Al-Battaní

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Jàbir ibn Sinan al-Battaní al-Harraní as-Sabí (Harran, actual Turquia, ≈858 - 929), conegut simplement com al-Battaní i pels escriptors medievals europeus com Albategni o Albatenius —en àrab أبو عبد اله محمد بن جابر بن سنان البتاني الحراني الصابئ, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad b. Jābir b. Sinān al-Battānī al-Ḥarrānī aṣ-Ṣābiʾ—, fou un matemàtic i un dels principals astròlegs-astrònoms àrabs. Va viure sempre a la ciutat de Raqqà (Síria) a la vora de l'Eufrates, i encara que era musulmà, podia tenir orígens sabeus.

Infotaula de personaAl-Battaní
Albategnius.jpeg
Imatge moderna d'Al-Battaní amb un astrolabi modifica
Nom original(ar) أبو عبد الله محمد بن جابر بن سنان الحراني الصابي البتاني modifica
Biografia
Naixement858 modifica
Harran modifica
Mort929 modifica (70/71 anys)
Samarra modifica
Dades personals
ResidènciaRaqqa
ReligióIslam modifica
Activitat
Camp de treballAstronomia modifica
OcupacióAstronomia, Matemàtiques
Influències
Influències en

VidaModifica

Probablement fill d'un fabricant d'instruments astronòmics anomenat Jàbir ibn Sinan al‐Harraní, la seva afició per l'astronomia començà d'infant.[1]

Va començar a fer observacions astronòmiques a Raqqà l'any 877 i s'hi va dedicar tota la vida. Basant-se en l'Almagest, va fer observacions astronòmiques més precises que Ptolemeu, en un observatori privat que estava dotat dels més sofisticats instruments de l'època.[2] També sabem que va fer observacions astronòmiques a Antioquia l'any 901.

Al final de la seva vida es va traslladar a Bagdad i va morir a la fortalesa de Qasr al-Jass (100 km al nord de Bagdad), quan estava tornant a Raqqà.[3]

ObraModifica

La seva principal obra són unes taules astronòmiques (amb els seus cànons) titulada Az-zij as-sabí, que va tenir molta influència durant tota l'edat mitjana (tant a Orient com a Occident, gràcies a la seva traducció al llatí per Plató de Tívoli a Barcelona), fins i tot en Copèrnic. Es conserva un manuscrit complet d'aquesta obra de 57 capítols (més les taules) a la Biblioteca de El Escorial. La gran especialització dels seus instruments, li van permetre millorar molts dels paràmetres calculats per Ptolemeu.

Altres obres d'ell són:

  1. Sobre les indicacions astrològiques de les conjuncions i els eclipsis
  2. Un comentari del Tetrabiblos de Ptolemeu
  3. Sumari dels principis per establir els sinus, sobre trigonometria i millorant els càlculs dels sinus existents fins aleshores.

Ibn an-Nadim menciona en el seu Kitab al-Fihrist altres dues obres d'al-Battaní, però possiblement siguin capítols de l'Az-zij editats separadament.

Nicolau Copèrnic, en el seu llibre de referència, De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes) expressa els seus deutes amb els treballs d'Azarquiel i al-Battaní.[4]

ReferènciesModifica

  1. Angelo, pàgina 78.
  2. van Dalen, pàgina 103.
  3. van Dalen, pàgina 105.
  4. (anglès) A. Zahoor, AbuIshaq Ibrahim ibn Yahyà al-Zarqalí (Arzachel) (1028 - 1087 C.E.)

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica