Dmitri Filossófov

escriptor, crític literari, pensador religiós, editor i activista polític rus

Dmitri Filossófov (rus: Дмитрий Владимирович Философов) (Sant Petersburg, 7 d'abril de 1872 - Otwock, 4 d'agost de 1940) Dmitri Vladímirovitx Filossófov (rus: Дми́трий Влади́мирович Филосо́фов) va ser un escriptor, crític literari, pensador religiós, editor i activista polític rus, conegut principalment pel seu paper a principis de la dècada de 1900 en la influent revista Mir iskusstva i la seva participació en el moviment quasireligiós Troiebratstvo («La germanor dels tres»), juntament amb els seus amics més propers i aliats espirituals, Dmitri Merejkovski i Zinaïda Guíppius.[1]

Plantilla:Infotaula personaDmitri Filossófov

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Дмитрий Владимирович Философов Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 abril 1872 Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 agost 1940 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Otwock (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri ortodox de Varsòvia Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Estatal de Sant Petersburg
Institut Karl May Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, crític literari, editor, figura pública Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBiblioteca Nacional de Rússia (1918–1919)
Biblioteca Nacional de Rússia (1898–1905) Modifica el valor a Wikidata
GènereAssaig Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFilosofov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesVladímir Filossófov Modifica el valor a Wikidata  i Anna Filossofova Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fill de la feminista i filantropa Anna Filossófova, Dmitri Filossófov va estudiar primer a l'escola privada Karla Maia —on va conèixer Aleksandr Benois i Konstantín Sómov—, i més tard va estudiar a la Universitat de Sant Petersburg, on es va llicenciar en dret.[1]

Després d'un parell d'anys a l'estranger, va començar a treballar com a periodista per a la revista literària Séverni Véstnik i per a Obrazovànie.[1] Amb la fundació de la revista Mir iskússtva, Filossófov es va fer coeditor juntament amb el seu cosí i amant, Serguei Diàguilev, primer de la secció de literatura, i més tard a més de la de crítica literària.[2][1]

Va ser durant aquest temps que va travar una estreta amistat amb Dmitri Merejkovski i Zinaïda Guíppius; aviat es va unir a ells per formar Troiebratstvo, un grup quasireligiós que alguns veien com una secta domèstica, i que afirmava buscar la renovació dels valors cristians a través de línies noves i modernistes. Juntament amb Merejkovski, va ser un dels iniciadors i organitzadors de la Societat Religiosofilosòfica, i després de la revista Novi put, que va editar el 1904, l'últim any de la seva existència.[3] De 1906 a 1908 només va passar a París amb els Merejkovski; de tornada a Rússia, va continuar escrivinti col·laborant a Slovo i Rússkaia misl, entre altres.[1]

Compartint l'hostilitat cap als bolxevics que tenien els Merejkovski, el desembre de 1919 va fugir del país, però es va negar a seguir la parella a París. En el seu lloc, juntament amb Borís Sàvinkov —el famós terrorista convertit en novel·lista, amb el qual va començar una amistat—, Filossófov va decidir quedar-se a Varsòvia, per començar a treballar en la reforma de la Guàrdia blanca en territori polonès. Va ser el coordinador del Comitè Polític Rus, un dels líders de la Unió Popular per a la Defensa de la Mare Pàtria i la Llibertat, i conseller de Józef Piłsudski.[1]

Filossófov va decidir quedar-se a Polònia, però va visitar París ocasionalment,. Vaa editar nombroses publicacions d'emigrants russos, incloent-hi Svoboda (1920–1921), Za Svobodu (1921–1932) i Molva (1932–1934), i va coeditar la revista de París i Varsòvia Metx (1934–1939).[1]

Dmitri Filossófov va morir a Otwock, prop de Varsòvia, el 4 d'agost de 1940 i està enterrat al cementiri ortodox de Varsòvia.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Dmitry Filosofov». www.russianresources.lt. Arxivat de l'original el 2009-02-26. [Consulta: 13 agost 2010].
  2. «Russia's gay literature and culture: the impact of the October Revolution». A: Hidden from History: Reclaiming the Gay and Lesbian Past (en anglès). Nova York: Penguin, 1989, p. 347-364. ISBN 0-453-00689-2 [Consulta: 21 novembre 2015]. 
  3. «Dmitry Sergeyevich Merezhkovsky». Encyclopedia of World Biography. [Consulta: 13 octubre 2010].