Plató de Tívoli

Plató de Tívoli o Plato Tiburtinus va ser un traductor d'obres matemàtiques i astronòmiques del segle xii, presumiblement italià. L'únic que es coneix de la seva vida és que va arribar a Barcelona l'any 1134 i s'hi va estar, com a mínim, fins al 1145.[1] Tota la seva producció traductora data d'aquesta època, en què va col·laborar amb el matemàtic i astrònom hebreu Savasorda (Abraham bar Hiyya).

Infotaula de personaPlató de Tívoli
Biografia
Naixement1110 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Tívoli (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1145 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (34/35 anys)
Activitat
OcupacióAstrònom, matemàtic i traductor Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 1110–1145 Modifica el valor a Wikidata)

Traduccions[2]Modifica

Les obres que indubtablement va traduir al llatí (amb la col·laboració de Savasorda o sense) són:

  • El Hibbur ha-meshihah we-ha-tish-boret (Tractat sobre mesures i càlculs) de Savasorda, traduït de l'hebreu al llatí amb el títol de Liber embadorum. Se'n conserven almenys cinc manuscrits. Es considera que aquesta traducció va exercir notable influència en la Practica geometriae de Fibonacci.[3]
  • El Zij (Taula Astronòmica) d'Al-Battaní, traduït de l'àrab al llatí amb el títol de De Motu Stelarum. Se'n conserven deu manuscrits i dues edicions del segle xvi.
  • L'Esfèrica de Teodosi de Bitínia, traduïda des d'una versió àrab probablement de Hunayn ibn Ishaq. Se'n conserven onze manuscrits i quatre edicions antigues.
  • El Kitàb al-amal bi-l-asturlab (Descripció i ús de l'astrolabi) de Ibn al-Safar, traduït de l'àrab al llatí amb el títol de De usu astrolabii. Se'n conserven tres manuscrits.[4]

Altres traduccions que també se li atribueixen són:

  • El In quadratum circuli d'Arquimedes.
  • El Quatripartitum de Ptolemeu.
  • El Iudicia Almasoris de (o dedicat a) un tal Al-Mansur.
  • El De electionibus horarum de Ibn al-Imraní.
  • El De nativitatibus d'Alí al-Khayyat.
  • El De revolutionibus nativitatum d'Albubather (Abu Bakr al-Hassan).
  • El Liber Arenalis scientiae d'Alfakaní.
  • El De pulsibus et urinis probablement de Hunayn ibn Ishaq.

ReferènciesModifica

  1. Díaz Díaz Pàgines 482-483.
  2. Vernet Pàgines 271 i següents
  3. Minio-Paluello
  4. Millàs Vallicrosa. Pàgina 52.

BibliografiaModifica

  • Díaz Díaz, Gonzalo. Hombres y Documentos de la Filosofia Española, Vol. VI, O-R. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid, 1998. ISBN 84-00-07757-1. (castellà)
  • Millàs Vallicrosa, Josep Maria. Assaig d'Història de les Idees Físiques i Matemàtiques a la Catalunya Medieval. Edicions científiques catalanes. Barcelona, 183. ISBN 84-86257-00-X. (català)
  • Minio-Paluello, Lorenzo. Plato of Tivoli. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. (Consultat el 19 d'octubre de 2012). (anglès)
  • Vernet, Juan i Parès, Ramon. La ciència en la història dels Països Catalans. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 2004. ISBN 84-7283-760-2. (català)