Obre el menú principal

Divisió administrativa de l'Iran

(S'ha redirigit des de: Divisió administrativa d'Iran)

La divisió administrativa de l'Iran consisteix en 31 províncies (en persa: استان, ostān, i en plural استان‌ها ostānhā). La capital provincial (markaz) sol ser la ciutat més gran de la província. L'autoritat provincial és exercida per un governador general (ostāndār),[1] nomenat pel ministre de l'Interior amb el vistiplau del govern d'Iran.

Història modernaModifica

 
Les províncies de Pèrsia el 1814 incloïen Afganistan i part de Pakistan i d'Iraq.
 
Iran el 1934.

Segons l'Encyclopædia Britannica,[2] el 1908 Pèrsia es dividia en 26 províncies i 9 dependències:

  • Províncies: 1. Arabistan i Bakhtiari, 2. Astarabad i Gurgan, 3. Azerbaijan, 4. Fars, 5. Gerrus, 6. Gilan i Talish, 7. Hamada[n], 8. Irak, Gulpaigan, Khunsar, [Kezzaz, Ferakan i Tusirkhan], 9. Isfahan, 10. Kashan, 11. Kazvin, 12. Kerman i Balutxistan, 13. Kermanshah, 14. Kamseh, 15. Khar, 16. Khorasan, 17. Kum, 18. Kurdistan, 19. Luristan i Burujird, 20. Mazandaran, 21. Nehavend, Malayir i Kamereh, 22. Savah, 23. Samnan i Damghan, 24. Shahrud i Bostam, 25. Teheran, 26. Zerend i Bagdadi Shahsevens.
  • Dependències: 1. Asadabad, 2. Demavend, 3. Firuzkuh, 4. Josehekan, 5. Kangaver, 6. Natanz, 7. [], 8. Tarom Ulia, 9. Kharakan.

Fins al 1950, Iran es dividia en 12 províncies: Ardalan, Azerbaijan, Balutxistan, Fars, Gilan, Araq-e Ajam, Khorasan, Khuzestan, Kerman, Larestan, Lorestan i Mazandaran.[3]

El 1950, Iran fou reorganitzat en 10 províncies subdividides en governacions: Gilan, Mazandaran, Azerbaijan Oriental, Azerbaijan Occidental, Kermanshah, Khuzestan, Fars, Kerman, Khorasan i Isfahan.[3]

Entre el 1960 i el 1981, les governacions van anar sent elevades d'una en una a l'estatus provincial. Des d'aleshores, s'han creat diverses províncies noves. Els casos més recents foren el 2004, amb la divisió de l'antiga província de Khorasan en tres,[4] i el 2010, que es va segregar la nova província d'Alborz de la de Teheran.

Províncies actualsModifica

 
Divisió administrativa actual d'Iran.

L'Iran està dividit en trenta-una províncies (ostan), cada una sota la responsabilitat d'un governador (استاندار, ostāndār). Les províncies es subdivideixen en comtats (xahrestan), i aquests en districtes (bakhsh) i subdistrictes (dehestān).

Informació sobre les provínciesModifica

Llista de provínciesModifica

Província Capital Superfície Densitat
(hab./km²)
Shahrestans (comtats) Notes Mapa
Alborz Karaj 5.833 km² 2.412.568 410 hab./km² 4 Fins al 2010, Alborz formava part de la província de Tehran.  
Ardabil Ardabil 17.800 km² 1.257.624 70,7 hab./km² 9 Fins al 1993, Ardabil formava part de l'Azerbaidjan Oriental.[6]  
Azerbaidjan Oriental Tabriz 45.650 km² 3.620.183 76,7 hab./km² 19  
Azerbaidjan Occidental Urmia 37.437 km² 2.949.426 78,8 hab./km² 14 Sota la dinastia Pahlavi, Urmia s'anomenava Rezaiyeh.[7]  
Buixehr Buixehr 22.743 km² 1.032.949 45 hab./km² 9 Originalment, era part de la província de Fars. Fins al 1977, aquesta província s'anomenava Khalij-e Fars (Golf Pèrsic).[3]  
Chahar Mahall i Bakhtiari Xahrekord 16.332 km² 857.910 53 hab./km² 6 Fins al 1973, formava part de la província d'Isfahan.[8]  
Fars Xiraz 122.608 km² 4.385.869 35,8 hab./km² 23  
Gilan Rasht 14.042 km² 2.410.523 171,7 hab./km² 16  
Golestan Gorgan 20.195 km² 1.637.063 81,1 hab./km² 11 El 1997, els shahrestans d'Aliabad, Gonbad-e-kavus, Gorgan, Kordkuy, Minudasht i Torkaman foren segregats de la província de Mazandaran per constituir la de Golestan. La ciutat de Gorgan es va dir Esteraba o Astarabad fins al 1937.[3]  
Hamadan Hamadan 19.368 km² 1.790.770 91 hab./km² 8 Abans formava part de la província de Kermanxah.[3]  
Hormozgan Bandar Abbas 70.669 km² 1.410.667 18,6 hab./km² 11 Abans formava part de la província de Kerman.[3] Fins al 1977, la província s'anomenava Banader va Jazayer-e Bahr-e Oman (Ports i Illes del Mar d'Oman).[3]  
Ilam Ilam 20.133 km² 545.093 27,1 hab./km² 7 Abans formava part de la província de Kermanshah.[3]  
Isfahan Isfahan 107.029 km² 4.590.595 41,6 hab./km² 21 El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Isfahan, Semnan i Zanjan.[3]  
Kerman Kerman 180.836 km² 2.660.927 13,5 hab./km² 14  
Kermanxah Kermanxah 24.998 km² 1.938.060 77,5 hab./km² 13 Del 1950 al 1979, tant la ciutat com la província de Kermanxah s'anomenaven Kermanxahan, i entre el 1979 i el 1995, Bakhtaran.[3]  
Khorasan Septentrional Budjnurd 28.434 km² 820.918 27,7 hab./km² 6 El 2004, Khorasan fou dividit en tres províncies: Khorasan Septentrional, Khorasan Razavi i Khorasan Meridional.[4]  
Khorasan Razavi Meixad 144.681 km² 5.620.770 36 hab./km² 19 El 2004, Khorasan fou dividit en tres províncies: Khorasan Septentrional, Khorasan Razavi i Khorasan Meridional.[4]  
Khorasan Meridional Birjand 69.555 km² 640.218 7,3 hab./km² 8 El 2004, Khorasan fou dividit en tres províncies: Khorasan Septentrional, Khorasan Razavi i Khorasan Meridional.[4]  
Khuzestan Ahvaz 64.055 km² 4.345.607 67,8 hab./km² 18  
Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad Yasuj 15.504 km² 695.099 44,8 hab./km² 5 Abans formava part de la província de Khuzestan. Fins al 1990, la província s'anomenava Bovir Ahmadi i Kohkiluyeh.[3]  
Kurdistan Sanandaj 29.137 km² 1.574.118 54 hab./km² 9 Abans formava part de la província de Gilan.[3]  
Luristan Khurramabad 28.294 km² 1.758.628 62,2 hab./km² 9 Abans formava part de la província de Khuzestan.[3]  
Markazi Arak 29.130 km² 1.361.394 46,7 hab./km² 10 Abans formava part de la província de Mazandaran.[3] El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Isfahan, Semnan i Zanjan.[3]  
Mazanderan Sari 23.701 km² 2.940.831 118,9 hab./km² 15  
Qazvin Qazvin 15.549 km² 1.166.861 75 hab./km² 5 El 1996, els xahrestans de Qazvin i Takestan foren segregats de Zanjan per crear la província de Qazvin.[3]  
Qom Qom 11.526 km² 1.064.456 92,4 hab./km² 1 Fins al 1995, Qom era un shahrestan de la província de Tehran.[3]  
Semnan Semnan 97.491 km² 590.512 6 hab./km² 4 Abans formava part de la província de Mazandaran.[3] El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Isfahan, Semnan i Zanjan.[3]  
Sistan i Balutxistan Zahedan 181.785 km² 2.410.076 12,6 hab./km² 8 Fins al 1986, la província s'anomenava Balutxistan i Sistan.[3]  
Teheran Teheran 18.814 km² 13.530.742 645,8 hab./km² 13 Fins al 1986, Teheran formava part de la província de Markazi.  
Yezd Yezd 129.285 km² 992.318 7,4 hab./km² 10 Abans formava part de la província d'Isfahan.[8] El 1986, part de la província de Kerman fou cedida a la de Yazd. El 2002, el xahrestan de Tabas (55.344 km²) fou transferit de la província de Khorasan a la de Yazd.[3]  
Zanjan Zanjan 21.773 km² 970.946 44,6 hab./km² 7 Abans formava part de la província de Gilan. El 1986, alguns territoris de la província de Markazi foren agregats a les d'Isfahan, Semnan i Zanjan.[3]  
Iran (Total) Teheran 1.628.554 km² 71.767.413 44 hab./km² 332  

ReferènciesModifica

  1. IRNA, Online Edition. «Paris for further cultural cooperation with Iran». [Consulta: 21 octubre 2007]. (anglès)
  2. Entrada de Pèrsia a l'Encyclopaedia Britannica (anglès)
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 Gwillim Law, Statoids website. «Provinces of Iran». [Consulta: 30 abril 2006]. (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Online edition, Al-Jazeera Satellite Network. «Iran breaks up largest province». [Consulta: 30 abril 2006]. (anglès)
  5. [1]
  6. Chamber Society, Iranian. «Ardabil Province». [Consulta: 23 juliol 2008]. (anglès)
  7. «Urmia». [Consulta: 23 juliol 2008].
  8. 8,0 8,1 Chahar Mahaal and Bakhtiari Province, Ostandarie. «Chahar Mahaal and Bakhtiari Province». [Consulta: 23 juliol 2008].(anglès)

Enllaços externsModifica