Dolgans
Els dolgans (rus: долганы, també долган, тыа-кихи, саха) són un poble turquès, que viu al krai de Krasnoiarsk, Rússia.[1] El cens rus (2010) en comptava 7.885 individus, dels quals 5.517 vivien a l'antic districte de Taimíria.[2] Hi ha 26 dolgans a Ucraïna, quatre dels quals parlen dolgan (cens ucraïnès del 2001). Els lingüistes creuen que els dolgans parlen un dialecte del iacut, anomenat dolgan.[3]
Tipus | ètnia |
---|---|
Població total | 8.157 (2021) |
Llengua | dolgan |
Geografia | |
Estat | Rússia |
Mapa de distribució | |
Cultura i mitjans de vida
modificaOriginalment, els dolgans eren nomades caçadors i pastors de rens. No obstant això, se'ls va impedir seguir un estil de vida nòmada durant l'època soviètica i se'ls va obligar a formar kolkhozy (col·lectius) on es dedicaven, a més de les seves activitats tradicionals, a la cria de rens, la pesca, la ramaderia lletera i l'horta. El 1983, l'antropòleg Shirin Akiner va afirmar: "Els dolgans gaudeixen de la plena ciutadania soviètica. Es troben en totes les ocupacions, encara que la majoria són camperols i treballadors col·lectius. El seu nivell d'habitatge és comparable al d'altres grups nacionals de la Unió Soviètica."[4]
Religió
modificaLa majoria dels dolgans pertanyen a l'Església ortodoxa russa, però entre ells es mantenen les velles creences animistes.
Història
modificaAl segle XVII, els dolgans vivien a les conques del riu Olenyok i el riu Lena. Es van traslladar a la seva ubicació actual, Taimíria, al segle XVIII.[4] La identitat de Dolgan va començar a emergir durant els segles XIX i principis del XX, sota la influència de tres grups que van emigrar a la zona de Krasnoyarsk des del riu Lena i la regió del riu Olenyok: evenks, iakuts, enets, i els anomenats pagesos de la tundra (rus: зату́ндренные крестья́не).
Evolució de la població dolgan
modificaNotables dolgans
modifica- Ogdó Aksiónova – poetessa, fundadora de la literatura dolgan
Referències
modifica- ↑ «Dolgan people». [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ Russian Census 2010: Population by ethnicity Arxivat 2013-12-04 a Wayback Machine. (rus)
- ↑ Hickey, Raymond. The Handbook of Language Contact. John Wiley & Sons, 14 maig 2012, p. 728. ISBN 978-1-4443-1816-6 [Consulta: 26 agost 2012].
- ↑ 4,0 4,1 Akiner, Shirin. Islamic Peoples of the Soviet Union (with an Appendix on the Non-Muslim Turkic Peoples of the Soviet Union). Londres: Kegan Paul International, 1986, p. 420–423. ISBN 0-7103-0188-X.