Djembé
El djembé és un instrument de percussió, concretament de la família dels instruments membranòfons.
 | |
| Tipus | membranòfon i tambor  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 211.261.1 |
L'instrument va néixer a l'antic Imperi de Mali, aproximadament entre les localitats de Bamako (Mali) i Kankan (Guinea), des d'on va migrar posteriorment a Senegal, Costa d'Ivori i Burkina Faso, formant part integral de la música i les tradicions de la zona. Es creu que aquesta dispersió del djembé es va produir durant el primer mil·lenni[1] per les migracions dels Numu que eren (i encara són) ferrers professionals, considerats guardians de certs poders. Ells s'encarregaven de fabricar les màscares Komo, realitzar la circumcisió i l'ablació dels adolescents, per marcar el seu pas a l'edat adulta, tant com d'esculpir i tocar els djembés. Posteriorment es va expandir el seu ús a l'àfrica oriental i després a tot el món.[2]
Com a resultat de les diferències en la forma, la densitat de la fusta, els gravats interns i la pell, existeix una àmplia gamma de tons que es poden realitzar amb el djembé.[3] Així doncs, picant la membrana en la zona central produeix notes més greus i picant a la vora es produeixen sons més aguts. En un djembé ben afinat s'obtenen sons greus, mitjans i aguts ben diferenciats.
Tradicionalment, els djembés que son tocats per homes,[3] tenen uns 30 cm de diàmetre, amb una variació aproximada d'entre dos i sis centímetres. En poden trobar de dos tipus: els tradicionals, fets de forma artesanal amb fusta. Concretament amb fusta de lengue, iroc i mahogany tradicionalment tot i que actualment també s'empren altres tipus de llenya com el cedre, l'arç i la caoba. Pel que fa a la pell, normalment s'utilitza pell de cabra perquè és una pell molt dura i resistent. Aquest tipus de djembés tradicionals s'afina mitjançant un sistema de corda integra i resistent (a vegades corda d'alpinisme d'alta resistència) i s'enllaça amb el cercle de dalt, on es troba la membrana, i el cercle de baix, on s'aguanta. Els djembés moderns poden estar fets de fusta o fibra per al cos, amb la membrana de pell natural o sintètica.
Existeix una gran varietat de ritmes tradicionals, destacant entre ells els ritmes de festa i rituals, cada família de ritmes es toca per a diferents festivitats. Hi ha ritmes especials que només es toquen en situacions extremes, com per exemple quan una persona fa front a una malaltia greu o problemes forts a la seva família.
Avui en dia, el djembé, s'utilitza en diferents àmbits musicals, des de la música tradicional africana fins a grups de reggae o música electrònica. És considerat un instrument extremadament versàtil i és un dels primers membranòfons que va existir en el món.
Referències modifica
- ↑ Charry, Eric «A Guide to the Jembe». Percussive Notes, 34, 2, abril 1996 [Consulta: 12 gener 2012].
- ↑ Nannyonga-Tamusuza, Sylvia A.; Solomon, Thomas. Ethnomusicology in East Africa: Perspectives from Uganda and Beyond. African Books Collective, 2012, p. 195. ISBN 997025135X.
- ↑ 3,0 3,1 Vera, Flaig. The Politics of Representation and Transmission in the Globalization of Guinea's Djembé (en anglès). University of Michigan, 2010.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Djembé |