Província de Teheran

La província de Teheran (persa: استان تهران) és una de les 30 Províncies de l'Iran, té més de 12 milions d'habitants i és la província més densament poblada de l'Iran. Té una extensió de prop de 18.637 km² i es troba al nord de l'altiplà central iranià.

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Teheran
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 35° 42′ 42″ N, 51° 24′ 25″ E / 35.7117°N,51.407°E / 35.7117; 51.407
EstatIran Modifica el valor a Wikidata
CapitalTeheran Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població13.267.637 (2016) Modifica el valor a Wikidata (705,2 hab./km²)
Llengua utilitzadaGozarkhani (en) Tradueix
Senaya (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície18.814 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Òrgan executiuTehran Provincial Government (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic021 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2IR-23 Modifica el valor a Wikidata

La província de Teheran limita amb les províncies de Mazanderan al nord, Qom al sud, Semnan a l'est i Qazvin a l'oest. La ciutat de Teheran és la capital tant de la província com del país, sent el districte central de la província. Altres districtes són: Shemiranat, Rei, Islam Shahr, la ciutat de Ray, karaý, Ŷaŷrud, Lar, i Rud Shur. La província va aconseguir la seva importància quan Teheran va substituir, com a capital, a Ghajar a 1778 amb la dinastia Kayar. Avui dia (2004) Teheran es troba entre les 20 ciutats més grans del món.

Geografia modifica

 
Teheran ha estat la capital de l'Iran des de 1778.
 
L'elevada cadena muntanyenca Elburz a Teheran s'aixeca per damunt dels moderns gratacels del districte d'Elahiyeh.

La província de Teheran té més de 14 milions d'habitants i és la regió més densament poblada de l'Iran.[1] Aproximadament un 84,15% resideix en àrees urbanes i un 15,85% en àrees rurals de la província.

El punt més alt de la província és la muntanya Damavand, que arriba als 5.678 msnm; el punt més baix de la província són les planes de Varamin, 790 msnm.

Els rius més llargs d'aquesta província són el riu Karaj i el riu Jajrud.

Les serralades com els Elburz cobreixen el nord: Savad Kuh i Firuz Kuh es troben al nord-est; Lavasanat, Qarah DAQ, Shemiranat, Hassan Abad i muntanyes Namak es troben a les zones meridionals; Bibi Shahr Banu i Alqadr es troben al sud-est i els alts de Qasr-e-Firuzeh es troben a la part est de la província.

Parlant des d'un punt de vista mediambiental, el clima de la província de Teheran a les zones meridionals és càlid i sec, però en les rodalies de les muntanyes és fred i semi-humit, i a les regions més altes és fred amb llargs hiverns. Els mesos més càlids de l'any són des de mitjans de juliol a mitjans de setembre, quan les temperatures van des dels 28º als 30º i els mesos més freds són d'1 °C al voltant de desembre-gener, però en certes èpoques a l'hivern pot ser de 15 °C sota zero. La ciutat de Teheran té hiverns moderats i estius càlids. La pluviositat mitjana anual és d'aproximadament 200 mm, sent el màxim durant l'estació hivernal.

Història modifica

 
La col·lecció aquemènida del Museu Nacional de l'Iran a Teheran.

La província de Teheran té diversos jaciments arqueològics que indiquen assentaments que es remunten a fa diversos milers d'anys. Fins fa tres-cents anys, Rayy era la més destacada de les ciutats de la província. Tanmateix, la ciutat de Teheran va créixer fins a convertir-se en la ciutat més gran i capital de l'Iran per a l'any 1778, i des de llavors ha estat el nucli comercial, econòmic, cultural i polític de l'Iran.

Teheran té més de 1.500 punts històrics de significat cultural registrat a l'Organització del Patrimoni Cultural de l'Iran. El més antic d'aquests en la província de Teheran són les restes de dos jaciments al districte de Firuzkuh que es remunten al IV mil·lenni a. C.

Divisions modifica

  • Districtes:
  1. Districte de Damavand
  2. Districte de Eslamshahr
  3. Districte de Firuzkuh
  4. Districte de Karaj
  5. Districte de Nazarabad
  6. Districte de Pakdasht
  7. Districte de Ray
  1. Districte de Robat Karim
  2. Districte de Savojbolagh
  3. Districte de Shahriar
  4. Districte de Shemiranat
  5. Districte de Tehran
  6. Districte de Varamin
 

La província de Teheran avui modifica

Teheran és el centre comercial de l'Iran. La província de Teheran té al voltant de 17.000 unitats industrials que donen feina a 390.000 persones, el 26% de totes les unitats de l'Iran. La província conté un 30% de l'economia de l'Iran i comprèn el 40% del mercat consumidor iranià. Té tres pantans anomenats Latiyan, Lar i Amir Kabir així com dos llacs naturals, proporcionant aigua per Teheran i la seva província. Conté 170 mines, sobre 330 quilòmetres quadrats de boscos i més de 12.800 km² de pastures.

En general, en tot l'any, regions com les vessants meridionals de les muntanyes Elburz, especialment a les muntanyes, valls i rius i llacs artificials formats després de les grans preses d'Amir Kabir, Latiyan i Lar juntament amb els llacs naturals de Jaban i Tarr proporcionen considerable recreació per a la província.

Més encara, a causa de l'excessiva neu a les àrees septentrionals de la província durant la temporada hivernal, els Elburz formen un excel·lent ambient per a esports d'hivern com l'esquí. Dizin, Shemshak i Tochal són les estacions d'esquí més populars.

Parcs i altres atraccions modifica

 
Palau i jardins de Niavaran

Centres religiosos modifica

 
Vista del mont Damavand des de l'estació de esquí de Dizin.

Mesquites, santuaris, mausoleus i tombes modifica

Esglésies modifica

  • Església Surep Georg, 1790
  • Església Thaddeus Bartoqimus, 1808
  • Església Tatavus, de l'era Kayar
  • Església Enjili, 1867
  • Església assíria

Col·legis i universitats modifica

 
Cliqueu aquí per a un videoclip sobre la Universitat de Teheran.

Principals universitats de la província de Teheran:

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Teheran