Districte de Mandalay

El districte de Mandalay (birmà မန္တလေး ခရိုင်) és una divisió administrativa de Myanmar amb capital a Mandalay. La gran extensió de la ciutat de Mandalay cap a Amarapura i Patheingyi fa que gairebé es pugui parlar del districte de Mandalay com d'una mena d'àrea metropolitana de la ciutat de Mandalay.

Plantilla:Infotaula geografia políticaDistricte de Mandalay
Imatge

Localització
Map
 21° 58′ N, 96° 05′ E / 21.97°N,96.08°E / 21.97; 96.08
EstatMyanmar
RegióDivisió de Mandalay Modifica el valor a Wikidata

Administració modifica

Formen el districte de Mandalay els següents townships (àrees sota jurisdicció d'una ciutat):

  • Amarapura
  • Aungmyethazan
  • Chanayethazan
  • Chanmyathazi
  • Mahaaungmye
  • Patheingyi
  • Pyigyidagun

Història modifica

El districte de Mandalay es va organitzar sota domini britànic dins la divisió de Mandalay amb una superfície de 5.483 km² limitan al nord amb el districte de Ruby Mines, al sud l'estat de Lawksawk, el districte de Kyaukse i el districte de Sagaing, a l'est l'estat de Hsipaw i a l'oest amb el riu Irauadi que el separava dels districtes de Sagaing i Shwebo. La muntanya de Mandalay (296) és una de les poques elevacions, situada prop de la ciutat, igual que la muntanya Yankin. Els rius principals són l'Irauadi, Myitnge i Madaya.

Els britànics van ocupar Mandalay, que era la capital del regne birmà, el novembre de 1885 i un miler de soldats van ser aquarterats a la ciutat. Per algun temps e.l districte fou administrat per tres o quatre caps de la resistència anomenats dacoits (bandits) pels britànics, que defensaven els drets del príncep Myingun i estaven sota la supervisió d'un parent del príncep. La lluita va seguir el 1886 però el 1887 van ser derrotats. L'agost de 1887 es va produir una revolta a la subdivisió de Maymyo sota el pretendent Setkya i el subcomissionat a Maymyo va morir en la lluita. Els caps dacoits Nga To i Nga Yaing dominaven les illes de l'Irauadi i feien incursions a les valls del districte; un tercer cap, Nga Zeya va ocupar la part més muntanyosa al nord o nord-est però o foren expulsats, o capturats i executats el 1888 i 1889 i els seus homes dispersats. La darrera banda dacoit dirigida per Kyaw Zaw, lloctinent de Setkya fou dispersada entre el 1899 i el 1890. La població el 1901 era de 366.507 habitants de gran majoria birmans (306.000) i budistes (tots excepte 20.000 musulmans, 13.500 hindús i 2000 altres); la llengua general era el birmà (91%).

Administrativament el districte estava format per vuit townships:

  • Mandalay
  • Amarapura
  • Patheingyi
  • Madaya
  • Singu
  • Pyintha
  • Maymyo
  • Wetwin

I cinc subdivisions: Mandalay Western (l'oest de la ciutat i el camp militar), Mandalay Eastern, Amarapura (townships d'Amarapura and Patheingyi), Madaya (Madaya i Singu) i Maymo (Pyintha, Maymyo i Wetwin). El 1903 es compraven 449 caps de poble.

Pagodes destacades modifica

  • Pagodes de Mandalay
  • Sutaungbyi (segle xi) i Sutaungya (de 1874) a Madaya
  • Pagoda de Tawbu

Vegeu també modifica

Referències modifica