Kitab al-Fíhrist

El Kitab al-Fíhrist (àrab: كتاب الفهرست, ‘Llibre de l'índex’) és un compendi del coneixement i la literatura de la cultura islàmica del segle x compilat per Ibn an-Nadim (mort el 998). Fa referència a uns 10.000 llibres i a 2.000 autors. Aquesta font crucial de la literatura araboislàmica medieval, que recull notícies de les antigues civilitzacions hel·lènica, romana, siríaca, persa i índia, recull, de primera mà, els noms d'autors, llibres i relats que d'altra manera s'haurien perdut totalment. El Fíhrist és una prova de la set de coneixement d'Ibn an-Nadim en el context de l'emocionant i sofisticat entorn de l'elit intel·lectual de Bagdad. Com a registre de la civilització transmesa a través de la cultura musulmana al món occidental, proporciona material clàssic únic i vincles amb altres civilitzacions.

Kitab al-Fíhrist

Tipus	obra escrita i bibliografia universal
Fitxa
Autor	Ibn an-Nadim
Llengua	àrab

Contingut

El Fíhrist indexa els autors juntament amb detalls biogràfics i crítica literària de la seva obra. L'interès d'Ibn an-Nadim va des de les religions i els costums a les ciències, però també inclou facetes obscures de la història islàmica medieval: treballs sobre superstició, màgia, drama, poesia, sàtira i música de Pèrsia, Babilònia i Bizanci. A Ibn an-Nadim li atrau tot, també allò mundà, allò estrany, allò prosaic i allò profà. Ibn an-Nadim va seleccionar i catalogar lliurement la rica cultura del seu temps a partir de diverses col·leccions i biblioteques. Els autors i les obres s'ordenen en tractats (maqala) i en gèneres (fann) i, dins de cadascun d'aquests, sembla predominar el criteri cronològic, tot i que no tots els investigadors estan d'acord amb aquesta afirmació, ja que a vegades sembla que es trenqui el criteri cronològic. Tanmateix, estudis com el d'Stewart mostren que, si hom analitza l'obra d'Ibn an-Nadim, tenint en compte la voluntat d'ordenar cronològicament les informacions, això permet entendre millor el mètode de composició i la ideologia d'Ibn al-Nadim.

El Fíhrist mostra la riquesa, l'abast i l'amplitud del coneixement històric i geogràfic difós en la literatura de l'Edat d'Or islàmica, des de la cultura de l'època fins a les antigues civilitzacions de Síria, Grècia, Índia, Roma i Pèrsia. De fet, poc és el que sobreviu dels llibres perses enumerats per Ibn an-Nadim, de forma que és gràcies a aquesta obra que podem conèixer gran part de la cultura persa antiga.

L'objectiu de l'autor, exposat en el prefaci, és indexar tots els llibres en àrab, escrits tant per àrabs i com per no àrabs, així com el seu contingut en relació a diverses ciències, amb notícies de qui els van escriure així com referències a les relacions intel·lectuals entre els autors, l'any de naixement, la durada de la vida i l'any de defunció, els llocs on van viure, les seves virtuts i defectes, i això des de l'inici de la formació de cada ciència fins a l'època de l'autor (987).

L'índex, com a forma literària, ja existia a la tradició islàmica, i s'anomenaven tabaqat, ‘categories’. Coetani a Ibn an-Nadim, a la cort dels omeies de Còrdova, l'erudit andalusí Abu-Bakr az-Zubaydí escriu Ṭabaqat an-naḥwiyyín wa-al-lughawiyyín (‘Categories dels gramàtics i lingüistes’), una enciclopèdia biogràfica dels primers filòlegs àrabs de les escoles de Bassora, Kufa i Bagdad, especialitzats en gramàtica àrab i tafsir o exegesi alcorànica, obra que recull gran part del material citat al tractat 2 del Fíhrist.

Estructura

El Fíhrist, escrit l'any 987, es conserva en dues tradicions manuscrites: l'edició més completa conté deu maqales, que podem descriure com a tractats, llibres o capítols, dividits en un nombre variable de fanns, gèneres o capítols. Les sis primeres maqales són bibliografies detallades de llibres de temàtica clarament islàmica, mentre que les quatre restants tracten altres tradicions culturals:

• Llibre 1 Alcorà
  • 1.1 Llengua i cal·ligrafia
  • 1.2 Torà, Evangeli
  • 1.3 Alcorà
• Llibre 2 Gramàtica
  • 2.1 Gramàtics de Bassora
  • 2.1 Gramàtics de Kufa
  • 2.3 Gramàtics d'ambdues escoles
• Llibre 3 Hadit
  • 3.1 Historiadors i genealogistes
  • 3.2 Autors del govern
  • 3.3 Concubines, cantants i bufons
• Llibre 4 Poesia
  • 4.1 Poetes preislàmics i d'època omeia
  • 4.2 Poetes d'època abbàssida
• Llibre 5 Teologia i dogma
  • 5.1 Sectes islàmiques; el mutazilisme
  • 5.2 El xiisme, la teoria de l'imamat i el zaidisme
  • 5.3 La mújbira (els deterministes) i l'atharisme (tradicionalistes)
  • 5.4 Els kharigites
  • 5.5 Els ascetes
• Llibre 6 Dret
  • 6.1 Màlik ibn Anas
  • 6.2 Abu-Hanifa
  • 6.3 Aix-Xafií
  • 6.4 Dàwud ibn Alí
  • 6.5 Autoritats legals (xiisme i ismaïlisme)
  • 6.6 Juristes del hadit
  • 6.7 At-Ṭabarí
  • 6.8 Juristes de la xura
• Llibre 7 Filosofia i ciències antigues
  • 7.1 Filosofis; filòsofs grecs, al-Kindí et al.
  • 7.2 Matemàtica i astronomia
  • 7.3 Medicina grega i medicina islàmica
• Llibre 8 Literatura d'entreteniment
  • 8.1 Rondallaires i llegendes
  • 8.2 Exorcistes, malabaristes, conjuradors i mags
  • 8.3 Faules i altres temes
• Llibre 9 Doctrines religioses
  • 9.1 Els sabeus (maniqueus, daysaniyya, khurramiyya, marcionites i altres sectres)
  • 9.2 Doctrines (maqalat) dels hindús, dels budistes i dels xinesos)
• Llibre 10 Alquímia

Ibn al-Nadim afirma que ha vist totes les obres enumerades o que es basa en fonts acreditades.

L'edició més curta conté, a més del prefaci i la primera secció del primer llibre sobre les escriptures i els diferents alfabets, només els quatre últims llibres, és a dir, les traduccions àrabs del grec, del siríac i d'altres llengües, juntament amb els llibres àrabs escrits sobre el model d'aquestes traduccions. Potser era el primer esborrany i l'edició més llarga, que és la que generalment s'edita, n'era una extensió.

Ibn an-Nadim sovint esmenta la mida i el nombre de pàgines d'un llibre, per evitar que els copistes enganyin els compradors entabanant-los amb versions més curtes. També esmenta les còpies de cal·lígrafs famosos, al·ludeix als bibliòfils i les seves biblioteques, i parla d'una subhasta de llibres i del comerç de llibres. En el primer llibre, tracta els alfabets de catorze pobles (els més comuns de transmissió literària medieval) i la seva manera d'escriure, així com parla del càlam i els útils per escriure, i del paper i les seves diferents varietats. Com que parteix de la base que caldrà traduir obres noves, per això inclou els catorze alfabets amb anotacions sobre les tècniques per apropar-s'hi.

Els seus llibres contenen seccions sobre els orígens de la filosofia, sobre la vida de Plató i Aristòtil, sobre 'origen de Les mil i una nits, reflexions sobre les piràmides, opinions personals sobre la màgia, la bruixeria, la superstició i l'alquímia, etc. El capítol dedicat al que l'autor anomena «històries per anar a dormir» i a les «faules» conté una gran quantitat de material d'origen persa.

Inclou nombrosos consells sobre com copiar o cuidar els llibres, explicant en detall les tècniques de cal·ligrafia de l'època i esmentant l'obra de diversos artistes i bibliotecaris. Parteix de la base que caldrà traduir obres noves i per això inclou catorze alfabets amb anotacions sobre les tècniques per apropar-s'hi. Igualment aborda la part material de l'escriptura, amb atenció als estris i suports.

En l'apartat sobre obres anònimes de contingut variat hi ha una secció dedicada als «llibres perses, indis, bizantins i àrabs sobre relacions sexuals en forma d'històries excitants», que inclou el Llibre de Bahrām-doḵt sobre el coit. A continuació hi ha un capítol sobre llibres perses, indis, etc. sobre endevinació, un altre de llibres de «totes les nacions» sobre l'equitació i les arts de la guerra, seguit de tractats d'equitació i de falconeria.

Manuscrits i edicions

Manuscrits

S'han conservat força manuscrits de l'obra original, tot i que no tots complets. A la Biblioteca Nacional de França, per exemple, s'hi conserven dos manuscrits: BnP, Arabe 4457, un manuscrit del 627 de l'Hègira (1229-1230), i Arabe 4458, un manuscrit copiat el 1846 a partir d'un exemplar conservat a la Biblioteca Koprülü, a Istanbul, per encàrrec de M. de Slane. En aquesta biblioteca turca, per exemple, s'hi conserven dos manuscrits, ms. 1134 i ms. 1135.

Un manuscrit interessant és el de la Biblioteca Chester Beatty, a Dublín (ms. 3315). Conté fins a la secció 1 del llibre 5 i és cal·ligrafiat amb lletra en estil naskhi. Va pertànyer a l'historiador Àhmad ibn Alí al-Maqrizí. Sembla que el manuscrit Beatty seria una còpia de l'original, que hauria escapat a la destrucció de Bagdad el 1258. L'haurien dut a Damasc, on el 1423 al-Maqrizí el va adquirir. Durant els aldarulls que van succeir al voltant de la mort de Àhmad al-Jazzar (m. 1804), valí de l'eyalat de Sidó, el manuscrit, conservat a la biblioteca de la gran mesquita d'Acre, va ser robat i dividit i, posteriorment, la primera meitat va ser venuda per un comerciant de nom Yahudah al col·leccionista. Chester Beatty per la seva biblioteca de Dublín.

Edicions

Gustav Flügel va fer una primera edició crítica de l'obra, publicada pòstumament el 1871 (Kitab al-Fihrist, Leipzig, Vogel, 1871), en la qual hi manca la secció 1 del llibre 5, relativa a les sectes mutazilites.

En 1970 l'arabista Bayard Dodge en va fer una traducció completa a l'anglès que, tot i basar-se en l'edició de Flügel, tenia en compte molts més manuscrits: The Fihrist of al-Nadīm: A Tenth-Century Survey of Islamic Culture, Columbia University Press, Nova York i Londres, 1970.

Bibliografia

• Dodge, Bayard. «[Introduction]». A: Bayard Dodge (ed.). The Fihrist of al-Nadīm: A Tenth-Century Survey of Islamic Culture (en anglès). Nova York: Columbia University Press, 1970a. 
• Dodge, Bayard. «Bibliography». A: Bayard Dodge (ed.). The Fihrist of al-Nadīm: A Tenth-Century Survey of Islamic Culture (en anglès). Nova York i Londres: Columbia University Press, 1970b, p. 877-890. 
• Fück, J.W.. «Ibn al-Nadīm». A: P. Bearman (ed.). Encyclopaedia of Islam New Edition Online (EI-2 English) (en anglès). Brill, 2012. DOI 10.1163/1573-3912_islam_SIM_3317. 
• Library of Congress. The Card Catalog : Books, Cards, and literary Treasures (en anglès). San Francisco: Chronicle Books, 2017. ISBN 9781452145402. 
• Rebhi, Mohamed; Odoura, Wahid «Deux précurseurs de la bibliologie en terre d'Islam» (en francès). Communication et langages, 86, 1990, pàg. 5-21.
• Nicholson, Reynold A. A Literary History of the Arabs (en anglès). Cambridge: T.F. Unwin, 1907. ISBN 9781465510228. 
• Stewart, Devin «The Structure of the Fihrist: Ibn al-Nadim as Historian of Islamic Legal and Theological Schools». International Journal of Middle East Studies, 39, 3, 02-08-2007, pàg. 369–387. DOI: 10.1017/S0020743807070511. JSTOR: 30069526.

Enllaços externs

• Sellheim, Rudolf; Zakeri, Mohsen; de Blois, François; Sundermann, Werner «Fehrest». Encyclopædia Iranica. Encyclopædia Iranica Foundation, 24-01-2012. ISSN: 2330-4804. Versió online de l'edició en paper: vol. IX, fasc. 5, p. 475-483 (15 desembre 1999).
• Kitâb al-Fihrist, mit anmerkungen herausgegeben von Gustav Flügel, Leipzig, 1872, text àrab amb notes i una introducció en alemany, PDF.
• كتاب الفهرستللنديم, [Beirut i el Caire, 1988], edició en àrab, PDF.
• The Fihrist of al-Nadīm. A Tenth-Century Survey of Muslim Culture, ed. a cura de Bayard Dodge, Nova York i Londres, Columbia University Press, vol. 2, cap. «The Seventh Part», edició en anglès, PDF.