Dodecàedre romà

Un dodecàedre romà és un petit objecte buit fet de bronze o pedra amb forma dodecaèdrica. Cadascuna de les cares pentagonals té un forat circular al mig que connecta amb un centre buit. Els dodecàedres romans daten dels segles II o III.

Dodecàedre romà trobat a Alemanya

S'han trobat vora cent d'aquests dodecàedres des d'Anglaterra fins a Hongria i a l'est d'Itàlia. La major part d'ells, però, es trobaren a Alemanya i França. Mesuren des de 4 fins a 11cm, amb textures variades.

La funció o ús d'aquests dodecàedres és un misteri. No s'ha trobat cap menció en les imatges o textos que es conserven de l'època. S'especula entre usos com a portadors de veles (es va trobar cera dins d'un d'ells), daus, instruments d'inspecció, calibradors de pipes d'aigua o base per a l'estandard romà. També es considera la possibilitat que fossen artefactes religiosos d'algun tipus. Aquesta especulació es basa en el fet que la major part de les troballes foren a llocs gal·loromans.[1][2]

NotesModifica

  1. Henig, Martin. Religion in Roman Britain. Routledge, 1984, p. 128. ISBN 0713460474. 
  2. Kilford, L.J.P. «A Mathematical Tourist in Germany». Mathematics Today, 40, 6, desembre 2004, p. 204.

ReferènciesModifica

  • Hill, C. «Gallo-Roman Dodecahedra: a progress report». The Antiquaries' Journal, 74, 1994, p. 289–292.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dodecàedre romà