Azimut
Azimut és una paraula que prové de l'àrab as-sumut (اَلسُّمُوت, "les direccions"),[1] plural de as-samt, que pròpiament significa ‘el camí’. El significat del terme té algunes particularitats segons la disciplina en la qual s'usa.
AstronomiaModifica
Azimut és l'angle que forma una direcció (per exemple, la que uneix una estrella o un objecte amb l'observador) amb una altra direcció fixa que es pren com a origen, mesurada sobre l'horitzó. Convencionalment, es mesura en el sentit de les agulles del rellotge o horari i en graus sexagesimals (en astronomia i navegació) o graus centesimals (en topografia i geodèsia). Com a origen, es pren generalment el sud (en astronomia) o el nord (en navegació, en topografia i geodèsia).
l = latitud
ð = declinació
P = angle en el pol
Zv = ((cos l*tgð)-(sin l*cos P))/sin P
CartografiaModifica
En cartografia, l'azimut es mesura des del punt cardinal nord.[2]
És l'angle d'una direcció comptat en el sentit de les agulles del rellotge a partir del nord geogràfic. L'azimut d'un punt cap a l'est és de 90 graus i cap a l'oest de 270 graus sexagesimals. El terme azimut sols s'usa quan es tracta del nord geogràfic.
Quan es comença a comptar des del nord magnètic se sol denominar rumb o azimut magnètic. En geodèsia o topografia geodèsica l'azimut serveix per a determinar l'orientació d'un sistema de triangulació.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ VVAA, 1888, p. 602.
- ↑ U. S. Army, 1993, p. 2.
BibliografiaModifica
- VVAA. A New English Dictionary (en anglès). 1, 1888.
- U. S. Army «Methods of Expressing Direction» (en anglès). Map Reading and Land Navigation. Headquarters, Dept. of the Army [Washington, D.C.], FM 21-26, 1993.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Azimut |