Divisió de Mandalay
| Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
Mandalay és una divisió de Myanmar, a l'est del país, al límit amb l'estat Shan. Té cinc milions d'habitants i 34.253 km². La capital és Mandalay.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Myanmar  | ||||
| Capital | Mandalay | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 6.165.723 (199,61 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | Padaung (en)  Geko Karen (en) Geba Karen (en) lisu Pale Palaung (en) | ||||
| Religió | sunnisme, budisme, cristianisme i hinduisme | ||||
| Grup ètnic | Bamar, Anglo-Birmans, Xinesos birmans, Shan, Chin, Kayin, Burmese Indians | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 30.888,09 km² | ||||
| Altitud | 165 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | MM-04 | ||||
| Lloc web | mandalayregion.gov.mm | ||||
Administració modifica
És formada per set districtes. Cadascun és format per diversos townships (àrees a l'entorn d'una ciutat), en total 31:
Economia modifica
L'agricultura és la principal generadora de riquesa. A la regió de Mandalay s'hi cultiva arròs, blat, blat de moro, cacauet, sèsam, cotó, llegums, tabac, chile i horticultura. La indústria inclou destil·ladores, fàbriques tèxtils i molins de sucre, i també hi ha mineria de pedres precioses. També es cultiven arbres de fusta dura, com la teca i la thanaka.
El turisme ha esdevingut una part substancial de l'economia de la regió, sobretot gràcies a les ciutats històriques que hi ha: Mandalay, Amarapura, Bagan, Pyin U Lwin, Mount Popa, i Innwa.
Història modifica
La divisió es va formar sota domini britànic dins l'Alta Birmània amb una superfície de 76.076 km² formada per cinc districtes:
- Districte de Mandalay
- Districte de Ruby Mines o Districte de Mines de Robins
- Districte de Katha
- Districte de Bhamo
- Districte de Myitkyina
La divisió limitava al nord amb els territoris katxins, a l'est amb els estats Shans (del nord), al sud amb el districte de Kyaukse a la divisió de Meiktila i a l'oest amb la divisió de Sagaing de la que quedava separada per l'Irauadi. La capital Mandalay estava a la part sud de la divisió. L'estat xan de Hkamti Long estava sota control del comissionat. La població el 1901 era de 777.330; en els últims anys del segle xix s'hi va afegir el territori de l'antic estats de Wuntho (agregat al districte de Katha) i territoris dels districtes de Bhamo i Myitkyina. Les set principals ciutats eren Mandalay (183.816 habitants el 1901), Amarapura (9.103), Maymyo (6.223), Bhamo (10.734), Mogok, Katha i Myitkyina; hi havia 5.413 pobles. La majoria de la població era birmana (prop de mig milió) i la reste xans (més de cent mil) i katxins (prop de 90.000). Minories eren els kadus (34.521) i danus (més de sis mil) a més dels xinesos (uns 9500) i indis. Per religions la majoria eren budistes excepte 25.000 musulmans i 22.000 hindús. L'antiga divisió de Meiktila li fou agregada després del 1906.
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Divisió de Mandalay |
- Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.