Distanciament físic de seguretat

El distanciament social (o distanciació social), o més adequadament distanciament (físic) de seguretat[1] o (senzillament) distanciament físic,[1][2] el terme de és un tipus de mesures no mèdiques, amb motiu de frenar la propagació d'una malaltia contagiosa en una població. L'objectiu de la distància social és reduir els contactes entre persones infectades i no infectades, minimitzar la transmissió de la infecció i finalment la mortalitat d'aquesta infecció.[3] Una acció similar és la quarantena, però aquesta normalment només afecta un grup menor i no un grup llarg o tota una població.

Presentació gráfica dels efectes de la distanciació per a una epidèmia.
Manteniment de distància entre les persones en una cua de compres, durant la pandèmia de COVID-19.
Dues personens amb lepra se'ls nega l'entrada a la ciutat. Xilografia de Vincent de Beauvais, segle xiv.
Lazzaretto di Ancona és un batiment al port d''Ancona a Itàlia. Fou construït en una illa artificial, per l'ús com llatzeret per quarantena.

FuncióModifica

El distanciament físic de seguretat és més eficaç quan una infecció pot propagar a través de gotetes en suspensió aèria (tos o esternut) o via contactes físiques directes. Aquesta eficàcia també incluïa situacions amb infeccions a través de contacte indirecte (tocant un superfície afectat) o via l'aire (si els organismes de contaminació poden viure per un temps estret).[4]

Mesures de distanciament físic poden ser menys eficaç quan la infecció es propaga principalment a través d'aliments o vectors (com mosquits o altres insectes).[5]

Mesures coordenades de distanciament físic pot frenar o retardar els efectes d'una epidèmia o pandèmia. Podria ser favorable en una situació quan una epidèmia amenaça d'ocupar tots els recursos assistencials. D'altra banda, els efectes econòmics i socials poden créixer, quan una gran quantitat d'empreses i activitats dins d'una societat es tanquen.[6]

HistòriaModifica

Una de les referències més antigues de distanciament físic data del segle vii aC i s'esmenta al Levític de la Bíblia. Es diu: «Mentre li duri el mal, serà ritualment impur. Com a impur, viurà aïllat fora del campament.»[7]

Colònies de lepra i llatzerets són fenòmens relacionats. Es van establir com una eina per frenar la propagació de lepra i altres maltalties contagioses,[8] fins que la infecció és més coneguda i fins que s'estableixen millors tractaments.

Després del segle xx, el distanciament físic s'ha utilitzat com una eina en relació de maltaties graus, epidèmies i pandèmies. Un exemple recent és la Pandèmia per coronavirus de 2019-2020,[6] on s'ha introduït restriccions a les concentracions de persones,[9] s'han tancat escoles[6] i fàbriques,[10] cancel·lat o ajornat una gran quantitat d'esdeveniments esportius,[11] i declarat grans ciutats[12] i països en quarantena.[13]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «| TERMCAT». [Consulta: 24 desembre 2020].
  2. «Social distancing is out, physical distancing is in — here’s how to do it» (en anglès americà). [Consulta: 24 desembre 2020].
  3. Johnson, Carolyn Y. «Social distancing could buy U.S. valuable time against coronavirus» (en anglès), 10-03-2020. [Consulta: 16 març 2020].
  4. "Information about Social Distancing," Santa Clara Public Health Department. umn.edu. Consulta el 16 març 2020. (anglès)
  5. "Interim Pre-Pandemic Planning Guidance: Community Strategy for Pandemic Influenza Mitigation in the United States—Early, Targeted, Layered Use of Nonpharmaceutical Interventions," CDC, Feb 2007. Consulta 16 de març 2020. (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 Frans, Emma «Drastiska åtgärder kan ha negativa effekter på samhället» (en suec). Svenska Dagbladet, 13-03-2020. ISSN: 1101-2412.
  7. Levític 13, Bíblia Catalana, Traducció Interconfesional (BCI) | The Bible App. 
  8. Charles Léon Souvay, "Leprosy," Catholic Encyclopedia (1913), Volume 9. (anglès)
  9. «Noves mesures i restriccions pel coronavirus». Generalitat de Catalunya, 14-03-2020. [Consulta: 16 març 2020].
  10. «Coronavirus: Seat parará su planta de Barcelona y Nissan anuncia un expediente temporal de empleo por el coronavirus» (en castellà). RTVE, 13-03-2020. [Consulta: 16 març 2020].
  11. «Här är sportevenemangen som påverkas av coronaviruset» (en suec). svt.se, 12-03-2020. [Consulta: 16 març 2020].
  12. Djurberg, Björn «Wuhan lättar på karantän» (en suec). Sveriges Radio.
  13. SvD «Hela Italien satt i karantän: ”Vi måste göra det nu”» (en suec). Svenska Dagbladet, 09-03-2020. ISSN: 1101-2412.

Vegeu tambéModifica