Empèdocles

filòsof de l'antiga Grècia

Empèdocles (grec antic: Ἐμπεδοκλῆς) (Acragant, c. 494 aC - Etna, c. 434 aC) va ser un poeta, metge[1] i filòsof grec pluralista.[2] A l'antiga Grècia també fou considerat dramaturg i profeta. La seva obra, que es conserva en alguns fragments, és escrita en hexàmetres.

Infotaula de personaEmpèdocles

Gravat del segle XVI representant Empèdocles Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Ἐμπεδοκλῆς Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 494 aC Modifica el valor a Wikidata
Acragant (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 434 aC Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Etna (Sicília), presumiblement Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Caiguda accidental Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballFilosofia i medicina Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, poeta, polític, escriptor, filòsof, orador Modifica el valor a Wikidata
Activitat477 aC Modifica el valor a Wikidata –  432 aC Modifica el valor a Wikidata
MovimentEscola pluralista i filosofia presocràtica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAnaxàgores, Parmènides, Heraclit i Pitàgores Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGòrgies de Leontins Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
PareExenet d'Akragas Modifica el valor a Wikidata
ParentsEmpèdocles d'Akragas (avi patern) Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va viure probablement en temps en què a Agrigent governava Teró (Olimpíada, 73 a la 77) i després es va unir a la revolució que va enderrocar Trasideu, fill i successor de Teró (el pare d'Empèdocles, Metó, ja havia participat en una revolució), que fou un exemple per a altres ciutats gregues.[3]

Va intentar establir la igualtat política i va afavorir els pobres perseguint els aristòcrates. Li fou ofert el títol reial, que va refusar. Alguns diuen que va intentar aconseguir un govern basat en la igualtat civil, però això mai va ser realitat, almenys no en la seva vida. Fou també un orador brillant.[4]

Va visitar Grècia, amb seguretat el Peloponnès i segurament també Atenes, i suposadament també la colònia de Túrios a la Magna Grècia (vers 446 aC). El mateix Diògenes Laerci explica que hi ha diferents opinions sobre la seva mort. Tanmateix, la versió més coneguda (i improbable al mateix temps) és la d'un suïcidi al llençar-se al cràter d'Etna.

Entre els seus deixebles, hi va haver Gòrgies de Leontins, el sofista i retòric.

Obres modifica

Va deixar diverses obres escrites de les quals es conserven parcialment el Καθαρμοί, conegut com a "Purificacions" (poema en 3.000 versos en què recomana una bona conducta moral), i també parcialment un poema sobre la natura amb 2.000 hexàmetres.

Teoria filosòfica modifica

Empèdocles considera que els elements primers, als que es referia com arrels, són els 4 elements (terra, aigua, aire i foc) i que totes les altres coses es formen o destrueixen a partir de la barreja o separació d'aquests quatre elements per l'acció alternativa de dos principis de moviment:

  • L'amor (φιλότης), força centrípeta que manté les arrels unides en una esfera perfecta.

El predomini alternatiu de cada una d'aquelles forces sobre els quatre elements dona pas a la formació i destrucció de mons successius.

A banda d'això, el pensament religiós d'Empèdocles mostra similituds amb les teories dels eleàtics (escola eleàtica) i els pitagòrics, però no va adoptar gaires dels seus principis fonamentals (encara que estava d'acord amb els darrers sobre la creença en l'emigració de l'ànima). També es negà a menjar faves i carn d'animals.

Altres afirmacions d'Empèdocles són: "El món té forma d'esfera".[5]

Cosmogonia: cadascun dels quatre elements es va anar separant, començant per l'èter sota l'acció d'un vòrtex iniciat per la Discòrdia. En una segona fase, el centre va ser-ne el Sol. Després, a partir de l'amor, es van crear els[6] animals.

Impacte de la seva mort modifica

 
Etna, lloc suposat del suïcidi d'Empèdocles

Diògenes Laerci va relatar la llegenda de la mort d'Empèdocles tirant-se a l'interior del volcà Etna. Això va fer que la gent pensés que el seu cos havia desaparegut i s'havia transformat en un déu immortal;[7] mentre que el volcà, com a prova del fet, hauria retornat una de les seves sandàlies en bronze. Una altra llegenda deia que Empèdocles s'havia llançat al volcà per a demostrar als seus deixebles que era immortal, en la creença que tornaria en forma de déu després d'haver estat consumit per les flames. Horaci també feia referència a la mort d'Empèdocles en la seva obra Ars Poetica, en què acceptava el dret dels poetes a autodestruir-se.[8]

Llucià, en la seva comèdia Icaro-Menippus, escrita al s. II, satiritzava el final de la vida d'Empèdocles. En lloc de ser incinerat per les flames de l'Etna, era ascendit als cels per l'explosió del volcà. Encara que una mica socarrimat pel suplici, Empèdocles sobrevivia i continuava la seva vida a la Lluna, sobrevivint alimentant-se de la rosada.

La mort del filòsof també ha servit d'inspiració a autors moderns. És el tema de l'obra Tod des Empedokles (Mort d'Empèdocles), escrita per Friedrich Hölderlin, de la qual hi ha dues versions, l'una del 1798 i una altra del 1800. Matthew Arnold va escriure un poema titulat Empedocles on Etna (1826), una narrativa de les darreres hores abans de saltar al cràter. Marcel Schwob, li dedicà un capítol (Empèdocles, presumpte déu) a les seves Vides imaginàries (1896).

Bertrand Russell, en la seva Història de la filosofia occidental, també cita el fet.[9]

El 2006, un enorme volcà subaquàtic de la costa de Sicilia va ser nomenat "Empèdocles" en memòria del filòsof.[10]

Alfred Jarry li va atribuir l'origen de la patafísica, juntament amb Hipòcrates de Quios.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 El libro de la ciencia (en castellà). Tres Cantos, Madrid: Akal, D.L. 2015, p. 21. ISBN 978-84-460-4226-6. 
  2. «Empèdocles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. G S Kirk, pàg. 400-401
  4. Diògenes Laerci VIII, pàg. 63-66, DK 31
  5. G S Kirk, pàg. 419
  6. G S Kirk, pàg. 434-442
  7. Diogenes Laertius, VIII. 69
  8. Horaci, "Ars Poetica", 465–466
  9. Bertrand Russell, History of Western Philosophy, page 60
  10. BBC News, Underwater volcano found by Italy, 23 Juny 2006

Bibliografia modifica

  • G S Kirk: Los filósofos presocráticos, ed. Gredos, Madrid 1987, ISBN 84-249-1249-7.
  • Bollack, J Empédocle volum 4, ed. Gnomon, Paris, 1969.
  • Barnes The Presocratic Philosophers, II, capítol 2.
  • Khan C.H.: Religion and natural philosophy in Empèdocles' doctrinae of the soul, ed AGP,1960.
  • Clémence Ramnoux: La filosofia griega, ed. siglo veintiuno, 1975, Madrid, ISBN 84-323-0014-4.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Empèdocles