Ramayana

poesia èpica hindú

El Ramayana és el text sagrat de l'hinduisme i una de les fites de la literatura oriental.[1] És una epopeia que narra en 24000 versos les aventures de Rama per vèncer el seu rival Ravana i estar junt amb la seva esposa Sita. Es creu que l'origen de l'obra data del segle iii aC. La versió més coneguda és la del poeta Valmiki.

Infotaula de llibreRamayana
(sa) रामायण
Rama's Court, Folio from a Ramayana (Adventures of Rama) LACMA AC1999.127.36.jpg
Tipusepopeia nacional
Fitxa
AutorValmiki (en) Tradueix
Llenguasànscrit
EdicióLe Râmâyana de Valmiki (en) Tradueix i Le Râmâyana (en) Tradueix
Dades i xifres
Gènerepoema èpic
Personatges
Sèrie
Part deItihasa
Modifica les dades a Wikidata
Escena del Ramayana: Rama parlamentant amb el rei mico

EstructuraModifica

La versió de Valmiki s'estructura en 7 volums:

  • Bala Kanda: naixement de Rama, primers prodigis i casament amb Sita després de superar la prova d'alçar un pesat arc màgic. (76 cants)
  • Ayodhya Kanda: desterrament de l'heroi per una promesa del seu pare a una esposa.
  • Aranya Kanda: llibre del bosc, on es narra la feliç vida de Rama, el seu germà i Sita. Ravana, un rakshasa (dimoni), rapta Sita amb un truc.
  • Kishkindya Kanda: Rama comença la recerca de la seva esposa. Ravana no pot obligar Sita a ser la seva esposa.
  • Sundara Kanda: Rama s'alia amb el rei dels micos, Hanuman, per buscar Sita.
  • Yuddha Kanda: Guerra entre Rama i Ravana i els aliats respectius.
  • Uttara Kanda: Després de la victòria, Rama recupera el seu regne, pas de Rama i Sita a l'altre món.

ArgumentModifica

El rei Dasharatha no podia tenir fills amb cap de les seves tres esposes i per això va demanar ajuda a la divinitat. Se celebra una assemblea divina, però apareix el problema més urgent que tenen entre mans: el dimoni Ravana està destruint part de la terra i té un do pel qual cap déu, dimoni o bèstia el pot vèncer. Llavors Vixnu afirma que Ravana no està protegit de l'home i per això decideix encarnar-se en un, en el nadó d'una de les esposes de Dasharatha. Les altres dues també conceben, una a Bharata i l'altra una parella de bessons. Des de la infància, els petits són educats per a combatre i ser savis. Mentrestant un rei veí ha trobat una nena, Sita, a qui adopta. Afirma que només es casarà amb ell qui pugui tensar l'arc que ha heretat dels déus. Rama ho aconsegueix i es casa amb Sita. Igualment els seus germans prenen esposes del nou regne.

Passen els anys i arriba el moment de coronar Rama, el preferit del rei i de l'assemblea. Però la mare de Bharata recorda una promesa que li deu el seu marit i reclama que Rama sigui exiliat durant catorze anys, període durant el qual regnarà el seu fill. El vell rei no vol accedir però no pot faltar a la paraula donada i el mateix Rama accepta el seu destí i parteix de casa amb la seva esposa i el seu germà Lakshman.

El trio es refugia en un bosc. Allà Rama predica les virtuts que ha de seguir tota persona. Mentre estan al bosc Ravana apareix per atacar els seus moradors. Fa que aparegui un bell cérvol i quan Sita el segueix, la segresta. En veure la seva bellesa, li proposa que es casi amb ell i serà una dona poderosa però Sita el rebutja i és empresonada. Rama i Lakshman comencen la seva cerca, sense saber on està la llar de Ravana. Pel camí arriben al país de Hanuman, l'heroi mico. A canvi de certes missions, accedeix a enviar patrulles fins trobar Sita, i així descobreixen que es troba a Lanka.

Hanuman s'ofereix per al seu rescat, ja que pot augmentar de mida i així córrer més ràpid. Ataca Lanka i insita, sense èxit, Ravana a alliberar Sita. Rama i Lakshman viatgen enmig de diverses aventures fins arribar a Lanka. Allà Lakshman és ferit greument pels dimonis i Rama queda sol. Repta Ravana a un llarg i dur combat singular on acaba vencent. Sita corre a reunir-se amb el seu marit, però ell no vol acollir-la perquè dubta de la seva fidelitat. Llavors Sita demana ajuda als déus i es llança al foc, d'on és miraculosament rescatada. Aleshores Rama es convenç que és innocent i l'abraça.

Tots dos esperen que passi el temps de l'exili i tornen a casa per reclamar el tron. El poble no està convençut de la puresa de Sita malgrat el test del foc i els rumors fan que el regnat de Rama no sigui feliç. Finalment ella no pot suportar la pressió i demana que la terra se l'empassi. Tothom s'adona aleshores del caràcter diví i de la veritat i ja no dubten de la parella. Rama, però, ja és vell i decideix abandonar el món terrenal.

AnàlisiModifica

Els ensenyaments religiosos es transmeten a través de les aventures dels herois. La vida no té sentit malgrat l'hedonisme imperant. Rama posseeix les 16 virtuts de l'hinduisme, fet que li permet superar els dilemes morals i els perills de la seva vida. Encarna l'avatar del déu Vixnu. En la versió de Valmiki, ell mateix s'inclou com a personatge que transcriu la història de Rama, ja que l'ha sentids quan ha preguntat si existia un home plenament virtuós.

Diferents versions del Ramayana donen més paper a altres personatges, com la versió indonèsia, ja que Rama es declara sempre "només un home" i no una divinitat.

Adaptacions al cinemaModifica

S'ha adaptat al cinema diverses vegades i en altres mitjans:[2]

  • La sèrie televisiva Siya Ke Ram
  • La pel·lícula Ravaan, del 2010, dirigida per Mani Ratnam: adaptada a una història d'un gàngster, Ravana, que segresta a Sita.
  • La pel·lícula d'animació Sita Sings the Blues, escrita, animada i dirigida per Nina Paley, on la història es narra de manera paral·lela a un punt de vista contemporani. Fou controvertida a l'Índia.
  • La pel·lícula musical Opera Jawa, del 2007, situa la història en un ambient contemporani.
  • La sèrie de còmics Ravanayan.
  • La novel·la gràfica Simian, de Vikram Balagopal, on s'adapta el Ramayana junt al Mahabharata.

ReferènciesModifica

  1. Rodríguez Santidrián, Pedro. «Ramayana». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 360. ISBN 84-7838-400-6. 
  2. Maneck, Ankita. «On Dusshera, here are the many faces of Ravana in films and comic books». Firstpost, 11-10-2016. [Consulta: 28 octubre 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramayana