Obre el menú principal

Districte de Sitapur

El districte de Sitapur (hindi सीतापुर जिला) és un dels districtes d'Uttar Pradesh a l'Índia, dins la divisió de Lucknow. La capital és Sitapur. La superfície és de 5.743 km² i la població de 3.619.661 (cens del 2001).

Infotaula de geografia políticaDistricte de Sitapur

Localització
India Uttar Pradesh districts 2012 Sitapur.svg
 27° 30′ 00″ N, 80° 55′ 00″ E / 27.5°N,80.916666666667°E / 27.5; 80.916666666667
PaísÍndia
Estat federatUttar Pradesh
Divisiódivisió de Lucknow

Capital Sitapur
Població
Total 4.483.992 (2011)
• Densitat 780,78 hab/km²
Llar 801.764 (2011)
Geografia
Superfície 5.743 km²
Limita amb
Identificador descriptiu
Fus horari
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

AdministracióModifica

Està dividit en sis tehsils

  • Sitapur
  • Biswan
  • Mishrikh
  • Laharpur
  • Mahmoodabad
  • Sidhauli

I 19 blocks

Pisawan Maholi Mishrith Macheretha Gondalamau Ailiya Hargaon Parsendi Khairabad Laharpur Behta Reusa Sakaran Biswan Kasmanda Sidhauli Pahla Mehmoodabad Rampur Mathura

HistòriaModifica

Les llegendes connecten diversos llocs amb relats del Mahabharata i el Ramayana. Al començament del segle XI hi hauria operat el ghazi Sayyid Salar Masud; els rajputs van prendre peu progressivament a la zona. Quan els rajputs van arribar dominaven el país els pasis que foren eliminats o expulsats. Sota els primers sultans de Delhi el territori formava part del govern de Bahraich però en realitat el governador hi exercia poca o cap autoritat. Al segle XV va passar al sultanat de Jaunpur. Vers el 1527 Humayun va ocupar Khairabad, aleshores la capital de la comarca però no fou fins a la pujada al tron d'Akbar el Gran que el domini mongol es va establir expulsant als afganesos. Va formar part de quatre sarkars: Khairabad, Bahraich, Oudh i Lucknow, tots situats a la suba d'Oudh. Khairabad fou tinguda per un temps pels rebels de l'Oudh el 1567, però després, en la resta del domini mogol, i més tard amb els nawabs d'Oudh no fou teatre de fets rellevants. Al començament del segle XIX estava governat per Hakim Mahdi Ah Khan, el misnistre de Nasir al-Din Haidar. Fou annexionat amb l'Oudh el 1856 i la ciutat de Sitpaur fou escollida com seu del govern d'un dels districtes i la de Mallanpur d'un altra (entre el Chauka i el Gogra).

El 1857 tres regiments d'infanteria i un de policia militar foren aquarterats al cantonment; el 3 de juny es van amotinar i van disparar als oficials molts dels quals van morir i també funcionaris civils i esposes i fills quan fugien; molts dels fugitius no obstant van poder arribar a Lucknow mentre altres van quedar protegits per zamindars lleials. El 13 d'abril de 1858 Sir Hope Grant va derrotar als rebels prop de Biswan i abans de final d'any l'orde havia estat restablert i el domini totalment controlat pels britànics. El districte es va reorganitzar i el districte de Mallanpur fou suprimit.

El districte britànic tenia una superfície de 5.828 km². Els rius principals eren el Gumti i el Karaulia o Gogra, que formaven els límits occidental i oriental; altres rius eren el Kathna, el Sarayan (amb els tributaris Beta i Gond), afluents del Gumti, i el Chauka, branca del Sarda. Inicialment va formar part de la divisió de Sitapur per el 1901 fou traslladada a la de Lucknow.

Al final del segle el districte tenia 9 ciutats (la principal la municipalitat de Sitapur que era la capital, seguida de Khairabad, segona ciutat i l'altra municipalitat del districte) i 2.302 pobles. La població era:

Administrativament estava dividit en quatre tehsils:

  • Sitapur
  • Biswan
  • Sidhauli
  • Misrikh

El 85% de la població era hindú i el 15% musulmans. La llengua comuna era el awadhi. Les castes principals eren els chamars, pasis, bramans, ahirs, kurmis, lodhas, muraos i rajputs. El 75% de la població vivia de l'agricultura.

El tahsil de Sitapur estava format per les parganes de Pirnagar, Khairabad, Ramkot, Sitapur, Laharpur i Hargam, amb una superfície de 1.476 km² i una població de 311.264 el 1901 amb 608 pobles. Les ciutats principals eren Sitapur (22.557 habitants el 1901), Khairabad i Laharpur.

ArqueologiaModifica

  • Taula de coure de Gobind Chand de Kanauj descoberta el 1855
  • Edificis musulmans de Biswan i Khairabad
  • Nimkhar, lloc de pelegrinatge.

Enllaços externsModifica