De Revolutionibus Orbium Coelestium

De Revolutionibus Orbium Coelestium és una obra de Nicolau Copèrnic. Dedicada al papa Pau III, fou publicada per primera vegada el 1543. Es considera la primera obra que exposa la hipòtesi que la Terra no és el centre de l'univers, sinó que ho és el Sol, que roman immòbil. Altres filòsofs, com Aristarc de Samos (200 a. de C.), ja van proposar un model heliocèntric, però Copèrnic fou el primer que en va donar prou arguments i, per tant, se li atribueix el mèrit.

Infotaula de llibreDe Revolutionibus Orbium Coelestium
(la) De revolutionibus orbium coelestium Modifica el valor a Wikidata
De Revolutionibus manuscript p9b.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorNicolaus Copèrnic Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata
PublicacióNuremberg Modifica el valor a Wikidata, Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata, 1543 Modifica el valor a Wikidata
EditorJohann Petreius Modifica el valor a Wikidata
EditorialJohann Petreius Modifica el valor a Wikidata
EdicióNicolaus Coppernicus aus Thorn über die Kreisbewegungen der Weltkörper (en) Tradueix, De revolutionibus orbium coelestium (en) Tradueix i O obrotach ciał niebieskich (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temaastronomia, Revolució copernicana i model heliocèntric Modifica el valor a Wikidata
Gèneretractat Modifica el valor a Wikidata
Nicolai Copernici Torinensis De Revolutionibus Orbium Coelestium, Libri VI - Sobre les revolucions de les esferes celestes, per Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part (Portada de la segona edició, Basilea, 1566)

Aquesta hipòtesi, que hagué de servir més endavant per a descriure les òrbites dels planetes, no fou superada fins que no es descobrí que els altres estels també són sols. Així ho havia conjecturat Giordano Bruno i es confirmà, a la darreria del segle xx, amb la descoberta dels primers planetes extrasolars.

Llibre primerModifica

 
De revolutionibus orbium coelestium, 1543

Postula un univers i una Terra esfèrics.

Segons De Revolutionibus, el moviment dels cossos celestes és regular, circular i perpetu, o compost per moviments circulars.

Proposa diferents hipòtesis sobre el moviment de la Terra. Exposa que la Terra és insignificant respecte al cel a causa de la gran magnitud d'aquest.

Discuteix les idees d'Aristòtil i Claudi Ptolemeu sobre la immobilitat de la terra. Deixa els filòsofs de la natura discutir si l'univers és finit o infinit.

Presenta hipòtesis sobre els diferents moviments de la Terra.

Postula una hipòtesi per explicar les òrbites dels planetes, encara que manté l'esfera dels estels fixos.

Demostra els tres moviments de la Terra: voltant el Sol, fent voltes sobre el seu propi centre, i un moviment en forma de superfície cònica de l'eix de la Terra.

Proposa una sèrie de teoremes matemàtics.

Llibre segonModifica

Disserta sobre el cercle del zodíac, l'equinocci, els tròpics, el solstici, l'horitzó, l'àrtic, l'antàrtic, el meridià i l'equador.

Determina l'obliqüitat de l'eclíptica, el càlcul de la declinació i l'ascensió recta.

Disserta sobre les ombres del migdia, la durada del dia (que varia al llarg de l'any), la latitud de la sortida del Sol, la seva inclinació; les hores, la determinació dels graus i l'angle de l'eclíptica amb l'horitzó.

Presenta unes taules de les ascencions de les constel·lacions zodiacals i dels estels.

Llibre tercerModifica

Presenta la precessió dels equinoccis i solsticis, i la història de les observacions.

Presenta unes taules sobre la precessió dels equinoccis.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: De Revolutionibus Orbium Coelestium