Declinació (astronomia)

angles que forma un astre amb l'equador celeste

La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste,[1] mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0° i ±90° (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste). La declinació és una de les coordenades equatorials, junt amb l'ascensió recta, amb les quals hom pot determinar i conèixer la posició d'un astre sobre l'esfera celeste.[2][3]

Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N

Una vegada obtinguda la declinació, el valor obtingut serà la declinació aparent i, si es desitja conèixer la declinació real, és necessari tenir en compte les correccions degudes a la paral·laxi i aberració anuals, la precessió i la nutació. A més, si l'astre pertany al sistema solar, caldrà tenir en consideració el valor de la paral·laxi diürna. S'acostuma a representar amb el símbol δ.[4]

Referències Modifica

Vegeu també Modifica