Viquipèdia

Organització territorial de l'Iran

(S'ha redirigit des de: Divisió administrativa d'Iran)

La divisió administrativa de l'Iran consisteix en 31 províncies (en persa: استان, ostān, i en plural استان‌ها ostānhā). La capital provincial (markaz) sol ser la ciutat més gran de la província. L'autoritat provincial és exercida per un governador general (ostāndār),[1] nomenat pel ministre de l'Interior amb el vistiplau del govern de l'Iran.

Història moderna modifica

 
Les províncies de Pèrsia el 1814 incloïen Afganistan i part de Pakistan i d'Iraq.
 
Iran el 1934.

Segons l'Encyclopædia Britannica,[2] el 1908 Pèrsia es dividia en 26 províncies i 9 dependències:

  • Províncies: 1. Arabistan i Bakhtiari, 2. Astarabad i Gurgan, 3. Azerbaijan, 4. Fars, 5. Gerrus, 6. Gilan i Talish, 7. Hamada[n], 8. Irak, Gulpaigan, Khunsar, [Kezzaz, Ferakan i Tusirkhan], 9. Isfahan, 10. Kashan, 11. Kazvin, 12. Kerman i Balutxistan, 13. Kermanshah, 14. Kamseh, 15. Khar, 16. Khorasan, 17. Kum, 18. Kurdistan, 19. Luristan i Burujird, 20. Mazandaran, 21. Nehavend, Malayir i Kamereh, 22. Savah, 23. Samnan i Damghan, 24. Shahrud i Bostam, 25. Teheran, 26. Zerend i Bagdadi Shahsevens.
  • Dependències: 1. Asadabad, 2. Demavend, 3. Firuzkuh, 4. Josehekan, 5. Kangaver, 6. Natanz, 7. [], 8. Tarom Ulia, 9. Kharakan.

Fins al 1950, Iran es dividia en 12 províncies: Ardalan, Azerbaijan, Balutxistan, Fars, Gilan, Araq-e Ajam, Khorasan, Khuzestan, Kerman, Larestan, Lorestan i Mazandaran.[3]

El 1950, Iran fou reorganitzat en 10 províncies subdividides en governacions: Gilan, Mazandaran, Azerbaijan Oriental, Azerbaijan Occidental, Kermanshah, Khuzestan, Fars, Kerman, Khorasan i Isfahan.[3]

Entre el 1960 i el 1981, les governacions van anar sent elevades d'una en una a l'estatus provincial. Des d'aleshores, s'han creat diverses províncies noves. Els casos més recents foren el 2004, amb la divisió de l'antiga província de Khorasan en tres,[4] i el 2010, que es va segregar la nova província d'Alborz de la de Teheran.

Províncies actuals modifica

 
Divisió administrativa actual de l'Iran.

L'Iran està dividit en trenta-una províncies (ostan), cada una sota la responsabilitat d'un governador (استاندار, ostāndār). Les províncies se subdivideixen en comtats (xahrestan), i aquests en districtes (bakhsh) i subdistrictes (dehestān).

Informació sobre les províncies modifica

  •  
    Diagrama de població per províncies.[5]
  •  
    Diagrama de contribució al PIB per províncies.

Llista de províncies modifica

Article principal: Províncies de l'Iran
Província Capital Superfície Densitat
(hab./km²) 		Shahrestans (comtats) Notes Mapa
Alborz Karaj 5.833 km² 2.412.568 410 hab./km² 4 Fins al 2010, Alborz formava part de la província de Tehran.  
Ardabil Ardabil 17.800 km² 1.257.624 70,7 hab./km² 9 Fins al 1993, Ardabil formava part de l'Azerbaidjan Oriental.[6]  
Azerbaidjan Oriental Tabriz 45.650 km² 3.620.183 76,7 hab./km² 19  
Azerbaidjan Occidental Urmia 37.437 km² 2.949.426 78,8 hab./km² 14 Sota la dinastia Pahlavi, Urmia s'anomenava Rezaiyeh.[7]  
Buixehr Buixehr 22.743 km² 1.032.949 45 hab./km² 9 Originalment, era part de la província de Fars. Fins al 1977, aquesta província s'anomenava Khalij-e Fars (Golf Pèrsic).[3]  
Chahar Mahall i Bakhtiari Xahrekord 16.332 km² 857.910 53 hab./km² 6 Fins al 1973, formava part de la província d'Isfahan.[8]  
Fars Xiraz 122.608 km² 4.385.869 35,8 hab./km² 23  
Gilan Rasht 14.042 km² 2.410.523 171,7 hab./km² 16  
Golestan Gorgan 20.195 km² 1.637.063 81,1 hab./km² 11 El 1997, els shahrestans d'Aliabad, Gonbad-e-kavus, Gorgan, Kordkuy, Minudasht i Torkaman foren segregats de la província de Mazandaran per constituir la de Golestan. La ciutat de Gorgan es va dir Esteraba o Astarabad fins al 1937.[3]  
Hamadan Hamadan 19.368 km² 1.790.770 91 hab./km² 8 Abans formava part de la província de Kermanxah.[3]  
Hormozgan Bandar Abbas 70.669 km² 1.410.667 18,6 hab./km² 11 Abans formava part de la província de Kerman.[3] Fins al 1977, la província s'anomenava Banader va Jazayer-e Bahr-e Oman (Ports i Illes del Mar d'Oman).[3]  
Ilam Ilam 20.133 km² 545.093 27,1 hab./km² 7 Abans formava part de la província de Kermanshah.[3]  
Isfahan Isfahan 107.029 km² 4.590.595 41,6 hab./km² 21 El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Isfahan, Semnan i Zanjan.[3]  
Kerman Kerman 180.836 km² 2.660.927 13,5 hab./km² 14  
Kermanxah Kermanxah 24.998 km² 1.938.060 77,5 hab./km² 13 Del 1950 al 1979, tant la ciutat com la província de Kermanxah s'anomenaven Kermanxahan, i entre el 1979 i el 1995, Bakhtaran.[3]  
Khorasan Septentrional Budjnurd 28.434 km² 820.918 27,7 hab./km² 6 El 2004, Khorasan fou dividit en tres províncies: Khorasan Septentrional, Khorasan Razavi i Khorasan Meridional.[4]  
Razavi Khorasan Mashad 144.681 km² 5.620.770 36 hab./km² 19 El 2004, Khorasan fou dividit en tres províncies: Khorasan Septentrional, Khorasan Razavi i Khorasan Meridional.[4]  
Khorasan Sud Birjand 69.555 km² 640.218 7,3 hab./km² 8 El 2004, Khorasan fou dividit en tres províncies: Khorasan Septentrional, Khorasan Razavi i Khorasan Meridional.[4]  
Khuzestan Ahvaz 64.055 km² 4.345.607 67,8 hab./km² 18  
Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad Yasuj 15.504 km² 695.099 44,8 hab./km² 5 Abans formava part de la província de Khuzestan. Fins al 1990, la província s'anomenava Bovir Ahmadi i Kohkiluyeh.[3]  
Kurdistan Sanandaj 29.137 km² 1.574.118 54 hab./km² 9 Abans formava part de la província de Gilan.[3]  
Luristan Khurramabad 28.294 km² 1.758.628 62,2 hab./km² 9 Abans formava part de la província de Khuzestan.[3]  
Markazi Arak 29.130 km² 1.361.394 46,7 hab./km² 10 Abans formava part de la província de Mazandaran.[3] El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Isfahan, Semnan i Zanjan.[3]  
Mazanderan Sari 23.701 km² 2.940.831 118,9 hab./km² 15  
Qazvin Qazvin 15.549 km² 1.166.861 75 hab./km² 5 El 1996, els xahrestans de Qazvin i Takestan foren segregats de Zanjan per crear la província de Qazvin.[3]  
Qom Qom 11.526 km² 1.064.456 92,4 hab./km² 1 Fins al 1995, Qom era un shahrestan de la província de Tehran.[3]  
Semnan Semnan 97.491 km² 590.512 6 hab./km² 4 Abans formava part de la província de Mazandaran.[3] El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Isfahan, Semnan i Zanjan.[3]  
Sistan i Balutxistan Zahedan 181.785 km² 2.410.076 12,6 hab./km² 8 Fins al 1986, la província s'anomenava Balutxistan i Sistan.[3]  
Teheran Teheran 18.814 km² 13.530.742 645,8 hab./km² 13 Fins al 1986, Teheran formava part de la província de Markazi.  
Yazd Yazd 129.285 km² 992.318 7,4 hab./km² 10 Abans formava part de la província d'Isfahan.[8] El 1986, part de la província de Kerman fou cedida a la de Yazd. El 2002, el xahrestan de Tabas (55.344 km²) fou transferit de la província de Khorasan a la de Yazd.[3]  
Zanjan Zanjan 21.773 km² 970.946 44,6 hab./km² 7 Abans formava part de la província de Gilan. El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Isfahan, Semnan i Zanjan.[3]  
Iran (Total) Teheran 1.628.554 km² 71.767.413 44 hab./km² 332  

Referències modifica

  1. ↑ IRNA, Online Edition. «Paris for further cultural cooperation with Iran». [Consulta: 21 octubre 2007]. (anglès)
  2. ↑ Entrada de Pèrsia a l'Encyclopaedia Britannica (anglès)
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 Gwillim Law, Statoids website. «Provinces of Iran». [Consulta: 30 abril 2006]. (anglès)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Online edition, Al-Jazeera Satellite Network. «Iran breaks up largest province». [Consulta: 30 abril 2006]. (anglès)
  5. ↑ [1]
  6. ↑ Chamber Society, Iranian. «Ardabil Province». [Consulta: 23 juliol 2008]. (anglès)
  7. ↑ «Urmia». [Consulta: 23 juliol 2008].
  8. ↑ 8,0 8,1 Chahar Mahaal and Bakhtiari Province, Ostandarie. «Chahar Mahaal and Bakhtiari Province». Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 23 juliol 2008].(anglès)

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Organització territorial de l'Iran
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Organització_territorial_de_l%27Iran&oldid=33272512»