Districte d'Hardoi
El districte d'Hardoi és una divisió administrativa d'Uttar Pradesh, Índia, amb capital a la ciutat d'Hardoi. Forma part de la divisió de Lucknow. La seva població (2001) era de 3.398.306 habitants; el 1901 la població era d'1.092.834 habitants i aleshores la ciutat principal era Shahabad amb vint mil habitants (Hardoi en tenia 12.000). La superfície és de 5.947 km².
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| País | Índia | ||||
| Estat federat | Uttar Pradesh | ||||
| Divisió | divisió de Lucknow  | ||||
| Capital | Hardoi | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 4.092.845 (2011) (683,74 hab./km²) | ||||
| Llars | 730.442 (2011) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 5.986 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 1856 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | hardoi.nic.in | ||||
Administració modifica
Està dividit en cinc tehsils:
- Hardoi
- Shahabad
- Sawayajpur
- Bilgram
- Sandila
I 19 blocs de desenvolupament, 191 nyay panchayat, 1101 gram sabha i 1.983 pobles (1883 habitats). Dins el districte hi ha set nagar palika parishads i sis nagar panchayats (formes de municipalitats).
Els blcos són: Sursa, Ahirori, Bawan, Hariyawan, Tandiyawa, Sandila, Behendar, Bharawan, Kothawan, Kachauna, Bilgram, Madhoganj, Mallawan, Sandi, Harpalpur, Shahabad, Bharkhani, Tonderpur i Pihani.
Geografia modifica
El riu principal és el Ramganga, afluent del Ganges, que forma el seu límit oriental; el centre del districte està regat pel canal d'Harodi una branca del canal Sarda. Les seves terres són planes
Història modifica
Segons les legendes populars el país estava habitat pels thateres quan hi van arribar els rajputs i després els primers musulmans.
El shaikhs diuen que van conquerir Bilgram el 1013. L'ocupació musulmana permanent es va iniciar el 1017; Mahmud de Gazni hauria assolat la zona el 1019 després de la caiguda de Kanauj i Sayyid Salar Masud el seu nebot hi va combatre uns anys després; Gopamau fou la primera conquesta de Sayyid Sallar a l'Oudh; Bawan fou ocupada per Sallar el 1028; Pali fou poblada per un pande braman, un risaldar i un shaykh; Isauli al Bangar fou també una conquesta de Salar però Sandi i Sandila foren ocupats molt de temps després; la darrera era capoital del regne de Pasi que s'estenia per les dues ribes del Gumti i Sai i la capital inicial que qual fou Dhaurahra i Mitauli; encara modernament els pasis van conservar molta influència a la zona. Però el domini musulmà no es va iniciar fins Shams ad-Din Iltutmish al-Kutbi ibn Yalam Khan (1210/1211-1236) quan tot el districte fou conquerit. Els khalji van reunir forces a Hardoi contra els mogols i van establir el seu quater a Bilgram.
Al segle XV Hardoi va passar al sultanat de Jaunpur i fou escenari de lluites sagnants durant els següents 150 anys. Aquí la dinastia shàrkida de Jaunpur va reunir les seves forces i va desafiar als lodis de Delhi. Després de la seva derrota al Panipat el 1526 davant Baber, els nobles afganesos van conservar Kanauj i el territori al nord-est del Ganges. Baber i el seu Humayun van expulsar els afganesos per un temps, per a després de la derrota de Humayun a Chausa el 1539 el seu propi germà es va girar contra ell i es va apoderar de Bilgram i el 1540 Sher Shah va avançar pel districte i va acampar a l'altre costat de Kanauj que estava en mans d'Humayun. Aquest va travessar el riu però fou derrotat i la derota va comportar la caiguda temporal de l'imperi mogol.
Més tard els afganesos foren derrotats per Akbar el Gran que va incloure el territori als sirkars de Khairabad i Lucknow; la seva histporia durant el domini mogol és poc coneguda. Akbar va establir colònies musulmanes a Gopamau i Shah Jahan a Shahibad i Sandi. Famílies musulmanes van governar algunes regions com Bilgram (la família al·lega haver tingut autoritat sobre les parganes de Bawan, Sandi i Hardoi encara que es creui que de fet això es va produir per compres en un temps força llarg i més recent), o Sandila; els rajputs formaven els clans dels ahbans (realment chawars) que al·legaven haver conquerit Gopamau als thatheres vers l'any 100, els sombasis establerts s Sandi vers el 1400 (abans a Kumhrawan) i que finalment fou expulsat pels musulmans cap a Sivajipur, i els gaurs, el clan més poderós que dominava la part central que haurien conquerit als thatheres el 1118; clans menors erens els nikumbhs vinguts d'Alwar vers 1450, els katiars vinguts de Farrukhabad vers 1550 i els bais de Gundwa establerts a Baiswara. Sota aquests governs natius fou un territori turbulent. Estava dividit en les chaklas de Sandila, Sandi, Pah i Tandiaon.
Al segle XVIII va formar part del territori del nawab (nabab) d'Oudh i va formar la zona de frontera amb els rohilles. Des del 1773 una brigada de tropes britàniques es va estacionar prop de Bilgram fins que fou transferida a Cawnpore; llavors Hardoi va esdevenir una de les regions més fora de la llei de tot l'Oudh i Sleeman informava el 1849 que els talukdars locals desafiaven obertament als oficials del nawab. La chakla de Tandiaon incloïa el territori salvatge de Bangar a l'est i al llarg del Sai on s'havien refugiat els basis, els ancestrals senyors, que mantenien una guerra de guerrilles contra tota autoritat, sovint ajudats per veïns rajputs, i tenien seu a Ahrori prop de Gopamau.
Oudh fou annexionat pels britànics per la declaració de lord Dalhousie de febrer del 1856 i es va crear un districte que tenia per capital Mallanwan; fins després del 1858 no es va poder imposar una administració regular degut a la rebel·lió general del 1857-1858. Una columna de 400 sipais enviats a la zona des de Lucknow a meitat del 1857 es van unir a la rebel·lió (juny de 1857) quan van arribar al Ganges; també les tropes de Mallanwan es van revoltar i es van apoderar del tresor, però els oficials britànics van poder fugir a temps cap a Lucknow. Tots els talukdars excepte el raja de Katiyari es van unir a la revolta i van enviar forces contra Lucknow; l'abril de 1858 el general Walpole va avançar cap a la zona i després de dues batalles va poder dominar la situació però sense poder acabar amb els rebels fins a final de l'any. La capital del districte fou llavors tralladada a Hardoi. El 1901 el districte estava format per 10 ciutats i 1888 pobles. La seva població era:
Administrativament estava dividit en quatre tehsils:
- Hardoi
- Shahahad
- Bilgram
- Sandila
El tehsil d'Hardoi tenia 1644 km² i una població el 1901 de 306.071 habitants amb 470 pobles i dues ciutats (Hardoi i Gopamau); estava format per les parganes de Bangar, Gopamau, Sara, Bawan i Barwan. El riu Gumti el limitava a l'est i era creuat pel Sai, arribant a l'oest fins al Garra
Al districte hi ha restes budistes i hinduistes a diversos llocs. Les restes musulmanes principals estan a Biloram, Mallanwan, Pihani i Sandi.
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
- Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India. Londres: Trübner & co., 1885.
- Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. , Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India. Oxford: Clarendon Press, 1908.