El Djebel Ousselat (àrab: جبل وِسْلاَت, Jabal Wislāt) és un massís muntanyós situat uns 35 km a l'oest de Kairuan, i al nord d'Haffouz. Té la seva continuïtat al nord amb el Djebel Bou Zabouss. Al vessant nord-oriental hi ha la vila d'Oueslatia o Ousselatia. Té a l'oest la plana d'Oueslatia i a l'est la plana de Kairuan. El punt culminant és el Djebel Chaib amb 895 metres. Hi ha restes d'ocupació humana al neolític, amb pintures rupestres, especialment a Ain Khanfous (40 metres i 5 panells de pintures). La muntanya és de roca calcària. La pluviometria mitjana és d'uns 500 mm/any. Entre els arbres predomina el pi d'Alep. La vegetació està formada principalment per Marrubium vulgare, arbusts de lentiscs, llorers rosats i juniperus phoenicia, i a la part baixa romanins a la que segueix l'estepa. El romaní és destil·lat pels habitants i constitueix una font d'ingressos. Constitueix una reserva natural declarada pel govern tunisià.[1][2][3]

Plantilla:Infotaula indretDjebel Ousselat
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmuntanya
reserva natural Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativagovernació de Kairuan (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 35° 48′ N, 9° 42′ E / 35.8°N,9.7°E / 35.8; 9.7
Serraladadorsal tunisiana Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud895 m Modifica el valor a Wikidata
Materialpedra calcària Modifica el valor a Wikidata
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 15205 Modifica el valor a Wikidata
Djebel Ousselat

Referències

modifica
  1. «Còpia arxivada» (en àrab). Atlas des Paysages de Tunisie, 2009. Arxivat de l'original el 2022-05-24 [Consulta: 12 juny 2022].
  2. Séthom, Hafedh; Kassab, Ahmed. Les régions géographiques de la Tunisie (en francès). Université de Tunis, 1981. 
  3. Kassab, Ahmed; Séthom, Hafedh. Géographie de la Tunisie: le pays et les hommes (en francès). Université de Tunis, 1980. 
Tunísia Reserves  
Reserves naturals i de la natura: Ain Chrichira, Ain Zana, Chott El Fedjaj, Djebel Bargou, Djebel Bouramli, Djebel Khroufa, Djebel Marchana, Djebel Mrhilla, Djebel Ousselat, Djebel Ressas, Djebel Selloum, Djebel Serj, Djebel Touati, Djebel Zaghouan, Estuari del Medjerda, Etella, El Haouaria, Golf de Bou Grara, Illes Kerkennah, Illes Kneiss, Iles Kouriates, Llac de Bizerta, Llac de Radès i salines, Llac de Tunis, Mhibes, Kchem el Kelb, Ille Chikly, Majen Chitan (Majen Djebel Chitane), Oasi de Nefta, Península de Cap Bon, Sabkhat Kelbia, Sabkhat Sidi Mansour, Torbera de Dar Fatma; Reserves naturals marines: Galiton, Golf de Gabes; Reserva especial: Hamada-Sidi Toui; Llocs naturals sensibles: Vall d'Atatfas, Djebel Abderrahmane, Bosc de Kesra, Bouabdella, Djebel Serj, Àrea de Bouzaïène, El Gallel i Maknassy, Djebel Sidi Aïch, Djebel El Talh-El Guettar, Àrea de Rejim Maatoug i de Ghouiba Essouda, Toujane, Erg oriental i regió de Jbil, Sabkhas de Sidi Ali Mekki, El Ouafi, i Nord, Llacuna de Ghar El Melh, Zirats; Reserves d'animals: Ain Baccouch, Dar Chichou, M'hibeus, Orbata; Reserves d'ocells: Jenein-oued Ouni; Àrees protegides: Dghoumes, Illes de Djerba, Jardí botànic de Tunis, Om Chieh, Sabkhat El Khalij; Àrees d'importància natural: Bahira El Bibane, Chott El Djerid, Salines de Thyna, Sabkhat Halk el Menzel, Sabkhat d'Ariana, Sabkhat El Djem, Sabkhat Kourzia, Sabkhat Sedjoumi, Sabkhat Sidi El Hani; Reserves de la biosfera: Parc Nacional de Bou Hedma, Parc Nacional de Chaambi, Parc Nacional d'Ichkeul, Parc Nacional de les illes Zembra i Zembretta; Llocs classificats per la convenció de Barcelona: Galiton, Ichkeul, Ille Chikly, Illes de Kneiss, Illes Zembra i Zembretta.