Discussió:Violència feixista al País Valencià

Darrer comentari: fa 13 anys per Coentor sobre el tema Escissió

No crec que per certes referències que hagen, el terme violència blavera siga res precís. Primerament que el terme no és ni correcte, i segon que tampoc seria molt intel·ligent hodiern dir violència quatribarra, rojigualda, creuablava en compte de violència catalanista, espanyolista, portoguera. --Supernova3 (disc.) 13:36, 19 juny 2010 (CEST)Respon

El que està clar és que bona part d'aquests atacs tenen aquest component polític blaver. Que no tots els blavers són violents ja se sobreentén, estam xerrant de la violència que té aquesta intencionalitat política. Pau Cabot · Discussió 13:55, 19 juny 2010 (CEST)Respon
Ja, però el vici de terminologia que utilitzeu i certa subcultura no se correspon amb la realitat. Clar que la violència té un carés polític, de tall nacionalista. Però el signe d'esta violència ve directament de l'espanyolisme polític (nacionalisme polític espanyol) no, vulgarment parlant, de cap entitat política defensora de la Reial Senyera o d'altres símbols valencians ni res paregut. Espere que ho entengues, no m'agradaria parlar amb noms propis per intentar argumentar. La meua posició és que hauríem de llevar eixes referències o terminologia.--Supernova3 (disc.) 14:44, 19 juny 2010 (CEST)Respon
No entenc gaire el que dius. Com pots llegir a l'article, hi ha moltes accions que es relacionen amb un grupuscle blaver (i per tant, nacionalista espanyol) com és el GAV. Pau Cabot · Discussió 15:07, 19 juny 2010 (CEST)Respon
Entenc el punt de vista de Supernova. El Quid de la qüestió és que el GAV és una important organització blavera però, alhora, esta fortament relacionada amb aquestos fets. La Ultradreta a València és anticatalanista, i molts dels seus objectius són nacionalistes, objectiu tradicional dels atacs blavers. No tots els blavers són d'ultradreta, però malauradament hi ha una forta relació entre violència blavera i violència d'ultradreta. Jo propose reelaborar l'entrada de l'article explicant aquestes relacions, però mostrant, a la vegada, les diferències. --Coentor (disc.) 13:11, 20 juny 2010 (CEST)Respon
Ni blavera ni res. És anticatalanista (o antivalencianista) i feixista, eixa de l'exemple. Voler definir-la d'alguna manera més abstracta és problema del que ho fa, però no és enciclòpedic. Com l'article del blaverisme tampoc ho és. Açò també és com si continuarem dient-li lerrouxistes als moviments polítics espanyols en Catalunya i volguérem justificar-lo basant-nos en webs de documentació dubtosa i informació tendenciosa. Com això del secessionisme lingüístic al nostre país, això només pot traure-li una riallada a alguns, és propi de gent que viu en el seu paral·lel. Que en un país de més de dos parells de milions de persones, quatre persones exactes vulguen posar-se a parlar udmurt i en una enciclòpedia dita de rigor li dediquen un article, no té paraules--Supernova3 (disc.) 13:40, 20 juny 2010 (CEST)Respon
El terme blaver ha estat referenciat a diccionaris (no de cap organisme oficial, però) i és comunament acceptat com a definitori del secessionisme lingüístic valencià. Ha estat emprat en multitud de treballs especialitzats. L'ús d'eixe terme no és arbitrari.--Coentor (disc.) 14:16, 20 juny 2010 (CEST)Respon
No és arbitrari, és natural--Supernova3 (disc.) 04:19, 21 juny 2010 (CEST)Respon


En qualsevol cas, el problema és delimitar què és blaverisme. El blaverisme no és la defensa de la senyera coronada amb blau valenciana (que jo mateix sóc partidari del seu ús) ni tampoc és l'espanyolisme valencià (tot i que hi han fortes relacions), el blaverisme seria simplement, el moviment que està en contra de la unitat de la llengua valenciano-catalana. El blaverisme és el moviment que propugna la secessió lingüística. La qüestió és que

1- Un "blaver", una persona que recolza la separació de les llengües no és, per se, un militant d'ultradreta, i per tant, estaria en un moviments diferent a l'analitzat en aquest article. 2- Gran part de les víctimes del terrorisme d'ultradreta a València són gent partidària de la unitat de la llengua. Si entenem que les víctimes de la violència blavera són els partidaris de la unitat lingüística, i les principals víctimes de la violència ultra-dretana són individus i col·lectius que són atacats pels seus plantejaments lingüístics o polítics obertament contraposats al blaverisme, hi trobem una forta relació en ambdós moviments.

Per exemple: la bomba al filòleg Sanchis Guarner, els atacs a ERPV o el BNV, les bombes a Joan Fuster... són atacs de la ultradreta a gent d'esquerres, atacs dels blavers a partidaris del valencianisme polític i la unitat de la llengua, ambdues coses o cap d'elles? --Coentor (disc.) 13:20, 20 juny 2010 (CEST)Respon

Escissió modifica

Per tal de mirar de fer l'article més neutral, he separat la llista d'actes en un article independent: Llista d'actes violents de caire feixista al País Valencià. Per mi, la feina que queda ara és:

En la meua opinió (el criteri que jo estic utilitzant per afegir fets, vaja) els atacs que s'afegisquen a la llista han de complir almenys:
1- Ser un acte realitzat per motius ideològics per una organització violenta de dreta
2- Ser actes violents realitzats contra els col·lectius víctima habitual de la violència feixista al PV (nacionalistes i partidaris de la unitat de la llengua, sindicalistes i militants en organitzacions d'esquerres, activistes i membres dels col·lectius d'homosexuals, transexuals i bisexuals, immigrants i persones de raça no-blanca -vulga dir això el que vulga dir-)
3- Actes (aparentment o no justificats) on l'agressor tinga una clara vinculació amb l'extrema dreta, agafant com a criteri d'autoritat les investigacions policials.
--Coentor (disc.) 19:37, 21 juny 2010 (CEST)Respon
Em referia a la gravetat dels fets. Un insult aïllat com tonto valencià al pati d'un institut basta o la cosa ha de ser més greu? Seriosament, on posam el límit? Pau Cabot · Discussió 19:56, 21 juny 2010 (CEST)Respon
Actes delictius. Intimidacions, atacs contra la propietat privada, agressions, assassinats. A mi fa 2 nou d'octubre em van tirar un ou des de dalt d'un edifici, i no se m'ocorre posar-ho com a "Violència feixista". Però els atacs contra seus socials, punyalades, bombes i agressions físiques cal posar-les. --Coentor (disc.) 20:31, 21 juny 2010 (CEST)Respon
Més o manco d'acord. Què és un atac a una seu social? Una pintada ja ho és? I una agressió? Què consideram una agressió? Un insult és una agressió? I una empenta? Pau Cabot · Discussió 15:52, 22 juny 2010 (CEST)Respon
Jo entenc que un atac feixista a una seu social és una agressió contra l'immoble (pot ser una pintada) on hi haja clar un mòbil ideològic. Atacs amb pedres contra vidres amb missatges amenaçadors (casos de la llibreria de la UV) o on, sense haver-hi trencament de vidres, hi hagen pintades amenaçadores i insultants. Que un incívic et trenque una finestra aleatòriament no és un atac feixista, que en una onada d'atacs contra seus de partits polítics i associacions culturals et trenquen un vidre sí ho és.
Sobre insults i espentes... uf! n'hi ha hagut, el GAV és especialista en rebentar actes enviant a 50 ties maries a la porta a cridar. Però jo pense que per agressió feixista cal alguna cosa més:
a) que la concentració impedisca que l'acte es puga realitzar.
b) que algú de la concentració faça un acte violent de major grau que la espenta i l'insult (ex. tirar una pedrada al cap d'algú altre, un cas referenciat)
c) casos semblants al dels diputats d'ERC, qui estagueren 3 hores sense poder eixir de la seu on realitzaven un acte perquè una multitud (bé, una cinquantena d'assistents) els cridava des de fora, amenaçava, i tirava pedres contra l'edifici.
Que a algú pel carrer li insulten o espenten no crec que siga un cas rellevant per a l'article, excepte si es tracta d'atacs més contundents (com els del 24 d'abril de 2010).--Coentor (disc.) 18:59, 22 juny 2010 (CEST)Respon

Hola, m'agradaria suggerir alguna correcció en alguna data imprecisa i afegir-hi algun cas més, especialment als anys 70. He intentat afegir una referència però no ha estat acceptada, no sé perquè. Recomano que hi doneu un cop d'ull. És: Revista l'Espill, nº38 (pàgs. 155-166) SANTI CORTÉS: El llibre, perillós enemic. Atemptats contra la llibreria Tres i Quatre (1970-2007) http://www.uv.es/lespill/pdf/lespill-38.pdf

Salut!

Torna a la pàgina "Violència feixista al País Valencià".