femení de Maymun i l'hauríem de transcriure tal com he fet jo ara. Sobre els Fortunys andalusins, jo seria partidari de dir-los Furtun, però quan es van començar aquests articles es va optar per la forma híbrida Fortun, amb la o que remet a Fortuny i, sobretot, a Fortún, en castellà. Com tot, és una opció. Una pregunta, aquest personatge va ser tant significatiu que requereixi una entrada pròpia? --CarlesVA (parlem-ne) 20:10, 30 set 2016 (CEST)

Cal vigilar força amb les fonts que s'usen, les primàries i també les secundàries. Evidentment les dones són fonamentals per entendre la història, no ho nego. Però sovint les fonts antigues i la historiografia tendeixen a donar un perfil negatiu a les dones que fan aparèixer... per pura misogínia, vaja. Fixa't que moltes de les dones que trobes identificades amb nom a les fonts van trair, van assassinar o fer assassinar etc. En canvi, la que es va casar amb el comte de Pallars, que no va ser un personatge especialment conflictiu, és anònima; té la seva lògica. És per això que cal vigilar molt amb com la historiografia, tant antiga com moderna, ens mostra aquestes dones.

D'altra part, el paper de la dona en aquesta època, abans del feudalisme és fonamental i també inicialment; no conec tant el món navarrès, però t'asseguro que en el món occitanocatalà les dones, fins a la reintroducció del dret romà i que aquest impregni la societat, tenien una capacitat d'actuar impressionant, que es nota en les fonts (primàries) de forma evident. De fet no és del tot cert que no apareguin als pergamins; molts homes s'identifiquen pel fet de ser fills de la seva mare (i no del seu pare) durant molts anys, tot i que molts historiadors no donin massa importància a aquest fet. I les polítiques matrimonials evidentment eren una forma de fer política, per tant estic d'acord que les dones tenien un paper i actiu; com sempre, d'altra part. Ah, fins i tot en un món tant suposadament gòtic-viril com l'asturià, els treballs de Barbero i de Vigil van apuntar que la transmissió monàrquica entre els primers "reis" asturs es donà per via femenina, de sogre a gendre. Per al món català, si t'interessa els temes, mira els treballs d'Aurell.

Sobre qüestions de detall. Que dos personatges comparteixin nom no indica necessàriament relació familiar: Velasc és un nom habitual a la regió. Això no vol dir que no pugui ser, evidentment. Sobre Saïda o Sayyida, tots dos noms són possibles, caldria veure les fonts. El que sí que és segur és que era "bint Abd-Al·lah".

A l'hora de fer els arbres genealògics, cal vigilar a l'hora d'indicar mullers i fills. Recorda que la societat islàmica era polígama, per tant que tinguem documentada una esposa no implica necessàriament que els fills siguin d'ella (ho dic pensant en els arbres genealògics). Per exemple, els fills de Lubb o Llop ibn Mussa són d'Àjab?

Sobre Ermessenda, no estic del tot d'acord amb el teu judici. Evidentment és un exemple de l'enorme poder que tenien les dones en aquell moment. Com també Almodis o tantes altres dones de la noblesa del moment. Una altra cosa seria valorar (i això ja són judicis, opinions), si era una "moderna" o més aviat, crec que era un dinosaure, una nostàlgica de l'antic sistema que s'estava esfondrant als seus peus; va fer esforços perquè no passés reclamant l'antic ordre i intentant restaurar-lo (com l'abat Oliba, per exemple)... i la ironia (de la història) és que fent-ho va ajudar a construir, inconscientment, un nou sistema, el feudal.

No conec tant el món asturià com per fer comparatives. Sí que puc dir-te que certament als comtats catalans sempre imperà la Llei (deixem-ho així, en majúscules), perquè la societat d'aquesta regió s'integrà a l'imperi carolingi i per tant el sistema de funcionar antic, que s'havia mantingut força sota el domini islàmic, es va poder preservar. Dins l'imperi carolingi es mantingué la noció antiga de poder públic i això féu que les estructures antigues també es mantinguessin, amb els tribunals públics, un sistema de jutges etc. Això no treu que la violència als comtats catalans també existís i, de fet, a mesura que el sistema s'esfondrà, augmentà en termes exponencials, amb quotes de violència social mai vistes, fins fer desaparèixer l'antic sistema.

En relació als Banu Qassi, no pots desconnectar-los del que ocorria a Còrdova. Quan els Banu Qassi esdevenen senyors independents de la vall de l'Ebre (i el concepte independent és molt relatiu... igual que caldria veure el significat del tercer rei d'Espanya...) passa quan els omeies encara no controlen els seus teòrics dominis. Les revoltes són una mica arreu i els omeies cordovesos no són capaços de controlar directament l'Àndalus, però a poc a poc el seu poder es consolida i tots aquests senyors de la guerra locals acabaran sotmesos.

Tot i així, estic d'acord amb tu de la singularitat dels Banu Qassi i, de fet de tota la vall de l'Ebre, on conviuen musulmans i cristians amb unes relacions que "trenquen" amb el que des de lluny i amb mentalitat reconqueridora sembla "lògic". Evidentment les dones hi tingueren un gran paper.

Res, només unes quantes reflexions en veu alta. --CarlesVA (parlem-ne) 08:00, 1 oct 2016 (CEST)

No puc estar d'acord amb què fins la generació anterior és Fortun, ja que no sabem com es deien a ells mateixos. Si parlaven llatí, seria Fortunius, segurament ja adaptat al llatí vulgar, que no sé com devia sonar. Si partim del llatí, en català hauria de ser Fortuni, llatinisme. Tanmateix com tots aquests personatges ens els trobem sobretot en fonts àrabs, allà apareixen com a Fo/urtun, fins i tot els d'època preislàmica. Fo/urtun és l'arabització del nom Fortunius, segurament ja pronunciat alguna cosa com Fortun o Fortuny, però en àrab no es distingeix entre o i u, per tant tampoc podem saber com la deien. Tradicionalment, com que es volia marcar clarament l'origen hispànic de la família se'ls diu Fortun, sobretot quan apareix a la nisba referit al primer Fortun, el que es va convertir. Per ser precisos caldria mirar manuals d'àrab andalusí per veure com es devia pronunciar. Hi ha altres noms similars que plantegen problemes com els famosos Llop, que de fet a les fonts ens apareixen com a Lubb... i que es correspon al castellà i (crec que també) l'aragonès Lope, com a nom propi. A la viqui castellana ja han abandonat l'arcaisme de dir-los Lop/Lope ibn Mohamed i diuen Lubb ibn Muhammad; nosaltres encara ens aferrem a Llop. Evidentment, hi ha opinions per a tot. No tinc una opinió ferma, sobretot perquè no sé àrab andalusí. --CarlesVA (parlem-ne) 08:46, 3 oct 2016 (CEST)

ORDENA

La plantilla d'ordenació {{ORDENA}} gestiona la manera en què els articles son ordenats en una categoria. Si no s'hi posa, l'article s'ordena tal com té el nom, però es pot variar, per exemple amb biografies ordenem pels cognoms. No és un defecte de l'article no posar la clau d'ordenació, però molt millor que la té, especialment si pertany a categories on la resta d'articles n'estan --Panotxa (disc.) 16:00, 1 oct 2016 (CEST)

Qays Aylan, qaisita, kaysites o qaysita?

És un tema una mica complex, però tampoc massa. Simplificant, els àrabs d'Aràbia es dividien tradicionalment en dos grups i quan van conquerir un imperi van traslladar les seves rivalitats. Un dels grups eren els iemenites o àrabs del sud, els altres els àrabs del nord. Els kalbites o Banu Kalb foren un grup pertanyent als Qudaa que sovint es considerà d'ascendent iemenita, per això les dues expressions a l'Àndalus esdevenen sinònimes (tanmateix en altres moments es van considerar membres de Quraix i fins i tot àrabs del nord). Sobre com anomenar-los, Banu Kalb seria un bon nom, però normalment s'ha buscat de fer-ne un adjectiu. En anglès ho tenen fàcils, els Kalb, i nosaltres podríem fer el mateix, els kalb (o Kalb, no ho tinc clar), serien la "tribu" dels Banu Kalb. Tanmateix entre nosaltres, per influència segurament francesa, ha estat normal construir una mena de gentilici que pot prendre vàries formes: -ita, -ida, -í. A la viquipèdia, quan hem hagut de "crear" noms de dinasties, hem triat en general la forma amb -ida, excepte si existia una forma tradicional: aglàbida, abbàssida, seljúcida però en canvi fatimita o omeia. La forma en -í és molt pròpia d'arabistes, ja que usa el gentilici àrab: andalusí; té l'avantatge que en català és pròpia i permet fer andalusina, andalusins, andalusines; però també muladí, muladís, que tot són paraules acceptades per l'IEC. La forma -ita actualment no és tant usada, però abans ho era bastant per no dir molt (també pels francesos), i dóna fatimita; es troba també en noms de relacionats amb la Bíblia: amalecita, caïnita... o askenazita. Existeix certa tradició d'usar kalbita, menys d'usar kalbí (apareix, tanmateix, en la nisba d'alguns andalusins) i encara menys kàlbida. Caldrà triar.

He començat per la segona pregunta, perquè la primera és una mica més complexa. Els Qays Aylan són una de les dues subdivisions dels Múdar, que són els àrabs del nord. Qays Aylan seria el nom de l'ancestre comú. D'aquí caldria extreure'n el nom del grup: els Qays Aylan (o els qays-aylan o els qays...) i l'adjectiu qàysida/qaysita/qaysí. Estem davant el mateix problema que abans. Ah, qaisita seria una catalanització de qaysita i kaysita una versió en què el la q s'escriu com k, que no és recomanable. Encara t'has deixat qaissita, una adaptació al català que recull la GEC a l'article sobre Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí, i encara caissita (encara més adaptat!) per a l'article sobre els Banu Wàjib. Jo, tenint en compte que solament l'he trobat un cop a la GEC i que no està recollit al diccionari normatiu, optaria per usar una forma no catalanitzada.

Costa prendre una decisió, però jo no usaria la forma en -ida, malgrat per a les dinasties la fem servir. Ens resta discernir si kalbí, qaysí o kalbita, qaysita. Amb ita sona més "tradicional" i segurament el trobaràs en obres "clàssiques" (i franceses). Els arabistes modernament segurament usaran kalbí/kalbís (kalbins em sembla forçat) i qaysí/qaysís... potser fer-los cas estaria bé. --CarlesVA (parlem-ne) 17:58, 4 oct 2016 (CEST)

Qaisita no la trobo gens bona opció. Per què l'hem de catalanitzar? Aleshores hauria de ser qaissita, evidentment, perquè la s és sorda. Amb una llengua tant conservadora i etimologista com el català, les opcions lògiques són qaysita i qaysí. Jo, però, faria cas als arabistes i triaria qaysí i kalbí. --CarlesVA (parlem-ne) 07:50, 5 oct 2016 (CEST)

Jo seguiria el model de muladí, que és un adjectiu de dues terminacions, és a dir muladí (masc. i fem. sing.) i muladís (masc. i fem. pl.). L'ús com a adjectiu de quatre terminacions es deixaria per a paraules més interioritzades, com andalusí, andalusina, andalusins, andalusines o magribí, magribina, magribins, magribines. --CarlesVA (parlem-ne) 08:11, 5 oct 2016 (CEST)

Setges d'Osca i Batalla d'Alcoraç

Els tres esdeveniments corresponen a events diferents de les dues campanyes del Setge d'Osca. En viquipèdia hem mirat sempre de fer articles de campanyes i de les batalles de cada campanya, com és el cas. L'eliminació dels articles de les batalles de la campanya té algun benefici? --Panotxa (disc.) 06:45, 17 oct 2016 (CEST)

Treballant per posar ordre als Ramons del Pallars

No entenc la frase no śe canviar les històries de l'autoria de les modificacions de les pàgines perquè coincideix a pàgines ja existents. Igual t'ajuda [els historials de les pàgines], però t'hauràs d'explicar una mica millor, ho sento. --Panotxa (disc.) 22:40, 18 oct 2016 (CEST)

Quinzena de la Qualitat de 2016

El 16 de desembre comença la Gran Quinzena Anual de la Qualitat. Et convido a participar, i a apadrinar, si ho creus convenient, alguna categoria específica. Per al millor seguiment del volum d'edicions es recomana incloure #QQ16 en el resum d'edició Si creus que hi ha coses a millorar, encara estem a temps! --Panotxa (disc.) 09:48, 4 des 2016 (CET)

feina?

Vinc per suggerir-te possible feina, anar omplint vermells de la Llista dels imperis i dinasties musulmanes per tal de completar l'enciclopèdia, com ho veus?--barcelona (disc.) 11:23, 6 maig 2017 (CEST)

Aquest any 2018 tocarem molts temes relacionats amb l'anterior, perquè el concurs PESCAR dona la volta a la Mediterrània i clar, la presència islàmica és clau. T'hi animes?--barcelona (disc.) 23:31, 28 gen 2018 (CET)

Llista dels 104 reclamats en 1947 pel Consell de Control Aliat a Espanya

A la Viquipèdia no fem servir al títol «Annex», he reanomenat l'article.--Kette~cawiki (disc.) 23:41, 23 set 2017 (CEST)

Gràcies (Oranies (disc.) 02:53, 24 set 2017 (CEST))

Atribució obligatòria per llicència

Atribuir als autors originals no és opcional. Strakhov (disc.) 09:54, 24 set 2017 (CEST)

He corregit el número de versió original que posà l'usuari Strakhov (oldid = 101466209) de la platilla de Traduït pel correcte d'on fiu la traducció (oldid = 101460861) de la plantilla de Traducció que tenia durant la traducció. (Oranies (disc.) 22:04, 25 set 2017 (CEST)).

CI

Per si és el cas, pegau una ullada a Viquipèdia:Conflicte d'interessos. Gràcies per la vostra comprensió. Pau Cabot · Discussió 07:36, 17 abr 2020 (CEST)

Intento poder comprendre-vos:

No me n'amago, soc targarí, he conegut diverses persones que han estat alcalde de Tàrrega (vius i difunts, gairebé tots els alcaldes des del 1979 i alguns fills dels que ho havien estat abans), cap d'ells no crec que em pugi considerar partidista ni que tots tinguin llurs idees (jo inclòs), i fins i tot que quan hi ha eleccions vaja a votar (cert m'acuso de votar opcions polítiques diferents del vot en blanc), tinc formació acadèmica científica i em podria acusar també de tenir mascota si en tingués. Però si aquest fos motiu de conflicte, crec cap cap o pocs alcaldes de Tàrrega tindrien entrada a la Viquipèdia i molt menys Samuel Pereña i Reixachs, Joan Sasplugas i Arqués i Francesc Fité i Pons (de diferents colors polítics).

M'he llegit Viquipèdia:Conflicte d'interessos i no veig que em sigui més aplicable a mi (excepte de les coses de les que m'acabo d'acusar) que al Paucabot per aquest cas.

Això significa que encara no fa prou temps com perquè Jaume Ramon i Ripoll (també en conec un fill -historiador-), Josep Castellà i Formiguera (un fill seu ere el meu metge fins que es jubilà de vell i un altre ere periodista que el llegia a la revista local) i Eugeni Nadal i Salat (té casa al meu carrer -encara és viu-). Qui farà els articles sobre aquestes persones decisives a la història de la ciutat si els conciutadans poc o molt hi tenim conflicte d'interessos. Tampoc no abunden els viquipedistes motivats per Tàrrega! És més, trobo vergonyós que Eugeni Nadal i Salat no tingui pàgina, gairebé em fa sospitar que hi té alguna cosa a veure amb els redactors de Rosa Maria Perelló Escoda, Joan Amèzaga i Solé, Frederic Gené i Ripoll i Delfí Robinat Elías hi puguin tenir un interès en què no hi hagués una entrada per l'alcalde Nadal. Fins avui havia pensat que era simplement desinterès per Tàrrega, però si s'ha de trobar acusacions que aquesta que a mi m'has insinuat no m'estranya que ningú s'hagi atrevit a fer-la. La veritat, no m'estranya!

Així que em tornaré a llegir la pàgina sobre CI i miraré si has desfet l'ultim canvi abans de demanar-vos que us abstingueu de caure en conflicte d'interessos tant com jo. Us vaig agrair la primera esmena que féreu de la pàgina sobre la Maria Alba Pijuan i Vallverdú perquè, com molt bé intenta explicar Viquipèdia:Conflicte d'interessos la ponderació sempre és relativa i d'equilibri difícil. Per mi era una mesura que potser m'havia passat i que mostrava aspectes intranscendents. Veia una retallada important però us oferia un saber fer, un criteri, superior al meu. Lamento dir-vos que mentre no entenga la esmena última que heu fet a Maria Alba Pijuan i Vallverdú no puc seguir afirmant-ho.

Em dol deixar la pàgina de la Maria Alba Pijuan i Vallverdú sense aquesta part, que al meu entendre ajuda a definir-la en els aspectes que una enciclopèdia ha de fer.

Sobre la taula predecessor-successor vaig veure que era molt habitual en els comtes de les muntanyes a la pre-Catalunya. Per això l'havia usat àmpliament. Quan ho viu en els alcaldes previs a la Pijuan pensí que era bona idea. M'ha sorprès que ho hagueu tret de l'Alba Pijuan i no de Joan Amèzaga i Solé, Frederic Gené i Ripoll i Delfí Robinat Elías. Té relació amb que la Rosa Maria Perelló Escoda no té aquesta taula? Atentament, (Oranies (disc.) 22:29, 17 abr 2020 (CEST)).