Coordenades equatorials
Les coordenades equatorials són un sistema de coordenades astronòmiques que permeten determinar la posició d'un cos respecte a l'equador celeste i el primer punt d'Àries. Les seves dues coordenades són l'ascensió recta i la declinació.
El Sol gràcies al moviment real de la Terra descriu una trajectòria aparent sobre l'esfera celeste anomenada, igual que el pla que la conté, eclíptica. A la línia perpendicular a aquest pla se l'anomena Eix de l'eclíptica, mentre que Obliqüitat de l'eclíptica és l'angle que forma l'eclíptica amb l'equador celeste. Actualment val 23 º 26 '.
La Línia d'equinoccis és la intersecció de l'Equador amb l'Eclíptica. La intersecció d'aquesta línia amb les esfera celeste són els punts equinoccials. Es diu punt vernal o punt Àries, al punt on es projecta el Sol en passar de l'hemisferi sud al nord.
Origen de les coordenades i unitatsModifica
Les referències fonamentals són:
- L'equinocci vernal, o Punt Àries, per l'ascensió recta.
- L'equador celeste, per a la Declinació.
L'equinocci vernal és el punt d'intersecció de l'eclíptica amb el pla equatorial celeste per on el Sol passa de Sud a Nord de l'esmentat pla en el seu moviment aparent per l'eclíptica.
L'equador celeste és el cercle que resulta de la intersecció del pla equatorial terrestre amb l'esfera celeste. Aquesta i la Terra, són concèntriques. Prolongant l'eix de rotació de la Terra tenim l'Eix del món, o eix de rotació del moviment diürn.
La línia d'equinoccis (eix x), el diàmetre equatorial perpendicular (eix y) i l'eix del món (eix z), formen el triedre on es representen les coordenades rectilínies equatorials.
A diferència de les coordenades horitzontals, que estan lligades a cada lloc d'observació en particular, és a dir són coordenades locals, les coordenades equatorials no, ja que estan referides a l'esfera celeste. Són una referència independent del punt d'observació. L'equinocci vernal i l'equador celeste no varien, s'estigui on s'estigui. Per contra, l'horitzó local i el punt Sud de les coordenades horitzontals, són diferents per a cada observador. A més les coordenades horitzontals i horàries canvien ràpidament, l'angle horari canvia 15 º per hora, per efecte de la rotació de la Terra, mentre que les coordenades equatorials, afectades per la precessió i nutació, estan pràcticament immòbils en intervals no gaire grans de temps. De tota manera, en mesures molt precises cal considerar aquests moviments per efectuar les correccions necessàries.
L'ascensió recta, abreujadament AR, i denotada per α ("alfa"), és l'angle, mesurat sobre l'equador celeste, abastat entre el Punt Àries (equinocci vernal) i el cercle horari o meridià que passa per l'objecte observat. Equival a la longitud geogràfica. El seu sentit positiu és el directe o antihorari, el mateix de la rotació terrestre vista des del pol Nord. Les seves unitats són les angulars, expressades en hores: 24 hores es corresponen a 360°, 1 hora a 15 º, etc.
En el càlcul dels fenòmens dependents de la geografia, com la posta o sortida de la lluna, l'ascensió recta es pot convertir en angle horari com un pas intermedi de l'angle horari d'un objecte celeste que es mesura en relació a la ubicació de l'observador a la Terra;. Una estrella del cel en un moment donat en el temps es diu que té un angle d'hora zero amb l'observador en un meridià. Una hora més tard sideral (aproximadament 0,997269583 hores solars), la rotació de la Terra farà que l'estrella aparegui a l'oest del meridià, i l'angle horari fa que l'estrella estigui a una hora sideral.
Cercle horari o meridià celest d'un astre és el cercle màxim que passa per l'astre i els pols celestes.
DeclinacióModifica
L'angle de latitud del sistema equatorial s'anomena declinació (DEC, per abreujar). Que és l'angle que formen l'equador celeste i l'objecte. Els objectes en l'hemisferi nord celeste tenen una declinació positiva, i els de l'hemisferi sud celeste tenen una declinació negativa. Per exemple, el pol nord celeste té una declinació de 90 °. La declinació es denota amb δ ("delta"). Equival a la latitud geogràfica.